Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901El Diccionari dels catalans a les Amèriques (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el Diccionari biogràfic Albertí i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web Aportes de Catalunya al tango , al 1915 i morta el 1990, però el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909 - Buenos Aires, 31 de maig de 1995) fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.
Biografia Infància Montserrat Campmany va néixer al carrer de Casp de Barcelona el 7 de març de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortés, ambdós de Barcelona.Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 2603, Jutjat Universitat.
La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires per motius econòmics el 1909, quan aquesta tenia 8 anys d'edat. És allà on els seus pares van veure les grans qualitats de la seva filla per a la música, així doncs, decideixen matricular-la a l’Escola Argentina de Música, on estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició),Julián Aguirre le dedicó la obra Los Reyes Magos, op. 40, núm. 5. i on va obtenir els títols en totes les matèries.
Argentina El 1917 l'Orfeó Català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicología del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigué una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.
Composant les seves primeres obres, utilitza en molt l'escala pentatònica incaica, principalment en el mode menor (La-Do-Re-Mi-Sol-La), amb variacions, apropant-se així a un estil nacionalista.
Barcelona El 1928 es trasllada a Barcelona per treballar la rítmica Dalcroze amb Joan Llongueras, mètode el qual va posar en pràctica amb els seus alumnes. També treballa música de cambra amb Joan Massià i anàlisi musical amb Blanca Selva.
A Barcelona, continua estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià. Es presentà a oposicions per a mestra el 1932 i va ser professora a les Escoles del Mar i Blanquerna. L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega. Ensenyà música a l'Escuela Normal núm. 1 de Buenos Aires, on harmonitzaven temes tradicionals, per la qual cosa continua així en la seva línia nacionalista. Va ser membre activa de l'Asociación Argentina de Compositores de Música i el 1949 ingressà en la Sociedad Argentina de Autores y Compositores. Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys cinquanta especialment, pel dodecafonisme.
La seva germana Maria, titulada bibliotecària a l'Escola de Bibliotecàries, es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L'any 1939 tornà a Buenos Aires. Als anys quaranta, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits.Breus notes biogràfiques sobre Maria Campmany Anna Murià Maria Campmany, breu notícia a La Dona Catalana 248 (1930), p. 5 A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda.
Final de la seva vida A la dècada de 1950 es produeix un canvi dràstic en el seu estil, degut al contacte amb el moviment dodecafònic iniciat a Argentina per Juan Carlos Paz, anomenat Grup Renovació. Si bé ja havia pres contacte amb aquesta nova corrent en el marc del Congrés de la música Simfònica Internacional, que es va realitzar a Barcelona el 1936, la Guerra Civil Espanyola li va impedir seguir aquest camí. Aquesta nova tècnica està representada pel grup de composicions en les quals utilitza sèries de dotze sons en un tractament lliure. Així doncs, veiem en Montserrat la dualitat i el conflicte emocional entre el seu país natal i el d'acollida, entre les sardanes i les escales incaiques, per això, la nostàlgia està sempre present en la seva música. Després, torna a la seva ciutat natal durant deu anys on intenta establir-s'hi, però després de la guerra aquest paratge no és el més adequat per a continuar amb la seva carrera, així doncs, decideix tornar a Argentina, d'aquesta manera ja no tornaria més a la seva ciutat natal.
El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Danza india A començaments de l'any 1929 a Barcelona, on l'Orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo, construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). L'estrena de Danza india va ser interpretada conjuntament amb altres obres i compositors com: La «Simfonia-» 'en do menor núm. 95, d'Haydn; les danses característiques «Festa», del mestre Pujol; «Trista», en forma de sardana, de E. Casals; «Tassarba», escena i dansa del foc, de E. Morera; «Bacanal del Vensberg», de «Tanhauser», de Wagner, i «La Gran Pasqua Russa», obertura de Rimsky Korsakof. Es diu que en aquesta sessió, van obtenir calorosos aplaudiments el mestre Casais, els professors de l'orquestra, la compositora Campmany i els mestres Pujol, E. Casals i Enric Morera.
La Danza india és una obra curiosa, de marcat exotisme. Escrita per a instruments de vent, de percussió i piano, es proposa evocar en ella el contrast entre els ritmes bruscos de les danses dels indis americans i els seus cants incoherents i melancòlics, entre la bullícia i la gatzara del ball i el temor i respecte que inspira el cap. Basada en l'escala pentatonal ofereix un colorit curiós i agrest, tant pels ritmes entretallats com per les sonoritats no exemptes d'aspror. Però en algun moment divaga, i aquesta divagació lleva força als contrastos cridats a reflectir l'ambient musical anunciat en el text descriptiu. És una obra de orientació moderna (la influència de Stravinsky és manifesta) que demostra en l'autora — i executant en l'audició ressenyada — bones disposicions per a la composició. En tots dos aspectes va ser festejada Montserrat Campmany amb aplaudiments i flors.
Obres Obres per a veu L'absence Primavera Romancillo del milagro nº 1 de "tres corales en la" (1949)
Obres per a piano Suite Incaica (1940)
Obres per a veu i piano Azul (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone Baguala (1944) Canto de amor (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone Carita del cielo, lied, sobre un poema d'Agustín Dentone La casita de Tucumán, canción para niños (1952), amb lletra de Celia Peona Filant, sobre un poema de Josep Martí i Folguera Firulete: 6 canciones infantiles (1942), amb lletra de María Rosario Cipriota Jueirío, sobre un poema de Rafael Jijena Sánchez Poema otoñal (1922), amb textos de Rubén Darío Momento: lied, amb lletra de Margarita Abella Caprile Petit rondell, amb lletra de Jeroni Zanné El pollito Piu Tres cantos escolares, textos de Jeroni Zanné, traduïts en edició bilingüe castellà-francès (Comprèn Las calesitas, El pájaro y el gato i El barrilete) Un asra, sobre un poema de Heinrich Heine
Música de cambra Al Sant Marçal de Plata (1942), per a cor Concierto para trompeta solista, metales y timbal Cuarteto de cuerdas en Mi mayor Cuarteto para saxofones (1958) Dansa índia (1929),«Edición del domingo, 21 abril 1929, página 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». Día de feria en Tucumán, per a veu, flauta i arpa Dúo de saxofones Médano, per a veu, flauta i arpa Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa Quintet per a violí en tres moviments Raïms i espigues (1919), per a cor Salve Regina, per a cor i orgue Siesta, per a veu, arpa i flauta
Poemas sinfónicos La Perí, sobre Aiguaforts i aigües vessants (1920), de Jeroni Zanné Visión sinfónica (1930)
Otros La leyenda de la yerba mate (1941), Comedia La guspira (1931), sardana per a cobla Tonada (desconegut)
Discografia i videografia Disc compacte Panorama de la música argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo, Siesta i Médano Vídeo Panorama de la música argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999
Notes i referències
Bibliografia Capítol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Músicas Lejanas, Icària, Barcelona, 2012 AA.VV., Montserrat Campmany Gran Enciclopèdia de la música. www.enciclopedia.cat. Barcelona. 2003. Asociación Catalana de Compositores. www.accompositors.com Biblioteca de Catalunya. www.bnc.cat Montserrat Campany. D'Harcourt, R y D'Harcourt, M. La música de los incas y sus supervivencias. Ed. Paul Geuthner. París. 1925. Editorial Ricordi Americana. Calle Teniente General Juan Domingo Perón, 1560. Buenos Aires (Argentina). www.melos.com.ar García Muñoz, Carmen y Mondolo, Ana María. Montserrat Campmany. Diccionario de música española e hispanoamericana, tomo 3, pág. 978. S.G.A.E. 2003. Matamoro, Blas. Montserrat Campmany. Centro Virtual Cervantes. Rinconete: Música y Escena. 2006. Montagut Sancho, María Cinta. Montserrat Campmany Cortés. Diccionario biográfico de mujeres. Generalitat de Cataluña. 2010. Norlander, Mar. Mujeres instrumentistas, piano y violoncelo. Montserrat Campmany. mujeresinstrumentistas.blogspot.com. 2013. Ozaíta Marqués, Mª Luisa. Las compositoras españolas. Artículo incluido en el libro de Patricia Adkins Chiti “Las mujeres en la música”. Alianza Música. Madrid, 1995. Rodríguez de la Torre, Fernando. Montserrat Campmany. Real Academia de la Historia. dbe.rah.es/biografias. 2018 Vega Toscano, Ana María. Compositoras españolas, apuntes de una historia por contar. En Manchado Torres, María Luisa, “Música y Mujeres”. Editorial Horas y Horas. Madrid. 1998.
Enllaços externs Biografia Dones instrumentistes Fons Montserrat Campmany de la Biblioteca de Catalunya Montserrat Campmany dins l'àmbit 3 de l'exposició «Compondre en clau femenina». Biblioteca de Catalunya, 2024.
Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Compositors de sardanes barcelonins Categoria:Compositors argentins del segle XX Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Compositors barcelonins nascuts al segle XX Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX