Angostrina (Angoustrine, oficialment en francès) és un poble i territori del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya. Fins al 1973 fou el cap d'un municipi independent, amb el mateix nom que el poble.
El cap del municipi, el nucli anomenat la Part Major d'Angostrina és a la dretaAngostrina en els ortofotomapes de l'IGN del riu d'Angostrina, a la riba dreta. Tanmateix, els anomenats la Part Petita i el Mas d'en Gaula són a la riba esquerra. L'antic terme, però, ocupava la major part del terme actual al qual pertany.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1994. l'origen d'Angostrina a partir de l'evolució de l'adjectiu llatí angustus (estret, escanyat), en referència a la vall del Riu d'Angostrina que banya la població. Hi afegeix que la -r- després de l'arrel llatina apareix freqüentment rere el grup st, com és el cas de regestum > registre, en l'evolució cap al català, sobretot en l'àmbit pirinenc.
Geografia L'antic terme d'Angostrina, de 84,34 km², suposava el 95,9% de l'actual terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes. Ocupava, doncs, la major part del terme actual. Només se n'escapava la franja sud-occidental, on s'estenia l'antic terme comunal de Vilanova de les Escaldes. Era, com el terme actual fruit de la unió d'ambdós, a l'extrem nord de la comarca de l'Alta Cerdanya.
És un lloc molt muntanyós, com està descrit a l'apartat de geografia de l'article dedicat al terme actual. El cim més alt és el Carlit, de 2.921 metres d'altitud, i la pràctica totalitat de la meitat nord del vell terme d'Angostrina es troba al voltant dels 2.000 metres, amb un nombre important de muntanyes d'altituds similars a la del Carlit o el Puig Peric (2.810 m alt).
Angostrina El poble d'Angostrina, format per dos nuclis més importants -la Part Major i la Part Petita- i dos de més petits -Cal Coix i el Mas d'en Gaula-, situats a poca distància els uns dels altres.
La Part Major El nucli primigeniLa Part Major en els ortofotomapes de l'IGN del poble d'Angostrina, nascut a prop -als peus- de l'antiga església parroquial de Sant Andreu d'Angostrina, és popularment conegut com a la Part Major. En el punt més elevat d'un coster es troba l'església vell i el cementiri, i en els seus vessants oriental i meridional s'estén el nucli de població. A la part baixa, ran de la carretera D - 618, es troben l'escola, l'oficina de correus, altres dependències municipals i l'església nova de Sant Andreu.
La Part Petita Es tracta del segon dels nuclis de població d'Angostrina. És a uns 500 metres al nord-estLa Part Petita en els ortofotomapes de l'IGN de la Part Major, al peu de la carretera D - 618 i majoritàriament a l'esquerra del Riu d'Angostrina.
Cal Coix Cal Coix, inicialment un mas aïllat i actualment un petit barri d'Angostrina, és al nord de la Part MajorCal Coix en els ortofotomapes de l'IGN i al nord-est de l'església de Sant Andreu.
El Mas d'en Gaula Igual que Cal Coix, el Mas d'en Gaula començà essent una masia aïllada, com el seu nom indica, que ha esdevingut un barri més del poble, en aquest cas, un barri de la Part Petita, al nord del qualEl Mas d'en Gaula en els ortofotomapes de l'IGN es troba.
Envalls Havia existit un petit vilatge anomenat Envalls, del qual només es conserva la que en fou església parroquial, Sant Martí d'Envalls. Era situatLloc on era el poble d'Envalls en els ortofotomapes de l'IGN just al lloc on la vall del Riu d'Angostrina comença a eixamplar-se, al nord del poble d'Angostrina.
Història La Part Major és un dels dos nuclis primigenis del poble d'Angostrina. En un primer estadi, el poble d'Angostrina era una parròquia rural d'hàbitat dispers, però de seguida es començaren a formar dos petits nuclis, la Part Major, més gran i a prop de l'església parroquial de Sant Andreu d'Angostrina, i la Part Petita, com el seu nom indica, més petita que l'altra i allunyada de l'església parroquial.
Angostrina, amb el nom grafiat Angustrina apareix en l'Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, de principis del (tot i que fins al 2017 es creia que era del primer terç del IX). Fins al 1803, com tots els pobles cerdans, pertanyia al Bisbat d'Urgell, però en aquella data fou transferit, amb tota l'Alta Cerdanya, al Bisbat d'Elna.
Angostrina pertanyia directament al poder reial, però poc abans de la Revolució Francesa en fou alienada a favor del conseller Desprès.
Demografia Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 416 219 394 430 468 506 490 514 487 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 454 464 448 488 518 458 412 414 420 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 403 410 393 285 340 375 355 295 261 1962 1968 223 218
Administració i política Batlles S'indica en aquesta llista exclusivament els que foren batlles d'Angostrina abans del 1973, any de la fusió amb Vilanova de les Escaldes. Alcalde PeríodeMairesGenWeb Jacques Palau 1792 - 1794 Pierre Carrera 1794 - 1795 Gilles Capdeville 1795 - 1798 Paul Cot 1798 - 1800 Isidore Poch 1800 - 1801 Jacques Poch 1801 - 1813 Joseph Poch 1813 - 1816 Gilles Colomer 1816 - 1821 Antoine Palau 1821 - 1830 Isidore Courtade 1830 - 1833 Paul Cot 1833 - 1835 Gilles Barrere 1835 - 1841 Gilles Capdeville 1841 - 1843 Joseph Poch 1843 - 1860 Isidore Courtade 1860 - 1867 Jean Paul 1867 - 1870 Mariano Carrère 1870 - 1874 Jean Poch, Trasserra 1874 - 1876 Joseph Cot 1876 - 1896 Laurent Colomer 1896 - 1908 François Saboya 1908 - 1925 Antoine Agusti 1925 - 1935 Georges Mitjaville 1935 - 1938 Raphaël Agusti 1938 - 1945 Louis Clerc 1945 - 1973
Referències
Bibliografia
Categoria:Entitats de població d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes