La Guingueta d'Ix (en francès Bourg-Madame) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a mig camí entre Puigcerdà i Llívia. Administrativament, pertany a l'Estat francès.
La comuna inclou les poblacions de la Guingueta d'Ix, la més gran i la que fa de cap comunal; Ix, que n'era l'antiga capital i que fou breument la capital del comtat de Cerdanya al segle XVI; Càldegues, que va ser comuna independent fins al 1973; i Oncès.
La dita popular és Els homes de la Guingueta, són gent de bragueta. També hi ha una dita que diu Anar França endins fins a la Guingueta.
Etimologia La primera part del topònim, Guingueta (o Guinguetes), significa taverna o hostalet, com explica Joan Coromines, en el seuCoromines, 1993. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Es tracta d'un terme procedent del francès, Guinguette. Es tractaria, així, doncs, de les tavernes o hostalets del poble d'Ix instal·lades a peu de carretera ran de la frontera administrativa.
D'altra banda, el mateix Coromines explicaCoromines, 1995. Ix en el seu Onomasticon Cataloniæ com un dels nombrosos topònims d'origen iberobasc presents a la zona pirinenca. Procedeix del terme èuscar etxe (``casa``).
La denominació francesa està explicada a l'apartat d'Història contemporània.
Geografia miniatura|esquerra|La Guingueta d'Ix a l'Alta Cerdanya Localització i característiques generals El terme comunal de la Guingueta d'Ix, de 78.500 hectàrees d'extensió, és situat al centre del límit sud de la comarca de l'Alta Cerdanya. ÉsEl terme de la Guingueta d'Ix en els ortofotomapes de l'IGNLa Guingueta d'Ix a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit entre l'Alta i la Baixa Cerdanya.
El terme sencer és al bell mig de la plana cerdana. És del tot pla, i només hi ha uns lleugers turons a l'extrem de llevant del terme. El punt més elevat de la comuna arriba als 1.231 m alt a la carretera N - 116 al Pla de Medes, al sud-est de Càldegues. El punt més baix és a la llera del Segre just en el moment d'entrar en el terme de Puigcerdà, a 1.127,8 m alt, en el lloc on el Reür s'uneix al Segre, al sud del poble de la Guingueta d'Ix. Aquest poble és a 1.137,2 m alt, Ix, a 1.156,8, Càldegues, a 1.166,5, i Oncès, a 1.175,1. Aquesta zona tan plana és el punt de trobada de diversos cursos d'aigua cerdans: el Segre, que ve del nord del terme comunal, de la vila de Llívia, el seu afluent per la dreta, el Reür, que procedeix del nord-oest, del terme d'Ur, el Rec de la Verneda, que hi arriba per l'esquerra procedent de l'est, del terme de Santa Llocaia, i el Rec de Nervols, que arriba del sud-est, del terme d'Oceja.
El terme comunal de la Guingueta d'Ix està inclòs en el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Termes municipals limítrofs:
Antic terme de la Guingueta d'Ix El terme antic de la Guingueta d'Ix, abans que hi fos afegit l'antic terme de Càldegues, feia 4,63 km², cosa que representa el 58,98% del terme actual: tot el sector oest i tot el sud.
El poble de la Guingueta d'Ix miniatura|esquerra|La Guingueta d'Ix en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) L'actual cap comunal, antigament anomenat les Guinguetes d'Ix o la Guingueta d'en Giraut ésLa Guingueta d'Ix en els ortofotomaoes de l'IGN a l'extrem de ponent del terme, just damunt de la línia fronterera estatal. El poble vell està agrupat a banda i banda de la carretera de Puigcerdà, on hi ha la frontera, però modernament s'ha estès cap al nord, nord-est i est, amb una sèrie de barris nous de cases unifamiliars amb jardí; per l'est, fins a l'Estació de la Guingueta d'Ix i una gran zona esportiva i escolar.e
El poble s'originà al llarg de la carretera que l'unia amb Puigcerdà, just al límit de l'estat francès. Posteriorment, pràcticament tot durant els segles XIX i XX, anà creixent a través de nous carrers que s'obriren al nord i al sud de la carretera, però ja d'una forma menys compacte que la filera de cases de la carretera. El barri del Prat del Pont és el primer espai on va créixer el poble. En una segona línia de carrers es va construir Sant Martí de la Guingueta, l'església parroquial del lloc, que heretà el patronatge de l'antiga parròquia del terme, Sant Martí d'Ix. Els noms de les cases de la Guingueta d'Ix conservats són Cal Corderó, desapareguda, i Cal Pató.
En els darrers cinquanta anys, la Guingueta d'Ix ha crescut pel desenvolupament d'algunes urbanitzacions, com l'Arenal, Bellevue, Casanova, les Dues Aigües, la Font d'Ix, Forques Llargues, el Mas d'en Piques, on hi ha el càmping, els Nèrvols, el Reür i la Solana.
Ix miniatura|Ix en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) Ix fou l'antic cap de la comuna, fins i tot un breu període capital del Comtat de Cerdanya, ésIx en els ortofotomapes de l'IGN molt a prop de la Guingueta d'Ix (a cosa de mig quilòmetre), al bell mig de la plana. Just al nord del poble hi ha el Cementiri Nou de la comuna. És un poble petit, agrupat, però sense formar un nucli compacte.
La seva església parroquial de Sant Martí és al nord-est del nucli de població. Les cases d'Ix el nom de les quals s'ha conservat són Cal Carbonell, Cal Girvès, Cal Martí, un altre Cal Martí, abans Cal Llanes o Cal Batlle, Cal Mas Blanc d'Ix, abans Ca l'Esteve, Cal Meia i Cal Mir, abans la Torre d'Ix, que probablement es construí damunt de les restes de l'antic palau comtal. Aquest mas conserva elements medievals.
Antic terme de Càldegues L'antic terme de Càldegues ocupava 3,22 km², cosa que representa el 41,11% del terme actual de la Guingueta d'Ix, situada al seu nord-est.
El poble de Càldegues miniatura|esquerra|Càldegues en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Càldegues ésCàldegues en els ortofotomapes de l'IGN en el centre del terç nord-oriental de la comuna, a la dreta del Rec de la Verneda.
Es tracta d'una parròquia rural de petit volum, creada a prop al nord i nord-est de l'església de Sant Romà de Càldegues, romànica del , que té el cementiri vell al costat de migdia del temple. Modernament s'ha obert un cementiri nou a poca distància al sud del del costat de l'església.
A Càldegues es conserven alguns noms tradicionals de les cases: Cal Baurès, abans Cal Viol, Cal Bolfa, Cal Gambús, Cal Mir, un altre Cal Mir, abans Cal Puig, i Cal Vernis, ara ja en desús.
Oncès miniatura|Oncès en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El petit vilatge d'Oncès ésOncès en els ortofotomapes de l'IGN a prop del límit amb Llívia, al nord-est del terme de la Guingueta d'Ix.
Es tracta d'un poble petit, agrupat, però no compacte, format per una vintena de construccions, entre cases i edificis agrícoles, al voltant de la Plaça. No té església (hi havia hagut la de Sant Julià d'Oncès, ara desapareguda) ni cap altre edifici comú, atès que sempre ha depès, en tots els aspectes, de Càldegues.
A Oncès es conserven també alguns noms de cases: Cal Calbet, Cal Carbonell, Cal Delcor, Cal Lassús, abans Cal Blanc, Cal Travis i Cal Xem.
El Molí de Travi L'antic Molí de Travi és actualment un petit lloc de mitja dotzena d'edificis, entre habitatges i construccions agrícoles i ramaderes. El petit grup de cases és a la dreta del Segre i a prop del Mas d'en Llordà, situat més a ponent.
Els masos del terme En el terme de la Guingueta d'Ix hi ha alguns masos, principalment per l'orografia, que permet un treball agrícola intensiu de secà. Així, hi ha el Mas Blanc, convertit en liceu professional agrícola, el Mas d'en Cot, el Mas d'en Llordà, o Llordes, i el Mas d'en Piques, al voltant del qual s'ha format una urbanització. També hi ha el Molí, o Molí de Traví. En aquest terme hi ha dos ponts dignes d'esment: el de Llívia i el del Reür (aquest pont coincideix amb la frontera administrativa).
Hidrònims Cursos d'aigua El terme de la Guingueta d'Ix s'articula sobretot sobre quatre rius: a la zona central, el Segre. Afluent seu per la dreta, que prové d'Ur, al nord, el Reür, i per l'esquerra, el Rec de les Vernedes, que hi aporta el Rec de Tamborins, més al nord, i el Rec de Nèrvols, o el Nèrvols, o Rec de les Medes, més al sud, que abans ha recollit el Rec de Coma Moltons i el de Coma Cardera. Entre aquests dos recs, de curt recorregut, hi ha el Rec de la Coma d'Ix.
Canals d'irrigació Situat en una plana essencialment agrícola, aquest terme té diversos canals d'irrigació: l'Agulla del Pla del Mas, l'Agulla de les Basses, el Canal o Rec de l'Estany, la Peixera de Cal Ros, el Rec del Molí de Travi, el Rec del Pas del Bou, que és alhora de drenatge i irrigació, el Rec del Rigal, igualment amb les dues funcions. Com a punt de partença dels canals de reg, es troba la Resclosa de les Salites.
Altres A la Guingueta d'Ix hi ha un estany, el del Mas Blanc, i una sola font destacada, la Font d'Ix.
Orònims En un terme tan pla, hi ha poc representativitat d'orònims. Tanmateix, hi ha obagues, com el Bac de Càldegues, el Bac Gros i els Bacs d'Oncès; clots, com els Clots; comes, com la Coma, la Coma de Càldegues, Coma Cardera, la Coma d'Ix, Coma Moltons; costes, com la Costa del Mas de Saut, les Costes d'en Sorolla; plans, com el Pla de Dalt, el Pla del Mas, el Pla de Medes, el Pla d'Oncès, les Planes, les Planes d'en Surroca, i solanes, com els Solans i els Solans de Càldegues, o la Solana.
El terme comunal Les partides o espais definits del terme comunal són l'Arenal, l'Argelagosa, les Basses, Campori, els Camps de Nyer, els Camps Majors, la Closa del Salitó d'Oncès, la Closa de Terra Negra, les Closes de Darrer, les Closes de Davant, les Closes del Molí, la Colomina, o les Colomines, Darrer l'Iglésia, les Dues Aigües, les Feixes de la Pujada, Fonts Velles, les Forques Llargues, les Maçanes, el Mas Blanc, el Mas d'en Llorda, el Mas d'en Piques, el Mas de Saut, el Molinet, el Molí de Travi, Nèrvols, el Pont de Llívia, la Prada, la Prada de Càldegues, el Prat de les Salites, els Prats del Pont, els Prats Llargs, el Rigal, o Rigall, Roc Ballador, que és un senyal termenal, els Salitons de Càldegues, el Socors i els Tossals.
Fites frontereres Sèrie general, termenal amb Puigcerdà El terme de la Guingueta d'Ix té dotze fites frontereres (la numeració va d'oest a est, en aquesta comuna de nord a sud-est): les que porten els números 478 a 489. En el primer tram de la frontera del terme de la Guingueta d'Ix, com que la línia és marcada pel Reür, hi ha doble sèrie de fites, una a cada vora del riu i no sempre perfectament encarades; moltes altres fites posteriors són també desdoblades. En aquest capítol estan descrites només les de l'esquerra del riu, totes en territori de l'Alta Cerdanya.
La 478, una fita quadrangular de mida mitjana amb el número gravat en el bloc de pedra, és al nord del terme, a ponent de la carretera N - 20 i al sud-oest del Pont de Llívia, a l'esquerra del Reür, a la vora oest d'un camp on es guarden caravanes, pertanyent al Càmping (al Pont de Llívia hi ha la 477, que és en terme d'Ur).
La 479, uns 450 metres més al sud-sud-oest de l'anterior, una fita igualment quadrangular de mida mitjana també amb el número gravat en el bloc de pedra, és al bell mig d'un petit parc públic a l'esquerra del Reür, a l'alçada del número 16 del Passeig de la Granja.
La 480, desdoblada en dues (nord i sud) és en el Pont del Reür, per on discorre la carretera N - 116 de la Catalunya Nord (Avinguda de la Porta de França de la Guingueta d'Ix) i la N - 152 de la Catalunya del Sud (Avinguda del Segre de Puigcerdà), a la vorera de vianants. És a quasi 350 metres al sud-sud-oest de la 479. Són dues fites lleugerament diferent una de l'altra, de mida mitjana, amb el número gravat en el bloc de pedra.
La 481, una placa dessota d'una tapa d'aigua, és en el Passeig del Reür, a menys de 70 metres al sud de l'anterior. És una placa circular clavada a terra amb el número gravat al damunt.