Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès. Generalment, és considerat com un dels més grans pintors i gravadors de la història de l'art europeu i el més important de la història holandesa.Gombrich, pàg. 420. Les seves contribucions a l'art van formar part d'un període que els historiadors anomenen Edat d'Or neerlandesa.

Havent aconseguit triomfar com a jove pintor de retrats, els seus últims anys van estar marcats per la tragèdia personal i les dificultats financeres. Tanmateix, els seus dibuixos i pintures foren populars al llarg de la seva vida, i la seva reputació com a artista continua sent elevada,Gombrich, pàg. 427. i durant vint anys va ser mestre de gairebé tots els pintors holandesos més importants.Clark, pàg. 203. Les seves obres més representatives són retrats dels seus contemporanis, autoretrats i il·lustracions d'escenes de la Bíblia. Els seus autoretrats formen una única i íntima biografia, en la qual el mateix artista realitza una introspecció sense vanitat i amb la sinceritat més gran.

En les pintures i gravats, mostra un coneixement complet de la iconografia clàssica, que modela per adaptar-se a les exigències de la seva pròpia experiència; per tant, en la representació d'una escena bíblica, Rembrandt tenia un bon coneixement del text específic, l'assimilació de la composició clàssica, i les seves observacions de la població jueva d'Amsterdam.Clark, pàg. 203-4. A causa de la seva empatia per la condició humana, ha estat anomenat "un dels grans profetes de la civilització."Clark, pàg. 205.

Les dues etapes de la vida de Rembrandt (la pròspera i l'adversa) es reflecteixen en les seves obres, i molt especialment en els autoretrats. Mentre que els primers són alegres i brillants, els dels darrers anys tenen un caràcter molt més serè i fosc, amb una profunditat superior. Totes les seves obres són plenament barroques, i estan dominades per l'acció, el dramatisme i un realisme derivat de l'observació del món que l'envoltava.

Biografia miniatura|esquerra|Autoretrat, amb els ulls molt oberts, aiguafort i burí, 1630

Primers anys Rembrandt Harmenszoon van Rijn va néixer el 15 de juliol de 1606 a Leiden, Països Baixos. Era el novè fill d'Harmen Gerritszoon van Rijn i Neeltgen Willemsdochter van Zuytbrouck,Bull, et al, pàg. 28. una acomodada família; el seu pare era moliner i la seva mare era filla d'un forner. Va rebre una educació molt acurada; de petit, va anar a l'escola llatina i va estar inscrit a la Universitat de Leiden. Tot i així, hi va estar un any; d'acord amb un contemporani, sentia una major inclinació cap a la pintura, ja que aviat deixà la universitat per passar a ser un aprenent d'un pintor de Leiden, Jacob van Swanenburgh, amb qui s'estigué tres anys. El 1624 o 1625, Rembrandt, després d'un breu però important aprenentatge de sis mesos amb el famós pintor Pieter Lastman a Amsterdam, va obrir un estudi a Leiden, que compartí amb l'amic i col·lega Jan Lievens. Pieter Lastman és qui més el va influir i qui li va transmetre les tendències italianes més de moda; prova d'això és que les seves primeres obres, com Lapidació de sant Esteve, estan molt influenciades pel seu estil. Així, el seu estil va anar evolucionant des d'uns inicis de color brillants i gestos exagerats fins a arribar a tenir un gran domini del clarobscur; aquesta tècnica tan típica del barroc és la més característica de la seva obra, i la que li dona més força i personalitat. El 1627, Rembrandt comença a acceptar alumnes, entre ells Gerrit Dou.Slive has a comprehensive biography, pàg. 55 ff.

El 1629, Rembrandt va ser descobert per l'estadista Constantijn Huygens, pare de Christiaan Huygens –un famós matemàtic i físic holandès–, que va adquirir importants encàrrecs per a Rembrandt de la cort de la Haia. Com a resultat d'aquesta connexió, el príncep Frederik Hendrik continuà comprant pintures de Rembrandt fins al 1646.Slive, pàg. 60, 65.

La vida amb Saskia miniatura|esquerra|Retrat de Saskia van Uylenburg (c. 1635) miniatura|esquerra|Titus com un monjo (1660), retrat de Titus van Rijn, fill de Rembrandt i Saskia, vestit de monjo El 1631, després de la mort de son pare, Rembrandt es trasllada a Amsterdam, la nova capital de les empreses dels Països Baixos, que vivia un creixement econòmic important. Rembrandt hi comença a exercir com a retratista professional per primera vegada, i ho va fer amb un gran èxit. S'associà amb el marxant Hendrick van Uylenburgh, mitjançant el qual va conèixer Saskia van Uylenburgh, filla del seu cosí Rombertus van Uylenburgh, amb qui es casà el 1634.Slive, pàg. 60-61. Saskia era la filla petita d'una família de nobles de Frísia i el seu pare havia estat advocat i burgemeester (alcalde) de Leeuwarden; quan va quedar òrfena, anà a viure amb una germana més gran a Het Bildt. Rembrandt i Saskia es van casar a l'església del poble de Sint Annaparochie (actualment part del municipi de Waadhoeke) sense la presència dels seus familiars. El mateix any, 1634, Rembrandt és acceptat com a membre del gremi de pintors. També va acceptar un nombre considerable d'estudiants, entre els quals hi havia Ferdinand Bol i Govert Flinck.Bull, et al., pàg. 28.

El 1635, Rembrandt i Saskia es traslladen a la seva pròpia casa, un lloc de moda a Nieuwe Doelenstraat. El 1639, es van mudar a un edifici, seu de l'actual Museu de la Casa de Rembrandt, al Jodenbreestraat. Aquesta zona d'Amsterdam s'estava convertint en el barri jueu, i la hipoteca per finançar la compra fou de 13.000 florins; aquesta seria una de les causes principals de les seves posteriors dificultats financeres. El seu ritme d'ingressos, inicialment, li permetia pagar fàcilment aquest nivell de despeses, però no va poder mantenir aquest ritme i podria haver perdut alguna font d'ingressos fent algunes inversions.Clark, 1978, pàg. 26-7, 76, 102. Va ser allà on Rembrandt va tractar sovint amb els seus veïns jueus, que serien model per a les seves escenes de l'Antic Testament.Adams, pàg. 660.

Tot i estar ben acomodats, la parella va patir diversos revessos personals, i el 1635 el seu fill Rumbartus es va morir dos mesos després del naixement. Més endavant, el 1638, la seva filla Cornèlia es va morir amb només 3 setmanes de vida. El 1640, van tenir una segona filla, també anomenada Cornèlia, que es va morir després d'haver viscut més d'un mes. Només el seu quart fill, Titus, que va néixer el 1641, va sobreviure fins a l'edat adulta. Saskia va morir el 1642 poc després del naixement de Titus, probablement de tuberculosi. Rembrandt va fer dibuixos d'ella en el seu llit durant la malaltia i formen part de les seves obres més commovedores.Slive, pàg. 71.

Altres relacions sentimentals miniatura|Noia banyant-se en un rierol (1654). La model n'és Hendrickje Stoffels Durant la malaltia de Saskia, va contractar Geertjes Dircx com a mainadera de Titus, com a infermera i, probablement, també esdevingué amant de Rembrandt. Ella, més tard, acusà Rembrandt d'incompliment d'una promesa i li van concedir una pensió de 200 florins a l'any.

El 1649 Rembrandt comença una relació amb Hendrickje Stoffels, una dona molt més jove que havia estat la seva serventa i que tenia cura del seu fill Titus. De la relació, el 1654 va néixer una filla, Cornèlia, i Hendrickje va rebre una citació del consell de l'Església reformada per respondre a l'acusació "que havia comès actes de prostitució amb el pintor Rembrandt". Ho va reconèixer i se li va prohibir la recepció de la comunió. Rembrandt no fou citat a comparèixer perquè no n'era membre.Slive, pàg. 82. Els dos van obtenir el reconeixement legal com a parella, segons la llei pública, però Rembrandt no es va casar amb Henrickje, a fi de no perdre l'accés a un fideïcomís creat per a Titus d'acord amb la voluntat de la seva mare.

Fallida econòmica i darrers anys Rembrandt va viure més enllà del que li permetien els seus mitjans econòmics i es veié obligat a subhastar les seves possessions. L'habitual compra d'obres d'art –incloses les que foren fruit del seu propi treball–, de gravats que sovint utilitzava en les seves pintures, i de rareses, van provocar que el 1656 s'arribés a un acord judicial per a evitar-ne la fallida; va haver de vendre la major part de la seva gran col·lecció de pintures i d'antiguitats. Les llistes que calgué elaborar ens donen una informació precisa de les seves col·leccions, amb pintures i dibuixos d'antics mestres, inclosos bustos d'emperadors romans, molts objectes de l'Àsia, com vestits i armadures japoneses, i col·leccions d'història natural i minerals; però els comptes resultants de les vendes de 1657 i 1658 van ser decebedors.Slive, pàg. 84. També va haver de vendre la seva casa i la seva impremta, i el 1660 es traslladà a un allotjament més modest al Rozengracht.Schwarz, pàg. 12.La venda en va ser el 1658, però es va acordar un termini de dos anys per a realitzar-ne la desocupació. Les autoritats i els creditors, en general, s'adaptaren a les circumstàncies; però l'excepció varen ser els del gremi de pintors d'Amsterdam, que van crear una nova norma que fixava que ningú podria comerciar amb Rembrandt. Per evitar aquest problema, el 1660 Hendrickje i Titus van crear una empresa com a distribuïdors d'art, i Rembrandt n'era un empleat.Clark, 1974, pàg. 105.

El 1661, ell (o més aviat la nova empresa) fou contractat per concloure els treballs que calia realitzar en la construcció del nou ajuntament, però això només va poder ser després que Govert Flinck, l'artista que prèviament tenia l'encàrrec, morís sense haver pogut començar a pintar. El treball resultant fou La conspiració de Claudius Civilis, que va ser rebutjada i retornada al pintor; el que ens ha arribat n'és només una fracció de tot el treball.Clark 1974, pàg. 60-61. Va ser en aquest moment quan Rembrandt va tenir el seu últim aprenent, Aert de Gelder. El 1662 encara rebia importants encàrrecs per pintar retrats i altres obres.Bull, et al, page 29. Quan el 1667 Cosme III de Mèdici, gran duc de Toscana, anà a Amsterdam, va visitar la casa de Rembrandt.Clark 1978, pàg. 34.

Rembrandt perdria Hendrickje, que moriria el 1663, i al cap d'uns anys, el 1668, ho faria Titus, deixant una filla. Rembrandt es va morir el 4 d'octubre de 1669 a Amsterdam, i fou enterrat en una tomba anònima al cementiri de Westerkerk.Slive, pàg. 83.

Obra L'art de Rembrandt En una carta adreçada a Huyghens, Rembrandt ofereix l'explicació del que tractava d'aconseguir amb el seu art: l'expressió més gran del moviment natural.Text original: Die meeste ende di naetuereelste beweechgelickheijt. La paraula beweechgelickhijt també s'ha interpretat en el sentit d''emoció' o 'motivació'. Si es refereix als objectius, als materials o a una altra qüestió, ja queda a interpretació. Rembrandt combina la recerca de la perfecció terrenal i espiritual com cap altre pintor de l'art occidental.Hughes, pàg. 6.

Amb les seves pintures a l'oli es pot traçar el progrés des de la incertesa del jove artista, el pas pels molt reeixits autoretrats de la dècada del 1630, i arribar als conflictius i poderosos retrats de la vellesa. Junts donen una molt clara imatge de l'artista, el seu perfil psicològic i la seva manera de ser, com ho revela la seva cara expressiva.Van de Wetering, pàg. 290. Mentre que la interpretació més habitual és que aquestes pintures representen un viatge introspectiu molt personal, és possible que fossin pintats per satisfer un existent mercat d'autoretrats d'artistes.