El lopado­temakho­selakho­galeo­kranio­lipsano­drim­ipo­trimmato­silfio­karavo­melito­katakekhi­meno­kikhl­epi­kossifo­fato­perister­alektrion­opto­kefal·lio­kinglo­pelio­lagoio­siraio­vafe­tragano­pterígon és un plat culinari fictici esmentat en la comèdia Les assembleistes, datada de l'any 392 aC i escrita pel dramaturg i còmic grec Aristòfanes.Aristophanes, Ecclesiazusae (editorial Eugene O'Neill, Jr.), línia 1163

La paraula és una transliteració del grec antic: λοπαδο­τεμαχο­σελαχο­γαλεο­κρανιο­λειψανο­δριμ­υπο­τριμματο­σιλφιο­καραβο­μελιτο­κατακεχυ­μενο­κιχλ­επι­κοσσυφο­φαττο­περιστερ­αλεκτρυον­οπτο­κεφαλλιο­κιγκλο­πελειο­λαγῳο­σιραιο­βαφη­τραγανο­πτερύγων. Consta de 171 caràcters i va aconseguir ser el mot més llarg trobat mai en la literatura segons el Guinness World Records del 1990.Guinness Book of World Records, 1990 ed, pg. 129 El plat és un fricassée amb almenys 16 ingredients dolços i amargs.Llibre Guinness de Rècords, ed. 1990, pg. 129 La versió catalana de l'obra d'Aristòfanes, feta per Manuel Balasch, opta per la traducció descriptiva següent:

El licor Ouzo ha estat citat com un altre ingredient.Malvina G. Vogel (1980) The Big Book Of Amazing Facts Playmore Pubs.

Notes i referències

Categoria:Paraules llargues Categoria:Plats Categoria:Aristòfanes