Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània. La seva població és de 109.961 habitants (2025), que es concentren en una àrea de 52,8 km² i que a part de la ciutat també inclouen els antics termes del Burgar i Mascalbó. El municipi representa prop de la quarta part de la població de l'àrea metropolitana de Tarragona-Reus, que engloba un total de fins a 456.042 habitants.
Es creu que l'actual territori de Reus ha estat habitat per l'home des de fa gairebé un milió d'anys, com així ho demostren els nombrosos jaciments arqueològics localitzats. No obstant, la vila com a tal és d'origen medieval, documentada a partir de l'any 1154. Mitjançant el comerç, la vila es va convertir aviat en una gran població i va crear un ampli àmbit d'influència econòmica i humana que abastava, ja al , bona part del sud de Catalunya.
Als segles XVI i XVII Reus va créixer de forma significativa i es va destacar en la producció d'estamenya i de ceràmica. La guerra dels Segadors, però, va representar una aturada traumàtica, de la qual no es va començar a recuperar fins al darrer terç del segle. Al era ja la segona població més gran de Catalunya, amb una molt destacable producció i exportació d'aiguardents i teixits. Als segles següents la ciutat es va industrialitzar i hi van arrelar les noves inquietuds ideològiques del moment, convertint-se, després de Barcelona, en la ciutat de referència de tots els moviments culturals.
Avui en dia es coneix per la seva activitat comercial, per ser un centre de l'escalada de roca i el lloc de naixement de l'arquitecte Antoni Gaudí. La zona sempre ha estat un important productor de vins i licors. La ciutat ofereix també una gran i variada oferta cultural, sobretot amb la implantació de festivals de referència. A Reus hi ha el tercer aeroport més gran de Catalunya.
Geografia Llista de topònims de Reus (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Localització miniatura|esquerra|El Carrer de Monterols, situat al nucli antic i que conforma una destacable àrea comercial de la ciutat. El municipi es troba a una altitud que oscil·la entre els 75 i els 180 msnm.Els seus habitants es diuen reusencs. El seu terreny és generalment pla i només al sector nord s'alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les muntanyes de Prades. El terme es situa gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Mediterrània.
Confronta al nord amb els municipis de l'Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l'oest amb Riudoms i, al Tarragonès, amb Constantí a l'est, amb Tarragona al sud-est, i amb Vila-seca al sud. Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els quals cal esmentar els barrancs dels Cinc Ponts, el Roquís, l'Escorial i Pedret i les rieres de la Quadra, l'Abeurada, la Selva, el Molinet i el Pi del Burgar. El petit transvasament de l'Ebre, realitzat el 1989, que aprofita els cabals sobrants dels canals del delta, pal·lia el dèficit que fins ara tenia el municipi a causa de la limitació de recursos del riu de Siurana, el Francolí i el Gaià, i per la sobreexplotació dels aqüífers.
El terme de Reus comprèn la ciutat homònima, cap de municipi i de comarca, i urbanitzacions com el Pinar, que s'estén també cap al veí municipi de Castellvell, el Mas del Carpa, Pelai, Sant Joan i Sol-i-vista. El centre de la ciutat és la Plaça de Prim, i el nucli antic és a la zona delimitada pel Tomb de Ravals. Un nucli més modern és dins del perímetre de Riera de Miró, l'avinguda de Sant Jordi, el carrer del Dr. Robert, el Passeig de Mata, el Passeig de Sunyer, la Plaça de les Oques, el Passeig de Prim, la Plaça de la Pastoreta, l'avinguda de La Salle, l'avinguda de Pere el Cerimoniós i la riera d'Aragó. Més enllà d'aquests límits la ciutat es troba en expansió.
L'ajuntament és a la plaça del Mercadal. Els Mossos d'Esquadra es troben al carrer de l'Alfàbrega, a tocar de l'avinguda de Falset; els Jutjats se situen a l'avinguda de Marià Fortuny, prop de la carretera de Montblanc, al costat de l'IES Gabriel Ferrater i Solé i del centre comercial Carrefour, que comparteix edifici amb l'Hotel Ciutat de Reus, i la Policia municipal es troba també a l'avinguda de Marià Fortuny. La Policia Nacional es troba al carrer del General Moragues.
Al centre de la ciutat hi ha diversos pàrquings municipals i d'altres de privats, que es poden trobar en diverses places, passeigs i en el centre comercial del Pallol.
Clima El clima de Reus és de tipus mediterrani sec, amb temperatures altes i regulars (la temperatura mitjana anual és de 16,1 °C). Les màximes precipitacions es registren a la tardor, i a l'hivern el vent característic és el mestral, també anomenat serè, (del NW), de força intensitat.
Als mesos hivernals les gelades no són diàries, tot i que en tot l'hivern es poden donar uns 10 dies. La temperatura mínima registrada va ser de -8.0 °C i es va donar l'11 de febrer de 1983; i la temperatura màxima registrada va ser de 38.0 °C i es va donar el 27 d'agost de 2010. La neu és un fenomen poc habitual, però tot i així la ciutat registra 0.4 dies de neu l'any. Normalment neva cada dos o tres anys, encara que moltes vegades la neu no s'arriba a quedar al terra. L'última nevada que va deixar un gruix considerable va ser al desembre del 2001, uns 5 cm.
Demografia Des de 1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l'any 2004). Els immigrants, sobretot del Marroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.
El gentilici dels seus ciutadans és reusenc, tot i que popularment són coneguts com a ganxets.
Política De les eleccions democràtiques de 1979 a les del 2011, l'ajuntament de Reus va ser governat pels socialistes. El 2011, però, hi va haver un canvi i el partit guanyador va ser Convergència i Unió, amb la investidura de l'alcalde Carles Pellicer i Punyed. El 2023 els socialistes van tornar a l'alcaldia, amb Sandra Guaita d'alcaldessa.
En les eleccions municipals de 2015 la participació a Reus va ser de 39.157 vots (55,33%), 405 dels quals van ser vots nuls (1,03%) i 609 en blanc (1,57%). S'escolliren un total de 37 regidors, el mateix nombre que en les eleccions del 2011. Revalidà la batllia el convergent Carles Pellicer i Punyed.
En el referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre, segons dades de la Generalitat, van votar a 25.715 persones (al voltant del 36% de la població). Els resultats van ser de 23.521 vots a favor de la independència (91.5%), 1.659 en contra (6.5%) i 415 en blanc (1.6%). Hi va haver 120 vots nuls.
Cal assenyalar que, a causa de les incidències a la xarxa que existien en tots els centres de votació, així com les agressions policials a algunes localitats properes, algunes persones van fer ús del cens universal. D'aquesta manera, entre els vots hi ha votants registrats que no eren de la ciutat, mentre que alguns reusencs van votar fora de la seva ciutat.
Llista d'alcaldes de Reus
El primer alcalde de Reus des que se'n té documentació va ser Pere Puig, investit l'any 1719 amb l'aplicació dels Decrets de Nova Planta. Amb el retorn de la democràcia a Espanya al final de la dictadura franquista, se celebraren les primeres eleccions municipals al municipi, guanyades pel socialista Carles Martí Massagué. Des d'aleshores hi ha hagut 6 alcaldes:
Districtes i barris miniatura|esquerra|Ubicacions dels llocs principals de Reus Les Cases Barates, grup de cases unifamiliars de baix preu, amb un jardí minúscul, construïdes per l'Instituto Nacional de la Vivienda cap al 1945, avui ja diluïdes dins el nucli urbà, a l'est, entre el camí de Salou i el barranc de l'Escorial, al descampat conegut pel Camp perdut o Hort de la Tia. La barriada es va eixamplar més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del mas del Paco Cros, un mestre progressista, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. S'ha desenvolupat urbanísticament la zona de Mas Iglesias, a l'altra part de la carretera de Salou, amb un gran parc. Sol-i-vista, situat a l'esquerra de la Carretera d'Alcolea, a la vora del Barranc del Mas de Gassot. Es va iniciar als anys seixanta per recollir l'emigració andalusa amb edificacions auto construïdes. Les primeres cases eren senzilles i edificades seguint el model andalús, pintades de blanc amb calç. Més tard es va anar millorant, i en quedar ja molt proper a la ciutat es van començar a construir xalets d'una certa qualitat. Quasi davant, a l'altre costat de Carretera, es va desenvolupar el grup Pelai. A un centenar de metres al nord es troba el Polígon Industrial Agro-Reus, i al sud el Barri de la Immaculada. Barri Fortuny, blocs també de l'Instituto Nacional de la Vivienda, de construcció modesta, després gestionat per ADIGSA. Al seu davant les Parcel·les Mercader, o Urbanització Mercader, a les terres del Mas del Jordi, desenvolupades recentment en terrenys que eren del Sr. Mercader. A tocar de la Carretera de Reus a Salou. Barri Juroca, barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els Blocs Juncosa-Cabello i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El senyor Juncosa va ser un destacat jugador de l'Atlètic de Madrid i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici de Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou. Barri de Sant Josep Obrer, habitat per famílies immigrades i densament poblat. Ocupa l'espai comprès entre la riera del Molinet i la drecereta del Gas. Actualment la zona s'ha ampliat amb la urbanització dels terrenys del Mas del Pellicer i els de l'antic Mas de l'Abelló. Al nord de la urbanització hi ha el tanatori municipal, el parc de bombers, i, enfront, les instal·lacions del Club Natació Reus Ploms. Està a tocar de la carretera de Reus a Tarragona. Continuen la zona, les parcel·les Sidós i el Polígon de la Raureda, amb sortida a l'autovia de Bellissens. Els Xalets Quintana, una petita barriada de cases unifamiliars amb jardí, al nord de la ciutat, entre l'Ermita del Roser, la carretera de Montblanc i el barranc dels Gossos. Edificat a partir de 1923-1924, pel senyor Quintana, sastre de professió, en uns terrenys de vinya i garrofers de la seva propietat que en va iniciar la parcel·lació, va anar quedant incorporada a la ciutat i en va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que travessava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local. Barri de Sant Joan, parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, consta de blocs i edificis destinats a la classe mitjana. Fins fa pocs anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dona a la ciutat, passant per sota la via. Barri de la Mineta, edificacions (cases adossades i blocs de pisos) sorgides principalment als últims anys. Delimita, a l'oest, amb el passeig de la Boca de la Mina (lloc típic local amb una font, al costat dels dipòsits d'aigua de la ciutat i de les basses Nova i del Bacallà), al nord amb la urbanització El Pinar, a l'est amb la urbanització de Sant Joan i al sud amb la via del tren que va de Tarragona a l'estació de Reus.