miniatura|Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil. La regió s'estenia fins a la sisena cascada, a la vora de l'actual Khartum. Núbia es divideix en dues regions: Alta Núbia (al sud, des de la segona a la sisena cascada) i Baixa Núbia (regió al nord, fins a 400 km més enllà de la primera cascada i a la vora de la segona). El nom podria derivar de la paraula de l'antic egipci, Nub, que vol dir 'or'.
Antigues denominacions
El país es deia a l'Imperi Antic Ta-Seti (Terra dels Arcs, per la fama de bons arquers dels habitants del país), nom que fou també aplicat al nomós més al sud d'Egipte. Els egipcis anomenaven el país més al sud, sud-est i sud-oest del país com a Ta-Netjer (Terra de déus). El territori de Núbia fou anomenat Ta-Nehesi (Nehesi = Nubià). La Baixa Núbia fou anomenada Wasat (del nom d'un dels principats de la regió). Els nòmades del desert de Núbia eren esmentats com a Iuntiu o Iuntiu-setiu (Tribus Núbies). Els noms de Medjai, Irtjet, Zatju i Kaau es donaven a pobles o regnes de la Baixa Núbia. La terra de Iam era una part de l'alta Núbia (entre la cinquena i la sisena cascada o més probablement entre la tercera i quarta segons altres fonts) que es coneix bé perquè ha quedat record d'una visita feta en temps de la sisena dinastia per Harkhuf, Governador d'Elefantina. La terra del Punt, suposadament a Somàlia, ha estat identificada, amb dubtes, com una part de l'Alta Núbia, la zona de l'est a la vora de la Mar Roja.
Des l'Imperi Mitjà els egipcis van utilitzar la paraula Kash per designar Núbia. Kash, probablement el regne bíblic de Kush, era el nom del regne, potser successor d'Iam, establert a Kerma fins al , en el qual els egipcis van arribar allí, i després a Napata, i molt més tard a Mèroe, pronunciat Meroguai. Noms regionals durant l'Imperi Mitjà foren: Sha'at (a la regió de l'illa de Sai), Irishek, Tua, Imana'a i Ruket (al centre) i Awshek i Webet-Sepat a les muntanyes orientals.
A l'Imperi Nou els egipcis es referien a Núbia, o concretament al regne de Kush, com a Khenet-Hennefer es creu que era el nom de l'alta Núbia entre la segona i la quarta cascada. El poble que vivia a la regió de Dòngola, abans potser esmentat com a Terra d'Iam, és esmentat com a Irem. Una mica més tard, a la regió de Napata se la va anomenar Karoi. Durant la capitalitat de Mèroe a la regió més enllà de la cinquena cascada se li deia Illa de Mèroe (entre els rius Atbara, Nil i Nil Blau).
Història Paleolític S'han trobat eines del Paleolític però no restes humanes a causa de les difícils condicions climàtiques per a la seva conservació. Aquestes eines són destrals, arrodonides de l'extrem per la qual cosa eren utilitzades per donar cops, i que s'agafaven per l'altre, de les que n'existeixen al Sudan Central i fins al delta del Nil, i similars a les d'Europa i Àsia, i que corresponen a Homo erectus. Aquesta cultura és coneguda com a Acheulià i va existir vers 500.000 aC a 50.000 aC.
Als anys 90 es van trobar a prop de Dòngola uns centenars de destrals de mà i en un dels llocs un taller de pedra amb restes i una fila de pedres grans que suggerien un resguard i que seria el lloc habitat més antic de la Vall del Nil, de fa uns 70.000 anys. Però entre el 50.000 i el 25.000 aC la cultura de la destral de mà va desaparèixer i fou substituïda per un altre tipus de treball de la pedra, variable segons les regions. Les primeres restes humanes són d'aquesta època i corresponen ja a l'espècie Homo sapiens. Entre el 25.000 i el 8000 aC les condicions climàtiques es van anar acostant a les actuals. D'aquesta fase s'han trobat alguns assentaments a la zona de la segona cascada del Nil, que sembla corresponen a un poble seminòmada (Qadan) que recol·lectava, pescava i utilitzava el gra salvatge; tenien cementiri, que s'ha trobat a Gebel Sahaba prop de Wadi Halfa, el que indicaria un assentament bastant estable, i per la quantitat de morts violentes que es detecten sembla que havien de lluitar per la terra o els recursos.
Neolític El Neolític va començar vers el 8000 aC; les comunitats van començar a viure en assentaments permanents i a produir el seu propi menjar; els assentaments s'han localitzat quasi tots en zones avui dia en ple desert (el desert de Bayuda al nord de Khartum, el desert Saharià a l'oest de Dongola, i el desert de Núbia a l'Est de Kerma) el que indica o bé un canvi climàtic o bé que el Nil ha canviat el seu trajecte almenys en algunes zones. S'han trobat les restes d'un antic riu (Wadi Howar) que des del Txad arribava al Nil per la zona de Dongola; el territori al nord de la gran corba del riu Nil era tallat per una branca del Nil Blanc que corria cap al nord al que avui és el Wadi Muqaddam, on s'aprecien traces d'haver estat ben regada i s'han trobat restes de peixos; a l'est de Kerma, a la regió coneguda com a Wadi al-Khowi totalment desèrtica, també s'han trobat restes de rius. s'ha comprovat que el riu Nil corria uns 10 km més a l'est que actualment, i a la regió de Kadruda s'ha pogut determinar que va agafar el seu llit actual vers el 5000-2000 aC, observant-se que els assentaments són més vells a 10 km a l'est del riu i que ho són menys progressivament cap a l'oest. En aquesta regió del Wadi al-Khowi s'han localitzat uns trenta cementiris alguns amb un miler de tombes, algunes de les quals reflecteixen una diferència social, per la col·locació i la presència de ceràmica, armes, vori i altres objectes, diferència que s'hauria iniciat vers el 5000 aC i hauria continuat. A Kadero, uns 15 km al nord de Khartum, s'han trobat restes de cases, d'animals domèstics i ceràmica; s'han excavat unes 160 tombes, n'hi ha centenars, i també s'aprecia l'estratificació amb la presència d'objectes entre els quals conquilles de la Mar Roja, a 300 km a l'est. A la vora de Shendi, més al nord, s'ha trobat un establiment del període vers el 4000 aC anomenat Kadada, on el cementiri tenia milers d'individus, i centenars de tombes han estat excavades, observant-se que els nens eren enterrats sota les cases i no al mateix lloc que els adults
El grup A A partir del 3500 aC van florir dues noves cultures. Una, a la Baixa Núbia entre la primera i segona cascada i, l'altra, entre la tercera i la quarta. Es creu que estaven emparentades però presenten algunes diferències. Aquestes cultures foren identificades per l'arqueòleg George Reiner el 1907 i les va anomenar Grup A perquè cap inscripció egípcia conserva el seu nom. Sembla que aquest grup A era molt diferent dels seus contemporanis egipcis tant políticament com en la llengua, la cultura i fins i tot l'ètnia. Se n'ha trobat objectes a la Baixa Núbia i algun a Egipte i es van excavar alguns cementiris en els quals hi ha objectes de luxe portats d'Egipte. A Qustul, al sud d'Assuan (lloc documentat ja amb els primers faraons i potser fins i tot en època predinàstica), es van trobar algunes tombes amb força objectes suposadament egipcis de luxe, i entre ells representacions de reis amb la corona i amb el déu falcó Horus, i el prehistoriador Bruce Williams va suggerir que existia un estat central que hauria estat regit per una dinastia amb 10 o 12 reis que serien els allí representats (que no serien pas faraons egipcis) i que Egipte hauria copiat més tard el model, àdhuc els objectes allí trobats, confirmant així l'afirmació de Diodorus de Sicília que al afirmava que la cultura egípcia derivava de Núbia. El fet que alguns productes siguin no importacions sinó locals semblava que li donava la raó però les últimes descobertes a Abidos de materials similars datats vers el 3400 aC, anteriors a les tombes de Qustul, han fet perdre pes a la hipòtesi. A Qustul i a altres ciutats del mateix grup, la gent s'enterrava en forats amb pedres alineades amb acompanyament de recipients i productes cosmètics. Una estructura de ciutat a Kerma (datada vers 3500 a 2500 aC) s'ha descobert allí, on també hi ha un cementiri amb alguns caps o reietons enterrats i s'ha trobat tanmateix les restes d'una ciutat anterior (vers 5000 a 3500 aC). Un altre assentament important és el d'illa de Sai també amb un cementiri del grup A.
Els texts egipcis deixen constància de 5 expedicions a Núbia: la de Snefru, vers 2550 aC fou la primera (700 presoners i 2000 caps de ramat). Després d'això les restes del Grup A desapareixen, bé assimilades per Egipte o expulsats cap al desert, i els egipcis van poder avançar cap a Núbia i establir un lloc avançat a Buhen, a la segona cascada, lloc sobretot d'intercanvi comercial. Vers el 2550 a 2400 aC els egipcis van poder ocupar alguns punts claus de la Baixa Núbia i el seu control devia desorganitzar els poders existents i van arribar nous pobles seminòmades potser organitzats en confederacions tribals dirigides per caps que els egipcis anomenen "els grans". Els egipcis van haver de tornar vers la primera cascada deixant la Baixa Núbia en mans d'aquestes tribus i amb els contactes comercials interromputs. miniatura|Mapa de l'antiga Núbia durant l'Imperi Antic
El grup C, els regnes de Wawat, Irtjet, Setju i Iam (Kerma) Vers el 2500 aC va entrar un grup a la regió, anomenat Grup C, una branca dels quals va originar a l'Alta Núbia l'anomenada Cultura de Kerma, que va substituir el pre-Kerma, i va florir plenament vers el 2200 aC que es diu així perquè el seu centre principal fou la ciutat actual de Kerma (on s'han trobat les principals restes); altres branques del Grup C es van establir més al nord a la Baixa Núbia. A pre-Kerma s'han trobat les restes d'un gran palau rodó datat d'abans del 2000 aC i una estela escrita en jeroglífics egipcis amb el nom de dos oficials egipcis que havien visitat la ciutat; també s'han trobat objectes comercials i gerres de pedra.
El concepte abstracte Grup C fou introduït igualment per l'arqueòleg americà George Reisner a començaments del . La gran expedició del faraó Snefru (vers 2550 aC) a Núbia, ja esmentada, on va fer set-cents presoners, no va aturar l'entrada del grup C, que devia procedir del sud o sud-oest i que es va establir a la riba occidental del Nil entre la primera i segona cascada. Molt similar fou l'altra branca del grup que va formar l'esmentada cultura de Kerma, a la zona de la tercera cascada. Ambdós grups eren pastors i els seus assentaments eren barraques rodones amb parets vegetals; els llocs on es van establir eren fèrtils (Dakka, Aniba, Qustul, Ballana, Faras) facilitant el desenvolupament de tribus, l'aparició de caps i la formació de petits estats o regnes com Irtjet, Satajw (Setju), Wawat…Iam, el més important dels regnes fou probablement el que avui dia es coneix com a regne de Kerma i podria ser Iam. Sembla que eren molt bons arquers i com a mercenaris van servir als exèrcits egipcis. A l'Imperi Mitjà les ciutats del grup C es van fer més solides, construïdes de pedra o rajola. Els egipcis, per controlar el país, van haver d'establir una sèrie de fortaleses.
La presència dels nouvinguts està testimoniada per algunes tombes baixes i rodones i per la ceràmica vermella o negra decorada amb incisions i pigmentació blanca. Inicialment es va pensar en un grup B, però finalment es va descartar i se'l va incloure al grup C. A partir del 2600 aC els egipcis anomenaren els nubians com Nehesy, però dins el terme s'incloïen diversos grups cadascun amb nom tribal o geogràfic diferent. A la sisena dinastia (2300-2150 aC) apareixen els noms de Wawat (al nord), Irtjet (al sud de l'anterior), i Setju (més al sud encara), que serien diferents petits regnes formats per individus integrants del Grup C. Un altre grup va ser anomenat Medja, poble nòmada potser del desert oriental a partir de la segona cascada, i que per similitud de nom s'han identificat amb els beges, antics blèmies i que van arribar per la mateixa època o poc després (vers 2300-2200 aC), coneguts com a cultura dels sepulcres de cassoles, però amb tendència a barrejar-se els tres grups (C, Kerma i sepulcres de Cassoles).
Vegeu Medja