, també escrit Muhammad Ali Jinnah, fou un polític inicialment de l'Índia i considerat el pare del Pakistan. Fou cap de la Lliga Musulmana i primer governador general del Pakistan. És conegut com a Quaid-e-Azam (, ‘Gran Líder’) i Baba-e-Qaum (, ‘Pare de la Nació’).
Pertanyé primer al Congrés Nacional Indi i preconitzava el pacte amb la Lliga Musulmana. Després d'un exili a Londres va reorganitzar (1934) la Lliga Musulmana i va abraçar la idea d'un estat separat pels musulmans a la resolució de Lahore. El 1946 les eleccions li van donar molt escons, i va aconseguir el seu propòsit de partició el 1947. Després de la independència fou governador general, càrrec en el qual va morir.
Nascut a Wazir Mansion a Karachi, Jinnah es va formar com a advocat al Lincoln's Inn de Londres, Anglaterra. Al seu retorn a l'Índia, es va matricular al Tribunal Superior de Bombai i es va interessar per la política nacional. Jinnah va assolir protagonisme al Congrés Nacional Indi durant les dues primeres dècades del . En aquests primers anys de la seva carrera política, Jinnah va defensar la unitat hindú-musulmana, ajudant a donar forma al Pacte de Lucknow de 1916 entre el Congrés i la Lliga Musulmana de tota l'Índia, en el qual Jinnah també havia esdevingut prominent. Jinnah es va convertir en un líder clau a l'All-India Home Rule League i va proposar un pla de reforma constitucional de catorze punts per salvaguardar els drets polítics dels musulmans al subcontinent indi. El 1920, però, Jinnah va dimitir del Congrés quan va acceptar seguir una campanya de satyagraha, que considerava anarquia política.
El 1940, Jinnah havia arribat a creure que els musulmans del subcontinent haurien de tenir el seu propi estat per evitar el possible estatus de marginació que podrien obtenir en un estat hindú-musulmà independent. En aquell any, la Lliga Musulmana, liderada per Jinnah, va aprovar la Resolució de Lahore, exigint una nació separada per als musulmans indis. Durant la Segona Guerra Mundial, la Lliga va agafar força mentre els dirigents del Congrés eren empresonats, i a les eleccions provincials celebrades poc després de la guerra, va aconseguir la majoria dels escons reservats als musulmans. En última instància, el Congrés i la Lliga Musulmana no podien arribar a una fórmula de repartiment de poder que permetés que tota l'Índia britànica s'unís com un únic estat després de la independència, i que portés totes les parts a acordar la independència d'una Índia predominantment hindú, i per un estat de majoria musulmana del Pakistan.
Com a primer governador general del Pakistan, Jinnah va treballar per establir el govern i les polítiques de la nova nació, i per ajudar els milions de migrants musulmans que havien emigrat de la veïna Índia al Pakistan després de la independència dels dos estats, supervisant personalment l'establiment de camps de refugiats. Jinnah va morir als 71 anys el setembre de 1948, poc més d'un any després que el Pakistan obtingués la independència del Regne Unit. Va deixar un llegat profund i respectat al Pakistan. Innombrables carrers, carreteres i localitats del món porten el nom de Jinnah. Diverses universitats i edificis públics del Pakistan porten el nom de Jinnah. Segons el seu biògraf, Stanley Wolpert, Jinnah continua sent el líder més gran del Pakistan.
Primers anys Família i infància esquerra|miniatura|Retrat del pare de Jinnah, Jinnahbhai Poonja El nom de pila de Jinnah al néixer era Mahomedali Jinnahbhai, (en gujarati: મહમદ અલી ઝીણાભાઇ) i probablement va néixer el 1876, a Jinnahbhai Poonja i la seva dona Mithibai, en un apartament llogat al segon pis de la mansió Wazir prop de Karachi, ara a Sind, Pakistan, però després dins de la presidència de Bombai de l'Índia britànica. L'avi patern de Jinnah era del poble de Paneli Moti a l'estat de Gondal a la península de Kathiawar (ara a Gujarat, Índia). Era d'origen musulmà xiïta gujarati Khoges Nizari Ismaili, encara que més tard Jinnah va seguir els ensenyaments xiïtes dels dotze imams. Després de la seva mort, els seus familiars i altres testimonis van afirmar que s'havia convertit posteriorment a la secta sunnita de l'Islam. La seva afiliació sectaria en el moment de la seva mort es va disputar en múltiples casos judicials.: "Although born into a Khoja (from khwaja or 'noble') family who were disciples of the Ismaili Aga Khan, Jinnah moved towards the Sunni sect early in life. El seu pare era comerciant i va néixer a una família de teixidors tèxtils al poble de Paneli a l'estat principesc de Gondal (Kathiawar, Gujarat); la seva mare també era d'aquell poble. S'havien traslladat a Karachi el 1875, havent-se casat abans de la seva marxa. Karachi estava gaudint d'un auge econòmic: l'obertura del canal de Suez el 1869 va significar que estava 200 milles nàutiques més a prop d'Europa per al transport marítim que Bombai. Jinnah va ser el segon fill; tenia tres germans i tres germanes, inclosa la seva germana petita Fàtima Jinnah. Jinnah no parlava amb fluïdesa el gujarati, la seva llengua materna, ni l'urdú; parlava més l'anglès. A excepció de Fàtima, se sap poc dels seus germans, on es van establir o si es van reunir amb el seu germà mentre avançava en la seva carrera legal i política. Alguns escriptors s'hi han referit a vegades com a Muhajir a causa de la seva ètnia gujarati. No obstant això, l'ús del terme «Muhajir», que significa «immigrant», en referència a la seva primera vida, és considerat anacrònic per altres, ja que aquest terme es va utilitzar després de la partició el 1947, fent referència als refugiats musulmans que van emigrar al Pakistan, i es va utilitzar al cens de 1951 amb aquest significat.
Quan era petit, Jinnah va viure un temps a Bombai amb una tia i potser allà va anar a l'escola primària Gokal Das Tej, després va estudiar a la Catedral i a l'escola John Connon. A Karachi, va assistir al Sindh-Madrasa-tul-Islam i a la Christian Missionary Society High School.Sharif, Azizullah. Es va matricular a la Universitat de Bombai. En els seus darrers anys i sobretot després de la seva mort, es van difondre un gran nombre d'històries sobre la infància del fundador del Pakistan: que passava tot el seu temps lliure al jutjat de policia, escoltant les actuacions, i que estudiava els seus llibres a la llum de fanals per manca d'una altra il·luminació. El seu biògraf oficial, Hector Bolitho, va escriure l'any 1954, va entrevistar els socis de la infància supervivents i va obtenir una història que el jove Jinnah va desanimar els altres nens de jugar a les boles a la pols, instar-los a aixecar-se, mantenir les mans i la roba netes i jugar en canvi a criquet.
Educació a Anglaterra miniatura|Lincoln's Inn, vist el 2006 El 1892, Sir Frederick Leigh Croft, soci de negocis de Jinnahbhai Poonja, va oferir al jove Jinnah un aprenentatge a Londres a la seva empresa, la Graham's Shipping and Trading Company. Va acceptar el càrrec malgrat l'oposició de la seva mare, que abans de marxar, el va fer contraure matrimoni concertat amb el seva cosina, dos anys més jove que ell del poble ancestral de Paneli, Emibai Jinnah. La mare i la primera dona de Jinnah van morir ambdues durant la seva estada a Anglaterra. Encara que l'aprenentatge a Londres es considerava una gran oportunitat per a Jinnah, un dels motius per enviar-lo a l'estranger va ser un procés legal contra el seu pare, que posava la propietat de la família en risc de ser segrestada pel tribunal. El 1893, la família Jinnahbhai es va traslladar a Bombai.
Poc després de la seva arribada a Londres, Jinnah va abandonar l'aprenentatge de negocis per estudiar dret, enfurismant el seu pare, que abans de la seva marxa li havia donat prou diners per viure tres anys. L'aspirant advocat es va unir a Lincoln's Inn, després afirmant que la raó per la qual va triar Lincoln's sobre les altres Inns of Court va ser que a l'entrada principal de Lincoln's Inn hi havia els noms dels grans legisladors del món, inclòs Mahoma. El biògraf de Jinnah, Stanley Wolpert, assenyala que no hi ha aquesta inscripció, però a l'interior (cobrint la paret d'un extrem del New Hall, també anomenat Gran Saló, que és on els estudiants, el bar i el banc dinen i sopen) hi ha un mural que mostra Mahoma i altres legisladors, i especula que Jinnah podria haver editat la història en la seva pròpia ment per evitar esmentar una representació pictòrica que seria ofensiva per a molts musulmans. L'educació legal de Jinnah va seguir el sistema d'alumnes (aprenentatge legal), que havia estat vigent durant segles. Per adquirir coneixements de la llei, va seguir un advocat establert i va aprendre del que feia, així com de l'estudi dels llibres de dret. Durant aquest període, va escurçar el seu nom a Muhammad Ali Jinnah.
Durant els seus anys d'estudiant a Anglaterra, Jinnah va ser influenciat pel liberalisme britànic del , com molts altres futurs líders independentistes indis. Els seus principals referents intel·lectuals van ser gent com Bentham, Mill, Spencer i Comte.Asghar Ali Engineer, They Too Fought for India's Freedom: The Role of Minorities, Hope India Publications, 2006, p. 72Anil Chandra Banerjee, Two Nations: The Philosophy of Muslim Nationalism, Concept Publishing Company, 1981, p. 219 Aquesta educació política incloïa l'exposició a la idea de la nació democràtica i la política progressista. Es va convertir en un admirador dels líders polítics indis britànics parsi Dadabhai Naoroji i Sir Pherozeshah Mehta. Naoroji s'havia convertit en el primer membre del Parlament britànic d'extracció índia poc abans de l'arribada de Jinnah, triomfant amb una majoria de tres vots a Finsbury Central. Jinnah va escoltar el discurs inaugural de Naoroji a la Cambra dels Comuns des de la galeria de visitants.
El món occidental no només va inspirar a Jinnah en la seva vida política, sinó que també va influir molt en les seves preferències personals, sobretot quan es tractava de vestir. Jinnah va abandonar la roba local per a la roba d'estil occidental, i durant tota la seva vida sempre va anar impecablement vestit en públic. Els seus vestits van ser dissenyats pel sastre de Savile Row Henry Poole & Co. Va arribar a ser propietari de més de 200 vestits, que portava amb camises molt enmidonades amb colls desmuntables, i com a advocat s'enorgullia de no portar mai la mateixa corbata de seda dues vegades. Fins i tot quan s'estava morint, va insistir a vestir-se formalment: «No viatjaré amb el meu pijama». En els seus darrers anys se'l veia habitualment amb un barret de Karakul que posteriorment es coneixeria com la «gorra de Jinnah».
Insatisfet amb la llei, Jinnah es va embarcar breument en una carrera escènica amb una companyia de Shakespeare, però va plegar després de rebre una carta severa del seu pare. El 1895, als 19 anys, es va convertir en l'indi britànic més jove a ser cridat al bar (o sigui, ser admès com a advocat davant dels tribunals) a Anglaterra. Encara que va tornar a Karachi, hi va romandre poc temps abans de traslladar-se a Bombai.
Carrera jurídica i política inicial Advocat miniatura|Jinnah com a advocat