miniatura|Tomba de Txaikovski al cementeri Tikhvin de Sant Petersburg. El 6 de novembre de 1893, nou dies després de l'estrena de la seua Sisena Simfonia, la Patètica, Piotr Ilitx Txaikovski va morir a Sant Petersburg.
La major part dels seus biògrafs han considerat com a causa de la seua mort el còlera, amb gran probabilitat encomanat després d'haver begut aigua contaminada uns dies abans. No obstant això, en les darreres dècades s'ha proposat que la seua mort fos un suïcidi. Segons una variació d'aquesta teoria, una sentència de suïcidi li hauria estat imposada per un «tribunal d'honor» compost per antics companys d'estudis de l'Escola de Jurisprudència de Sant Petersburg, com a censura per la seua conducta homosexual.
Darrers dies Alexander Poznansky escriu que el 20 d'octubre de 1893 (dimecres) Txaikovski va anar al teatre a veure una representació del drama d'Alexander Ostrovski El cor ardent. Després va anar amb el seu germà Modest, el seu nebot Bob Davidov, el compositor Aleksandr Glazunov i altres amics a un restaurant anomenat Leiners, situat a la Casa Kotomin a l'avinguda Nevski Prospekt de Sant Petersburg. A Txakovski li agradava molt la pasta, i va demanar macarrons. Era un costum molt arrelat per a Txaikovski el beure aigua en els menjars. Va demanar aigua mineral i un poc de vi blanc.Poznansky, Alexander, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man''', cal cita de la pàgina.</ref>
Segons narracions posteriors, Txaikovski també va demanar un got d'aigua de la cuina. Hi havia hagut crides públiques que alertaven del perill de beure aigua no bullida, i per llei l'aigua s'havia de bullir abans de servir-la. El cambrer va dir-li a Txaikovski que només tenien aigua sense bullir. Aleshores, Txaikovski (segons narracions documentades) va demanar aigua fresca sense bullir, i el cambrer li la va portar. Segons les mateixes fonts, quan els companys van dir-li a Txaikovski que no beguera l'aigua, aquest va afirmar que no temia contraure el còlera, i la va beure. En acabar el sopar, els amics se'n van anar, i Txaikovski i el seu germà Modest van tornar a casa caminant i van arribar a les 2 de la matinada a l'apartament de Modest, situat al cinquè pis del núm. 13 del carrer Màlaia Morskàia, de Sant Petersburg. No hi va haver cap indici de malaltia.Poznansky, Tchaikovsky: The Quest for the Inner Man, cal cita de la pàgina.
L'endemà al matí, Modest es va alçar i va veure que Piotr no es trobava a la sala, prenent el te com era habitual, i va anar a l'habitació. Hi va trobar Piotr al llit, queixant-se d'haver passat una mala nit, amb diarrea i mal d'estómac. Malgrat no trobar-se bé, Piotr va intentar reprendre la seua rutina, però no va ser capaç i Modest li va preguntar si volia cridar un metge. Reiteradament Piotr hi va refusar. Havia patit de dispèpsia tota la vida, i sovint prenia oli de fetge de bacallà per contrarestar-la. Va fer el mateix, sense cap resultat.
Tres dies després, Txaikovski estava patint els efectes del còlera. El seu estat empitjorava, però ell continuava sense voler cridar el metge. Finalment van decidir cridar el metge, però com no es trobava a casa van haver de buscar-ne un altre. El diagnòstic de còlera va ser emès finalment pel Dr. Lev Bertenson. Bertenson va ser acusat de negligència als diaris publicats el dia de la mort de Txaikovski, pel fet de no haver-li receptat banys, llavors considerats el tractament escaient per al còlera, fins que va ser massa tard.
De moment, Piotr semblà millorar, però de nou va empitjorar, i aquesta vegada en major grau, amb dolors i rampes continus i severs al pit. Els seus renyons van començar a fallar. Hom va cridar un sacerdot de la Catedral de Sant Isaac per a administrar-li l'extremunció, però el compositor es trobava ja massa dèbil per a adonar-se del que passava al seu voltant. Va cridar a Nadejda von Meck en el seu deliri, i morí a les 3 de la matinada, el 6 de novembre de 1893, a l'apartament del seu germà Modest.
Després de la mort El biògraf de Txaikovski David Brown argüeix que fins que es van publicar els informes mèdics sobre la mort de Txaikovski, el que va passar a l'apartament del seu germà Modest havia estat totalment inconsistent amb allò que caldria esperar d'una mort per còlera. Les autoritats eren ben conscients que el còlera era molt contagiós; les normes indicaven que s'havia de retirar el cadàver immediatament de l'escenari de la mort, en un taüt tancat.Brown, David, Tchaikovsky: The Final Years, 1885-1893 (Nova York: W.W. Norton & Company, 1991), 481.
miniatura|Nikolai Rimski-Kórsakov creia que els tràmits posteriors a la mort de Txaikovski eren estranys per a una víctima del còlera. En lloc de retirar immeditament el cadàver, el cos de Txaikovski va ser exposat a l'apartament de Modest. Més encara, s'hi va donar entrada lliure a les visites que volien presentar els seus respectes. Entre les visites s'hi trobava Nikolai Rimski-Kórsakov, qui aparentment es va quedar desconcertat per allò que hi va veure:Brown, Tchaikovsky: The Final Years, 481.
«Que estrany va ser que, tot i que la mort havia estat per còlera, fins i tot l'assistència a la missa va ser oberta a tothom! Recorde com Alexander Vierzbilovitx un violoncel·lista i professor del Conservatori de Sant Pertersburg, completament borratxo... va besar el rostre i el cap del difunt.Rimsky-Korsakov, My Musical Life, 340.»
No obstant això, els comentaris de Rimski-Kórsakov, semblen contradictoris a la seua manera d'actuar, segons contaria posteriorment Serguei Diàguilev. Diàguilev, qui seria conegut com a empresari i fundador dels Ballets Russos, era en aquella època un estudiant universitari a Sant Petersburg i havia coïncidit i havia conversat ocasionalment amb el compositor.Diàguilev, Serguei, Memòries (no publicades). Segons cita a Buckle, Richard, Diaghilev (Nova York: Athenum, 1979), 17-18. En assabentar-se de la mort de Txaikovski, Diàguilev recorda:
Abans del primer servei religiós, previst per a les 2:00h de la vesprada, l'apartament es trobava a gom, literalment pres per una multitud que volia expressar el seu dol. Al voltant de la 1:00 hi havia entrat tanta gent que era impossible penetrar més enllà del vestíbul. A poc a poc es va fer una fila de gent al llarg dels quatre trams d'escales fins al carrer.<ref>Poznansky, Alexander, Tchaikovsky: The Search for the Inner Man (Nova York: Schirmer Books, 1991), 591.
A les 2:00, es van obrir les portes d'una saleta situada en un cantó. El cos de Txaikovski, vestit amb un tern negre, es trobava exposat en un cadafal baix cobert amb setí blanc.Poznansky, 591, «Només la presència a la capçalera d'algú que contínuament mulla els llavis i els narius del difunt amb un tros de material de color brillant, amarat amb fenol, ens recorda la terrible malaltia que s'ha emportat el músic,» va escriure un reporter per a la Gaseta de Sant Petersburg.Petersburgaia gazeta, 26 d'octubre [C.J. 6 de novembre] de 1893. Citat a Poznansky, 591. No obstant això, Diàguilev diu, «Tothom es cobria la boca amb un mocador, i constantment hi escopia, seguint les indicacions que vam rebre per evitar el contagi del còlera.»
Altre biògraf, Alexander Poznansky, contradiu el punt de vista de Brown. Argüeix que, tot i el comentari de Rimski-Kórsavov, no hi va haver res d'estrany. Escriu que malgrat els prejudicis populars que podien subsistir, l'opinió mèdica prevalent a l'època era que el còlera era menys contagiós del que abans s'havia suposat. Tot i que les concentracions de persones al voltant de víctimes del còlera s'havien desaconsellat en el passat, a la primavera del 1893 el Consell Mèdic Central havia permès els funerals públics de morts per còlera.Poznansky, 592.
També hi havia l'opinió mèdica, publicada a la Gaseta de Sant Petersburg, que Txaikovski no havia mort directament de còlera, sinó a causa d'una complicació: infecció de la sang. (Es troba documentat que el còlera va ser controlat el divendres 3 de novembre, tres dies abans de la mort del compositor.Petersburgaia gazeta, 26 d'octubre [C.J. 6 de novembre] de 1893. Citat a Poznansky, 592.) Amb la precaució addicional d'una desinfecció constant dels llavis i els narius del cadàver, Poznansky afirma que àdhuc el violoncel·lista borratxo no havia de témer res per besar el rostre del difunt.
Després d'un segon servei religiós, Txaikovski va ser col·locat al seu taüt, amb totes les mesures prescrites contra la possible dispersió del còlera. El cos va ser enrotllat amb un llençol amarat amb clorur de mercuri. La caixa de metall interna va ser soldada i la caixa de roure que la recobria va ser cargolada. Tot això es va fer en presència de la policia, segons estava reglamentat per a les víctimes de còlera. L'amic de Txaikovski, Nikolai Kaixkin, qui va arribar l'endemà amb una delegació del Conservatori de Moscou, recordava haver trobat el taüt segellat i tancat.Poznansky, 592-593.
El funeral Quan el tsar Alexandre III va assabentar-se de la mort de Txaikovski, es va oferir a pagar les despeses del funeral i va donar instruccions a la direcció dels Teatres Imperials perquè organitzara l'esdeveniment. Segons Poznansky, aquest capteniment mostra l'excepcional consideració del tsar envers Txaikovski. Només en dues ocasions anteriors un monarca rus havia mostrat tal favor envers un artista traspassat o qualsevol altra personalitat. Nicolau I havia escrit una carta a un moribund Aleksandr Puixkin després del seu fatal duel. El mateix Nicolau va assistir personalment al dol de l'historiador Nikolai Karamzin la vespra del seu enterrament.Poznansky, 594 A més a més, Alexandre III va donar un permís especial perquè se celebrara la missa de difunts en memòria de Txaikovski a la Catedral de Nostra Senora de Kazan, a Sant Petersburg.Volkov, Solomon, St. Petersburg: A Cultural History (Nova York: The Free Press, 1995), 128.
Les mostres de dolor per la mort de Txaikovski, i l'interès que va despertar el seu funeral van ser grandíssims. El funeral va tenir lloc el 9 de novembre de 1893 a Sant Pertersburg. La participació en el seguici fúnebre era per invitació. Aquesta invitació incloïa l'entrada a la Catedral de Nostra Senora de Kazan i l'accés al cementeri del Monestir Alexandre Nevski. La catedral té una capacitat per a 6.000 fidels, però 60.000 persones — 10 vegades la capacitat del temple — van sol·licitar-ne invitació. Finalment s'hi van encabir 8.000 assistents.Brown, Tchaikovsky: The Final Years, 486.
A més, Poznansky escriu que el dia del funeral, «semblava que tots els ciutadans de Sant Petersburg havien eixit al carrer per presentar els seus darrers respectes. Nevski Prospect estava completament farcit de gentada». Solomon Volkov afegeix que es van cancel·lar les classes a totes les escoles de la ciutat, perquè els alumnes pogueren assistir a la processó fúnebre. Hi va assistir una multitud d'estudiants, atès que a Sant Petersburg hi havia dotzenes d'instituts i d'altres escoles, a les que calia afegir més de 20 acadèmies superiors i la Universitat. També hi van assistir joves professionals, intel·lectuals, la intelligentsia russa, professors, metges, advocats, enginyers i periodistes. Semblava que la totalitat de la intel·lectualitat de Sant Petersburg vulguera retre honors a un dels seus majors representants, intuint en certa manera el paper que les obres de Txaikovski haurien de jugar en la futura identitat de la ciutat.Volkov, 128.
El que els espectadors situats al carrer van veure va ser grandiós. Darrere de columnes de garlandes marxaven els clergues abillats amb casulles blanques. Darrere d'ells venia el taüt, en un cotxe fúnebre arrossegat per tres parells de cavalls. La família de Txaikovski se situava darrere del cotxe. Darrere d'ells, en ordre d'importància, venien els representants de diverses institucions.Poznansky, 595