Capella (Alfa del Cotxer / α Aurigae) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Cotxer i la sisena més brillant del cel nocturn. És una estrella groga, que tradicionalment marca l'espatlla esquerra de l'auriga que dona nom a la constel·lació. És més propera al pol nord celeste que qualsevol altra estrella brillant (l'Estel del Nord és força dèbil en comparació) i, com a resultat ha tingut un paper significatiu en moltes històries mitològiques. Una tauleta datada el 2000 aC fa referència a Capella. Astronòmicament, l'interès de Capella es troba el fet que és una estrella binària espectroscòpica no eclipsant que es pot estudiar fàcilment. Aquestes dues gegants de classe G tenen lluminositats d'entre 50 i 80 vegades la del Sol i es troben separades per menys de 100 milions de km, amb un període orbital de 104,02 dies. Aquestes dues estrelles tenen una companya molt dèbil que, al seu torn, també és doble. D'aquesta manera Capella és en realitat un sistema quàdruple. Aquestes dues companyes dèbils són dues nanes roges de classe M situades a aproximadament un any llum de la parella principal.
Capella és una font de raigs X, probablement a causa de l'activitat magnètica superficial en una de les estrelles de la parella principal. Capella fou la primera estrella de la qual s'obtingueren imatges d'alta resolució mitjançant un interferòmetre òptic de base llarga, el COAST, el 1995.
Nomenclatura miniatura|Capella dins la constel·lació d'Auriga miniatura|Capella és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Auriga (a dalt a l'esquerra). α Aurigae (llatinitzat a Alpha Aurigae) és la designació Bayer del sistema estel·lar, i se li donar el nom de 13 Aurige segons la denominació Flamsteed. Apareix en diversos catàlegs d'estrelles com ADS 3841, CCDM J05168+4559 i WDS J05167+4600. Com a sistema estel·lar relativament proper, Capella apareix al catàleg Gliese-Jahreiss amb les designacions GJ 194 per a la parella brillant de gegants i GJ 195 per a la parella feble de nanes vermelles.
El nom tradicional «Capella» és llatí per «cabra (petita)»; el nom alternatiu «Capra» era més utilitzat a l'època clàssica. És la traducció del nom de l'estrella en grec Aἴξ (aix) que significa «cabra». Com que el so del terme grec per a la cabra (aἴξ) és similar al so del nom del mar Egeu, aquesta estrella s'ha utilitzat per a les regles meteorològiques i per determinar la direcció estacional del vent. El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN) per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Capella per a aquesta estrella. Ara s'ha introduït així al Catàleg de Noms d'Estels de la IAU. El catàleg de noms d'estrelles indica que Capella s'aplica a l'estrella α Aurigae Aa.
Història observacional Capella era l'estrella més brillant del cel nocturn des de fa 210.000 anys fins fa 160.000 anys, amb una magnitud aparent d'aproximadament −1,8. Amb -1,1, Aldebaran era més brillant abans d'aquest període; ell i Capella estaven situats força a prop l'un de l'altre al cel i s'aproximaven les estrelles polars boreals en aquell moment. alt=Unes antigues ruïnes de pedra d'edificis en una zona sorrenca|esquerra|miniatura|Edifici J (primer pla) al Monte Albán Es creu que Capella s'esmenta en una inscripció accàdia que data del segle XX aC. El seu simbolisme associat a la cabra es remunta a Mesopotàmia com una constel·lació anomenada "GAM", "Gamlum" o "MUL.GAM" al document MUL.APIN del segle VII a.C.. GAM es representava com una simitarra o un lladre i podria haver representat l'estrella sola o la constel·lació d'Auriga en conjunt. Més tard, els astrònoms beduïns van crear constel·lacions que eren grups d'animals, on cada estrella representava un animal. Les estrelles d'Auriga formaven un ramat de cabres, associació també present en la mitologia grega. De vegades se l'anomena l'estrella del pastor a la literatura anglesa. Capella era vista com un presagi de pluja a l'època clàssica.
L'edifici J del jaciment precolombí Monte Albán a l'Estat d'Oaxaca a Mèxic es va construir cap al 275 aC, amb una orientació diferent a la d'altres estructures del complex. Els seus passos estan alineats perpendicularment a la pujada de Capella en aquell moment, de manera que una persona que mirava per una porta de l'edifici s'hi hauria encarat directament. Capella és important, ja que la seva Ortus helíac o pujada helíaca tenia lloc un dia després que el Sol passés directament per sobre del Monte Albán.
Estat múltiple El professor William Wallace Campbell, de l'Observatori Lick, va anunciar que Capella era un sistema binari el 1899, basant-se en observacions espectroscòpiques; va observar en plaques fotogràfiques preses des d'agost de 1896 fins a febrer de 1897 que un segon espectre apareixia superposat al primer i que hi havia un desplaçament doppler al violeta al setembre i a l'octubre i al vermell al novembre i febrer, cosa que demostra que els components s'estaven movent cap a la Terra i allunyant-se de la Terra (i, per tant, orbitant entre si). Gairebé simultàniament, l'astrònom britànic Hugh Newall havia observat el seu espectre compost amb un espectroscopi de quatre prismes connectat a un telescopi de a Cambridge el juliol de 1899, concloent que es tractava d'un sistema estel·lar binari.
Molts observadors van intentar discernir les estrelles components sense èxit. Conegut com "L'amic de l'interferometrista", va ser resolt per primera vegada interferomètricament el 1919 per John Anderson i Francis Pease a l'Observatori Mount Wilson, que van publicar una òrbita el 1920 basant-se en les seves observacions. Aquesta va ser la primera mesura interferomètrica de qualsevol objecte fora del Sistema Solar. L'any 1994 es va publicar una òrbita d'alta precisió basada en les observacions de l'Interferòmetre Estel·lar Mark III, de nou a l'Observatori Mount Wilson. Capella també es va convertir en el primer objecte astronòmic que va ser capturat per un interferòmetre òptic d'elements separats quan va ser capturat pel Cambridge Optical Aperture Synthesis Telescope el setembre de 1995.
El 1914, l'astrònom finlandès Ragnar Furuhjelm va observar que el binari espectroscòpic tenia una estrella companya feble, que, com que el seu moviment propi era similar al del binari espectroscòpic, probablement hi estava físicament lligada. El febrer de l'any 1936, Carl L. Stearns va observar que aquest company semblava ser el doble; això va ser confirmat el setembre d'aquell any per Gerard Kuiper. Aquesta parella es designa Capella H i L.
Font de raigs X Dos vols de coets Aerobee-Hi el 20 de setembre de 1962 i el 15 de març de 1963 van detectar i confirmar una font de raigs X a Auriga a RA (ascensió recta) i DEC +45 (declinació), identificada com a Capella. Una fita important en l'astronomia de raigs X estel·lar va tenir lloc el 5 d'abril de 1974, amb la detecció de l'emissió de raigs X més forta fins aquell momentPhilip A. Charles and Frederick D. Seward, Exploring the X-Ray Universe (Cambridge University Press, 1995) p.7 des de Capella, mesurada a més de 10.000 vegades la lluminositat de raigs X del Sol. Un vol de coet en aquella data va calibrar breument el seu sistema de control d'actitud quan un sensor estel·lar va apuntar l'eix de càrrega útil cap a Capella. Durant aquest període, es van detectar raigs X en el rang 0,2-1,6 keV mitjançant un sistema reflector de raigs X co-alineat amb el sensor de l'estrella.
La lluminositat dels raigs X (Lx) de ~1024 W (1031 erg s-1) és quatre ordres de magnitud per sobre de la lluminositat dels raigs X del Sol. Es creu que els raigs X de Capella provenen principalment de la corona de l'estrella més massiva. Capella és la font de raigs X ROSAT 1RXS J051642.2+460001. L'alta temperatura de la corona de Capella tal com s'obté a partir del primer espectre coronal de raigs X de Capella utilitzant HEAO 1 requeriria un confinament magnètic, tret que es tracti d'un vent coronal que flueixi lliurement.
Observació alt=fotografia del cel nocturn sobre un horitzó poc il·luminat|miniatura|Imatge anotada del cel nocturn que mostra Auriga i les Plèiades: Capella és l'estrella més brillant, cap a la part superior esquerra Amb una magnitud aparent mitjana de +0,08, Capella és l'objecte més brillant de la Constel·lació del Cotxer, la sisena estrella més brillant del cel nocturn, la tercera més brillant de l'hemisferi nord (després d'Arcturus i Vega) i la quarta més brillant. visible a simple vista des de la latitud 40°N. Sembla que és rica en un color blanc groguenc, tot i que el color groc és més evident durant l'observació diürna amb un telescopi, a causa del contrast amb el cel blau.
Capella està més a prop del pol nord celeste que qualsevol altra estrella de primera magnitud.L'Estel del Nord només és de segona magnitud. La seva declinació al nord és tal que és realment invisible al sud dels 44° de latitud S, això inclou l'extrem sud de Nova Zelanda, Argentina i Xile, així com les Illes Malvines.Per contra, és circumpolar al nord dels 44° N: per a tot el Regne Unit i el Canadà (excepte una part del sud d'Ontario), la major part d'Europa i les franges més al nord dels Estats Units contigus, l'estrella no es pon mai. Capella i Vega es troben a costats oposats del pol, aproximadament a la mateixa distància d'aquest, de manera que una línia imaginària entre les dues estrelles gairebé passarà per Polaris. Visible a mig camí entre el cinturó d'Orió i Polaris, Capella es troba al màxim al cel nocturn a mitjanit de principis de desembre i es considera una estrella destacada del cel d'hivern del nord.
Uns pocs graus al sud-oest de Capella es troben tres estrelles, Epsilon Aurigae, Zeta Aurigae i Eta Aurigae, les dues darreres conegudes com "The Kids", o Haedi. Els quatre formen un patró familiar, o asterisme, al cel.
Distància Basat en un desplaçament de paral·laxi anual de 76,20 mil·lisegons d'arc (amb un marge d'error de 0,46 mil·lisegons d'arc) mesurat pel satèl·lit Hipparcos, s'estima que aquest sistema està a de la Terra, amb un marge d'error de 0,3 anys llum (0,09 parsec). Un mètode alternatiu per determinar la distància és mitjançant la paral·laxi orbital, que dona una distància de amb un marge d'error de només 0,1%. S'estima que Capella va estar una mica més a prop del Sistema Solar en el passat, passant a una distància de 29 anys llum fa uns 237.000 anys. En aquest rang, hauria brillat a una magnitud aparent -0,82, comparable a Canopus actual.
En un article de 1960, l'astrònom nord-americà Olin J. Eggen va concloure que Capella era membre del grup mòbil Hyades, un grup d'estrelles que es mouen en la mateixa direcció que el cúmul de les Hyades, després d'analitzar el seu moviment i paral·laxi adequats. Els membres del grup tenen una edat similar, i els que són al voltant de 2,5 vegades més massius que el Sol s'han desplaçat de la seqüència principal després d'esgotar les seves reserves centrals d'hidrogen i s'estan expandint i refredant-se en gegants vermelles.
Sistema estel·lar alt=Dos grans cercles groc pàl·lid i tres petits cercles sobre fons negre. Denoten els dos gegants, i Sol i dos nans del sistema Capella.|miniatura|Components de Capella en comparació amb el Sol.