Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) és la relació detallada de les despeses i les previsions d'ingressos que la Hisenda Pública espanyola efectuarà durant l'any corresponent, referint-se al sector públic espanyol. Aquest pressupost ha d'estar d'acord amb el pla econòmic de l'Estat, en el qual es detallen els objectius econòmics i les previsions sobre el conjunt de l'economia. S'expliquen en cada llei dels pressupostos generals de l'Estat, regulats per l'article 134 de la Constitució Espanyola del 1978.
La normativa que les regula són la normativa general més les lleis anuals de pressupostos generals de l'estat, les ordres ministerials anuals sobre l'elaboració dels pressupostos i les resolucions de la Direcció General de Pressupostos.
Són preparats anualment pel Ministeri d'Economia i Hisenda. El govern d'Espanya el presenta al Congrés dels Diputats, que vota en primer lloc la seva admissió genèrica, que de prosperar suposen la devolució al govern. Superat aquest tràmit, la capacitat de canvis per esmenes parcials està subjecta a la no alteració de l'equilibri pressupostari. Posteriorment passen al Senat, que fa una segona lectura, però amb una capacitat d'alterar-los molt limitada. Hi ha un últim enviament al Congrés.
En el cas que no s'aprovin es preveu la pròrroga del pressupost de l'exercici anterior.
Evolució normativa En el hi havia legislació en matèria pressupostària trobada en les lleis de comptabilitat de 1850 i 1870.
En el , la legislació més important respecte dels pressupostos estatals va ser la Llei d'Administració i Comptabilitat de l'1 de juliol de 1911. Aquesta llei es va mantindre vigent fins a la Llei General Pressupostària de 1977, passant moltes modificacions.
La Llei d'Administració i Comptabilitat establia que els Pressupostos Generals de l'Estat expressava les obligacions de l'Hisenda que havien de ser satisfetes en un any en relació amb els serveis que s'havien de fer durant eixe any i el càlcul dels recursos o mitjans realitzables per a complir aquestes obligacions. També establia que es farien cada dos anys, tancant-se cada any de manera separada.
L'article 35 establia que s'estructurara en dos parts: la primera que es referira a les obligacions generals de l'Estat (Casa Reial, cossos colegisladors, deute públic i classes passives) i la segona a les obligacions dels departaments ministerials.
L'Ordre Ministerial de 26 de juliol de 1957 introduí canvis importants en l'estructura econòmica dels PGE.
El Decret 6/1962 de 18 de gener implicà un tractament més complet de les fases de gestió de la despesa pública. L'Ordre Ministerial d'1 d'abril de 1967 sentà les bases per a una classificació dels ingressos i despeses més moderna.
La Llei de 19 de desembre de 1974 de Pressupostos Generals de l'Estat per a 1975 establí en l'article 44 que els pressupostos foren formats cada any.
La Llei 11/1977, de 4 de gener, General Pressupostària establia que solament les societats estatals que rebien subvencions havien de presentar pressupostos que havien de ser aprovats en Consell de Ministres. Unificava en un sol text diverses normes i regulava matèries que encara no havien rebut suport legal. Aquesta llei seria derogada més avant amb el Reial Decret Legislatiu 1091/1988 de 23 de setembre.
La Llei General Pressupostària proposà classificar els crèdits per programes.
La Constitució espanyola de 1978 establí les característiques generals dels PGE en l'article 134.2.
El Reial Decret 324/1986, de 10 de febrer, establí un nou sistema d'informació comptable per l'Administració de l'Estat. Aquest es posà en marxa des del 1986.
El Reial Decret Legislatiu 1091/1988 de 23 de setembre, aprovà el Text Refòs de la Llei General Pressupostària. Amb aquesta norma jurídica s'especificà què englobava el terme "sector públic estatal" empleat per la Constitució i l'introducció de l'obligació de totes les societats estatals de presentar pressupostos que han de ser aprovats pel Consell de Ministres.
Història general Des de 1984, el tipus de pressupost que se sol presentar és el pressupost per programes.
El 2006 el Tribunal de Comptes demanà al govern espanyol els documents utilitzats per a elaborar els PGE. Aquestes accions del Tribunal de Comptes foren criticades negativament adduint que no es competència seua el fiscalitzar els PGE durant la seua elaboració.
El 2016 el PSPV demanà a l'estat central que augmentara les inversions destinades a les carreteres del País Valencià. Minut 1:10
Estructura Les despeses i els ingressos són classificats de diverses maneres perquè s'obtinga informació dels PGE des de diversos angles i alhora es facilite l'assignació de recursos.
Crèdit de despeses Els crèdits del pressupost de despeses són classificats per programes i de manera auxiliar seguint la classificació orgànica i l'econòmica. Cada crèdit està identificat mitjançant el codi comptable que segueix la següent estructura: AA, BB, CCC.X, DDD.EE.
On: AA és el departament ministerial; BB és la Direcció General o servei del departament ministerial; CCC.X és el programa (grup de funció, funció, subfunció i programa); i DDD.EE és la classificació econòmica de la despesa.
Ingressos Els ingressos són classificats solament de forma orgànica i econòmica.
Pressupostos dels agents que integren el sector públic estatal Els pressupostos són: Pressupostos de l'Estat Pressupostos dels organismes autònoms administratius Pressupostos de la Seguretat Social Pressupostos dels organismes autònoms comercials, industrials o financers Pressupostos de les societats estatals Pressupostos d'altres ens públics
Presentació La presentació a les Corts Generals és una tasca complexa. Els Pressupostos Generals de l'Estat es presenten en forma de documentació, agrupada en sèries.
Documents amb efectes legals Vulgarment són coneguts com la sèrie roja.
Constitueixen els PGE pròpiament dints i consten dels llibres: Articulat de la Llei de Pressupostos. Pressupostos d'ingresso dels agents que integren el sector públic estatal. Presuspostos de despeses per programes: format per un llibre per cada secció. Annex amb projectes d'inversió vinculants substituïbles o variats solament mitjançant procediments reglats especials. Estats financers dels organismes comercials, industrials o financers. Pressupostos d'explotació i capital de les societats estatals.
Documents explicatius dels anteriors Vulgarment són coneguts com la sèrie groga.
Conté llibres que expliquen les xifres grans i les diferències respecte l'exercici anterior. Consta dels següents llibres: Informe econòmic financer. Memòries explicatives de les diferències amb el pressupost anterior. Pressupost consolidat dels agents del sector públic estatal excepte les societats estatals.
Documents auxiliars de gestió Vulgarment són coneguts com la sèrie verda.
Són els documents necessaris per a la gestió pressupostària que no reben aprovació oficial de les Corts Generals. Consten: Annex de desenvolupament orgànic econòmic dels pressupostos de l'Estat. Annex de desenvolupament orgànic econòmic dels pressupostos dels organismes autònoms administratius. Annex de desenvolupament dels pressupostos dels organismes comercials, industrials o financers. Annex de desemvolupament dels pressupostos dels altres ens públics. Annex de projectes d'inversions reals. Annex dels fluxes financers entre Espanya i les Comunitats Europees. Llibre general de resums.
Documents de desenvolulpament informatiu Vulgarment són coneguts com la sèrie gris.
Són els llibres que amplien o especifiquen les dades quantitatives reflecitdes en els pressupostos de cada agent del sector públic estatal. Consta de: Annex de personal. Catàlegs de llocs de treball dels funcionaris de l'estat i dels organismes autònoms. Catàlegs de llocs de treball del personal de la Seguretat Social. Catèlgs de llocs de treball del personal laboral de l'Estat i dels organismes autònoms. Informe sobre cessió de tributs a les comunitats autònomes. Programa d'inversions públiques quatriennal. Liquidació del pressupost últimament tancat. Avançament de liquidació del pressupost en curs. Altres documents de cojuntura o específics.
Elaboració L'elaboració passa per diverses fases.
Primer, es determina el marc macroeconòmic. Açò consisteix en fixar els montants que pot ascendir el consum i la inversió pública tenint en compte el dèficit suportable per la política monetària. Es té en compte variables econòmiques com l'evolució del PIB i a taxa d'inflació.
Una vegada definit les variables quantitatives, es determinen les despeses i serveis públics prioritaris. Les prioritzacions poden referir-se a l'exercici d'un any o, més habitualment, a l'exercici de quatre anys. La preparació dels PGE es fa des d'un punt de vista a llarg termini, pensant en quatre anys. Esta informació està continguda en el document titulat Escenaris macroeconòmics i pressupostaris.
Segons estableix l'article 54 del RDL 1091/1988 de 23 de setembre, els òrgans constitucionals, els ministeris i altres òrgans estatals remeten al Ministeri d'Economia i Hisenda abans de l'1 de maig els estats de despeses documentats. Els ministeris presenten un sol pressupost per cada organisme adscrit a aquest.
L'ordre ministerial d'instruccions per a l'elaboració dels PGE és una norma anual que marca l'inici del cicle pressupostari de cada exercici. Conté els aspectes cojunturals del procés d'elaboració i les normes que ordenen el procés de discussió entre ministeris. Regula normalment els següents aspectes: l'estructura de programes i els canvis que es facen a l'estructura econòmica vigent; els elements fonamentals per a l'elaboració del pressupost plurianual; la documentació a remetre per part dels departaments ministerials perquè es justifique les peticions de despesa; i els terminis per a remetre els documents.
Els centres gestors elaboren formularis segons indica l'ordre ministerial per sol·licitar recursos financers i humans. Aquests formularis són enviats a la Direcció General de Pressupostos mitjançant les oficines pressupostàries dels departaments ministerials. Les oficines que tenen aquests formularis els remeten a la Direcció General de Pressupostos per via informàtica, constintuïnt l'avantprojecte del pressupost presentat pel departament ministerial.
L'avantprojecte de pressupost de despeses s'elabora seguint allò que marca l'ordre ministerial. Paral·lelament s'elabora l'avantprojecte de pressupost d'ingressos de l'Estat.
Les Comissions Funcionals de la Despesa Pública assignen recursos després de prioritzar objectius i proposar una assignació funcional de despeses. Estan formades pel secretari d'estat d'Hisenda (qui les presideix) i hi participen secretaris d'estat i subsecretaris dels ministeris afectats. Es formen sis comissions d'aquestes: Fiscalitat, despesa pública i treball; Eficàcia i control en la gestió dels recursos públics; El Pressupost i la potenciació del capital humà; Polítiques de protecció social; El Pressupost davant la perspectiva del mercat únic europei; i Política regional i infraestructures. Aquestes comissions funcionals substituïren les que hi havia el 1988.
Després de prioritzar les despeses, es distribueixen les despeses per programes per part de les Comissions d'Anàlisis de Programes. Aquestes comissions són presidides pel secretari general de Planificació i Pressupostos.
La Direcció General de Pressupostos, quan ha rebut la documentació remitida per les oficines pressupostàries de cada ministeri, ajusta la documentació a les normes emanades de les Comissions Funcionals en les Comissions d'Anàlisis de Programes.
Després d'assignar els recursos per programes, s'alabora informàticament els estats de despesa remitits al govern (que sol fer-se a la fi de juliol) perquè els analitze i propose redistribucions i variacions segons estime.