El Comandament de Bombarders de la RAF (anglès: Royal Air Force Bomber Command) era l'organisme que controlava les forces de bombarders de la Royal Air Force entre 1936 i 1968. Va ser creat el 14 de juliol de 1936, a partir de la secció de bombardeig de la Defensa Aèria de la Gran Bretanya, i va ser absorbit el 1968 pel Royal Air Force Strike Command.
Durant la Segona Guerra Mundial va ser responsable d'una proporció destacada de la destrucció de la indústria alemanya, així com de moltes ciutats; i a la dècada de 1960, va arribar al cim del seu poder de postguerra amb els bombarders V i una força suplementària de bombarders lleugers Canberra.
De tots els seus membres, 19 van ser guardonats amb la Creu Victòria; i a l'agost del 2006 es descobrí un memorial a la catedral de Lincoln.
Història 1936-45 Quan es creà el Comandament de Bombarders, l'eslògan de Giulio Douhet, el bombarder sempre pot passar estava en voga, i era citada pr figures com Stanley Baldwin. Fins als avenços en la tecnologia del radar a finals dels 30, aquesta afirmació era veritat. L'atac dels bombarders no es podia detectar amb prou antelació per reunir caces prou de pressa per evitar que arribessin als seus objectius. Es podia causar alguns danys als bombarders mitjançant l'artilleria antiaèria i pels caces quan els bombarders tornaven a la base, però això no era una defensa real. Conseqüentment, la concepció primerenca del Comandament de Bombarders era en certa manera similar a la de l'armament atòmic en la seva funció d'armament dissuassori. Era vist com una entitat que amenaçava a l'enemic amb la total destrucció, i així s'evitava la guerra. Però tot i això, a més de ser obsolet per la tecnologia, encara que els bombarders aconseguissin passar, el seu potencial per destruir ciutats va ser molt exagerat.
El problema era que el Govern Britànic es basava en una taxa de baixes de 50 per tona de bombes llançades. La base per aquesta assumpció era alguns atacs sobre Londres en les darreres etapes de la I Guerra Mundial realitzats pels Zeppelins i els bombarders Gotha. Tant el govern com l'opinió pública veien el bombarder com una arma molt més terrible del que era en realitat.
Els primers anys de la guerra A l'inici de la Segona Guerra Mundial, el Comandament de Bombarders hagué d'encarar 3 problemes. El primer era de mida: el Bomber Comand no era prou gran per atacar l'enemic de manera efectiva com una força de bombardeig estratègic. El segon van ser les lleis de la guerra: a l'inici de la guerra els objectius no eren fàcilment reconexibles, i el govern britànic no volia violar la llei internacional bombardejant objectius civils, i els francesos estaven preocupats pel fet que els atacs del Comandament de Bombarders provoqués un atac de bombarders sobre França. Com que lArmée de l'Air tenia pocs caces moderns i no disposava de cap sistema de defensa comparable a la cadena d'estacions de radar britànica, França estava totalment postrada davant l'amenaça d'un atac de bombarders alemanys. El problema final era la manca de suficients avions bons. Els principals dissenys pel Comandament de Bombarders a l'inici de la guerra havia estat dissenyat com a bombarders mitjans de suport tàctic, i cap d'ells tenia un radi d'acció suficient o capacitat de càrrega per a res més que una ofensiva estratègica limitada.
El Comandament de Bombarders encara es veié més reduït després de la declaració de guerra. El Primer Grup, amb els seus esquadrons de Fairey Battles, marxà cap a França per formar el Cos Avançat d'Atac Aeri. Això es degué a dos motius: per donar al Cos Expedicionari Britànic alguna forma de suport aeri, i per així poder atacar objectius alemanys, ja que no tenien autonomia suficient per fer-ho des d'aeroports britànics.
La Sitzkrieg (o Guerra de Broma) afectà principalment a l'exèrcit. Però, per extensió, el Comandament de Bombarders no va estar pròpiament en guerra durant els primers mesos de guerra. El Comandament volà moles missions operatives, perdent avions, però virtualment no causà cap dany a l'enemic. Moltes missions fracassaren en trobar els seus objectius, o simplement es tractaven de missions de llançament de pamflets (els primers vols de la RAF sobre territori alemany només van ser per llançar pamflets de propaganda durant la nit). L'atac a l'oest al maig de 1940 ho canvià tot.
Els Fairey Battles del Cos Avançat d'Atac Aeri van quedar parcialment destruïts pels atacs alemanys contra els seus camps d'aviació a l'inici de la invasió de França, sent pràcticament destruïts a terra: els Faireys demostraren ser terriblement vulnerables al foc enemic. En moltes ocasions, els Battles van ser enviata a l'atac per ser abatuts de seguida. No deixa de ser irònic el fet que degut a la paranoia francesa de ser atacats pels avions alemanys, durant la Sitzkrieg el Cos Avançat va realitzar els seus entrenaments a l'espai aeri alemany.
El Comandament de Bombarders ben aviat es llançaria a l'acció. Amb el veloç col·lapse de França, la invasió es veia com un perill imminent. Durant la batalla d'Anglaterra va ser assignat a atacar la flota d'invasió que es reunís als ports del Canal. Si bé això és contemplat com a menys vistós que no pas els combats dels Spitfires i els Hurricanes del Comandament de Caces, però el cert és que també va ser una tasca vital i perillosa. Entre juliol de 1940 i fins al final de l'any, el Comandament de Bombarders va perdre 330 aeronaus i 1.400 baixes, entre morts, desapareguts o presoners.
El Comandament de Bombarders també va ser indirectament responsable, en part, del canvi d'objectiu de la Luftwaffe, canviant els atacs al Comandament de Caces als atacs contra objectius civils. Un bombarder alemany es va perdre i va bombardejar Londres. Churchill ordenà un atac en represàlia contra Berlín. Els danys causats a la capital alemanya van ser menor, però van encolerir a Hitler, qui ordenà a la Luftwaffe que ataqués les ciutats britàniques, precipitant així El Blitz.
Igual que farien posteriorment les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, el Comandament de Bombarders es concentrà primer en una doctrina de bombardeig de precisió a la llum del dia. Però quan a finals de 1939 els atacs fracassaven per l'organitzada defensa alemanya, el Comandament va veure's obligat a canviar les tàctiques i a atacar de nit. Els problemes de les defenses enemigues van canviar pel simple problema de trobar l'objectiu. Durant els primers anys de la guerra era habitual pels bombarders no trobar ciutats senceres. L'agost de 1941 menys d'una de cada deu bombes queia en un radi de 8 kilòmetres del seu objectiu. Un dels problemes més urgents del Comandament era desenvolupar sistemes tècnics de navegació per assolir un bombardeig acurat.
Organització El Comandament de Bombarder estava constituït per diversos grups. Començà la guerra amb els Grups 1r, 2n, 3r, 4t i 5è. El Primer Grup va ser ràpidament enviat a França, però tornà ben aviat al control del Comandament de Bombarders després de l'evacuació de França i va ser reconstituït. El 2n Grup consistia en bombarders lleugers i mitjans que, operant tant de dia com de nit, seguiren formant part del Comandament fins al 1943, quan va ser retirat del control de la Segona Força Aèria Tàctica, per formar el component de bombarders lleugers del comandament. A més, el Comandament va rebre dos nous grups durant la guerra: la Reial Força Aèria Canadenca (RCAF) contribuí amb el 6è Grup i un grup d'Exploradors; i el 8è Grup, que es formà a partir d'esquadrons ja existents.
Diversos esquadrons, així com personal de països de la Commonwealth com d'altres països europeus van ser distribuïts per tot el Comandament de Bombarders. El 6è Grup, que va ser activat l'1 de gener, era únic perquè no era de la RAF, sinó que era una unitat canadenca. En el moment de mida més gran, consistia en 14 esquadrons operatius de bombarders de la RCAF,Milberry, Larry (General Editor). Sixty Years - The RCAF and CF Air Command 1924 - 1984. Toronto: Canav Books, 1984. (p. 166) i durant la guerra serviren 15 esquadrons diferents.Dunmore, Spencer and Carter, William. Reap the Whirlwind: The Untold Story of 6 Group, Canada's Bomber Force of World War II. Toronto: McLelland and Stewart Inc., 1991.(p. 375). El 8è Grup, també conegut com a Cos d'Exploradors (Pathfinder Force), va ser activat el 15 d'agost de 1942. Li va tocar la difícil tasca d'arreglar els problemes de navegació abans citats. Aquests problemes eren solucionats de dues maneres: un era l'ús de sistemes de navegació electrònics molt sofisticats; i l'altre era l'ús dels exploradors especialistes. Els sistemes tècnics podien ser de dues maneres: un consistia en ajuts de radionavegació externs, com els sistemes GEE o l'Oboe. L'altra era el radar H2S de navegació centimètrica, que era transportat pels avions. Els Pathfinders eren un grup d'elit, formats per tripulacions especialment entrenades i experimentades, que volaven davant del cos principal de bombarders i marcava els objectius amb bengales i bombes especials de marcatge. miniatura|Una fotografia presa durant un atac nocturn habitual de la RAF amb un Avro Lancaster sobre Hamburg Prioritats de bombardeig de la RAF durant la II Guerra Mundial inicis de 1941: la producció de petroli sintètic març de 1941: submarins i objectius de llarg abastAlan J. Levine The strategic bombing of Germany 1940-1945 p29 novembre de 1941: s'atura l'ofensiva per conservar forces mentre que es debat el futur http://www.raf.mod.uk/bombercommand/diary1941_3.html 14 de febrer de 1942: moral dels treballadors industrials 14 de gener de 1943: Bunquers de submarins 10 de juny de 1943: Ofensiva combinada de bombarders agost de 1943: Operació Ballesta NOTE: In April, 1944, at the request of the British Cabinet Eisenhower ruled that attacks on long-range weapon targets take precedence over everything except the urgent requirements of the battle across the Channel. 27 de gener de 1945: moviments de tropes, etc. A finals de 1941, el Comandament de Bombarders de la RAF llançava de forma regular atacs amb centenars d'avions.
Bombardeig estratègic 1942-45
Després que es presentés oficialment l'Informe Butt, on es mostrava que el bombardeig era molt inacurat (el mateix Churchill va reconèixer que "és un paper molt seriós i sembla requerir una atenció urgent", la Directiva del bombardeig per Zones del 14 de febrer de 1942 ordenà al Comandament de Bombarders canviar de tàctica. L'informe del Professor Lindemann sobre la destrucció de cases senyalà l'efectivitat del bombardeig de catifa de les ciutats; i així, el bombardeig aeri de ciutats com l'Operació Mil·lenni sobre Colònia, continuà durant tota la Segona Guerra Mundial, amb el controvertit bombardeig de Dresden el 1945.
El 1942, els principals cavalls batalla de la darrera part de la guerra entraren en servei: el Halifax i el Lancaster formaren l'espina dorsal del Comandament, ja que tenien molta més autonomia de vol, una major velocitat i molta més capacitat de càrrega de bombes que cap altre avió anterior. Els avions clàssics dels Pathfinders, els De Havilland Mosquito, també van fer la seva aparició en aquest moment. El 25 de juliol de 1943, el Quarter General del Comandament de Bombarders era "un munt d'edificis de maons vermells, en meitat d'un bosc al cap de munt d'un turó al comtat anglès de Buckinghamshire.".