El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles i . "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.
El moviment fou fundat per Naimi Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi, que va començar la seva predicació vers el 1360 i la va difondre per Pèrsia i l'Azerbaidjan vers els anys 1370-1394. Va tenir seguidors dins la cort jalayírida quan encara mantenia la tradició sufí però després va evolucionar cap a una espiritualitat esotèrica. No va poder convertir a Tamerlà i, condemnat pels caps religiosos, fou executat el 1394. Els seus seguidors es van revoltar a l'Azerbaidjan però la revolta fou sufocada; el moviment va sobreviure encara uns anys.
Vegeu també Nuktawiyya Bektaixisme Fe babí
Bibliografia H.T. Norris, "The Hurufi Legacy of Fadlullah of Astarabad", a Heritage of Sufism, 2003. Oxford Shahzad Bashir, Fazlallah Astarabadi and the Hurufis, Oneworld Publications, 2005 Fatih Usluer, "Le Houroufisme. La doctrine et son influence dans la littérature persane et ottomane", EPHE-Paris, Phd Thesis, 2007.
Categoria:Confraries sufís