miniatura|Primers compassos de l'estudi Opus 25 número 5, per a piano, de Frédéric Chopin Vivace, en música, és una indicació de tempo per referir-se a una velocitat molt ràpida, equiparable a un allegro força més ràpid, però no tan de pressa com un presto. Correspon a un adjectiu que en italià significa «viu».
Com una denominació de tempo per si mateixa, i no pas com a adjectivació de cap altra denominació, apareix en partitures a partir del , així com en la majoria de tractats, com un qualificatiu comparable a lallegro. Beethoven l'usa per marcar el tempo del tema de les Variacions Diabelli; en canvi al segon moviment de la novena simfonia indica molto vivace.
Al indicava quelcom una mica més lent. El tractat anònim A Short Explanation, del 1725, el situa entre el largo i l‘allegro. Leopold Mozart (1754) explicava que tant vivace com spiritoso significaven que es pogués tocar amb comprensió, i que eren el punt mitjà entre ràpid i lent. D'altra banda, a l'Anglaterra del hi ha exemples abundants que representava quelcom més lent que en els segles precedent i posterior.
Segons Jean-Jacques Rousseau al seu Dictionnaire de la Musique (1765), la forma francesa vif era equiparable a la italiana vivace i, per tant, no s'escapa de les ambigüitats esmentades.
De fet, però, quan es va fer més popular aquest indicatiu, fou al , període en el qual es referia potser fins i tot més a una qüestió de caràcter i d'expressió que no pas de tempo. Això sembla especialment clar quan funciona no com a únic adjectiu per qualificar el tempo i/o l'expressió del moviment sinó com a afegitó, adjectivant, de la denominació principal del moviment. probablement el cas més habitual és l'allegro vivace; però no pas l'únic: Beethoven, al dos darrers moviments de la seva primera simfonia, escriu allegro molto e vivace; però també va fer servir l‘andante vivace (i aquí sí que no hi ha dubte que indica caràcter i no pas tempo). Semblantment, l'ús que en fa Franz Schubert també sembla que es refereix més a una forma més viva d'interpretar-ho que no pas al tempo. També es troben els superlatius vivacissimo (adjectiu) i vivacissimamente (adverbi), aquest darrer, per exemple, al darrer moviment de la sonata per a piano Op. 81a de Beethoven.
Bibliografia
David Fallows. "Vivace." Grove Music Online
Categoria:Tempos