miniatura|Insomni, Tacuinum sanitatis casanatensis (segle XIV) Linsomni és una incapacitat crònica de dormir, que acostuma a aparèixer com a símptoma de malaltia o estats alterats d'ànim. Pot suposar dificultat per a agafar el son, despertar-se sovint durant la nits de forma repetida o incapacitat de romandre adormit durant períodes perllongats.
L'insomni té conseqüències físiques i psicològiques, com ara fatiga diürna, manca de concentració, risc de patir depressió, més propensió als accidents, menys defenses davant malalties, irritabilitat i pèrdua de memòria temporal.
Tipus d'insomni Hi ha diversos tipus d'insomni:American Sleep Disorders Association, Diagnostic Classification Steering Committee (2005). International Classification of Sleep Disorders: Diagnostic and Coding Manual, ICSD-R. Westchester, IL: American Academy of Sleep Medicine.
Insomni d'ajustament: és un insomni agut que dura menys de tres mesos i està associat a l'estrès, desapareix quan la causa de la preocupació remet o el subjecte s'acostuma al nou estat. Insomni psicofisiòlogic: és un insomni intermitent, associat a angoixes i preocupacions al llit que no deixen dormir. Insomni paradoxal: insomni que dura més d'un mes però que no afecta a l'activitat diürna, caracteritzat per pensaments intrusius que fan despertar la persona. Insomni idiopàtic: trastorn que neix a la infància sense causa aparent. Insomni secundari: quan apareix lligat a una malaltia mental. Insomni per manca d'higiene del son: dura més d'un mes i està lligat a mals hàbits de l'individu, remet quan es formen noves pautes de conducta. Insomni tòxic: lligat al consum d'una substància concreta.
Causes i solucions de l'insomni Les causes de l'insomni són variades. En un primer grup estan els factos físics, com la ingesta d'estimulats (cafeïna, alcohol, etc.), presa de drogues o medicaments o dolor. En un segon grup apareixen causes psicològiques, com l'ansietat, les preocupacions o l'estrès, que no deixen descansar el cervell. Per acabar, es poden agrupar els trastorns específics del son i malalties mentals.
Depenent del tipus i l'origen de l'insomni, s'aconsella un tractament o un altre. En tot cas, és recomanable visitar un especialista quan l'insomni dura més de cinc setmanes. Hi ha fàrmacs específics per a dormir, com els sedants en les seves diverses formes, que es poden complementar amb teràpia psicològica i un conjunt d'hàbits, com ara: No prendre estimulants (cafè, xocolata, te). No prendre alcohol (tot i que pot ser un inductor del son, provoca seguidament insomni). Evitar una activitat intensa o un sopar massa abundant abans d'anar a dormir. Però una activitat física moderada durant el dia facilita el son. Procurar dormir en el mateix lloc, amb poca llum i soroll. No suplir la manca de son nocturna amb migdiades. Practicar tècniques de relaxació. Abans d'anar a dormir fer una activitat que no requereixi massa esforç físic o mental. És bo fer una mateixa rutina abans d'anar a dormir. Anar a dormir, només quan es tingui son. Utilitzar el mateix lloc per dormir. Si hom no s'adorm (en 30-45 minuts), llevar-se i fer una activitat relaxant i monòtona fins que vingui la son de nou. Si hi ha una deficiència de magnesi caldrà una ingesta suplementària de magnesiHornyak M, Voderholzer U, Hohagen F, Berger M, Riemann D (1998). "Magnesium therapy for periodic leg movements-related insomnia and restless legs syndrome: an open pilot study". Sleep 21 (5): 501–5.
Tractaments farmacològics Sempre s'haurien d'utilitzar el menys temps possible o fer-ho de manera intermitent (per evitar-ne la dependència). Els noms comercials dels fàrmacs que segueixen a continuació corresponen al mercat espanyol.AEMPS. 2011. Les benzodiazepines és la medicació més comuna per a l'insomni: lorazepam (EFG, Idalprem, Orfidal) i lormetazepam (EFG, Loramet, Noctamid), principalment. Anàlegs de benzodiazepines, com la zaleplona (Sonata), el zolpidem (EFG, Dalparan, Stilnox) o la zopiclona (Limovan). Si hi ha símptomes depressius, antidepressius sedants com la mirtazapina (EFG, Rexer, Sedionbel, Vastat),Winokur A, DeMartinis NA 3rd, McNally DP, Gary EM, Cormier JL, Gary KA., et al (August url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14658972?ordinalpos=30&itool=EntrezSystem2.PEntrez. Pubmed. Pubmed_ResultsPanel. Pubmed_DefaultReportPanel. Pubmed_RVDocSum). "Comparative effects of mirtazapine and fluoxetine on sleep physiology measures in patients with major depression and insomnia". J Clin Psychiatry year=2003. mianserina (Lantanón) o trazodona (Deprax), poden ser útils. Si hi ha símptomes d'agitació i desorientació durant el son que desperten el pacient, pot ser d'utilitat la levomepromazina (Sinogan). Rarament s'utilitzaran: Antihistamínics d'efecte sedant, com la doxilamina (Dormidina) o la difenhidramina (Soñodor). Suplements de melatonina.Paul MA, Gray G, Sardana TM, Pigeau RA (May 2004). "Melatonin and zopiclone as facilitators of early circadian sleep in operational air transport crews". Aviat Space Environ Med 75 (5): 439–43.
Tractaments fitoteràpics Basats en herbes, com la valerianaDonath F, Quispe S, Diefenbach K, Maurer A, Fietze I, Roots I (2000). "Critical evaluation of the effect of valerian extract on sleep structure and sleep quality". Pharmacopsychiatry 33 (2): 47–53. doi:10.1055/s-2000-7972. o, menys eficaçment: la camamil·la o l'espígol. En tot cas, el seu efecte és modest.
Vegeu també Insomni familiar fatal
Enllaços externs
Referències
Categoria:Trastorns del son Categoria:Signes i símptomes de l'estat de consciència, de percepció, emocional i de comportament