La Ultimate Fighting Championship (UFC) és una organització estatunidenca de combats d'arts marcials mixtes (MMA) amb seu a Las Vegas i una de les principals organitzacions de MMA de tot el món.
Història Orígens La UFC és una de les organitzacions pioneres en aquest tipus de combats, duu en actiu des de 1993 i ha estat la primera companyia que va celebrar esdeveniments d'aquest tipus en Estats Units i una de les pioneres en el món, al costat de la japonesa Pancrase, que va debutar mesos abans (amb regles particulars, com no permetre copejar amb la mà tancada al capdavant). En el seu inici, la marca Ultimate Fighting Championship era propietat de la companyia Semaphore Entertainment Group (SEG), i organitzava els combats sota el reglament Vale Tudo (no mossegar i no ficar els dits en els ulls), els lluitadors sols estaven obligats a usar un protector bucal, i l'ús de protectors era voluntari, encara que la gran majoria preferia no usar-les. Els combats es disputaven en una gàbia octogonal, bastant més gran que un ring de boxa, i solament es podia guanyar per KO (un lluitador no pot defensar-se o no ho fa de forma intel·ligent, moment que l'àrbitre deté el combat) o per abandó, generalment per claus a les extremitats o escanyaments. Malgrat que en les primeres edicions no hi havia categories de pes ni temps límit, a poc a poc aquestes normes es van anar imposant.
Els combats de Vale Tudo són originaris de Brasil, on des de principis del segle XX se celebraven en rings de Boxa o en acadèmies d'arts marcials, sovint com reptes entre diferents escoles. No obstant això, el seu major índex de popularitat va venir amb la família Gracie, creadors del Gracie Jiu Jitsu, que reptaven a qualsevol lluitador de qualsevol estil a enfrontar-se a ells sota aquestes gairebé inexistents regles. Des del seu fundador Hélio Gracie fins a la llarga llista de lluitadors de la seva família, el Gracie Jiu Jitsu va guanyar gairebé tots els seus combats amb un mètode revolucionari: derrocar als seus oponents i obligar-los a rendir-se amb claus de braç o escanyaments.
La gran popularitat d'aquesta família al Brasil els va dur a realitzar reptes retransmesos per televisions del seu país, fins que Rorion Gracie va decidir contactar amb un grup d'empresaris per a muntar un macroesdeveniment als Estats Units, amb retransmissió en directe per a tot el país, així com una distribució a la resta del món mitjançant vídeos, en els quals el seu germà Royce lluitaria contra rivals de qualsevol estil.
Emergència i noves regles En les primeres edicions de l'UFC s'usava un format de torneig, en el qual el campió hauria de lluitar contra 3 oponents distints el mateix dia, i fins i tot quatre, com va ocórrer en UFC II.
Malgrat que Royce Gracie (1,80 cm i 83 kg) no era el lluitador més gran ni el més atlètic, va assolir revolucionar el món de les arts marcials amb el seu enfocament de lluita en el sòl, vencent amb relativa facilitat a lluitadors de Boxa, Karate, Kick-boxing, Lluita lliure (olímpica), Kempo Karate, Jujutsu, Kung Fu i Savate entre d'altres, alguns dels quals eren grans campions en els seus estils, com Ken Shamrock, campió del món de Shootfighting, un estil híbrid de combat japonès versat en la lluita a terra (encara que en aquesta època no permetien cops al capdavant a terra, entre altres regles).
El brasiler, que de la nit al dia s'havia convertit en tota una celebritat en el món dels combats "sense regles", va guanyar tres dels quatre primers UFC amb facilitat, i malgrat que es va retirar invicte de l'esdeveniment, no va poder tornar a la semifinal d'UFC III després d'un dur combat contra Kimo Leopoldo, un lluitador amb amplis coneixements de lluita en el sòl, a més de ser molt més musculós i pesant que ell. L'enfrontament entre ambdós es considera com un dels millors combats d'aquesta època. Després d'aquest combat Gracie va tornar per a lluitar contra Harold Howard, un cinturó negre de Kárate i Dj. Jitsu, però a causa del seu mal estat la seva família (que també era el seu equip) va decidir llençar la tovallola abans del començament del combat. Oficialment, és una derrota para Royce, encara que la majoria dels seus seguidors no la conten com a tal. Harold Howard es va enfrontar a Steve Jennum, un cinturó negre de Ninjutsu, en la final del torneig. Steve va guanyar, proclamant-se campió d'UFC III, però el fet que hagués entrat en la final com reserva, sense haver disputat cap combat previ, va fer que els directius d'UFC canviessin el format, de manera que a partir d'ara els lluitadors que volguessin ser reserves també haurien de disputar un combat per a guanyar aquesta plaça. Royce també va haver treballar a fons amb Dan Severn, campió del món de Lluita Lliure, en la final d'UFC IV.
En Ultimate Fighting Championship V Royce Gracie va abandonar el format de torneig per a debutar en el "Supercombat" (Superfight), que inaugurava amb el seu rival Ken Shamrock. Malgrat que tot el món esperava un gran enfrontament, Shamrock (a qui ja va vèncer Gracie en UFC 1) va decidir no arriscar i va passar la major part del temps en la guàrdia de Gracie (posició del sòl on l'oponent de baix envolta amb les cames la cintura del de dalt), mentre que el brasiler va ser incapaç de millorar la posició o atacar-li de forma contundent. Després de 36 minuts el combat va arribar a la seva fi i es decretà empat tècnic.
A causa d'això Royce i el seu germà Rorion van decidir vendre la seva part d'UFC i abandonar l'esdeveniment. Royce va continuar lluitant en Pride, el principal esdeveniment asiàtic de MMA durant la seva existència, on va perdre després de 90 minuts de combat (regles especials, rounds indefinits de 15 minuts) contra Sakuraba, la principal promesa japonesa de MMA, que havia vençut a quatre gràcies. El brasiler no va poder continuar lluitant després del final del sisè assalt i va llençar la tovallola. Posteriorment, va tornar A UFC en la seva edició 60 per a enfrontar-se al campió Matt Hughes, que ho va derrotar amb relativa facilitat en el sòl.
Després de Royce grans lluitadors es van llançar a la fama en UFC, com Marco Ruas, un dels primers lluitadors complets en aquest esport, devastador amb el seu Muay Thai, Oleg Taktarov campió de Sambo i molt perillós en el sòl, Dan Severn, campió de Wrestling que va inaugurar una època de primacia de wrestlers en Val Tudo, Mark Coleman, gran wrestler que va arrasar en diverses edicions, Mark Kerr, altre gran wrestler amb un impressionant físic que va guanyar diversos esdeveniments, o Maurice Smith, campió del món de Kick Boxing que, malgrat no saber gaire d'agafada, va assolir vèncer a Coleman imposant-se dempeus.
Malgrat tot, després d'UFC 30 s'arrossegaven grans pèrdues, principalment pels problemes legals i la gran controvèrsia que aquest tipus d'esdeveniments va despertar en els polítics i organitzacions esportives, i per això la companyia va decidir vendre l'esdeveniment per dos milions de dòlars a Zuffa, propietat dels multimilionaris germans Fertittia (posseïdors de diversos dels majors casinos en Las Vegas), i dirigida per Dana "Mc Mahon" White, un antic promotor de Boxa. A partir d'aquí es va abandonar definitivament tota escletxa que recordés al reglament passat per a adoptar regles de MMA: Sense cops de cap, cops en el clatell, gola o testicles, ús obligatori de guants lleugers (que, per ser sol de 4 unces, no lleven amb prou feines pegada i redueixen enormement el risc de produir corts en la cara) a més de diverses regles menors (fins a un total de 38 faltes). Es va eliminar el format de torneig i es van establir rounds de 5 minuts: 2 per als combats preliminars, 3 per als normals i 5 per als combats per un títol. Així mateix, es van establir noves categories de pes i extensos controls antidòping, al costat d'una àmplia supervisió mèdica, sempre sota l'estreta col·laboració de la comissió atlètica de l'estat o país on celebren l'esdeveniment.
En aquesta època van arribar estrelles com Tito Ortiz, Kevin Randleman, Vitor Belfort, Chuck Liddell, Randy Couture, Frank Shamrock, Pat Miletich, Matt Hughes, Pedro Rizzo, Anderson Silva, B.J. Penn o Frank Mir] entre d'altres, lluitadors complets que dominen diverses disciplines per a saber desembolicar-se en totes les distàncies, a més d'aplicar una metodologia d'entrenament creuat i una extensa preparació física d'atleta professional.
Actualitat Avui dia els combats són més emocionants, dinàmics i imprevisibles que abans, i per això UFC no ha parat de créixer, tant als EUA com en la resta del món. Des del seu inici encara és la principal companyia occidental de MMA i tot un referent mundial. Es pot seguir mitjançant el pay per view (PPV) a tots els Estats Units, i també mitjançant DVD en la resta del món.
Regles Les regles actuals de l'Ultimate Fighting Championship van ser establertes originalment per la Junta de Control Atlètic de Nova Jersey.Mixed Martial Arts Unified Rules of Conduct, Additional Mixed Martial Arts Rules , New Jersey Athletic Control Board. Consultat abril 3, 2006. El conjunt de "Regles Unificades d'Arts Marcials Mixtes" que va establir Nova Jersey ha estat adoptat en altres estats que regulen les arts marcials mixtes, incloent-hi Nevada, Louisiana i Califòrnia. Aquestes regles també són utilitzades per moltes altres promocions dins dels Estats Units, convertint-se en obligatòries per a aquells estats que han adoptat les regles, per la qual cosa s'han convertit en el conjunt de regles estàndard de facto per a les arts marcials mixtes professionals en tot el país.
Rondes La durada màxima dels combats de la UFC varia en funció de si es tracta d'un combat pel títol de campió o de l'esdeveniment principal d'una cartellera de combat. En tots els combats, cada assalt no pot durar més de cinc minuts. Els combats de campionat duren un màxim de cinc assalts. A partir de l'UFC 138 del 5 de novembre del 2011, els combats d'"esdeveniment principal" que no siguin de campionat (és a dir, l'últim combat de la cartellera) també duraran un màxim de cinc assalts. Els combats que no són l'esdeveniment principal duren un màxim de tres assalts. L'UFC 263 va ser la primera vegada en la història de la UFC que un combat que no fos l'esdeveniment principal es va programar a 5 assalts. UFC on FX: Alves vs. Kampmann va presentar els dos primers combats de pes mosca de l'organització com a part del seu primer torneig de pes mosca, que consisteix en combats que, en cas d'empat, van a una quarta ronda de “victòria sobtada” celebrada per determinar el guanyador, que avança. Hi ha un període de descans d'un minut entre assalts.
Gàbia miniatura|240x240px|Gàbia octagonal on es disputen els combats. La UFC organitza els combats en un recinte de vuit costats anomenat oficialment "L'Octàgon". Al principi, el primer soci televisiu de la companyia Semaphore Entertainment Group (SEG) va registrar el concepte i el terme i va impedir que altres promocions d'arts marcials mixtes utilitzessin el mateix tipus de gàbia, però el 2001 Zuffa va autoritzar altres promocions a utilitzar gàbies octogonals, argumentant que el jove esport necessitava uniformitat per a continuar guanyant l'homologació oficial. Actualment, Zuffa es reserva l'ús exclusiu del nom "The Octagon".Gentry, Clyde, No Holds Barred: Ultimate Fighting and the Martial Arts Revolution, (Milo Books: Preston, 2005), p.208
La gàbia de la UFC és una estructura octogonal amb parets de tanca metàl·lica recoberta de vinil negre. L'octògon estàndard té un diàmetre de 9,1 metres amb una tanca d'1,8 metres d'altura. La gàbia s'assenta sobre una plataforma que l'eleva 1,2 metres del terra. Té un farcit d'escuma al voltant de la part superior de la tanca i entre cadascuna de les vuit seccions. També té dues portes d'entrada-sortida oposades.UFC 62: Streaming en Espanol . The Boston Herald. juliol 30, 2006. Consultat agost 4, 2006. La catifa (també anomenada lona), pintada amb els logotips i dissenys dels patrocinadors que se substitueix per a cada esdeveniment.