Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí (), més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí () (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa. A Occident, se'l va anomenar Azophi i amb aquest nom se l'ha reconegut assignant el seu nom a un cràter de la Lluna.
Treball i obres miniatura|Representació de les constel·lacions celestes, del Llibre dels estels fixos d'As-Sufí Va viure a la cort de l'emir Àdud-ad-Dawla a Esfahan, Pèrsia, i treballà traduint i estenent amb comentaris obres de contingut astronòmic procedents dels grecs, en especial l'Almagest de Claudi Ptolemeu. Feu força en corregir dades d'alguns estels ja descrits per Ptolemeu i sobretot en revisà la brillantor i la magnitud. Fou el primer a descriure la gran galàxia d'Andròmeda, que va qualificar de petit núvol. Ha estat un dels primers a esmentar i descriure els núvols de Magalhães, que només són visibles des de latituds molt al sud, concretament As-Sufí les va poder observar des del Iemen, ja que des de la ciutat on va viure la major part de la seva vida, Esfahan, no es poden veure mai; els europeus no van tenir notícia d'aquests objectes fins al viatge de Magalhães al .
És considerat com un dels millors traductors en idioma àrab de les obres astronòmiques procedents del món hel·lenístic i sobretot d'aquelles que procedeixen d'Alexandria; fou el primer que intentà relacionar el nom dels estels i constel·lacions en grec amb la denominació en àrab, tasca molt important, ja que molts estels no tenien traductors i de vegades es confonien.
Fou un dels primers també a observar que el pla de l'eclíptica està inclinat respecte a l'equador celeste i realitzà càlculs per esbrinar la durada de l'any tròpic. Observà, va descriure i catalogà les característiques dels estels, identificant-ne llurs posicions, llur magnitud aparent, llur brillantor i color, i anà associant els estels a les seves corresponents constel·lacions. Per a cada constel·lació, proporcionà dos dibuixos, l'un amb el punt de vista des de fora de l'esfera celeste i un altre amb el punt de vista des de dins de l'esfera (tal com es pot veure des de la Terra). As-Sufí va escriure sobre la mesura i ús de l'astrolabi, i trobà nombrosos nous usos per aquest instrument.
As-Sufí publicà el seu Llibre dels estels fixos el 964, i hi descrigué molt del seu treball d'observació astronòmica en ambdós formats textuals i amb abundants pintures.
Vegeu també Llista d'astrònoms.
Notes
Bibliografia
Categoria:Astrònoms perses Categoria:Traductors del grec Categoria:Traductors a l'àrab Categoria:Sufís perses Categoria:Persones de Rayy Categoria:Morts a Siraz Categoria:Escriptors perses Categoria:Religiosos iranians Categoria:Traductors iranians Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Morts al segle X