El somni del pavelló vermell (), també conegut com El somni de la cambra roja o El somni de la mansió roja o La història de la pedra, és una obra mestra de la literatura xinesa i una de les quatre grans novel·les clàssiques xineses, junt amb Viatge a l'Oest (; Xīyóu jì), Marge d'Aigua (; Shuǐhǔ Zhuàn) i el Romanç dels Tres Regnes (; Sānguó yǎnyì).
Va ser escrita a mitjans del durant la dinastia Qing i és atribuïda a Cao Xueqin (). Es creu que la novel·la és semiautobiogràfica i que narra la vida de la família de Cao. Segons l'autor explica en el primer capítol, aquesta vol ser un homenatge a les dones que conegué en la seva joventut: amigues, parentes i criades.
La novel·la és important no tan sols per la gran quantitat de personatges que hi apareixen (la majoria dones) i el seu component psicològic, sinó també per les seves descripcions detallades i minucioses sobre la vida i les estructures socials de l'aristocràcia xinesa del . L'obra fou publicada de manera anònima degut a la forta censura literària de les dinasties Ming i Qing, essent coneguda l'autoria de Cao Xueqin amb posterioritat.
Els nombrosos estudiosos de la novel·la s'agrupen sota una branca anomenada Rojologia. Molts assenyalen l'obra com el punt culminant de la literatura clàssica xinesa.
Idioma La novel·la, escrita en xinès vernacle (baihua) i no en xinès clàssic (wenyan), és una de les obres que va establir la legitimitat de l'expressió vernacla. El seu autor domina el xinès clàssic, amb parts escrites en un erudit semi-wenyan, i la poesia xinesa. Les converses de la novel·la van ser escrites en un dialecte mandarí de Pequín que es convertiria en la base de la parla del xinès modern, amb influències de mandarí de Nanjing, on vivia la família de Cao al principis de 1700.
Temes miniatura|Una escena de la història, pintada per Xu Baozhuan (nascut el 1810). La novel·la normalment és anomenada Hung Lou Meng o Hong Lou Meng (), literalment "Somni de la cambra vermella". "Cambra vermella" és una expressió referida a la cambres on les filles de famílies benestants vivien protegides.词语“红楼”的解释 汉典 zdic.net Es refereix a un somni que Baoyu va tenir, estant en un "cambra vermella", on el destí de molts dels personatges femenins es determinaven. "Cambra" de vegades es tradueix com a "mansió" a causa de la dimensió de la paraula xinesa "". Es creu que l'abandonament de l'atmosfera i el sabor de la paraula "cambra", d'acord amb Zhou Ruchang, és un error en la traducció.
El nom de la família "", és homònim amb un altre caràcter xinès, "", que significa fals, fictici o simulat. Per tant, Cao Xueqin suggereix que la família de la novel·la és alhora una reflexió realista i una ficció o un "somni" que reflecteix la seva pròpia família.
Resum breu La novel·la ofereix un detallat i episòdic relat de les dues branques de la família Jia, els Rongguo () i els Ningguo (), que resideixen en dos grans complexos familiars adjacents compostos a la capital. Els seus avantpassats foren distingits amb grans honors, arribant a ésser anomenats ducs. La novel·la s'inicia situant les dues branques familiars al capdamunt de l'elit aristocràtic de la capital. La novel·la segueix l'esdevenir de la família Jia, girant entorn de les vivències d'una trentena de personatges principals i vora uns quatre-cents de secundaris. L'autor ens descriu, amb gran riquesa, i en un gran estil naturista, el gran poder, influencia i riquesa de les branques familiars, descrivint, magistralment, el declivi d'aquestes, relatant la pèrdua de poder i influencia fins a caure en desgràcia a ulls de l'emperador, el qual expropia i arrasa les seves mansions.
En el prefaci de la història, l'autor ens presenta una pedra conscient, abandonada per la Deessa Nüwa quan fou enviada al cel força temps enrere. La pedra demana a un sacerdot taoista i a un monjo budista que la portin a veure món. La Pedra i l'Assistent de la Deessa () resten separats però relacionats (mentre que en les versions Chenggao es fusionen).
El personatge principal, Jia Baoyu (el nom significa literalment "preciós de jade"), és l'hereu dels adolescents de la família, una reencarnació de l'Assistent de la Deessa. La Perla de Flors carmesí () s'encarna en el malaltissa cosina de Baoyu, l'emocional Lin Daiyu. Baoyu està predestinat a casar-se amb una altra cosina: Xue Baochai, de gran empenta i convicció. Aquest triangle amorós és la trama més coneguda de la novel·la envoltada pel declivi familiar. Les dues cosines, s'han interpretat com a dues meitats del model de dona de Cao Xueqin, els atributs que li manquen a una són presents en l'altre.
Personatges miniatura|Una escena de la història, pintada per Xu Baozhuan El somni del pavelló vermell conté un extraordinàriament llarg nombre de personatges. Al voltant d'una trentena dels quals són considerats personatges principals i presenta vora quatre-cents personatges secundaris.Yang. Introducció. 《红楼梦》辞典 presenta 447 entrades amb els noms dels personatges. El protagonista masculí és en Jia Baoyu. Mentre que els personatges femenins prenen gran protagonisme en el transcurs de la novel·la i són sovint mostrades com a persones més capaces que les seves contrapartides masculines. Els noms dels servents i buròcrates són referits segons la pronunciació pinyin original i la traducció feta per David Hawkes.
Baoyu i les dotze belleses Jinling Jia Baoyu () - Protagonista principal. Fill adolescent de Jia Zheng () i la seva dona, la senyora Wang (). Nascut amb una jade luminescent en la seva boca (la Pedra), amb la qual hi s'hi estableix un lligam espiritual (Bayou és la reencarnació humana de la Pedra i mitjançat ell, aquesta té l'oportunitat de conèixer la buidor de l'existència humana). Baoyu és l'hereu de la branca Rongguo (). Poc apreciat pel seu pare, confucianista estricte, Bayou prefereix la lectura del filòsof Zhuangzi i de les novel·les operístiques xineses a la lectura dels Quatre llibres bàsics de la clàssica educació Xinesa. Baoyu és altament intel·ligent, i odia fortament al reguitzell de buròcrates aduladors que freqüenten casa seva. Defuig tant com pot el contacte am homes, els quals considera moral i espiritualment inferiors a les dones. Sensible i compassiu, Baoyu sosté el punt de vista que "les noies són en essència pures com l'aigua, mentre que els homes són en essència una fangueig de llot".
Lin Daiyu () - Cosina germana de Jia Baoyu i estimada d'aquest. És la filla de Lin Ruhai (), un oficial de l'escola Yangzhou, i de la dama Jia Min (), Tia per part de pare de Baoyu. El personatge apareix per primer cop en el capítol 3 amb l'arribada de Daiyu a la casa familiar dels Rongguo, poc després de la mort de la seva mare. Bella però fràgil emocionalment, propensa a atacs de gelosia. Daiyu és una poetessa excepcional i excel·leix en l'art de la música. La novel·la la designa com una de les dotze dones Jimling, i ens la descriu com una figura solitària i orgullosa, i en una última instància com una figura tràgica. Daiyu és la reencarnació de la Perla de Flor Carmesí i el propòsit de la seva reencarnació mortal és la de retornar a Baoyu les llàgrimes amb les que la va regar. És una de les quatre dones més important en la vida de Jia Bayou, ostentant el primer lloc de les "Dotze belleses de la ciutat de Jimling" (, en la traducció de David Hawkes) junt amb Xue Baochai.
Xue Baochai () - Cosina germana de Jia Baoyu. única filla del al Tia Xue (), germana de la mare de Baoyu. Mentre Daiyu és poc convencional i hipersensitiva, Baochai se sensible i de fàcil tracte; un model donzella de la xina feudal. La novel·la ens la presenta com una noia bella i intel·ligent, comparant-la amb la neu, i tanmateix una persona força reservada. Reticent a mostrar els seus extensos coneixements, Baochai se'ns mostra força instruïda en multitud de matèries, des de les ensenyances budistes fins a l'art de decorar un plat. Boachai és, també, una de les dotze dones de Jinling. De cara arrodonida, llargs cabells i, segons alguns, d'una voluptuosa figura en contrast de la fragilitat de Daiyu. Baochai sempre du a sobre un medalló d'or, el qual conté les paraules que li atorgà un monjo budista en la seva infantesa. Aquest medalló i el jade de Baoyu tenen unes inscripcions que encaixen perfectament, complementant-se l'un amb l'altra. El casament entre Baochai i Baoyu és mostrat en la novel·la com un fet predestinat.
Jia Yuanchun () - La germana gran de Baoyu (vora uns deu anys). Originalment dama de companyia en el palau imperial, Yuanchun acaba esdevenint una concubina imperial, havent impressionat a l'emperador amb la seva virtut i aprenentatge. La posició de Yuanchun com a favorita de l'Emperador marca el punt àlgid d'influència i poder de la família Jia. Malgrat la seva prestigiosa posició, Yuanchun se sent empresonada en l'interior dels murs del palau imperial. Els Redologistes consideren que en el final original de la novel·la, el qual és perdut, la sobtada mort de Yuanchun precipita la caiguda en desgràcia de la família Jia.
Jia Tanchun () - Filla de la Concubina Zhao, amistançada de Jia Zheng, i, per tant, germanastra de Baoyu. Temerària i extremadament oberta, és, com a mínim, tan capaç com Wang Xifeng. Wang Xifeng l'alaba en privat, però lamenta que Tanchun fos "nascuda de la panxa errònia", a causa del fet que les criatures nascudes de les concubines no són tan respectades com les criatures nascudes de les primeres mullers. Tanchun és anomenada "Rosa" degut a sa bellesa i la seva personalitat punyent. miniatura|A Imatge de la Dinastia, en impressió sobre fusta Xiren. per Gai Qi (nat el 1773) Shi Xiangyun () - Cosina segona de Jia Baoyu, neta de l'àvia Jia. Òrfena en sa infantesa, és criada per un oncle i una tia que la tracten despòticament. En canvi Xiangyun és una jove alegre i de cor sincer, d'una gran bellesa andrògina, li agrada vestir-se d'home, i li encanta beure i menjar carn (beure és considerat una activitat masculina). És franca i rotunda en ses opinions i mostra una gran manca de tacte, amb tot la manca de tacte se sovint perdonada per la certesa de les seves opinions. Xiangyun és a l'alçada de Daiyu o Baochai en quant les seves habilitat de poetessa.
Miaoyu () - una jove monja budista del claustre de la casa Rongguo. De gran bellesa i cultura, alhora, molt distant, altiva i no gregària; estima en excés la netedat. La novel·la ens indica que a causa de la seva malaltia es va veure obligada a convertir-se en una monja, cercant refugi en el convent de monges tot eludint els assumptes polítics. Li agrada la lectura del filòsof Zhuangzi.
Jia Yingchun () - filla de Jia She, oncle de Baoyu, essent la cosina més gran, per aquest motiu ocupa el segon lloc rere Jia Yuanchun. De cor i voluntat feble, es diu que té personalitat de "fusta". Encara que bonica i versada queda un xic enrere en intel·ligència i enginy vers els seus cosins. El tret més distintiu de Yingchun és la seva manca de voluntat d'immiscir-se en els assumptes de la seva família. En un dels desesperats intents del seu pare per aturar la caiguda de la família, la fan casar-se amb un nou favorit de la cort imperial. Yingchun es converteix en una víctima d'abús domèstic i la constant violència a mans de la seva cruel, abusiu marit.
Jia Xichun () - La menor de les cosines segones de Baoyu, de la branca Ningguo, però criada a la casa Rongguo.germana de Jia Zhen, cap de la Casa Ningguo. Pintora de talent i devota budista. Al final de la novel·la, després de la caiguda de la casa de Jia es converteix en una monja budista. És la segona més petita de les Dotze Belleses Jinling, descrita com una pre-adolescent en la major part de la novel·la.