La curita és un mineral de la classe dels òxids amb una alta radioactivitat. L'equip francès d'investigació de minerals radioactius va proposar aquest nom en honor de Pierre Curie (1859-1906) i Marie Sklodowska Curie, (1867 - 1934), els descobridors del radi. Encara que inicialment Marie fou ignorada per la comunitat científica.
Característiques La curita és un òxid de fórmula química Pb3+x[(UO₂)₄O4+x(OH)3-x]₂(H₂O)₂. La seva composició aproximada és: Urani 63,34%, hidrogen 0,30%, plom 24,12% i un 12,24% d'oxigen. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de llargs cristalls prismàtics, aciculars i estriats paral·lelament a , amb les formes {100}, {110}, {111}; i també com a agregats porosos d'agulles fines, de gra fi, com a crostes opalines, i de forma massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la curita a pertany a «04.GB - Uranils hidròxids, amb cations addicionals (K, Ca, Ba, Pb, etc.); principalment amb poliedres pentagonals UO₂(O,OH)₅» juntament amb els següents minerals: agrinierita, compreignacita, rameauita, becquerelita, bil·lietita, protasita, richetita, bauranoïta, calciouranoïta, metacalciouranoïta, fourmarierita, wölsendorfita, masuyita, metavandendriesscheïta, vandendriesscheïta, vandenbrandeïta, sayrita, iriginita, uranosferita i holfertita.
Jaciments i formació La curita és un mineral secundari que es forma per l'alteració de l'uraninita. Va ser descoberta a mina Shinkolobwe (Kasolo), a Shinkolobwe (Katanga, República Democràtica del Congo). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, el Canadà, Egipte, els Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia, Madagascar, Noruega, la República Txeca, la República Democràtica del Congo, Rússia i Sud-àfrica.
Referències
Categoria:Minerals hidròxids Categoria:Minerals dihidrats Categoria:Minerals de plom Categoria:Minerals descoberts a l'Alt Katanga Categoria:Minerals que contenen uranil