Gundixapur (, Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Història Fou fundada el 271 pel rei Xapur I després de derrotar l'emperador romà Valerià I, potser en un antic emplaçament dels parts, i fou la seu de l'escola de medicina més antiga coneguda, que incloïa una biblioteca i una universitat. Les seves ruïnes es diuen avui Shahabad, i es troben a uns 14 km al sud-est de Dezful, a la província de Khuzestan, prop del riu Karun. Es diu que el profeta Mani hi fou empresonat i hi va morir, i que la pell del profeta fou penjada a una porta de la ciutat.
Va ser una de les majors ciutats del Khuzestan entre l'Iran i el Khvarvaran (nom sassànida de l'Iraq), i Xapur II la va erigir en capital. El 489 el centre científic i teològic dels nestorians a Edessa fou tancat per l'emperador romà d'Orient Zenó i es va traslladar a la que fou anomenada escola de Nísibis, i després va passar a Gundixapur, on els erudits junt a filòsofs pagans desterrats d'Atenes per Justinià I el 529 van fer recerques importants en medicina, matemàtiques i astronomia.Donald Hill, Islamic Science and Engineering. 1993. Edinburgh Univ. Press. , p.4
Sota Khusraw I Anuixirwan (531-579), el Còsroes I dels grecs, fou especialment coneguda com a centre de recerca mèdica i d'erudició en general. Khusraw I va donar refugi a filòsofs grecs, nestorians i assiris que fugien de les persecucions religioses romanes d'Orient. El rei va encarregar la traducció de texts siríacs i grecs al pahlavi i es van traduir nombroses obres de medicina, astronomia, astrologia, filosofia i altres. Alguns filòsofs no estaven contents a Pèrsia i van acabar retornant a Grècia. Còsroes també va enviar l'erudit Burzoe per convidar savis xinesos i indis a Gundixapur, que van traduir texts indis sobre els mateixos temes i texts xinesos sobre herbes medicinals i religió. Sembla que el mateix Burzoe va traduir el Panchatantra (Pañcatantra) del sànscrit al persa sota el nom de Kelile væ Demne. Al s'hi van establir també nombrosos metges siríacs d'Urfa que era en aquest temps el centre de medicina principal. http://rnb.uin.googlepages.com/v22n2spring2005.pdf
El 638 la ciutat fou ocupada pels musulmans dirigits per Abu-Mussa al-Aixarí, després de l'ocupació de Tustar. L'acadèmia va subsistir sota domini musulmà com a institut d'alt ensenyament fins que fou suplantat per l'institut establert a Bagdad: el 832 el califa al-Mamun va fundar la famosa Bayt al-Hikma, la Casa de la Saviesa, on es van imitar els mètodes de Gundixapur, d'on en procedien els dirigents.
Gundixapur fou encara la capital del safàrida Yaqub ibn al-Layth (vers 876) que hi va morir el 878. La seva importància va declinar i al al-Muqaddassí la descriu com una ciutat en ruïnes.Le Strange, 1905, p. 238
Fills il·lustres Joan Mesué «el Vell» o Yuhanna ibn Massawayh (vers 737 - 855/857), metge àrab.
Referències
Bibliografia The Cambridge History of Iran, Vol 4, Michael Dols, "The origins of the Islamic hospital: myth and reality": 1987, 61: 367-90; revisat 1987, 61: 661-62 Cyril Elgood, A medical history of Persia, Cambridge University Press, 1951. Richard Nelson Frye, The Golden Age of Persia, Weidenfeld & Nicolson, 1993. Friedrun R. Hau, "Gondeschapur: eine Medizinschule aus dem 6. Jahrhundert n. Chr.," Gesnerus, XXXVI (1979), 98-115. Mansoureh Piyrnia. Salar Zanana Iran. 1995. Maryland: Mehran Iran Publishing. Donald Hill, Islamic Science and Engineering. 1993. Edinburgh Univ. Press. Grangers acusats de saquejar un lloc antic, The Guardian, 14 de novembre de 2005 Grangers saquegen la històrica Jondishapur de fa 1700 anys, IranMania, 18 de juliol de 2007 A. Shapur Shahbazi, Lutz Richter-Bernburg, "GONDĒŠĀPUR" a Encyclopaedia Iranica
Categoria:Imperi Sassànida Categoria:Geografia històrica de l'Iran