Les Eleccions legislatives belgues de 1991 es van celebrar el 24 de novembre de 1991 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants i els 106 del Senat.
Antecedents A les eleccions legislatives belgues de 1987 La coalició encapçalada per Wilfried Martens i composta per Partit Cristià Popular flamenc (CVP), Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (PVV), Parti Réformateur Libéral (PRL) i el Partit Social Cristià való (PSC) es renovà després de les eleccions legislatives belgues de 1985. Després de l'afer José Happart a Voeren, el primer ministre va presentar la dimissió el 14 d'octubre de 1986. La crisi es va evitar amb el sacrifici de Charles-Ferdinand Nothomb (PSC) però la qüestió no es va resoldre i finalment va conduir a la dimissió del govern un any després, el 21 d'octubre de 1987, i el govern va ser nomenat de nou amb poders limitats amb vista a noves eleccions i una reforma de la constitució de Bèlgica.
La tercera reforma de la constitució de Bèlgica, duta a terme entre 1988 i 1989, va ser un dels passos més decisius en el procés de descentralització del país. Aquesta modificació constitucional i institucional va ampliar notablement l'autonomia de les regions i comunitats, aplanant el camí cap al federalisme ple que es consolidaria poc després. Els tres acords i canvis clau d'aquesta tercera modificació van ser la creació de la Regió de Brussel·les-Capital, la transferència de l'Educació a les Comunitats i la Consolidació econòmica i noves competències.
Resultats a la Cambra de Representants PartitsCambraVots+/-%+/-Escons+/- Christelijke Volkspartij1.036.16516,839 Parti Socialiste831.19913,535 Vlaamse Liberalen en Democraten738.01612.026 Socislistische Partij737.97612,028 Parti Réformateur Libéral501.6478,120 Partit Social Cristià476.7307.718 Vlaams Blok405,2477,712Volksunie363,1245,910 Ecolo312.6245,110 Agalev299.5504,97 ROSSEM198.1823,23 FDF-PPW90.8131,53 Front National64.9921,11Partit dels Treballadors de Bèlgica30.4910,5 Altres Total (participació 91,1%)6,152,160 100,00% 212 Font: IBZ.
Resultats al Senat PartitsSenatVots+/-%+/-Escons+/- Christelijke Volkspartij1.028.69916.820 Parti Socialiste814.13613.218 Socialistische Partij730.23411,914 Vlaamse Liberalen en Democraten713.54211,713 Parti Réformateur Libéral496.5628,19 Partit Social Cristià483.9617,99 Vlaams Blok414.4816,95Volksunie365.1736,05 Ecolo323.6835,36 Agalev314.3605,15 ROSSEM196.0523,21 FDF-PPW86.0261,41 Front National60.8761,0Partit dels Treballadors de Bèlgica31.7540,5 Altres Total (participació 91,1%)5,992,325 100,00%106Font: IBZ.
Conseqüències Els demòcrata-cristians flamencs (CVP) i els socialistes flamencs (SP) van patir greus pèrdues i el Vlaams Blok va tenir un gran increment, i en conseqüència, la formació d'un nou gabinet va ser extremadament difícil. Després que Guy Verhofstadt i Melchior Wathelet fracassessin, Wilfried Martens va dimitir i Jean-Luc Dehaene (CVP) va formar en 1992 un govern de coalició de democristians i socialdemòcrates, amb la participació del seu partit, els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC), que es va convertir en un dels governs més importants de Bèlgica, perquè va dur a terme substancials reformes socials, constitucionals i fiscals.
Referències
Categoria:Eleccions legislatives belgues Categoria:Eleccions del 1991