miniatura|upright=0.2|Duduk El duduk (pronunciat ; ) és un instrument de vent, de llengüeta doble i tub cilíndric i recte, que és propi de la música tradicional armènia. Segons la classificació de Hornbostel-Sachs s'inclou en el grup dels instruments numerats com a 422.111.2.
La seva popularitat a Occident ha augmentat en els darrers anys gràcies a fets com la difusió dels enregistraments del gran músic Jivan Gasparian, i la inclusió del seu so en diferents bandes sonores tant de films com de videojocs. Destaquen Gladiator, The Crow, La Casa Rússia o Munich amb música -respectivament- de Hans Zimmer, Graeme Revell, Jerry Goldsmith i John Williams. D'altra banda, la UNESCO ha declarat que és una obra d'art del patrimoni intangible de la Humanitat.De la Declaració de la UNESCO (2005).
En realitat aquest nom es refereix a un grup d'instruments, tots relacionats i que comparteixen característiques essencials, que inclou el duduk () (abans dziranapogh (, literalment "flauta d'albercoc", amb relació a la fusta que s'empra per fer-lo) d'Armènia, el düdük o mey deTurquia, el duduki de Geòrgia, el balaban de l'Azerbaidjan, el narmeh-ney de l'Iran, el duduka o dudka de Rússia i Ucraïna, el duduk de Sèrbia, el douduk de Bulgària i, fins i tot el balaman del Turquestan. El mot duduk, a Armènia no té més de 100 anys d'antiguitat i probablement derivi dels corresponents noms turc i/o rus.
Visió de conjunt miniatura|esquerra|70px|Un duduk amb una peça per mantenir la inxa oberta S'ha parlat d'una possible antiguitat de l'instrument d'entre 1500 i 3000 anys; això el faria un dels instruments més antics d'aquest tipus, i se'n coneixen nombroses representacions de l'edat mitjana. Els antecessors més antics són fets d'os o de canya. Avui es fa de fusta -quasi sempre de fusta d'albercoquer (Prunus armeniaca) amb una doble llengüeta de grans dimensions. Altres varietats empren altres fustes (morera, etc.). A cada zona adquireix una afinació específica i, per tant, també, unes dimensions concretes. Al es va estandarditzar una afinació segons una escala diatònica i una extensió de només una octava, fet habitual en els instruments de llengüeta doble i tub de perforació cilíndrica.
Té deu forats, 8 al davant i uns altres dos al darrere. Un d'aquests es tapa amb el dit polze esquerre i l'altre resta obert, tot i que es pot tapar apropant l'instrument al cos de l'instrumentista per produir un so més greu.
Les alteracions es fan amb diverses combinacions de forats oberts i tapats, tot i que alguns models moderns presenten algunes claus ja sigui per facilitar aquestes alteracions, ja sigui per assolir una extensió major. La inxa (en armeni ղամիշ, ramish) es fa amb una o dues peces de canya. La canya és molt més ampla que en la majoria d'instruments d'aquest tipus la qual cosa contribueix -com la secció cilíndrica del tub- al seu so planyívol, i fa que precisi uns requeriments molt especials de respiració. El sonador de duduk rep el nom de dudukahar (դուդուկահար) en armeni.
El seu so és dolç i més aviat greu (més que cap altre instrument tradicional de llengüeta doble d'aquestes dimensions), i pot esdevenir més nasal i metàl·lic si es bufa amb més força o s'empra una inxa més flexible.
Entre els intèrprets més coneguts hi ha Djivan Gasparian i Vatche Hovsepian a Armènia, Alihan Samedov a l'Azerbaidjan, Ertan Tekin a Turquia, i Khalid Rashid a l'Iran.
El duduk dels Balcans El mateix nom, a la zona dels Balcans es refereix a un instrument ben diferent, una flauta de tub tapat pel seu extrem inferior que a Bulgària i part de Macedònia també rep el nom de kaval o kavalče, fet de fusta d'auró, generalment. S'acostuma a fer en dues mides, una de més gran, entre 700 i 780 mm. i un altre de més petita i aguda, d'entre 240 i 400 mm. És un instrument molt utilitzat, i d'un so net i plaent.
Referències
Enllaços externs
Lloc web sobre Duduk Duduks de Arthur Grigoryan
Categoria:Instruments de llengüeta doble Categoria:Instruments tradicionals Categoria:Patrimoni Immaterial de la Humanitat