Les Eleccions legislatives belgues de 1950 es van celebrar el 4 de juny de 1950 per a renovar els 212 membres de la Cambra de Representants.Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p289 Els socialcristians guanyaren per majoria absoluta i formaren govern Josep Pholien (fins a 1952) i Jean Van Houtte.Nohlen & Stöver, pp 309–311
Antecedents Després de les eleccions legislatives belgues de 1949 durant la qüestió reial, Gaston Eyskens va formar una coalició entre el Partit Social Cristià amb el Partit Liberal que va convocar el referèndum de Bèlgica de 1950 sobre el retorn i la restauració de Leopold III de Bèlgica, contestat per la seva proximitat amb el règim d'Adolf Hitler, el 12 de març de 1950, al qual 57,68% dels votants van aprovar el retorn. Tot i que el "Sí" va guanyar amb un 57,7% a nivell nacional, Flandes va votar massivament a favor, però Valònia i Brussel·les van votar-hi en contra. Davant la profunda divisió del país pel resultat del referèndum, els liberals van retirar el seu suport al govern perquè no volien forçar el retorn del rei sense un consens ampli. Com que el govern de coalició va caure i cap partit es posava d'acord sobre què fer amb el monarca, es van dissoldre les cambres i es van convocar eleccions de forma immediata.
Resultats a la Cambra de Representants PartitsCambraVots+/-%+/-Escons+/- CVP/Partit Social Cristià 2.356.608 47,68 108+3 Parti Socialiste-Socislistische Partij 1.705.781 34,51 77 +11 Liberale Partij-Parti Libéral 556.10211,2520+9Partit Comunista de Bèlgica234.5414,75 7-5 Cartell liberal-socialista87.2521,77Altres2.5230,05 Total 100,00% 212 Font: Cevipol.
Conseqüències El Partit Social Cristià va poder formar un govern amb majoria absoluta obtinguda a les dues cambres i el partit va optar per col·locar un nou primer ministre, Jean Duvieusart, considerat una figura més idònia i ferma per liderar el procés del retorn immediat de Leopold III de Bèlgica, mentre que Gaston Eyskens va passar a ocupar el càrrec de ministre d'Afers Econòmics, però Duvieusart va dimitir dos mesos després amb l'abdicació de Leopold i la proclamació del seu fill Balduí de Bèlgica i després de la vaga general i els violents disturbis provocats pel retorn de Leopold de Suïssa el 22 de juliol, sent succeït per Joseph Pholien.
Referències
Categoria:Eleccions legislatives belgues Legislatives Belgues