Partit Liberal (neerlandès Liberale Partij, francès Parti libéral) fou un partit polític belga que va existir de 1846 a 1961, quan canvià el seu nom pel de Partij voor Vrijheid en Vooruitgang (Partit per la Llibertat el Progrés), liderat per Omer Vanaudenhove, que posteriorment es va disgregar en el Partij voor Vrijheid en Vooruitgang flamenc i el Parti de la Liberté et du Progrès.
El partit fou fundat el 1846 i fou el principal partit de Bèlgica sota la direcció de Walthère Frère-Orban, autor dels estatuts del partit.
Durant les dècades de 1860 i 1870 el partit tenia una forta ala progressista a les ciutats, que durant la dècada de 1870 fins i tot va dominar el liberalisme belga. L'1 de juny de 1879, una majoria liberal sota el lideratge de Frère-Orban va aprovar una Llei d'educació que secularitzava l'educació primària, però a les eleccions el 1884 el Partit Catòlic de Jules Malou va guanyar per majoria absoluta i va aprovar una nova Llei d'Educació que proporcionava suport públic a les escoles religioses i el 1895, l'educació religiosa es va convertir en obligatòria a totes les escoles. El Partit Catòlic va mantenir la majoria absoluta fins les eleccions legislatives belgues de 1919, les primeres amb sufragi universal masculí.
Després de la derrota del Partit Liberal a les eleccions generals de 1884, la facció doctrinarista-burgesa va continuar dominant el Partit Liberal Belga i els radicals s'escindiren en 1887 en el Parti Progressiste (neerlandès Progressieve Partij), que es va reunir en 1900.
En el període d'entreguerres, els liberals van governar sovint amb el Partit Catòlic. A les eleccions legislatives belgues de 1946, després de la Segona Guerra Mundial, el Partit Liberal va baixar fins a un nou mínim de només el 8,9% sent superat pels comunistes. La situació va semblar canviar a les eleccions legislatives belgues de 1946, quan el Partit Liberal va arribar al 15,2% sent el tercer partit més gran, i va patir un altre descens a les eleccions legislatives belgues de 1950, amb un 11,3%. Bèlgica es va convertir cada cop més en un estat cristianodemòcrata, amb els liberals amb un suport de l'11 al 12%.
Després de les eleccions legislatives belgues de 1954 els liberals van participar entre 1954 i 1958 en el govern de coalició del socialista Achille Van Acker en un període va estar fortament marcat per la segona guerra escolar entre els defensors de l'escola laïca pública i els defensors del monopoli de l'escola de l'església catòlica.
La forta pèrdua de vots davant els blocs socialista i catòlic a les eleccions legislatives belgues de 1958 va obligar el partit a replantejar-se la seva estratègia, i quan el mandat de Maurice Destenay va acabar de manera natural en 1958, Roger Motz va tornar a agafar les regnes de la formació i finalment en 1961 arran de la crisi vinculada a la independència del Congo Belga i les grans vagues, el partit dirigit per Omer Vanaudenhove va renunciar a la seva filosofia anticlerical i va dur a terme un procés d'obertura refundant-se en el Partit de la Llibertat i el Progrés (PLP).
Presidents 1920 - 1921 : Albert Mechelynck 1924 - 1926 : Edouard Pécher 1927 - 1933 : Albert Devèze 1933 - 1934 : Octave Dierckx 1935 - 1936 : Léon Dens 1936 - 1937 : Victor de Laveleye 1937 - 1940 : Emile Coulonvaux 1940 - 1945 : Jane Brigode i Fernand Demets (copresidència) 1945 - 1953 : Roger Motz 1953 - 1954 : Henri Liebaert 1954 - 1958 : Maurice Destenay 1958 - 1961 : Roger Motz 1961 : Omer Vanaudenhove
Membres destacats Jules Bara Gustave Boël (1837-1912), industrial Charles Buls, alcalde de Brussel·less (1881-1899) Eugène Defacqz François-Philippe de Haussy, (1789-1869), primer governador del Banc Nacional de Bèlgica Constant de Kerchove de Denterghem Walthère Frère-Orban Charles Graux Paul Hymans, primer President de la Lliga de Nacions Paul Janson Paul-Émile Janson Joseph Lebeau Albert Lilar Adolphe Max, alcalde de Brussel·les (1909-1939) Eudore Pirmez Eugène Prévinaire, (1805-1877), segon governador del Banc Nacional de Bèlgica. Jean Rey (1902-1983), President de la Comissió Europea Charles Rogier Gustave Rolin-Jaequemyns Ernest Solvay (1838-1922) Henri Story (1897-1944) Pierre Van Humbeeck Jan Van Rijswijck Pierre-Théodore Verhaegen, fundador de la Universitat Lliure de Brussel·les Raoul Warocqué
Referències
Categoria:Partits polítics de Bèlgica Categoria:Partits polítics liberals