La dinastia Tang (, pinyin: TángcháoLa forma cortesa Dà Táng (), amb el significat literal de ‘Gran Tang’ tenia un ús extens, per exemple, en els títols dels llibres d'aquell període.) fou una dinastia imperial de la Xina que exercí el poder des del 618 fins al 907, amb un interregne entre el 690 i el 705. Succeí a la dinastia Sui i precedí el període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes. En general, la historiografia parla d'aquesta època com una edat d'or de la civilització xinesa, caracteritzada per la seva cultura cosmopolita. Les conquestes dels primers sobirans Tang eixamplaren els seus dominis fins a assolir un territori major que el que havia controlat la dinastia Han. Entre el 630 i el 657 estengueren el seu control al corredor de Gansu i es garantiren així el monopoli de les rutes comercials vers l'Àsia central.
La dinastia fou fundada per la família Li, que havia aprofitat el declivi dels Sui per forçar-ne la caiguda definitiva. La primera meitat del seu domini fou un temps de prosperitat i estabilitat. Es veié interrompuda formalment entre el 690 i el 705, quan l'emperadriu Wu Zetian, que feia dècades que governava de facto, es feu seu el tron abans de proclamar la dinastia Wu Zhou i esdevingué l'única emperadriu regnant de la història de la Xina. En la segona meitat de la dinastia, la rebel·lió d'An Lushan (755-763) sumí el país en la devastació i afeblí l'autoritat central.
L'exèrcit fou incapaç de recuperar el control territorial, pel que es demanà l'ajut dels uigurs. Aquests entraren a Chang'an per pacificar-la, no sense saquejar-la abans de retornar a les seves terres. Aquesta revolta marcà un abans i un després, promovent, per exemple, un sentiment xenòfob que motivà la desaparició dels sogdians, absorbits durant el pels uigurs, fins a desaparèixer dels registres xinesos.
Els seus membres estengueren novament la sobirania xinesa sobre gran part de l'Àsia central i Corea i estimularen la producció i el comerç interior i exterior. Hi hagué una florida del confucianisme, i les lletres conegueren l'època d'or. La decadència dels últims anys de la dinastia va portar a un fraccionament del poder polític; a la fi del s'inicià ja llur davallada, pressionada la Xina pels àrabs del Turquestan, els tibetans i els uigurs.
Tenia la seva capital a Chang'an (actual Xi'an), llavors la ciutat més poblada en el món. En dos censos dels segles i , basant-se en el nombre de llars, els registres van declarar una població que arribava al voltant de 50 milions de persones.Durant el regnat dels Tang la població mundial va augmentar i va passar d'uns 190 milions a uns 240 milions d'habitants, una diferència de 50 milions d'individus. Tanmateix, al , tot i que el govern central estava en crisi i va ser incapaç d'elaborar un cens de la població, s'estima que la població en aquest segle havia crescut fins a assolir la xifra d'uns 80 milions de persones. Amb aquesta gran base de població, la dinastia va poder reclutar un exèrcit professional de centenars de milers de soldats per poder-se enfrontar i tenir a ratlla els poders dominants provinent de l'interior d'Àsia, i controlar el lucratiu comerç de les caravanes al llarg de la Ruta de la Seda. Diversos regnes i estats reteren homenatge a la cort Tang, mentre que els Tang també va conquerir diverses regions que estaven sota el seu domini indirectament a través d'un sistema de protectorat. A més de l'hegemonia política, els Tang també va exercir una poderosa influència cultural sobre els estats veïns, com és el cas de Corea i el Japó.
Estimulat pel contacte amb l'Índia i l'Orient Mitjà a través de la Ruta de la Seda, l'imperi va viure un auge de la creativitat en nombrosos camps. El budisme, que havia sorgit a l'Índia en l'època de Confuci, va continuar creixent durant el període Tang i va ser adoptat per la família imperial, convertint-se en una part essencial de la cultura tradicional xinesa. El desenvolupament de la impremta de blocs va estendre la difusió de les obres escrites a un públic més ampli.
El període Tang fou l'edat daurada de l'art i la literatura xinesa. Dos dels poetes més famosos de la Xina, Du Fu i Li Bai, eren d'aquesta època, com ho eren molts pintors famosos, com ara Han Gan, Zhang Xuan i Zhou Fang. Hi havia una rica varietat de literatura històrica compilada per erudits, així com enciclopèdies i treballs geogràfics. El sistema de govern per funcionaris es va anar perfeccionant, format per una gran classe de lletrats confucians seleccionats a través dels exàmens de l'administració. Aquest procediment competitiu va ser inicialment dissenyat per a captar els millors talents per al govern, però alhora servia per a crear un cos d'oficials professionals sense bases de poder autònomes territorials ni funcionals. Això servia a la família imperial per a desempallegar-se de la dependència de poderoses famílies aristocràtiques i caps militars.
I així va ser, aquests oficials erudits van guanyar un cert estatus en les seves comunitats locals, i també llaços familiars i valors compartits que els connectaven a la cort imperial. Des dels temps de la dinastia Tang fins als últims dies de l'imperi Qing el 1911, els oficials erudits van funcionar sovint com intermediaris entre la població rural i el govern.
Cap a mitjan segle VIII el poder Tang havia decaigut. La derrota militar del 751 davant dels àrabs a la batalla del Talas va marcar el final de l'autoritat Tang a l'Àsia central. La inestabilitat econòmica interna i la subsegüent rebel·lió d'An Lushan va marcar el començament del declivi militar de l'imperi Tang. El mal govern, les intrigues de la cort, l'explotació econòmica i les rebel·lions populars van afeblir l'imperi, permetent al cap militar Zhu Wen d'arrabassar el tron per a fundar la seva pròpia dinastia. D'aquesta manera, va començar un nou període de fragmentació en la història de la Xina: el període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes.
Història Fundació de la dinastia Li Yuan, duc de Tang, es va rebel·lar contra el govern de Yang de Sui l'any 617 i va capturar la capital Chang'an, nomenant Yang You com a emperador titella amb el nom de Gong de Sui, tanmateix, només els comandaments sota el control de Li van reconèixer a Yang You com a emperador i la resta de comandaments van continuar reconeixent l'emperador Yang com a emperador. L'any 618, després que va arribar la notícia que l'emperador Yang havia estat assassinat pel general Yuwen Huaji, Li va fer que el jove emperador li cedís el tron amb el nom d'Emperador Gaozu de Tang, i va fer assassinar i executar a Yang You un any després completant la transició de Sui a Tang. No obstant això, després d'ell, el seu germà Yang Tong va reclamar el tron i va continuar fent-ho fins al 619.
Txampa va recuperar ràpidament la independència durant el col·lapse de l'imperi Sui, i Sambhuvarman va enviar un regal a l'emperador Gaozu de Tang el 623.
Emperador Taizong Encara que el Kanat dels Turcs Orientals va donar suport als Tang en el primer període de la guerra civil durant el col·lapse de la dinastia Sui, van començar a atacar i assaltar la frontera nord de l'Imperi Tang. L'any 626, Li Shimin va eliminar els seus rivals al tron Li Jiancheng i Li Yuanji, assassinats durant l'incident a la porta de Xuanwu i es va convertir en l'emperador Taizong forçant Gaozu a nomenar-lo príncep hereu i després a abdicar. Menys d'un mes després que Taizong prengués el tron, va començar una incursió dels Turcs Orientals dirigida per Illig Qaghan i Ashina Shibobi, que va arribar a Chang'an. Els turcs orientals es van retirar després que Taizong va fer un homenatge personalment i prometent nous tributs. El 630 Taizong va enviar les seves tropes a Mongòlia i va derrotar l'exèrcit dels Turcs Orientals a la batalla de Yinshan i va capturar Illig Qaghan. Amb la submissió de les tribus turques, els Tang van conquerir l'altiplà de Mongolia. A partir d'aleshores, els turcs orientals van quedar sotmesos a la Xina.
Sotmesos els turcs orientals, Taizong va començar a exercir el seu poder militar cap a les ciutats-estat oasis de la conca del Tarim, poblats per pobles tocaris i saces, estaven vagament aliats amb el Kaganat dels Turcs Occidentals. El 640 va enviar el comandant militar Hou Junji per derrotar i annexionar el regne de Karakhoja, el primer intent de qualsevol dinastia xinesa d'establir una presència militar i política permanent a la regió des de Fu Jian al . El 644, després que el Qaraixahr, aliat a la campanya contra Karakhoja, es tornés contra els Tang i s'aliés amb el Kaganat turc occidental, el comandant Tang a Karakhoja, Guo Xiaoke, va atacar i capturar el rei de Qaraixahr, Long Tuqizhi, però Qaraixahr es va rebel·lar posteriorment. L'any 648, el general d'ètnia turca A-che-na Cho-eul, que era el segon fill de Shibi Khan, va atacar tant Qaraixahr com Kucha al nord de Tarim, conquerint tots dos. Kashgar i Khotan a l'oest de Tarim també es van sotmetre a Tang, permetent que la dinastia dominés la regió fins que va ser breument presa per l'Imperi Tibetà durant el regnat del fill de l'emperador Taizong, l'emperador Gaozong.
miniatura|La Xina durant el regnat de Gaozong Gaozong aconseguí ser molt considerat pels altres monarques, que li enviaren ambaixadors, entre ells Isdigerdes III, rei de Pèrsia. A l'est, va donar suport a Baekje contra Silla i Koguryö en la campanya d'unificació dels Tres regnes de Corea. Príncep just i tolerant, dulcificà les lleis penals, va permetre que es prediqués a la Xina la fe cristiana i protegí les arts i les lletres.
Una sèrie de campanyes militars de l'Imperi Tibetà contra la dinastia Tang del 670 al 678 van resultar en el control tibetà sobre grans porcions de la conca del Tarim i les regions circumdants marcant el primer període de domini tibetà sobre la regió, reduint significativament la influència de la Xina Tang a l'Àsia Central.
Wu Zetian i l'interregne Zhou El febrer de 684 l'emperadriu vídua Wu Zetian, va deposar el seu fill l'emperador Zhongzong, que havia intentat governar lliure de la influència de seva mare i va nomenar emperador el seu germà Ruizong, però, era un titella controlat per la seva mare sense real. Zhongzong va ser desposseït del rang de príncep, va ser enviat a l'exili i sotmès a arrest domiciliari. Sis anys després, l'emperador Ruizong va renunciar al tron en favor de la seva mare, l'emperadriu Wu Zetian que es va proclamar oficialment «emperadriu».
El 690 Wu Zetian establí la dinastia Zhou, aliada amb els prínceps turcs, recuperà el 692 les quatre places xineses que els tibetans guardaven en el seu poder des de feia temps. L'emperadriu, en canvi, cedí als turcs alguns territoris.
miniatura|Extensió del territori controlat per la dinastia Tang cap a l'any 700 dC El 705, després de vint anys de regnat, Wu Zetian cedí el poder al seu fill Zhongzong. Aquest retornà el nom de Tang a llur dinastia, però va permetre que governes la seva esposa l'emperadriu Wei, el que donà peu a tota mena d'intrigues cortesanes. Finalment, Zhongzong fou empresonat per la seva esposa, que feu proclamar emperador al seu fill el príncep Li Chongmao. Poc temps després, Li Longqi, fill de Ruizong, penetrà amb els seus partidaris a palau i donà mort a l'emperadriu (710), retornant el tron al seu pare, que governà fins al 712, en què, esgotat per les intrigues, abdicà en favor del seu tercer fill Xuanzong (712-756).
Emperador Xuanzong i l'apogeu Tang Xuanzong inaugurà el seu reialme declarant la guerra als tibetans, als que expulsà de la plaça de Che-pou-tching, que aquells havien pres a la Xina.
miniatura|L'òpera començà a la Xina amb la dinastia Tang El 732 feu la pau amb els Turcs Orientals que habitaven en la vall d'Orkhon, on aixecà grans monòlits amb inscripcions amb caràcters turcs i xinesos, monuments que encara es conserven. Sostingué algunes afortunades guerres, i la batalla del Talas contra el califat omeia va marcar el final de l'expansió occidental del territori,
Rebel·lió d'An Lushan (755–763)