La història d'Assam és molt poc coneguda en els seus orígens. No apareix fins al , quan és esmentat el Regne de Kamrup per un peregrí xinès.
Regne de Kamrup La primera referència a Assam l'esmenta com a Regne de Kamrup. Vers el 640 un viatger xinès va arribar a la cort del rei Bhaskar Barman, aliat d'Harsa, sobirà de l'Índia del nord, i va passar per Kamrup. La capital n'era Gawhati o Gauathi. Al el regne va entrar en descomposició i es fragmentà en petits grups tribals i dominis de prínceps (rajah) hindús anomenats bhuians.
Les inscripcions esmenten al segle XIII com a reis Govinda Deva i Isana Deva (noms hindús de regnat) dels quals no se sap gairebé res. En la tradició del Mahapurushias, es diu que al Baix Assam es va formar el Regne de Kamata. Al començament del apareix un rei hindú de nom Durlabh Narayan a Kamata.
Ahom La tribu dels ahom, d'origen shan, va arribar en aquesta època des de Birmània (1228) i es va establir a la regió absorbint els regnes de Chutiya i Kachari, sotmetent les tribus muntanyeses properes i integrant els bhuians (principats) a l'aparell administratiu feudal de l'estat.
Segons la tradició la causa de la sortida del seu país dels ahom fou un conflicte successori al Regne de Mungmau o Pong, a la vall de l'Irawaddy, i els ahom que van marxar estaven dirigits pel pretendent Sukapha, que va entrar amb els seus seguidors al sud del que després fou el territori de Lakhimpur i al sud-est del districte de Sibsagar, habitat aleshores per tribus bodos (morans i borahis), que foren sotmeses. Els territoris veïns eren els dos estats principals: al nord de Lakhimpur i nord-est de Sibsagar fins al riu Disang, governat antigament per una branca dels reis Pal, formava el Regne dels Chutiyes (que havien establert un regne considerable substituint els reis Pal); i a l'oest de Sibsagar, la vall de Dhansiri, i gran part de Nowgong, els kacharis.
Absorbits els bodos per la facilitat de relació de les dones ahoms, i després de l'arribada de nous emigrants ahoms, aquests van esdevenir molt poderosos. Al segle XIV van fer la guerra al raja de Kamata, que va demanar la pau. Després van fer la guerra als Chutiyes. El 1376 aquests van demanar la pau i van aprofitar per matar a traïció el rei ahom Sutupha en una festa a la vora del riu Safrai, on s'havia de celebrar la pau; la guerra es va reprendre, però els Chutiyes no foren dominats totalment fins al 1523, quan el rei Ahon Suhunmung, conegut com a Dihingia Raja (1497-1539), els va derrotar en una carnisseria i va annexionar el territori que conservaven, que fou convertit en virregnat (fou nomenat un virrei o Sadiya-khowa Gohain) i molts ahom de Gargaon es van establir a Sadiya, la capital Chutiya, les famílies dirigents dels quals foren deportades.
Al segle XV es va apoderar de la regió del Baix Assam un rei de la branca dinàstica Khen, el tercer rei de la qual, Nilambar, fou enderrocat el 1497 o 1498 per Husain Shah, rei musulmà de Bengala, que va ocupar la capital Kamatpur després d'un llarg setge.
Vers 1500 Biswa Singh va fundar el Regne de Koch derrotant alguns caps locals, i va establir la capital a Cooch Behar (Koch Behar); els koch eren d'ètnia mongola i parlaven una llengua similar als kacharis, tipperes, lalungs, chutiyes i garos. A Biswa Singh el va succeir el seu fill Nar Narayan, que es va estendre en totes direccions i derrotà els caps de Dimarua, Jaintia, Khairam, Cachar, i Tippera (Tripura) i el raja ahom d'Assam, la capital del qual va ocupar, i el raja en va esdevenir tributari.
La primera guerra entre els ahom i els kacharis va tenir lloc el 1490 i els primers van triomfar en la batalla del riu Dikho; trenta anys després Dihingia Raja d'Ahom (1497-1539), després de derrotar els chutiyes (com ja s'ha indicat, va annexionar el regne el 1523), va derrotar els kacharis al riu Dhansiri i, encara que els derrotats van aconseguir després algunes petites victòries, foren finalment vençuts de manera total i el seu rei deposat; posaren al tron un rei fidel de nom Detsung; el 1536 es va reprendre la guerra i Detsung fou fet presoner i executat; la capital Dimapur fou saquejada i els kacharis van perdre bona part dels seus territoris (la vall del Dhansiri i el nord del riu Kalang a Nowgong).
Nar Narayan de Koch fou derrotat per Isa Khan, senyor o príncep (bhuiya) de Sonargaon a Bengala oriental, que va fer presoner al seu germà Sukladhwaj, el cap militar principal dels koch; el 1584 el fill de Sukladhwaj, Raghu, es va rebel·lar i va aconseguir la possessió de la part oriental del regne a l'est del riu Sankosh mentre Nar Narayan conservava la resta a l'oest del riu on aquell mateix any va morir i el va succeir el seu fill Lakshmi Narayan.
El primer rei ahom que va adoptar l'hinduisme fou Chuhum-pha o Suhunmunga (Dihingiaa Rojaa o Dihingia Raja, 1497-1539, ja esmentat); va morir assassinat el 1539, es diu que per un sicari instigat pel seu fill; entre els seus mèrits, haver eliminat el poder dels chutiyes (1523) i els kachari (1536) de la vall del Brahmaputra i una suposada submissió del rei dels koch (vers 1525). També fou qui va rebutjar unes expedicions musulmanes, la segona de les quals, el 1532, dirigida per un general de nom Turbak, va obtenir algunes victòries parcials, però fou finalment derrotat a la riba del Bhareli i el mateix general va morir. Molts presoners musulmans es van establir al país i serien els ancestres dels màries o mòries. El 1550 el rei de Gaur va enviar un exèrcit a Assam, que va arribar fins a Kaliabar, on finalment fou derrotat i part dels soldats fets presoners (junt amb altres serien també l'origen dels màries).Les expedicions de 1532 i 1550 esmentades per fonts diferents podrien ser realment una de sola.
Després de Dihingia Raja el poder ahom va seguir creixent i el seu territori es va expandir; les guerres foren constants amb els naga (país a l'entorn de Mongkawng), kacharis i kochs. Encara que sovint foren victoriosos, també van patir derrotes com la de davant el rei koch Nar Narayan, que per un moment va ocupar la capital ahom i el seu rei va esdevenir tributari a la segona meitat del segle XVI; però es van recuperar ràpidament, i tornaren a ser independents quan el Regne Koch es va dividir en dues parts el 1584.
A la part occidental de Koch, Lakshmi Narayan va succeir al seu pare Nar Narayan després del 1584; va estar amb guerra amb Parikshit, fill i successor de Raghu a la part oriental. Lakshmi no podia guanyar i va demanar l'ajut dels mogols, que van enviar un exèrcit que va ocupar la fortalesa de Parikshit a Dhubri i després van atacar la capital oriental, Barnagar, al riu Manas. Després d'uns mesos de resistència es va haver de rendir i fou enviat presoner a Delhi; el germà de Parikshit, Bali Narayan, va fugir a Ahom, i el rei d'aquest estat, Pratap Singh, va refusar lliurar-lo. Els mogols van envair Ahom amb deu o dotze mil soldats i van derrotar l'exèrcit de Pratap al riu Bhareli, però després foren aniquilats en un atac nocturn; Pratap Singh va donar el tron de Koch oriental a Bali Narayan, i va conquerir Pandu prop de Gawhati, que va fortificar; després va assetjar Hajo, però fou rebutjat; va estar pel Baix Assam durant anys amb èxit variable i el 1637 el governador mogol de Dacca va decidir posar fi als seus atacs i va enviar un nou exèrcit que va expulsar els ahoms de Kamrup; Bali Narayan va morir en combat i es va fer un tractat que establia el Barnadi com a frontera entre Ahom i els mogols.
El rei d'Ahom Chu-cheng-pha o Susenghphaa (Prataap Xingha, vers 1603 o 1611-1641 o 1649) va construir temples hinduistes a Sibsagar i va declarar l'hinduisme religió oficial; un successor, Raja Chutumla (vers 1649-1663), va rebre dels bramans el nom de Jayadhajiya Singh (Jayadwaj Xingha o Bhoganiyaa Rojaa) i sota el seu govern es va produir la invasió dels mogols dirigits per Mir Jumla, general d'Aurangzeb.
A la part occidental els reis koch van continuar governant amb seu a Sankosh com a vassalls de l'Imperi mogol. Quan Shah Jahan es va posar malalt el 1658, el rei d'aleshores, Pran Narayan, va aprofitar la confusió i les lluites successòries per a refusar el tribut i va derrotar el fawjdar mogol de Goalpara, que es va haver de retirar cap a Gawhati d'on fou expulsat pel rei d'Ahom Jayadhwaj Singh. Pran Narayan va proposar una repartició del Baix Assam entre els dos regnes, però el rei d'Ahom ho va refusar i Pran es va haver de retirar cap a Sankosh deixant tota la vall del Brahmaputra en mans dels ahoms.
Una vegada restaurat l'ordre, el governador mogol de Bengala Mir Jumla va iniciar (1662) un nou atac; va derrotar a Pran Narayan, i després va marxar contra Ahom amb dotze mil cavallers i 30.000 infants; derrotats els ahoms per terra i aigua (riu), foren expulsats de bona part del Baix Assam. Les dificultats de comunicació al país no van aturar a Mir Jumla, que va avançar pel sud del Brahmaputra, amb vaixells pel riu i l'exèrcit per terra, i finalment va ocupar Gargaon, la capital dels ahom, on es va aturar esperant el bon temps; les pluges d'aquell any foren molt fortes i el país es va inundar; l'exèrcit mogol no podia rebre subministraments i els ahom els atacaven a la nit i destruïen les petites guarnicions i destacaments aïllats. La posició dels mogols va esdevenir difícil i les pluges no paraven; es van declarar epidèmies, especialment disenteria, que va patir Mir Jumla. Aquest va haver d'acceptar el clamor de les seves tropes i inicià la retirada cap a Bengala. Quan fou possible pel temps, va signar un tractat en què el rei ahom va acceptar pagar tribut, i inicià el retorn. Va morir al poc de tornar a Dacca; a l'any següent (1663) els mogols tenien posicions avançades a Rangamati i Goalpara i els ahom dominaven el país. El Regne de Koch Behar (Koch Occidental, que dominava Goalpara, Kamrup i zones de l'oest de Darrang) fou ocupat pels musulmans i sotmès a tribut; un segon exèrcit mogol fou rebutjat a Assam el 1669, i la frontera es va establir al riu Manas.
Els conflictes interns van començar llavors a Ahom entre partidaris i contraris als mogols musulmans; en onze anys (1669-1681) set reis van ocupar el tron i cap en va morir de mort natural; els musulmans van aprofitar per a recuperar Gawhati (1679), de la qual foren expulsats altre cop per Gadadhar Singh, que va pujar al tron el 1681 i ocupà la ciutat el 1688. Els ahom es van estendre fins a Goalpara a l'oest ocupant el regne veí de Koch (1682), i els musulmans no van passar de Goalpara al sud del Brahmaputra, excepte Ringamati, al nord del riu, a 60 km a l'oest de Goalpara.
Rudra Singh (Rudra Xingha), el més gran dels reis ahoms, va pujar al tron el 1695 o 1696; va estendre els seus dominis al sud cap a Nowgong (que era dels kacharis) ocupant Maibang (al posterior districte de North Cachar Hills), on els kacharis havien establert la capital (quan es van retirar de l'antiga capital Dimapur, vers el 1536). Va governar fins al 1714. Va intentar una invasió dels dominis kacharis a la plana de Cachar que el raja kachari havia obtingut com a regal del rei de Tripura pel casament amb una de les seves filles; però per les dificultats del terreny en temps de pluja va haver de desistir. El raja kachari, Tamradhwaj, va demanar ajut dels jainties, una secció dels khasis, que dominaven les terres entre les muntanyes Jaintia i Khasi fins al riu Surma (el rei jaintia Ram Singh tenia seu a Jaintiapur). Quan els ahoms es van retirar Tamradhwaj va indicar a Ram Singh que la seva ajuda no era necessària, però el rei jaintia va aprofitar la mobilització que havia fet i va annexionar el territori de Tamradhwaj; aquest llavors va demanar ajut a Rudra Singh d'Ahom i aquest va enviar dos exèrcits contra Jaintiapur, un per les muntanyes i altre pel país kachari. La capital jaintia fou ocupada sense dificultat; però quan es va intentar l'annexió els jainties es van revoltar com una sola persona, i van forçar la retirada d'Ahom.