El càncer de mama és un tipus de càncer que es desenvolupa a partir de teixit mamari. Existeixen més de 19 subtipus de càncer de mama. Alguns subtipus, com el carcinoma ductal in situ, es desenvolupen a partir de lesions preinvasives. El càncer de mama es desenvolupa, més freqüentment, en cèl·lules de la superfície dels ductes mamaris i en els lòbuls que hi secreten llet. Així mateix, els càncers que es desenvolupen a partir dels lòbuls s'anomenen carcinomes lobulars.
A nivell mundial, el càncer de mama és el segon tipus de càncer més freqüent després del càncer de pulmó (10,4% del total de la incidència de càncer, comptats ambdós sexes) i la cinquena causa més comuna de mort per càncer. El 2004, el càncer de mama va causar 519.000 morts a tot el món (7% de les morts per càncer, gairebé l'1% de totes les defuncions). El càncer de mama és, aproximadament, 100 vegades més freqüent en les dones que en els homes, però les taxes de supervivència són iguals en ambdós sexes.
Els factors de risc inclouen: ser dona, patir obesitat, la manca d'exercici físic, el consum d'alcohol, la teràpia hormonal substitutiva durant la menopausa, la irradiació, tenir una menstruació prematura, tenir fills a una edat tardana o no tenir-ne cap, l'edat avançada, un historial previ de càncer de mama i l'historial familiar. Aproximadament, un 5-10% de casos es deuen a gens heretats dels progenitors, incloent-hi BRCA1 i BRCA2, entre d'altres.
El diagnòstic de càncer de mama es confirma fent una biòpsia de la massa detectada. Un cop s'ha fet el diagnòstic, calen més proves per determinar si el càncer s'ha disseminat més enllà de la mama i, alhora, per concretar els tractaments que tenen més probabilitats de ser efectius.
El balanç de danys i beneficis del cribratge amb mamografies del càncer de mama és controvertit. El 2013, una ressenya de Cochrane declarava que no és clar si el cribatge amb mamografies representa més beneficis que perjudicis. El 2009, una ressenya pel Grup de Treball de Serveis de Prevenció dels Estats Units (US Preventive Services Task Force) va trobar evidències relacionades amb certs beneficis en persones d'entre 40 i 70 anys. L'organització recomana mamografies cada dos anys en dones d'entre 50 i 74 anys.
Pel que fa a la prevenció d'aquest tipus de càncer, els medicaments tamoxifèn o raloxifèn poden usar-se per prevenir el càncer de mama en grups de risc elevat. L'extirpació quirúrgica dels dos pits és una altra mesura preventiva en certs casos de risc elevat. Les persones diagnosticades amb càncer poden seguir una sèrie de tractaments, incloent-hi la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia, la teràpia hormonal i la teràpia dirigida. Quan el càncer s'ha estès a altres parts del cos, el tractament busca, sobretot, millorar la qualitat de vida i la comoditat dels pacients.
El resultat del càncer de mama varia segons el subtipus, l'extensió de la malaltia i l'edat de la persona. Els índexs de supervivència als països desenvolupats són alts. Entre el 80 i el 90% de les persones diagnosticades als Estats Units i Anglaterra viuen com a mínim 5 anys. En els països en desenvolupament, tot i que hi ha menys casos registrats, els índexs de supervivència són inferiors. A escala global, el càncer de mama és el principal tipus de càncer entre les dones, constituint un 25% de tots els casos. És més de 100 vegades més freqüent en dones que en homes. El 2018, es van detectar 2 milions de casos nous i es van enregistrar 627,000 morts.
Classificació Els càncers de mama es descriuen com a mínim mitjançant quatre sistemes o grups de classificació diferents, cadascun dels quals es basa en diferents criteris i servint a diferents propòsits:
Tipus histològic La següent és una llista de classificacions histològiques del càncer de mama.Breast. In: American Joint Committee on Cancer: AJCC Cancer Staging Manual. 6th ed. New York, NY: Springer, 2002, pp 171-180. El càncer ductal infiltrant o invasiu és el tipus histològic més freqüent de càncer de mama que es presenta i abasta entre 70 i 80% de tots els casos.
Carcinoma, SAI (sense altra especificació). Ductal Intraductal (in situ) Invasiu amb component predominant intraductal Invasiu, SAI Comedo Inflamatori Medul·lar amb infiltració limfocítica Mucinós (col·loide) Papil·lar Escirrós Tubular Lobel·lar In situ Invasiu amb component predominant in situ InvasiuYeatman TJ, Cantor AB, Smith TJ, et al.: Tumor biology of infiltrating lobular carcinoma. Implications for management. Ann Surg 222 (4): 549-59; discussion 559-61, 1995. [PUBMED Abstract] Mugró Malaltia de Paget, SAI Malaltia de Paget amb carcinoma intraductal Malaltia de Paget amb carcinoma ductal invasiu Altre Carcinoma indiferenciat
Els següents són subtipus de tumors que es presenten a la mama, però que no es consideren càncers típics de mama: Tumor fil·loide.Carter BA, Page DL: phyllodes tumor of the breast: local recurrence versus metastatic capacity. Hum Pathol 35 (9): 1051-2, 2004. [PUBMED Abstract] Angiosarcoma Limfoma primari
Grau histològic El grau histològic d'un tumor és determinat per un patòleg a través de l'observació sota el microscopi. Un tumor ben diferenciat (baix grau) s'assembla als teixits normals. Un tumor pobrament diferenciat (alt grau) es compon de cèl·lules desorganitzades i, per tant, no s'assembla als teixits normals. Els tumors moderadament diferenciats (grau mitjà) són en un punt intermedi.
Receptors Les cèl·lules del càncer de mama tenen receptors de membrana i en el seu citoplasma i nucli. Els missatgers químics, com ara les hormones, s'uneixen als receptors i això provoca canvis en la cèl·lula. Les cèl·lules de càncer de mama poden tenir o no tres receptors importants: receptor d'estrogen (ER), receptor de progesterona (PR) i HER2.
Les cèl·lules canceroses ER+ (és a dir, les cèl·lules canceroses que tenen receptors d'estrògens) depenen de l'estrogen per al seu creixement, de manera que poden ser tractats amb fàrmacs per bloquejar els efectes de l'estrogen (per exemple, el tamoxifèn) i, generalment, tenen un millor pronòstic. Els càncers de mama HER2+ no tractats són generalment més agressius que els càncers de mama HER2-, però les cèl·lules canceroses HER2+ responen a medicaments com l'anticòs monoclonal trastuzumab (en combinació amb la quimioteràpia convencional) i això ha millorat significativament el pronòstic. Les cèl·lules que no tenen cap d'aquests tres tipus de receptors (receptors d'estrogen, de progesterona o HER2) són anomenats triple-negatius, encara que sovint expressen receptors per a altres hormones, com ara el receptor d'androgen i el receptor de prolactina.
Estadiatge El règim actualment acceptat per qualificar l'estadi del càncer de mama és el sistema d'estadiatge TNM.
Aquest sistema d'estadificació de l'American Joint Committee on Cancer (AJCC) proporciona una estratègia per agrupar les pacients segons el pronòstic. Les decisions terapèutiques es formulen, en part, d'acord amb categories de estadificació però, principalment, d'acord amb la mida del tumor, l'estat dels ganglis limfàtics, els índexs dels receptors d'estrogen i progesterona en el teixit tumoral, l'estat del receptor del factor de creixement epidèrmic humà 2 (HER2/neu), l'estat menopàusic i la salut general de la pacient.
Tumor primari (T) TX No es pot avaluar el tumor primari T0 No hi ha prova de tumor primari Tis Carcinoma in situ Tis (CDIS) Carcinoma in situ Tipus ductal Tis (CLIS) Carcinoma in situ Tipus lobelar Tis (Paget) Malaltia de Paget del mugró que NO està relacionada amb el carcinoma invasiu o carcinoma in situ (CDIS o CLIS) en el parènquima mamari subjacent. Els carcinomes del parènquima mamari relacionats amb la malaltia de Paget es classifiquen en base de la mida i les característiques de la malaltia parenquimal, encara que la presència de la malaltia de Paget encara s'hauria d'assenyalar. T1 El tumor mesura ≤20 mm en la seva major dimensió T1mi El tumor mesura ≤1 mm en la seva major dimensió T1a El tumor mesura >1 mm però ≤5 mm en la seva major dimensió T1b El tumor mesura >5 mm però ≤10 mm en la seva major dimensió T1c El tumor mesura >10 mm però ≤20 mm en la seva major dimensió T2 El tumor mesura >20 mm però ≤50 mm en la seva major dimensió T3 El tumor mesura >50 mm en la seva major dimensió T4 El tumor és de qualsevol mida amb extensió directa a la paret pectoral o la pell T4a Extensió a la paret toràcica que no només inclou adherència o invasió als músculs pectorals T4b Ulceració o nòduls satèl·lits ipsilaterals o edema (incloent la pell de taronja) T4C Tots dos, T4a i T4b T4D Carcinoma inflamatori Ganglis limfàtics regionals (N) NX No es pot avaluar el gangli limfàtic regional (p.ex., es va extirpar prèviament) N0 No hi ha metàstasi regional als ganglis limfàtics N1 Metàstasi en grau ipsilateral movible I, II gangli limfàtic axil·lar o axil·lars N2 Metàstasi en grau ipsilateral I, II ganglis limfàtics axil·lars que estan clínicament durs N2a Metàstasi ipsilateral en grau I, II a ganglis limfàtics axil·lars fixos els uns als altres N2b Metàstasi només en ganglis mamaris interns ipsilaterals detectats clínicament N3 Metàstasi en gangli limfàtic infraclavicular ipsilateral (grau III axil·lar) N3a Metàstasi en gangli limfàtic infraclavicular ipsilateral N3b Metàstasi en gangli limfàtic mamari intern ipsilateral i gangli limfàtic axil·lar N3c Metàstasi en gangli limfàtic ipsilateral supraclavicular Metàstasi a distància (M) M0 No hi ha prova clínica o radiogràfica de metàstasi a distància cM0 (i +) No hi ha prova clínica o radiogràfica de metàstasi a distància, però sí detecció de dipòsits de cèl·lules tumorals moleculars o microscòpiques a la sang circulant, medul·la òssia o altres teixits ganglionars no regionals, que tenen ≤0,2 mm en pacients sense signes o símptomes de metàstasi. M1 Hi ha metàstasi a distància segons el determinen mitjans clínics o radiogràfics clàssics o es comprova per mitjans histològics que té >0,2 mm
El càncer de mama és generalment, encara que no sempre, classificat principalment pel seu aspecte histològic. Es defineixen rares variants sobre la base de les conclusions de l'examen físic. Per exemple, el càncer de mama inflamatori (IBC, inflammatory breast cancer), una forma de carcinoma ductal o maligne del càncer en els conductes, es distingeix d'altres carcinomes de la inflamació aparença del si afectat. Free Full Text.
Signes i símptomes El primer símptoma, signe subjectiu, de càncer de mama sol ser un bony que se sent diferent al teixit mamari que l'envolta. Segons "El Manual Merck", més del 80% de casos de càncer de mama es descobreixen quan la dona sent un bony. Segons la Societat Americana del Càncer (American Cancer Society), el primer signe mèdic, objectiu o indidor de càncer de mama detectat per un metge, és descobert per la mamografia. Els bonys que es troben en els ganglis limfàtics situats a les aixelles poden indicar càncer de mama.
Altres indicis de càncer de mama que no siguin un bony poden incloure canvis en la mida o la forma de mama, enfonsament de la pell, inversió del mugró o descàrrega espontània del mugró. El dolor és una eina poc fiable per a determinar la presència o absència de càncer de mama, però pot ser indicatiu d'altres qüestions de salut com la mastodínia.
Quan les cèl·lules del càncer de mama envaeixen els vasos limfàtics menors de la pell de la mama; la seva presentació pot confondre's amb la inflamació de la pell i, per tant, es coneix com a càncer de mama inflamatori (IBC, inflammatory breast cancer). Els símptomes del càncer de mama inflamatori inclouen dolor, inflamació, enrogiment i calor a tota la mama, així com una textura de "pell de taronja" per a la pell anomenat peau d'orange.