My Fair Lady és una pel·lícula estatunidenca, dirigida per George Cukor, estrenada el 1964, adaptació de la comèdia musical homònima, inspirada al seu torn en l'obra de George Bernard Shaw, Pigmalió (1914).
Argument Londres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney demana al pretensiós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transsilvània, alguns mesos més tard. Higgins accepta el desafiament i instal·la la noia a casa seva, després d'haver tranquil·litzat el pare d'Eliza, un escombriaire ple de bon sentit que havia anat a preguntar per l'honestedat de les intencions del professor. Les lliçons comencen, sense altre resultat al principi que l'exasperació de l'alumne en qüestió fins que una nit, cap a les quatre del matí, el miracle es produeixi i Eliza aconsegueixi pronunciar correctament la frase fatídica: The rain in Spain stays mainly in the plain.Une mena d'equivalent anglòfon a setze jutges mengen fetge d'un penjat. Aquest primer èxit dona lloc a un ball triomfal al final del qual Eliza, reconeixent que hauria pogut ballar tota la nit, cau enamorada del seu Pigmalió.
Algunes lliçons més tard, Higgins i Pickering decideixen mostrar el seu alumne en públic i la condueixen a les carreres d'Ascot, a la llotja que posseeix la rica mare del professor. Però l'experiència està a punt de la catàstrofe quan Eliza deixa anar en un excés d'entusiasme un ressonant « Mou el cul! » dirigint-se al cavall pel qual havia apostat. Els aristòcrates presents queden profundament impressionats a excepció del jove i ingenu Freddy Eynsford-Hill, que cau immediatament sota l'encant de la noia.
Higgins no es desanima i la petita colla torna finalment al ball de l'ambaixada on Eliza enganya tothom, començant per un reputat lingüista hongarès que la defineix hongaresa i de sang reial, amb gran divertiment d'Higgins. De tornada a casa del professor, ell i Pickering es feliciten de l'èxit del projecte, deixant-se però de felicitar la seva principal instigadora: Eliza. Profundament ferida, la noia es refugia a casa de la senyora Higgins, mare del professor, que està molt enutjada pel capteniment del seu fill. Eliza s'assabenta que el seu pare s'ha enriquit de sobte gràcies a una mentida d'Higgins que l'ha recomanat com un brillant filòsof a un multimilionari nord-americà i ha decidit casar-se. L'experiència ha trastornat veritablement les seves existències.
L'endemà, Higgins intenta convèncer Eliza de tornar, però aquesta, massa contenta d'haver trobat la seva independència, refusa la seva mà al pobre Freddy. El professor, aleshores, mentre torna a casa seva moix i solitari, s'adona que s'havia "acostumat" a ella.
Repartiment Audrey Hepburn: Eliza Doolittle Marni Nixon: Eliza Doolittle (cant) Rex Harrison: Pr. Henry Higgins Stanley Holloway: Alfred P. Doolittle Wilfrid Hyde-White: Coronel Hugh Pickering Gladys Cooper: Sra. Higgins Jeremy Brett: Freddy Eynsford-Hill Bill Shirley: Freddy Eynsford-Hill Theodore Bikel: Zoltan Karpathy Mona Washbourne: Sra. Pearce Isobel Elsom: Sra. Eynsford-Hill
Cançons de la pel·lícula Why Can't The English? - Rex Harrison, Marni Nixon i Wilfrid Hyde-White Wouldn't It Be Loverly - Marni Nixon I'm An Ordinary Man - Rex Harrison With A Little Bit Of Luck - Stanley Holloway Just You Wait - Marni Nixon Servants' Chorus - Cor The Rain In Spain - Marni Nixon, Rex Harrison i Wilfrid Hyde-White I Could Have Danced All Night - Marni Nixon, Mona Washbourne i Domestiques Ascot Gavotte - Cor On The Street Where You Live - Bill Shirley You Did It - Rex Harrison, Wilfrid Hyde-White, Mona Washbourne i Domestiques Show Me - Marni Nixon i Bill Shirley Get Me To The Church On Time - Stanley Holloway i Cor A Hymn To Him - Rex Harrison Without You - Marni Nixon i Rex Harrison I've Grown Accustomed To Her Face - Rex Harrison
Premis i nominacions Premis 1965: Oscar a la millor pel·lícula 1965: Oscar al millor director per George Cukor 1965: Oscar al millor actor per Rex Harrison 1965: Oscar a la millor fotografia per Harry Stradling 1965: Oscar al millor so per George R. Groves, Warner Brothers Studio 1965: Oscar a la millor banda sonora per Andre Previn 1965: Oscar a la millor direcció artística per Gene Allen, Cecil Beaton i George James Hopkins 1965: Oscar al millor vestuari per Cecil Beaton 1965: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica 1965: Globus d'Or al millor director 1965: Globus d'Or al millor actor musical o còmic 1966: BAFTA a la millor pel·lícula
Nominacions 1965: Oscar al millor guió adaptat per Alan Jay Lerner 1965: Oscar al millor muntatge per William Ziegler 1965: Oscar al millor actor secundari per Stanley Holloway 1965: Oscar a la millor actriu secundària per Gladys Cooper 1965: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Audrey Hepburn 1965: Globus d'Or al millor actor secundari per Stanley Holloway 1966: BAFTA al millor actor britànic per Rex Harrison
Al voltant de la pel·lícula Audrey Hepburn, encara que no era cantant, va ser preferida a Julie Andrews, creadora del paper a Broadway, però la carrera cinematogràfica de la qual no havia arrencat encara. Aquesta última va ser de seguida contractada per la Walt Disney i propulsada d'un dia a l'altre cap al rang d'estrella gràcies als èxits de Mary Poppins (1964) i de Somriures i llàgrimesRobert Wise, el director de La Melodia de la felicitat va tenir més olfacte que George Cukor ja que va contractar Julie Andrews després d'haver vist només algunes proves de Mary Poppins. (1965). Marni Nixon, que dobla Audrey Hepburn per a les cançons de la pel·lícula, va prestar igualment la seva veu a Deborah Kerr a El Rei i Jo i Natalie Wood a West Side Story. Audrey Hepburn va gravar, tanmateix, diverses cançons que es poden sentir en els DVD de la pel·lícula, i de les quals Wouldn't it be loverly i Show Me que interpreta de manera molt convincent.
Referències
Categoria:Pel·lícules dirigides per George Cukor Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1964 Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor pel·lícula Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor director Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor vestuari Categoria:Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística Categoria:Pel·lícules de comèdia musical Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar a la millor fotografia Categoria:Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor so Categoria:Pel·lícules guanyadores del premi BAFTA a la millor pel·lícula