Castellnou dels Aspres, Castellnou de RossellóGEC o, simplement, CastellnouBecat 2015. (, en francès Castelnou) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 341 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Forma part de la subcomarca dels Aspres, però la franja nord del terme pertany a la del Riberal de la Tet.
Etimologia Tractant-se d'un nom compost, cal explicar per separat els seus dos principals elements. Explica Joan CorominesCoromines 1994. que Castellnou prové del compost del nom comú castell amb l'adjectiu comú nou. Aquest topònim es deu possiblement al fet que, comparat amb un altre castell proper, aquest fos més nou. Tanmateix, aquesta novetat és anterior al , quan ja consta aquest castell com a Castellnou. Aspres, topònim documentat d'ençà el , designa un terreny de vegetació aspra, oposat a la Salanca en el sentit que la Salanca és la terra plana, davant dels Aspres, més muntanyosos.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Castellnou dels Aspres en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Castellnou dels Aspres, de 192.800 hectàrees d'extensió, és situat a la subcomarca dels Aspres, a tocar de la subcomarca del Riberal (de fet, el sector pla del nord del terme forma part d'aquesta subcomarca) i a prop de la Plana del Rosselló, però en una zona de relleu força accidentat.
El fet que sigui un territori força abrupte fa que una sola carretera travessi el terme, que uneix Castellnou amb Tuïr, cap al nord-est, i amb Queixàs, cap al sud-oest. La resta de comunicacions amb els pobles veïns es fan a través de pistes i camins rurals. Fins i tot la comunicació amb el Pla de l'Auxinell es fa a través d'una pista rural, anomenada, això sí, carrer (Carrer de les Costes). Quatre cinquenes parts del terme són en zona muntanyosa; només la cinquena part septentrional és en la plana del Riberal de la Tet.
El terme tenia tradicionalment un sol nucli de població, tot i que modernament en el seu extrem nord-oest, al Pla de l'Auxinell, entre el Mas del Gat i el Mas Mascle, s'ha establert una urbanització a l'estil de les que eixamplen els nuclis de població de molts pobles rossellonesos. En aquest cas, però, es tracta d'una urbanització aïllada, respecte del poble centre de la comuna de Castellnou dels Aspres.
El terme té una forma semblant a un sac, més ample a la zona meridional que a la septentrional. Tot el que se'n podria dir el cul del sac està delimitat, de sud-oest a sud-est, inclòs un tram dels dos costats laterals, per cursos d'aigua de muntanya, que li confereixen un traçat molt sinuós. Al sud-oest és el límit amb Queixàs. Al sud-oest, el Còrrec d'en Garrissols, que des dels 283,5 davalla cap al sud-est fins que s'aboca en la Ribera de Fontcoberta, a 245,1 m alt, a prop de l'extrem sud del terme, aquesta ribera cap a l'est, fins que, a 196,8 m alt, s'ajunta amb la Ribera de Sant Amanç formant la Cantarana. És el punt on acaba el termenal amb Queixàs i comença el de Montoriol. Després segueix aquest riu, encara més sinuós, fins que, passat el Molí de la Cantarana, al sud-est del terme, el termenal abandona aquest riu a l'alçada de 130,3 m alt.
El límit oriental està marcat, al sud-est, pel Còrrec de Coma d'Abella, encara un tram limítrof amb Montoriol, i després amb Santa Coloma de Tuïr, fins als 213,5 m alt, tot seguit un tram pel Còrrec de la Vinya d'en Vilar. Aviat, però, el límit esdevé arbitrari. S'adreça al nord-est, travessa el Causse pel seu extrem nord-oest, i aviat arriba a punt on es troben els termes de Castellnou dels Aspres, Santa Coloma de Tuïr i Tuïr, a 246,7 m alt. Tot seguit, aquest termenal continua cap al nord, sense seguir cap accident geogràfic, fent algunes inflexions a banda i banda, fins que arriba al Rec de Tuïr, que significa el final de la zona muntanyosa i entra en el Riberal. El límit de la comuna gira al nord-est, passa pel Mas Petit, i torna cap al nord, travessant els límits de finques agrícoles, fins que arriba al punt on es troben els termes de Castellnou dels Aspres, Tuïr i Sant Feliu d'Amunt, on quasi toca el terme de Sant Feliu d'Avall, a 110,4 m alt, on acaba el termenal oriental d'aquest terme.
A l'oest, des del capdamunt del Còrrec d'en Garrissols el termenal, que hi fa un angle obtús molt tancat, segueix cap al nord-est, s'adreça a la Collada de les Planes, a 408,3 m alt, on troba la carretera D48, que segueix cap a l'est i després cap al nord-est, durant 1.200 metres, i se'n separa al sud-est del Mas del Poll. Aleshores, el termenal esdevé arbitrari i s'adreça al nord-est, fent diversos canvis d'orientació, sense seguir cap accident geogràfic, fins que, ja al límit amb el Riberal, gira cap al nord fins que troba el Rec, o Ribera de Castellnou a 168,7 m alt. Aleshores segueix cap al nord aquest rec, força sinuós i que va girant cap al nord-est, fins a l'extrem nord de la comuna de Castellnou dels Aspres, a 115 m alt. El termenal nord, decantat cap a l'est, és curt: no arriba a 500 metres, i passa entremig de propietats agrícoles fins a l'extrem nord del termenal oriental, abans explicat.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Castellnou miniatura|esquerra|Castellnou dels Aspres en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Porta nord del recinte murallat del poble miniatura|Castellnou dels Aspres; al fons, la porta nord del recinte Situat al peu del turó del castell del vescomte de Castellnou, el poble es dreça en el vessant més planer del turó, entre l'est i el nord del castell i turó esmentats. El traçat del poble és clarament medieval, i estava inclòs en el recinte fortificat que enllaçava en els dos extrems amb les muralles del castell superior. Aquest recinte murallat es conserva quasi intacte, inclosos els murs d'enllaç amb el castell. Hi destaca principalment l'espectacular porta nord del vilatge.
Dins del recinte murat, les cases s'ordenen a l'entorn de dos carrers principals, el Carrer de Baix i el Carrer del Mig; el darrer té continuïtat cap al castell a través del Carrer de la Font de Dalt. A més, hi ha tot un seguit d'altres carrerons, alguns sense sortida, i alguns amb graons, atès que salven els desnivells del coster on es troba el poble, que confereixen al poble un aspecte laberíntic.
L'església parroquial de Santa Maria del Mercadal es va aixecar fora de muralles, a l'espai on se celebrava el mercat (d'aquí el seu nom). L'església parroquial primitiva devia ser la de Sant Pere de Castellnou, situada dalt del castell i actualment desapareguda. El poble de Castellnou és considerat un dels més bells de la Catalunya Nord, i ha rebut diversos guardons per aquest motiu. Són molt característics els seus carrers estrets i costeruts, plens de racons de gran bellesa; aquest poble pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.Els pobles més bonics de França: Castellnou dels Aspres Tanmateix, cal destacar que una part de les cases del poble han esdevingut botigues i establiments turístics, i que amb prou feines hi queda cap rastre de l'antiga vida rural i agrícola del poble.
Galeria d'imatges de Castellnou
Santa Maria del Mercadal miniatura|esquerra|Església de Santa Maria del Mercadal L'església de Santa Maria del Mercadal es dreça a poca distància al nord, en el lloc on se celebrava el mercat del poble. És una església romànica tardana, cosa que fa pensar que la primitiva església parroquial del poble era la de Sant Pere de Castellnou, situada dalt del castell, actualment desapareguda.
Segons Aymat Catafau,Catafau 1998. al voltant de l'església de Santa Maria i el seu cementiri hi havia la cellera de la qual sorgí el poble primitiu de Castellnou, que es devia traslladar a redós del castell per tal d'estar directament sota la seva protecció.
Santa Maria del Mercadal va ser declarada Monument històric de FrançaFitxa i fotografies i plànols a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014] el 22 de novembre del 1972.
La Torre miniatura|La Torre de Castellnou En un turó al nord-est del poble de Castellnou, a uns 375 metres de distància del centre del poble i a uns 250 de Santa Maria del Mercadal, es dreça una torre de guaita que pertanyia al sistema defensiu del Castell de Castellnou.
Es tracta d'una torre circular, romànica, que servia d'enllaç òptic amb els castells de les Corberes i de guaita per a prevenir els possibles atacs a Castellnou des del nord.
La Torre del Roc de Mallorca Dalt del cim muntanyós al sud-sud-est del poble de Castellnou, a 443 metres d'altitud, es dreçava una torre de guaita que pertanyia al sistema defensiu del Castell de Castellnou. Actualment només se'n conserva el basament, que marca una planta rectangular, quasi quadrada.
El Riberal La franja nord del terme de Castellnou és, de fet, dins de la subcomarca del Riberal, on cau entre els termes comunals de Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Tuïr i Cameles, els dos darrers també respecte del sector dels seus termes que es troben en el Riberal. Aquesta zona comprèn el Pla de l'Auxinell, el Mas del Gat i el Mas Mascle, on es troba la urbanització del Pla de l'Auxinell, i tot un seguit de masos, com el Mas Petit, el d'en Patorra, el de la Torre, el de Canta, el Modat, el Genilló, el de l'Oms, el Duran, el Pastor, el Castel, el Rostany, el Nou, el Trilles i el Campinyà, entre els quals destaca el Mas Aragon.
El Mas Aragon Situat al nord del terme, a la zona del Riberal, és un mas important, que disposa de capella pròpia, la de Santa Maria del Mas Aragon.
El Pla de l'Auxinell Als peus del sector de turons de l'Auxinell, el Pla de l'Auxinell conté l'únic hàbitat agrupat del terme, a part del poble de Castellnou: el lotissement (urbanització del Pla de l'Auxinell).
Els masos del terme A la zona de muntanya del terme de Castellnou es troben els masos de Can Femades, el Casot d'en Pomereda, el Cortal d'en Dotres, el Cortal d'en Parent, el Cortal d'en Dessens, el Mas de Cubrís, el Mas de les Planes, o d'en Planes, el Mas d'en Dotres, abans Mas d'en Geli o els Casals de les Illes, el Mas d'en Garrolla, el Mas d'en Jan, abans Mas Meler o Mas Llinars, el Mas de Jaume Pomereda, el Mas d'en Pamboli, el Mas d'en Roviró, el Mas d'en Teuleria, el Mas d'en Vilar, el Mas Descossí, abans Mas d'en Pelapréssecs o del Serrat, el Masot de Cubrís i el Molí de Cantarana. A part, hi ha uns masos desapareguts, com Cubrí d'Amunt, Cubrí d'Avall i la Teuleria d'en Meler, o en ruïnes, com el Mas de Coma d'Abella, el del Peirer, el d'en Misèria, el d'en Pomereda i el d'en Roig. També es conserven antics forns de calç: Forn de Calç de Cubrís, Forn de Calç del Mas d'en Patorra, Forn de Calç del Mas Petit d'Amanric, Forn de Calç d'en Parent, Forn de Calç d'en Roig, i els Forns de Calç de l'Auxinell.
A la zona plana del nord del terme es troben els masos següents: la Comtessa, abans Mas d'en Claret, el Cortal d'en Baixeres, la Llapinera, o Mas Petit d'Amanric, Malakoff, el Mas Aragon, o Mas Costa, o Castelnau, abans Mas d'en Jaubert, el Mas Campinyà, abans Mas d'en Valleta, el Mas Castel, el Mas de Canta, el Mas d'Oms, o Fons, abans Cortal d'en Modat, el Mas de la Torre, el Mas de la Vinyassa, o del Gall, el Mas del Gat, el Mas d'en Grau (en ruïnes), el Mas d'en Pastor, el Mas d'en Patorra, o Mas Radondi, el Mas d'en Ribera, el Mas Duran, el Mas Janilló, abans Mas d'en Modat, el Mas Modat, el Mas Nou, el Mas Petit d'Amaric, el Mas Rostany i el Mas Trilles.
El relleu