La batalla de Dakar, també coneguda com a Operació Amenaça (angles: Operation Menace) va ser un intent fracassat portat a terme al setembre de 1940 pels Aliats per capturar el port estratègic de Dakar a l'Àfrica Occidental Francesa (actualment el Senegal), que es trobava sota control de les Forces de la França de Vichy.
Rerefons A l'inici de la Segona Guerra Mundial, la flota francesa a la Mediterrània havia de contrarestar la Marina italiana, deixant així la Royal Navy britànica lliure per concentrar-se en els vaixells de guerra alemanys al Mar del Nord i a l'Atlàntic.
Després de la derrota de França i la conclusió de l'armistici entre França i l'Alemanya nazi el juny de 1940, hi va haver una confusió considerable sobre la lleialtat de les diverses colònies franceses. Algunes, com el Camerun i l'Àfrica Equatorial Francesa, es van unir a la França Lliure, però d'altres, incloent-hi les colònies del nord d'Àfrica, l'Àfrica Occidental Francesa, Síria i Indoxina, van romandre sota control de Vichy. La possibilitat que la flota francesa passés a estar sota control alemany va portar els britànics a atacar la flota francesa a Mers-el-Kebir el 3 de juliol de 1940. Tot i que els britànics havien eliminat una amenaça potencial, l'atac va dissuadir altres unitats d'unir-se a la França Lliure i als Aliats.
De Gaulle creia que podia persuadir les forces franceses de Dakar perquè s'unís a la causa aliada. Amb això es guanyaria molt. Un altre canvi de bàndol a la colònia francesa de Vichy tindria un gran impacte polític; les reserves d'or del Banc de França i del govern polonès a l'exili estaven emmagatzemades a Dakar; i el port de Dakar era molt superior com a base naval a Freetown, a la Sierra Leone britànica, que era l'únic port aliat de la zona.Lippman, David H., "Debacle at Dakar", WWII History, July 2011, p. 48–55.
miniatura|esquerra|El General de Gaulle i el General Sir Edward Spears, representant personal de Churchill davant la França Lliure, en ruta cap a Dakar a bord del vaixell neerlandès, Westernland. Així doncs, els aliats van decidir enviar una força especial a Dakar: un portaavions (el ), dos cuirassats (el i el ), cinc creuers, deu destructors i diversos transports amb 8.000 soldats (la 101a Brigada dels Royal Marines i la 13a semibrigada de la Legió Estrangera Francesa). Les seves ordres eren negociar amb el governador francès una ocupació pacífica, però si això no tenia èxit, prendre la ciutat per la força.
Les forces de Vichy presents a Dakar incloïen el cuirassat inacabat Richelieu, un dels vaixells de guerra més avançats de la flota francesa, que aleshores estava complet al voltant d'un 95%. Havia sortit de Brest, França, el 18 de juny, just abans que els alemanys arribessin al port. Abans de l'establiment del govern de Vichy, el , un portaavions britànic, havia estat operant amb les forces franceses a Dakar. Un cop el règim de Vichy va ser al poder, però, l'Hermes va abandonar el port però va romandre de guàrdia, i se li va unir el creuer pesat australià HMAS Australia. Avions de l'Hermes van atacar el Richelieu i aconseguint un impacte amb un torpede. El vaixell francès va quedar immobilitzat però encara podia funcionar com a bateria de canons flotant.
Una força de tres creuers, formada pel Gloire, el Georges Leygues i el Montcalm, i tres destructors havia sortit de Toló, al sud de França, cap a Dakar només uns dies abans. El Gloire va ser frenat per problemes mecànics i va ser interceptat per l'Australia, que va ordenar al creuer francès que salpés cap a Casablanca. Els altres dos creuers i els destructors van córrer més ràpid que els creuers aliats que els perseguien i van arribar a Dakar sans i estalvis. Tres submarins de Vichy i diversos vaixells més lleugers també eren a Dakar.
La batalla miniatura|esquerra|L' amb un vol de Fairey Swordfish El 23 de setembre, el Fleet Air Arm va llançar fullets de propaganda sobre la ciutat de Dakar. Aleshores, dos avions Caudron C.272 de la França Lliure i un Fairey Swordfish que transportava tres oficials de la França Lliure van enlairar-se de l'Ark Royal i van aterrar a l'aeroport, però les seves tripulacions van ser fetes presoneres immediatament. En un dels presoners es va trobar una llista de simpatitzants de la França Lliure a Dakar, que les autoritats de Vichy van detenir immediatament.Sutherland and Canwell, p. 27 Un vaixell amb representants de de Gaulle va entrar al port, però van ser rebuts a trets. Els avions britànics també van rebre trets dels canons antiaeris del Richelieu i d'un caça Curtiss Hawk 75. A les 10:00, els vaixells de Vichy que intentaven sortir del port van rebre trets d'advertència des de l'Australia . Quan aquests vaixells van tornar al port, les bateries costaneres controlades per Vichy van obrir foc contra l'Australia . Els seus canons, que tenien un abast de 14 km (8,7 milles), eren canons de 240 mm/50 Modèle 1902 que provenien del Vergniaud , un cuirassat semidreadnought francès que havia estat desballestat a la dècada de 1920. Un enfrontament entre la flota aliada i les bateries va continuar durant diverses hores. A la tarda, l'Australia va interceptar i va disparar contra el destructor de Vichy L'Audacieux , incendiant-lo i provocant que quedés encallat.
També a la tarda, es va intentar desembarcar tropes de la França Lliure en una platja de Rufisque, al sud-est de Dakar. Tanmateix, els avions de reconeixement de Vichy van detectar l'intent de desembarcament i l'atac va fracassar a causa de la boira i el foc intens dels punts forts que defensaven la platja. El general de Gaulle va declarar que no volia "que francesos fessin vessar la sang de francesos" i va suspendre l'assalt.
Durant els dos dies següents, la flota aliada va continuar atacant les defenses costaneres i les forces de Vichy van continuar defensant-les. A primera hora del dia del 24 de setembre, sis Blackburn Skuas van sortir a bombardejar el Richelieu, però van patir pocs dany.Sutherland and Canwell, p. 28 Six Sis Swordfish també van atacar els canons costaners, però el seu atac també va causar danys limitats. Altres 6 Swordfish van sortir a bombardejar el Richelieu, però un va ser impactat pel foc antiaeri i va caure en flames. Els avions restants van ser atacats per tres o quatre Curtiss Hawks i es va produir una baralla aèria, en la qual dos o tres Swordfish van ser abatuts.Sutherland and Canwell, p. 29 En total, 4 dels 9 tripulants dels Swordfish van morir en l'atac al Richelieu. Més tard a la tarda, 9 Swordfish i 3 Skuas van llançar un altre atac contra els vaixells de Vichy, i dos Swordfish més van perdre's a causa del foc antiaeri. Els artillers de Richelieu van afirmar haver abatut tres dels avions britànics perduts.Durant tot el dia, els Curtiss Hawks atacaven els avions britànics cada vegada que intentaven dur a terme un reconeixement o atacar posicions franceses.
Finalment, el Richelieu va ser impactat per dos projectils de 15 polzades del Barham. El segon dia d'acció, els canons 7 i 8 (a la torreta número 2) del Richelieu van fallar a la primera ronda. L'endemà, es van intercanviar les tripulacions i es va utilitzar la torreta principal número 1. Es van utilitzar càrregues propulsives reacondicionades de càrregues deixades pel cuirassat Strasbourg a Dakar, a l'hivern de 1939, però aquestes van provocar una reducció significativa de l'abast i van causar problemes de control de foc. Durant els dos dies, el Richelieu va utilitzar els seus canons principals de 380 mm i va disparar un total de 24 trets, entre els quals sembla que hi va haver un que va ser a punt d'impactar al Barham, segons el diari d'operacions del Richelieu i l'arxiu de manteniment britànic.
Durant aquests enfrontaments, dos submarins de Vichy (el Persée i l'Ajax) van ser enfonsats i el destructor L'Audacieux va patir danys.
La flota aliada també va patir danys: el Resolution va ser torpedinat pel submarí Bévéziers, i el Barham va rebre l'impacte de dos projectils de les bateries de defensa costanera que havien estat tripulades per la tripulació de la torreta principal número 1 del Richelieu. El Barham també va patir danys per explosió a la protuberància inferior d'estribord per un projectil de 380 mm disparat pel Richelieu que va caure curt. L'estructura va ser forçada cap a dins durant 2 metres, cosa que va causar inundacions menors. Els creuers Australia i Cumberland també van patir danys. L'últim dia d'acció es van produir diversos combats aeris més sobre el cel de Dakar, amb els Curtiss Hawks francesos superant en general en armament els Swordfish i Skuas britànics.Sutherland and Canwell, p. 30
Després de la batalla En general, la batalla de Dakar no va anar bé per als aliats. Les forces de Vichy no es van rendir. El Resolution va quedar tan malmès que va haver de ser remolcat a Ciutat del Cap. En la major part d'aquest conflicte, bombarders de la Força Aèria Francesa de Vichy (Armée de l'Air de Vichy), amb base al nord d'Àfrica, van bombardejar la base britànica de Gibraltar. El 24 de setembre, uns 50 avions van llançar 150 bombes, mentre que el 25 de setembre, uns 100 avions van llançar 300 bombes sobre el port i les drassanes. La majoria de les bombes van fallar. Es van causar alguns danys i alguns civils van morir. L'atac del 25 de setembre també va causar l'enfonsament del vaixell d'arrossegament armat britànic HMT Stella Sirius.Naval-History.net Finalment, els aliats es van retirar, deixant Dakar i l'Àfrica Occidental Francesa en mans de Vichy.
Els efectes del fracàs aliat van ser principalment polítics. De Gaulle havia cregut que podria persuadir els francesos de Vichy a Dakar perquè canviessin de bàndol, però no va ser així, un resultat que va perjudicar la seva posició entre els aliats. Ni tan sols el seu èxit a la batalla de Gabon dos mesos després va reparar completament aquest dany. Hauria de conformar-se amb l'Àfrica Equatorial Francesa, molt menys important i econòmicament desenvolupada, com a principal territori francès lliure per al moment.
El novel·lista anglès Evelyn Waugh va participar en l'expedició com a oficial dels Royal Marines. La batalla té un paper important a la seva novel·la semiautobiogràfica Men at Arms, que forma la primera part de la seva trilogia Sword of Honour.
Orde de batalla Aliats miniatura|HMS Barham Portaavions: HMS Ark Royal Cuirassats: HMS Barham, HMS Resolution Creuers pesants: HMAS Australia, HMS Cumberland, Devonshire Creuers lleugers: HMS Dragon, HMS Delhi Destructors: HMS Echo, Eclipse, Escapade, Faulknor, Foresight, Forester, Fortune, HMS Fury, HMS Greyhound, HMS Inglefield Escortes/patrullers: HMS Bridgewater, Commandant Dominé, Commandant Duboc, Houduce, HMS Milford, Savorgnan de Brazza Mercants: 4 de la França Lliure i 1 britànic Transports: SS Westernland (transatlàntic Holandès), SS Pennland (transatlàntic neerlandès), MS Sobieski (transatlàntic polonès) i 3 més 101a Brigada dels Marines Reials
França de Vichy miniatura|Creuer Georges Leygues Cuirassat: Richelieu Creuer lleuger: Georges Leygues, Montcalm Destructors: L'Audacieux, Le Fantasque, Le Malin, Le Hardi Escortes/patrullers: Calais, Commandant Rivière, D'Entrecasteaux, D'Iberville, Gazelle, La Surprise Creuer auxiliar: El Djezair, El Kantara, El Mansour, Schoelcher, Ville d'Oran Mercants: SS Porthos, SS Tacoma,Lindbæk, Lise (1969). Norway's new saga of the sea: the story of her merchant marine in World War II. Exposition Press, p. 204. ISBN SS Sally Maersk (danès) Submarins: Ajax (Q148), Béveziers (Q179), Persée (Q154)
Referències
Bibliografia addicional Churchill, Winston. The Second World War, Vol 2 Book II Chapter xxiv `Dakar`.
Sutherland, Jon; Canwell, Diane, Vichy Air Force at War: The French Airforce that Fought the Allies in World War II (Barnsley: Pen & Sword Aviation, 2011), Thomas, Martin. "The Anglo-French divorce over West Africa and the limitations of strategic planning, June–December 1940." Diplomacy and Statecraft 6.1 (1995): 252–278.