L'Associació per l'Educació en Comunicacions i Tecnologia (AECT) defineix la tecnologia educativa com l'estudi i pràctiques ètiques que faciliten l'aprenentatge i milloren el rendiment escolar mitjançat la creació, l'ús i gestió adequada dels processos i recursos tecnològics." La tecnologia educativa fa referència ambdues teories tant al ús de hardware com de teories educatives. Engloba diverses disciplines, incloent-la teoria del aprenentatge, l'ensenyament basant en l'entrenament computacional ensenyament online i m-learning. En conseqüència hi ha diversos aspectes que descriuen el desenvolupament intel·lectual i tècnic de l'educació tecnològica: L'educació tecnològica com una teoria i pràctica educativa sobre l'aprenentatge. L'educació tecnològica com un seguit d'eines i metodologies al servei de la creació i comunicació i difusió de coneixement.
L'educació tecnològica per als sistemes de gestió de l'ensenyament (LMS), és a dir com a eines per la gestió dels estudiants, del pla d'estudis o del aprenentatge (EMIS).
Tenint identitat pròpia com una assignatura més que es pot anomenar "Estudis Computacionals" o Information and communications technology (ICT)”.
Definició Richey defineix la tecnologia educativa com "l'estudi i la pràctica ètica de facilitar l'aprenentatge i millorar el rendiment mitjançant la creació, utilització i gestió dels processos i recursos tecnològics apropiats." L'Associació de Comunicacions i Tecnologia de l'Educació (AECT) denota la tecnologia educativa com "la teoria i la pràctica del disseny, el desenvolupament, la utilització, administració i avaluació dels processos i els recursos per a l'aprenentatge." Com a tal tecnologia, l'educació es refereix a totes les ciències vàlids i fiables aplicats d'educació, com ara equips, com així com els processos i procediments que es deriven de la investigació científica, i en un context determinat poden referir-se a processos teòrics, algorítmics o heurístics: no implica necessàriament la tecnologia física.
El terme tecnologia educativa (TE) fa referència en sentit general a l'ús de la tecnologia per a millorar l'ensenyament i l'aprenentatge. Tot i això, el terme s'utilitza per a fer referència de vegades a les eines tecnològiques en si mateixes i altres a l'àrea o disciplina d'estudi científica que tracta del disseny i avaluació d'aquesta tecnologia.
El concepte depèn de la definició del terme tecnologia, que inclou una varietat d'aparells, mètodes, tècniques i dispositius. Malgrat això, avui dia el terme s'utilitza de manera molt generalitzada per a referir-se específicament a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l'ensenyament i l'aprenentatge.
La tecnologia educativa és l'ús eficaç de les eines tecnològiques en l'aprenentatge. Com a concepte, es tracta d'una sèrie d'eines, com ara els mitjans de comunicació, màquines i maquinari de xarxa, així com tenint en compte les perspectives teòriques per a la seva aplicació efectiva.
La tecnologia educativa no es limita a l'alta tecnologia. No obstant això, la tecnologia educativa electrònica s'ha convertit en una part important de la societat actual. La tecnologia educativa moderna inclou (i és àmpliament sinònim) de diferents conceptes com: e-learning, tecnologia educativa, la Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC) en l'educació, EdTech, tecnologia d'aprenentatge, l'aprenentatge multimèdia, l'aprenentatge potenciat per la tecnologia (TEL), instrucció basada en ordinador (CBI), equip va aconseguir la instrucció, la capacitació basada en ordinador (CBT), ensenyament assistit per ordinador o per ordinador instrucció assistida (CAI), la formació basada en Internet (IBT), l'aprenentatge flexible, la formació basada en la Web (WBT), educació en línia, educació virtual, entorns personals d'aprenentatge, aprenentatge en xarxa, entorns virtuals d'aprenentatge (VLE) (que també es diuen plataformes d'aprenentatge), m-learning i educació digital.
Perspectives teòriques i proves científiques poden influir en el disseny instruccional. L'aplicació de les teories de la conducta humana a la tecnologia educativa es deriva d'entrada de la teoria d'instrucció, la teoria de l'aprenentatge, psicologia de l'educació, la psicologia dels mitjans i la tecnologia de l'actuació humana.
La tecnologia educativa inclou nombrosos tipus de mitjans de comunicació que ofereixen text, àudio, imatges, animacions i vídeo streaming, i inclou aplicacions de la tecnologia i els processos, com ara àudio o cinta de vídeo, TV per satèl·lit, CD-ROM, i l'aprenentatge basat en ordinadors, així com intranet / extranet local i l'aprenentatge basat en la web. El sistemes d'informació i comunicació, ja siguin lliures o basant-se en qualsevol de les xarxes locals o d'Internet en l'aprenentatge en xarxa, són la base de molts processos d'e-learning.
La tecnologia educativa i l'e-learning pot donar-se dins o fora de l'aula, i pot ser un aprenentatge asíncron o pot ser dirigit per un instructor, l'aprenentatge sincrònic. És adequat per a l'aprenentatge a distància i en conjunt amb l'ensenyament cara a cara, que s'anomena aprenentatge combinat. La tecnologia educativa és utilitzat per estudiants i educadors en les llars, escoles, les empreses i altres paràmetres.
Terminologia relacionada Tenint en compte aquesta definició, la tecnologia educativa és un terme inclusiu tant per a les eines materials "i" els fonaments teòrics per donar suport a l'aprenentatge i l'ensenyament. La tecnologia educativa no es limita a l'alta tecnologia.add
No obstant això, la tecnologia educativa electrònica moderna és una part important de la societat actual. la tecnologia educativa, la informació i la comunicació (TIC) en l'educació, EdTech, tecnologia d'aprenentatge, aprenentatge multimèdia, potenciat per la tecnologia d'aprenentatge (TEL), instrucció basada en ordinador (CBI), equip administrat instrucció, per ordinador formació (CBT), l'ensenyament assistit per ordinador o la instrucció assistida per ordinador (CAI), l'aprenentatge basat en Internet de formació (IBT), l'aprenentatge flexible, formació basada en web (WBT), educació en línia, la col·laboració educativa digital, distribuïda, la comunicació per ordinador, cyber-aprenentatge i ensenyament multifacètica, educació virtual, entorns personals d'aprenentatge, aprenentatge en xarxa, entorns virtuals d'aprenentatge (EVA) (que també es diuen les plataformes d'aprenentatge), m-learning, aprenentatge ubic i educació digital.
Cada un d'aquests nombrosos elements ha tingut els seus defensors, que apunten a possibles característiques distintives. No obstant això, molts termes i conceptes de la tecnologia educativa s'han definit vagament; per exemple, revisió de la literatura de Fiedler va trobar un acord de manca completa dels components d'un entorn d'aprenentatge personal. QUOTE: ""There are clear signs that over the years a wide range of conceptualisations and interpretations have surfaced in the ongoing debates and exchanges. Attwell (2007b), for example, reported his experience at a conference in the following terms: "there was no consensus on what a Personal Learning Environment (PLE) might be. The only thing most people seemed to agree on was that it was not a software application. Instead it was more of a new approach to using technologies for learning" (p. 1). Even this minimal consensus appears to be rather questionable after a thorough literature review on the topic. Kolas and Staupe (2007) also contested that "the variety of interpretation illustrates how diffuse the PLE concept still is" (p. 750). Johnson and Liber (2008) only recently asserted that "within this label, however, a number of practices and descriptions have emerged – not all of which are compatible, and discussions have raged as to the interpretation of the terms" (p. 3). This doesn't sound much different from what Johnson et al. (2006) had concluded already two years earlier: "This is a title that embraces a variety of different interpretations, and this essential ambiguity is reflected in the discourse that has emerged around it ... That such a variety of interpretation can emerge around the same terminology is indicative of a lack of clarity defining exactly what a PLE is" (p. 182). There is very little indication that this state of affairs has substantially improved or is currently improving." D'altra banda, Moore va veure aquestes terminologies com èmfasi en els seus aspectes particulars, com ara els enfocaments de digitalització, components o mètodes de lliurament en lloc de ser fonamentalment diferents en el concepte o principi. Per exemple, m-learning èmfasi en la mobilitat, que permet la sincronització alterada, la ubicació, l'accessibilitat i el context d'aprenentatge ;. No obstant això, el seu propòsit i principis conceptuals són els de la tecnologia educativa.
A la pràctica, ja que la tecnologia ha avançat, la direcció que havia pres inicialment la terminologia feia referència el terme bàsicament al definició semantica, és a dir al "aprenentage virtual" és a dir que implicava una simulació del medi ambient dins d'un món virtual, per exemple, en el tractament del trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). A la pràctica, un "curs d'educació virtual" es refereix a qualsevol curs d'instrucció en què tots, o almenys una part significativa, és lliurat per Internet. "Virtual" s'usa d'aquesta manera més àmplia per descriure un curs que no s'ensenya en una aula cara a cara, sinó a través d'una manera de substitut que conceptualment es pot associar "virtualment" amb l'ensenyament a l'aula, el que significa que les persones no han de anar a l'aula física per aprendre. En conseqüència, l'educació virtual fa referència a una forma "d'educació a distància" en la qual el contingut del curs es lliura per diversos mètodes, com ara aplicacions de gestió de cursos recursos multimèdia i videoconferència.Kurbel, Karl: Virtuality on the Students' and on the Teachers' sides: A Multimedia and Internet based International Master Program; ICEF Berlin GmbH (Eds.), Proceedings on the 7th International Conference on Technology Supported Learning and Training – Online Educa; Berlin, Germany; November 2001, p. 133–136
Com a exemple addicional, aprenentatge ubic remarca un entorn d'aprenentatge omnipresent. Els continguts educatius, penetrant incorporar-los en els objectes, és tot l'alumne, que pot fins i tot no ser conscients del procés d'aprenentatge :. els estudiants poden no haver de fer res per tal d'aprendre, només han de ser-hi La combinació d'aprenentatge adaptatiu, utilitzant una interfície i materials individualitzat, que acomoden a un individu, que d'aquesta manera rep instrucció personal diferenciada, amb un accés ubic a recursos digitals i les oportunitats d'aprenentatge en una varietat de llocs i en diferents moments, s'ha denominat l'aprenentatge intel·ligent.Hwang, G. J. (2014). Definition, framework and research issues of smart learning environments-a context-aware ubiquitous learning perspective. Smart Learning Environments, 1(1), 1-14.Kinshuk, Chen, N. S., Cheng, I. L., & Chew, S. W. (2016). Evolution Is not enough: Revolutionizing Current Learning Environments to Smart Learning Environments. International Journal of Artificial Intelligence in Education, 1-21Spector, J. M. (2014). Conceptualizing the emerging field of smart learning environments. Smart Learning Environments, 1(1), 1-10. aprenentatge intel·ligent és un component del concepte de ciutat intel·ligent.Andone, D., Holotescu, C., & Grosseck, G. (2014, November). Learning communities in smart cities. Case studies. In Web and Open Access to Learning (ICWOAL), 2014 International Conference on (p. 1-4). IEEE.P. Lombardi, S. Giordano, H. Farouh, and W. Yousef, “Modelling the Smart City Performance,” Inno- vation: The European Journal of Social Science Research 25: 2 (2012) 137–149