Alba Daurada o Khrisí Avgí (en grec Χρυσή Αυγή) (en anglès: Golden Dawn) és una organització nacionalista grega d'extrema dreta liderada per Nikólaos Mikhaloliakos, matemàtic i anterior soldat, qui adoptà un ideari basat en les lleis de l'antiga Esparta. El 7 d'octubre de 2020 seria condemnada com a organització criminal.
Història Fou creada a partir de la revista homònima que va circular de 1980 a 1984, quan deixà de publicar-se perquè el seu cap fou nomenat cap de les joventuts de la Unió Política Nacional, però el 1985 abandonà el càrrec i va refundar l'organització com a partit, que no fou legalitzat fins al 1993. El partit va ser fundat el 1980 per un grup de joves neonazis grecs com un grup ideològic que publicava una revista del mateix nom ("Khrisí Avgí"), però a mitjans dels 80 les activitats polítiques del grup es van incrementar fins a convertir a Khrisí Avgí en un partit polític en tota regla. Segons alguns historiadors, la conversió d'Alba Daurada d'organització de grup ideològic a partit polític va sorgir a partir d'un viatge de Mikhaloliakos a Sud-àfrica a principis dels 80. Allà, Mikhaloliakos va entrar en contacte amb Giannis Giannopoulos, un extremista ultra-nacionalista grec que després d'una sèrie d'atemptats a Atenes el 1978 havia fugit del país i s'havia enrolat a la Legió Estrangera francesa, acabant a Sud-àfrica com a entrenador militar del Moviment de Resistència Afrikaner (Afrikaner Weerstandsbeweging o AWB).
A finals dels anys 80 i principis dels 90, Khrisí Avgí ja funciona com un autèntic partit i comença a enlairar i a fer-se notar, i des de llavors no ha parat de créixer. El 1989 el partit comptava amb una sola oficina, al carrer Kefallinias d'Atenes. Avui, dues dècades més tard, compta amb oficines de cap a cap del país, a banda de comptar amb grups organitzats de suport i amb multitud de seguidors i simpatitzants per tota Grècia. En aquella època, el partit principalment desenvolupava activitats propagandístiques, com edició de llibres i revistes i realització de manifestacions i desfilades, especialment els que commemoren l'episodi de Imia1. En aquells temps la gran majoria de seguidors d'Alba Daurada eren joves, alguns d'ells skinheads. La seva revista Neolaia, dirigida als joves, era molt popular en molts instituts de secundària de Grècia, i el partit comptava amb forts vincles amb l'escena de música Metall grega.
Alba Daurada va cessar les seves operacions polítiques el 2005 i va ser absorbida per l'Aliança Patriòtica, que va deixar de funcionar després que Mikhaloliakos retirés el seu suport. El març de 2007, Alba Daurada va celebrar el seu VI Congrés, en què els membres del partit van anunciar la represa de la seva activitat política. En les eleccions locals de 7 de novembre de 2010, Alba Daurada va obtenir un 5,3% dels vots en el municipi d'Atenes, guanyant un seient al consistori de la capital grega. En alguns barris amb importants comunitats d'immigrants, el partit va arribar a obtenir un suport que fins i tot va arribar al 20%.
Alba Daurada es descriu com un "moviment popular de nacionalistes intransigents". Mikhaloliakos descriu Alba Daurada com un moviment d'oposició a l'anomenada "Il·lustració" i a la Revolució Industrial. D'acord amb els estatuts del partit, "només els aris de sang i que siguin d'origen grec poden ser membres d'Alba Daurada". Els estatuts del partit també disposen en el líder el control total del partit, i formalitza l'ús de la salutació feixista dels membres del partit. En un primer moment, el partit va abraçar creences neopaganes, creient que es barregen amb el nacionalsocialisme d'acord amb l'ocultisme nazi, i descrivint el marxisme i el liberalisme com "els portadors ideològics del judeo-cristianisme". Més tard, però, el partit va sofrir canvis ideològics, abraçant el cristianisme ortodox grec sense renunciar al paganisme, religió que segueixen professant alguns membres del partit.
Alba Daurada es va presentar a les eleccions nacionals gregues del 6 de maig de 2012 amb una llista electoral liderada per Nikólaos Mikhaloliako. En la seva edició del 7 de maig, el diari Ta Nea atribuïa a Alba Daurada 21 escons al Parlament grec, quan ja estaven comptabilitzats 99,32% dels vots.
Òrgans de propaganda El partit té molts mitjans a través dels quals difondre la seva ideologia neonazi. El partit edita el periòdic setmanal d'actualitat Khrisí Avgí (que ven més de 5.000 còpies cada setmana), la revista ideològica també anomenada Khrisí Avgí, la revista juvenil Antepithesi, i la revista El Treballador Grec, d'ideologia nacionalsocialista. Alba Daurada té a més a més la seva pròpia casa editorial de llibres, Askalon/Logxi, mitjançant la qual ha publicat més d'una desena de llibres d'il·lustracions com Skies St Likavges, o biografies com la de Grivas-Digenis Politika Keimena, passant per llibrets ideològics (Ethnikososialismos: H Biologiki Kosmotheoria) o traduccions de clàssics de la ideologia nazi (Aima Kai Gi de Walter Darré), etc.
Totes aquestes publicacions es venen a les oficines del partit, per correu i per internet, en les concentracions de l'organització i fins i tot als quioscos més cèntrics de les principals ciutats del país. I també, per descomptat, a la llibreria del carrer Hippokratous (propietat de Ioannis Skhoïnas, que també té una editorial, i qui escriu llibres antisemites i lidera una organització que ret tribut als déus de la Grècia precristiana). Alba Daurada també empra la televisió: de fet, Mikhaloliakos va arribar a tenir el seu propi programa de televisió, cada dilluns a la nit al canal Tile-Asti (un canal de televisió privat propietat d'un conegut antisemita, Giorgos Karatzaferis) en el qual s'emeten diversos programes de televisió de contingut ultra-dretà, en el qual exposa i divulga les postures, les activitats i la ideologia d'Alba Daurada.
A més de tot això, l'organització política té una important relació amb moltes bandes de black metal nacionalsocialista. De fet, alguns membres dels grups de black metal més coneguts de Grècia són membres reconeguts d'Alba Daurada. Tant és així que l'organització ha editat diverses recopilacions de black metal amb bandes gregues, ja que considera que aquest gènere de música, juntament amb el RAC, és especialment útil per donar a conèixer el seu missatge.
Ideologia El programa polític d'Alba Daurada és molt semblant al de qualsevol altra organització neonazi europea. Un dels principals postulats del seu programa és la seva frontal oposició a la immigració, perquè la considera com a única responsable de l'increment de la criminalitat. Per evitar la seva entrada a Grècia, aquest partit proposa hermetitzar les fronteres i expulsar tots els immigrants que ja es troben dins del país. Aquells pocs que es quedessin, diuen, estarien privats d'obtenir la nacionalitat grega i de tenir propietats, ja que segons ells, només els grecs tenen dret a tenir propietats al país.
El tema de la immigració també va lligat amb el tema de la demografia: el partit vol donar més importància a la família tradicional i incentivar la fertilitat de les dones gregues (Grècia té un dels índexs de natalitat més baixos del món) per "dissuadir qualsevol tipus d'imposició estrangera". Cal fomentar la procreació de nens grecs, al mateix temps que s'ha d'impedir la descendència dels estrangers. No als matrimonis mixtos entre blancs i no-blancs, no a l'avortament, que porten a la nostra Nació a la seva mort racial" resa el programa polític.
L'eix central de la seva ideologia és la raça. Defensen fermament una "raça hel·lènica" que es troba amenaçada davant la "invasió racial de l'estranger."
En l'àmbit econòmic, el partit proposa mesures com són l'abolició del sistema bancari, de la usura i de l'especulació (especialment la del sòl), la nacionalització dels monopolis, etc. També proposa limitar la possessió de mitjans econòmics.
En política exterior, el partit aplica les directrius de l'anomenada Gran Idea, la desaparició de l'anteriorment coneguda com a Antiga República Iugoslava de Macedònia (el territori es repartiria entre Grècia i Sèrbia); l'alliberament de la part de l'illa de Xipre ocupada militarment per Turquia des 1974, amb la consegüent l'expulsió dels habitants turcs més la integració de l'illa a Grècia; l'expulsió dels turcs de la costa d'Anatòlia banyada per la mar Egea i la posterior colonització de la zona per ciutadans grecs; l'expulsió dels turcs de Tràcia i la posterior recolonització amb famílies gregues, etc. El partit també exigeix que Grècia abandoni l'ONU, la Unió Europea, el Tractat de Maastricht, l'OTAN, el GATT, els tractats de Schengen, que reemplaci l'euro per la volta del dracma (la moneda més antiga d'Europa), etc.
Per complir amb els desitjos d'una "Grècia forta i orgullosa", el partit exigeix grans canvis en l'exèrcit grec. Les forces armades són, per descomptat, una cosa fonamental per a Alba Daurada. El partit no només s'oposa radicalment a la seva professionalització, sinó que vol enfortir implementant el servei militar obligatori als 18 anys, tant per a homes com per a dones. Segons el partit, els interessos hel·lènics també han de ser servits per l'Església Ortodoxa de Grècia. Tot i que oficialment Alba Daurada és un partit laic (i fins i tot se li ha titllat de promoure pràctiques anti-cristianes i neo-paganes), a la pràctica sembla que mostra la seva voluntat que "l'Església de Grècia torni a ser pionera en les lluites de la Nació".
En les publicacions del partit també és evident l'estima que la formació té pel general Ioannis Metaxas i el règim que ell va crear durant l'etapa feixista a Grècia (1936-1941).
Activitats A principis dels 90, Alba Daurada va participar activament en les protestes que van tenir lloc a Grècia en contra de la denominació de la República de Macedònia, independitzada de Iugoslàvia.
Cap a la mateixa època, un dels líders més prominents del partit era Giannis Giannopoulos, un antic oficial militar grec que havia residit a la Sud-àfrica de l'apartheid i havia establert molts vincles amb el Moviment de Resistència Afrikaner durant els anys 80.
En els anys 90, membres de Khrisí Avgí van combatre com a voluntaris en la guerra de Bòsnia. Els radicals grecs van lluitar amb els paramilitars serbis en nom de la "germanor cristiana ortodoxa". Quan Srebrenica va ser presa, a la part alta de la ciutat es van hissar la bandera sèrbia i la grega al costat.
Al setembre de 2005, Alba Daurada va intentar organitzar un festival anomenat "Eurofest 2005 - Campament d'Estiu Nationalist" a Grècia central. Al festival debar participar també membres del NPD alemany, Forza Nuova (Itàlia) i Noua Dreapta (Romania), així com alguns participants nord-americans i espanyols. El festival va ser prohibit per les autoritats gregues, sobretot a causa de les protestes de grups antifeixistes.
Al juny de 2007, Alba Daurada va enviar representants per protestar contra la convenció del G8 a Alemanya, juntament amb el NPD i altres organitzacions neonazis europees.
El maig de 2009, Alba Daurada va prendre part en les eleccions europees rebent 23.564 vots (un 0,46% dels vots).
Al març de 2010, una bomba va destrossar les oficines de Khrisí Avgí a Atenes, encara que sense causar cap ferit. El partit va acusar extremistes d'esquerres i de grups anti-feixistes de l'atemptat i va denunciar que la policia grega no detingués mai a cap sospitós. Malgrat tot, al cap d'unes setmanes les oficines tornaven a estar en funcionament.
L'agost de 2011, el New York Times va entrevistar a membres d'Alba Daurada per conèixer les posicions ideològiques del partit i la seva postura davant la crisi del deute. El gener de 2012, el New York Times va tornar a informar sobre Khrisí Avgí en un article centrat en l'increment de violència racista a Atenes.