El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi. Es tracta de la quarta llengua indígena per nombre de parlants a Mèxic, amb un total de 446.236 individus de més de cinc anys (l'any 2000, segons l'INEGI, que no contempla com a indioparlants els menors de cinc anys. La Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes o CDI, calcula la població mixtecoparlant en més de mig milió, fet que en fa la tercera llengua més parlada al país.
L'àrea tradicional de parla mixteca és la regió coneguda com La Mixteca, un territori compartit pels estats d'Oaxaca, Puebla i Guerrero. Tanmateix, a causa de la migració causada per l'extrema pobresa d'aquesta regió, s'ha estès als nuclis urbans més importants de Mèxic (especialment a l'Estat de Mèxic i el Districte Federal), a certes zones agrícoles com la Vall de San Quintín a la Baixa Califòrnia, i fins i tot als Estats Units, on les noves generacions solen ser bilingües, però de mixteca i anglès.
A causa de la fragmentació del territori mixteca, lallengua s'ha separat en diverses variants (sis segons la CDI, més de trenta segons l'Institut Lingüístic d'Estiu) que de vegades són inintel·ligibles entre si.
Trets generals La llengua mixteca és la més parlada de les llengües mixtecanes, de la família otomang. En realitat es tracta d'un contínuum lingüístic i llengües regionals que en molts casos són inintel·ligibles entre si. Aquesta situació ha existit durant diversos segles. Alguns dels cronistes de la conquesta i altres de posteriors van indicar que les varietats del mixteca passaven de la dotzena. En l'actualitat, el govern de Mèxic reconeix més de 60 llengües mixteques repartides en diferents nínxols geogràfics.Instituto Nacional de Lenguas Indígenas. 2008. “Catálogo de las lenguas indígenas nacionales: Variantes lingüísticas de México con sus autodenominaciones y referencias geoestadísticas.” . Vegeu també la llista a Ethnologue, "Ethnologue name language index". Així mateix, l'Institut Nacional Indigenista es referia ales llengües mixteques, reconeixent la complexitat de la situació "Población indígena por lengua,porcentaje de hablantes de lengua indígena y ubicación geográfica, México, 2000" Per tant, es fa difícil de classificar el mixteca, ja que hom pot pensar que és una sola llengua amb dialectes molt diferents o també que les varietats són ja diferents llengües. En tot cas, són llengües o variants parlades en una mateixa zona geogràfica i amb un origen comú, fet pel qual, tot i ser un conjunt de llengües o variants diferenciades, s'engloben sota el nom comú de mixteca.
Fonètica Fonemes de les llengües mixteques Els fonemes característics de les llengües mixteques són lleugerament diferents dels que s'empren en català. Els lingüistes discuteixen si alguns dels sons de la llengua mixteca són una fonema o bé dobles articulacions, com és el cas de /ʦ/, /ⁿd/, /jn/ entre d'altres. Aquí sota es presenta una taula amb els fonemes que són més o menys compartits per totes les variants del mixteca.
Consonants de les llengües mixteques Bilabial Labiodental Alveolar Palatal Velar Glotal sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor sord sonor Oclusiupb¹tdkɡʔ Fricatiuf²vsçʝx Africadaʦtç Nasalmnɲŋ Laterall Vibrantɾ, r¹ Només s'empra en préstecs lingüístics del castellà ² Tan sols s'empra en préstecs del castellà i en la varietat de la Montaña de Guerrero</small>
Vocals de les llengües mixteques Anterior Central Posterior oral nasal oral nasal oral nasal Altes i ĩ ɨ ĩ u ũ Mitjanes e ẽ o õ Baixes a ã
Tons Una de les característiques més particulars del mixteca és el valor significatiu dels tons. Aquesta característica la comparteix amb la llengua zapoteca, el seu parent oriental de les valls d'Oaxaca. Només algunes llengües otomangues de Mèxic i les na-dené de la costa del Pacífic nord distingeixen, a Amèrica, els tons en la parla. El mixteca distingeix tres tons diferents: alt, mitjà i baix. Quan diem que és significatiu, diem que una diferència tonal entre dues paraules pot canviar el sentit d'aquestes. Per exemple: Ku [ku¹u²]= ser Ku [ku²u¹]= morir
Els tons en mixteca són representats per diacrítics. L'accent agut del català representa el to més alt. El to baix es representa subratllant la vocal de la síl·laba. El to mitjà no es representa.
Nasalització La nasalització de les vocals pot ser significativa o no, depenent de la paraula. Totes les vocals poden ser nasalitzades, arribant a constituir això un valor que canvia el significat de les paraules. Generalment, les vocals nasalitzades van al final de les paraules. En aquest cas, quan hi ha més d'una vocal en la paraula, els parlants de mixteca tendeixen a nasalitzar les vocals anteriors per nasalització regressiva. Les vocals que precedeixen als fonemes nasals (m, n, ɲ, ŋ) solen adquirir caràcter nasal per progressió.
Escriptura El mixteca s'escriu amb l'alfabet llatí, encara que amb algunes diferències respecte a l'alfabet català. Es pot recordar que diversos pobles mesac, els còdexs del qual constitueixen una de les fonts més valuoses per al coneixement de la història prehispànica de la regió oaxaquenya abans de l'arribada dels espanyols. A la caiguda de la senyoria de Tututepec, el 1522, els mixteques van ser sotmesos al règim colonial i les seves antigalles van ser destruïdes pels ocupants espanyols. Alguns còdexs es van salvar de la destrucció, i romanen gairebé tots en col·leccions europees com els còdexs Nuttall i Vindobonensis Mexicanus, amb l'excepció del còdex Colombino, en poder del Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic.
Els missioners que van emprendre l'evangelització de la Mixteca es van proposar d'aprendre la llengua dels nadius, i van produir diverses 'arts' en la llengua mixteca, similars a la Gramàtica de Nebrija. Des d'aquells temps es va intentar transcriure a l'alfabet llatí lidioma de la pluja, i aquesta norma es va conservar més o menys fins a la dècada de 1990, quan l'Acadèmia de la Lengua Mixteca va adoptar una norma diferent per a la representació gràfica dels fonemes. Aquesta norma presenta algunes diferències amb la que empraven els missioners i l'Institut Lingüístic d'Estiu en els seus treballs de la dècada de 1970: L'oclusiva glotal, o (segons l'anàlisi) el tret distintiu d'una vocal glotalizada) era representat per la grafia h '. L'Acadèmia empra l'apòstrof. Per exemple: vehe versus ve'e 'casa'. La vocal central tancada va ser representada pels missioners com a i. L'ILV i l'Acadèmia la representen amb ' ' ' '. Per exemple: ýyn versus ɨɨn = 'un'. Els tons no apareixen en els escrits dels missioners. L'ILV els representa en diversos treballs (generalment amb accent agut per a to alt i màcron per a to mitjà, deixant to baix (molt comú) sense diacrític. La norma adoptada per l'Acadèmia representa el to baix subratllant les vocals. Per exemple, cuu versus ku̱u = 'ser'. En l'exemple anterior també es pot observar que el fonema /k/ era representat d'acord amb l'ortografia castellana ("c" i "qu") en alfabets proposats segons les polítiques de governs anteriors. L'Acadèmia proposa adoptar l'única grafia "k".
L'alfabet adoptat per l'Acadèmia de la Llengua Mixteca i conseqüentment la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic (SEP), consta de les següents grafies (que a baix es mostren amb els seus corresponents fonemes).
Alfabet de les llengües mixtques (ndusu tu'un sávi) Grafia AFI Exemple Català PronunciacióA, aaandívicelCom a a mareB, bbburruaseTan sols s'empra en préstecs castellans com burroCH, chʧchitiaplatanCom la tx catalana a metxaD, dddeellCom la d catalana a dauE, eeve'ecasaCom la e catalana a tambéF, fffiestafestaTan sols s'empra en préstecs castellans com el de l'exempleG, gɡga̱mésCom la g catalana a gosI, iiita̱florCom la i catalana a siƗ, ɨɨkɨniporcSo pronunciat col·locant la llengua en posició du i els llavis en posició di. Com en anglès roses.J, jxji̱'ingotejaràIgual que la j espanyola com es pronuncia a Mèxic (una mica més suau que la castellana)K, kkKúmiquatreCom la c en català a cosaL, llluubellCom la l en català a ludòpataM, mmña'ma̱confessaràCom la m catalana a mónN, nnkuná'íncessaràCom la n catalana a nouND, ndⁿdita ndeyu̱orquídiaEs pronuncia prensalitzant la n, molt semblant a una n dental a nd.ngŋsúngo̱oassentarcom ng en català a sangÑ, ñɲñuuyivimónCom la ny catalana a muntanyaO, oochisocunyadaCom la o catalana a porP, pppi'lutrosCom la p catalana a pleR, rɾ, rru'ujoIgual que en català, la vibrant pot ser múltiple o simple.S, sssá'aastúciaCom la s catalana a sordT, tttájíenviaràCom la t catalana a terraTS, tsʦtsi'inagossetCom la ț en romanès o la c en alemany. Català tsU, uuNuuyooMèxic Com la u catalana a purV, vvvilugatCom la v valenciana i mallorquina a vaca.X, xʃyuxé'éportaCom la ix catalana a caixaY, yʒyuchipolsCom la j catalana a jove'ʔndá'amàNo existeix equivalent català. El so es produeix contraient les cordes vocals tallant la sortida d'aire de la gola. Un dels grans obstacles que presenta l'alfabetització en llengua mixteca és la seva clara situació com a llengua vernacla. El domini social del mixteca és el domèstic, ja que les lleis mexicanes exigeixen que tot el tracte amb l'Estat sigui realitzat en llengua espanyola, encara que les lleis concedeixin la categoria de llengua nacional als idiomes autòctons. Existeixen molt pocs materials impresos en llengua mixteca, i fins fa uns quants anys, la literatura escrita en aquest idioma gairebé no existia. Pocs mitjans de comunicació transmeten en mixteca, entre ells cal comptar la Ràdio Indígena de Tlaxiaco i a Radio Bilingüe, que transmet des de Los Angeles, Califòrnia, on hi ha una comunitat mixteca important.
D'altra banda, l'atomització de les llengües mixteques planteja el problema que aquells texts editats en una de les varietats pot ser perfectament inintel·ligible per als parlants d'una altra. Cal sumar-hi el fet que la major part dels parlants de la llengua desconeixen l'ortografia adoptada per la SEP i l'Acadèmia de la Llengua Mixteca, i fins i tot, dubten que el seu idioma pugui ser escrit.
Gramàtica i sintaxi
Pronoms Pronoms personals Pronoms personals Persona Tipus Complet Curt Català Primera singular Formal Sa̱ñá Ná Jo Informal Ru'u̱ Ri Segona singular Formal Ní'ín Ní Vostè Informal Ró'ó Ró Tu Tercera singular Únic Te̱e ¹ De Ell Ña'an ¹ Ña Ella Su̱chí ¹ I Noi ² Yaa̱ ¹ Ya̱ Déu Kɨtɨ ¹ Tɨ Animal Ndúcha ¹ Te Aigua 1a pl. Inclusiu Yó'ó Yó Nosaltres¹ Paraules de les quals deriven els pronoms de la tercera persona del singular. ² Significat de su̱chí, que també serveix per referir-se a objectes inanimats.
L'idioma mixteca reconeix alguns pronoms. Dos per a la primera persona singular i dos per a la segona persona singular, que són emprats en diferents contexts de la comunicació. Si el parlant es dirigeix a una persona de la seva edat o més gran, ha d'emprar els pronoms "formals" en senyal de respecte. Si el seu interlocutor és una persona més jove, pot emprar les formes familiars. Així mateix, els pronoms a la llengua mixteca tenen dues variacions: una és la "completa", emprada com a pronom reflexiu que complementa una oració o com a subjecte pronominal precedint el verb; i l'altra és la "curta", derivada de la primera i emprada especialment en funcions de subjecte pronominal quan succeeix el verb.
Pronom personal com a complement de l'oració Jiní-de sa̱ñá [coneix-ell jo]Em coneix Pronom personal com a subjecte pronominal Ró'ó-kí'i̱n va̱'a-ga [Tu aniràs bo-més]Serà millor que hi vagis tuVa̱ni ni-sá'a ró