El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco. Està reconeguda per la "Llei de Drets Lingüístics" com una "llengua nacional" de Mèxic, juntament amb altres 62 llengües indígenes i el castellà. El nom huichol prové de l'adaptació al nàhuatl de l'autònim wixarika, perquè en huichol la a es pot sentir com o; r i l són al·lòfons i la pronunciació de x que era sibilant va ser interpretada com a africada tz entre els segles XVII y XVIII (època en què va poder ocórrer el préstec de la paraula), més la pèrdua de la síl·laba -ca, va donar com a resultat huitzol en nàhuatl i la seva castellanització huichol.Iturrioz Leza, J. L. «Etimología de las palabras wisalika y huichol». Guadalajara, Niuki / Revista cuatrimestral de divulgación académica y cultural, No. 2 mayo-agosto 2007. p. 19-31. ISSN 1870-9613.
Classificació El huichol és una llengua utoasteca, del grup mexicà, igual que el pima, el mayo o el nàhuatl, etc. La llengua més propera al huichol és el cora o nayeri, amb el qual forma la branca corachol.
Descripció lingüística El huichol és una llengua mesoamericana que mostra nombrosos trets definitoris de l'àrea lingüística mesoamericana. El huichol a més és una llengua tonal que distingeix dos tons, "alt" i "baix".Suaréz, Jorge, 1983, The Mesoamerican Indian Languages, Cambridge, CUP, pg 51
Fonologia L'inventari de consonants és similar al de proto-utoasteca i el d'altres llengües utoasteques: {| class=wikitable style="text-align:center" ! !! Bilabial ! Coronal !! Retroflexa ! Palatal !! Velar ! Labio-velar !! Glotal |- ! Oclusiva | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"|
| style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! Fricativa/Africada | || style="font-size:larger;"| | rowspan=2 style="font-size:larger;"|* || || | colspan=2 style="font-size:larger;"| |- ! Vibrant | || style="font-size:larger;"| || || || || |- ! Aproximant | || || || style="font-size:larger;"| || | style="font-size:larger;"| || |- ! Nasal | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| || || || || || |} Aquí s'ha usat la notacin fonètica Americanista en què // i // equivalen als signes de l'AFI // i //, respectivamene. La realització del fonema // varia d'un dialecte a un altre, des d'una fricativa retroflexa [ʂ~ʐ] (dialecte oriental) a una vibrant múltiple [r] (dialecte occidental).
Quant a les vocals es té un inventari de vuit elements, quatre vocals breus // i les seves contrapartides llargues //, que es distribueixen el tracte bucal més o menys de la següent forma: {| class=wikitable style="text-align: center" ! !! Anterior !! Central !! Posterior |- ! Tancada | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| | style="font-size:larger;"| |- ! No-tancada | style="font-size:larger;"| | colspan=2 style="font-size:larger;"|
Gramàtica El huichol és com altres llengües utoasteques com el nàhuatl una llengua incorporant. el huichol tipològicament presenta una tendència polisintètica amb un grau de polisíntesi major que llengües properament emparentades com el nàhuatl, ja que té mitjans morfològics més nombrosos i complexos que permeten marcar gramaticalment en el predicat (forma verbal) un nombre major de característiques dels arguments verbals. Prenguin-se per exemple aquestes oracions:J. L. Iturrioz y P. Gómez, 2006. p. 106-7. {|class=wikitable ! !! OD singular !! OD plural |- ! OI singular | xapa nepirutaʔutiiri /xapa ne-pi-ʔir-ʔu-ta-ʔu-tii-ri/ carta -tinta- 'Li vaig escriure una carta' | xapa nepitiʔutiiri /xapa ne-pi-ʔi-ti-ʔu-tii-ri/ carta -tinta- 'Li vaig escriure cartes' |- ! OI plural | xapa nepiwarutaʔutiiri /xapa ne-pi-war-ʔu-ta-ʔu-tii-ri/ carta -tinta- 'Els vaig escriure una carta' | xapa nepiwatiʔutiiri /xapa ne-pi-wa-ti-ʔu-tii-ri/ carta -tinta- 'Els vaig escriure cartes' |} Observi's la forma complexa del verb que inclou marques per al subjecte, l'objecte directe (singular ta- / plural ti-) i l'objecte indirecte (sg. ʔi- / pl. wa-). L'objecte explícit xapa 'carta(s)' àdhuc pot "incorporar-se" per formar una forma holofràstica: nepiitixapaʔutiiri 'Li vaig escriure cartes' /ne-pi-ʔi-ti-xapa-ʔu-tii-ri/ També és possible expressar l'acció d'escriure-li coses a algú en general (ti-): nepitiutiʔutiiri 'Li vaig escriure (alguns escrits)' /ne-pi-ti-ʔi-ʔu-ti-ʔu-tii-ri/ El huichol té una tendència fortament polisintètica pel que moltes de les seves oracions tendeixen a ser holofrases, el següent exemple és una paraula formada per 28 morfs segmentals (la major part monosil·làbics): Tsimekamɨkakate(ni)xetsihanuyutitsɨɨkíriyekukuyatsitɨiriexɨaximekaitsie(/kɨ)tɨkaku. /Tsi-me-ka-mɨ-ka-ka-te-(ni)-xe-tsi-hanu-yu-ti-tsɨɨkí-ri-ye-ku-ku-ya-tsi-tɨi-rie-xɨa-xime-kai-tsie-(/kɨ)-tɨ-kaku/ 'Encara quan eren a punt de fer barallar als seus gossos en la pujada' El lexema principal de l'anterior forma és ku 'lluitar' (marcat en negreta) i en la paraula apareix incorporat la forma lèxica tsɨɨk*í 'gos', la resta de morfs són morfemes gramaticals (gramema).
Els pronoms personals i demostratius independents, és a dir, aquells que poden aparèixer com a paraules independents no lligades al verb són els següents: {|class=wikitable style="text-align:center;" |- ! rowspan=2| !! colspan=2| Personales !! rowspan=2| Demostrativos |- ! !! |- ! 1a persona | ne || ta-me || ʔikɨ |- ! 2a persona | ʔekɨ || xe-me || ʔiyá |- ! 3a persona | mɨkɨ || mɨ-me || mɨkɨ |} En estas formas -me és una marca de plural que aparece también en otros contextos. Las marcas de persona en el verbo so prefijos relacioandos en su mayoría con las formas anteriores: {|class=wikitable style="text-align:center;" |- ! rowspan=2| !! colspan=2| marques desubjecte ! colspan=2| marques d'objecte !! colspan=2| marques reflexives |- ! !! ! !! ! !! |- ! 1a persona | ne- || te- || ne- || ta-/te- || ne-/yu- || ta-/yu- |- ! 2a persona | pe- || xe- || ʔa-/ma- || xe- || ʔa-/yu- || yu- |- ! 3a persona | Ø || me- || i-/Ø || wa- || yu- || yu-
Mitjans de comunicació El huichol, com altres llengües indígenes, és usat com una de les llengües vehiculars de l'emissora XEJMN-AM, dependent de la CNDPI i que emet des de Jesús María (Nayarit)
El grup de música popular mexicana Huichol Musical, compost per quatre homes huichols de Santa Catarina, Mezquitic, Jalisco, escriuen cançons que fusionen el llenguatge i la música d'estil huichol amb lletra en espanyol i les tendències musicals més actuals. El seu principal èxit, "Cuisinela" va atreure l'atenció de tot el món i el seu àlbum del mateix nom va ser nominat al Grammy en la categoria de "Millor Àlbum Regional Mexicà" el 2008. http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/470465.html
Referències
Bibliografia Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford University Press. Series: Oxford studies in anthropological linguistics; 4. Gaceta Universitaria. 20 February 2006. El huichol debe escribirse . Guadalajara, Jalisco, Mexico: University of Guadalajara. Grimes, Joseph E. 1955. Style in Huichol discourse. Language, 1955 Jan-March, 31(1):31-35. Grimes, Joseph E. 1959. Huichol Tone and Intonation. International Journal of American Linguistics, 1959 October, 25(4):221-232. Grimes, Joseph E. 1964. Huichol syntax. Mouton. Grimes, José E., et al. 1981. El Huichol: Apuntes Sobre el Lexico. Iturrioz Leza, José Luis, ed. 2004. Lenguas y literaturas indígenas de Jalisco . Guadalajara: Secretaría de Cultura, Gobierno Estatal de Jalisco. Colección: Las culturas populares de Jalisco . (The book's title is inaccurate because the book deals with only one language of Jalisco, Huichol.) Iturrioz Leza, José Luis, Julio Ramírez de la Cruz, et al. 1999. Gramática Didáctica del Huichol: Vol. I. Estructura Fonológica y Sistema de Escritura (in PDF). Guadalajara: Departamento de Estudios en Lenguas Indígenas, Universidad de Guadalajara; Secretaria de Educación Pública. This is volume XIV of Función. Iturrioz Leza, José Luis, Paula Gómez López, and Xitákame Ramírez de la Cruz. 2004. Morfología y sintaxis del nombre. In Iturrioz Leza, JL, ed. Lenguas y literaturas indígenas de Jalisco. Guadalajara: Secretaría de Cultura, Gobierno del Estado de Jalisco. Leyco. Text of the Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas (General Law of the Language Rights of the Indigenous Peoples). In Spanish. McIntosh, John B. 1945. Huichol phonemes. International Journal of American Linguistics, January 1945, 11(1):31-35. Gómez López, Paula. 1999. El huichol de San Andrés Cohamiata, Jalisco . Mexico City: El Colegio de México. Series: Archivo de Lenguas Indígenas de México; 22. 204 pp. Grimes, Joseph E. 2008. Review of Gramática Wixarika I (Iturrioz and Gómez López). International Journal of American Linguistics, July 2008, 74(3): 401-404. OLAC resources in and about the Huichol language
Rescursos per aprendre la llengua
Santos García, Saúl; Tutupika Carrillo de la Cruz; Marina Carrillo Díaz. 2008. Taniuki: curso de Wixárika como segunda lengua. [Taniuki [Our language], course in Huichol as a second language] Nayarit, Mexico: Universidad Autónoma de Nayarit. 90 pp. In Spanish. (news report announcing publication of the book )
Vocabulari i diccionaris Vocabulario huichol (1954) McIntosh y Grimes. 121 p.
Gramàtica Iturrioz Leza, José Luis, Julio Ramírez de la Cruz, et al. 1999. Gramática Didáctica del Huichol: Vol. I. Estructura Fonológica y Sistema de Escritura (in PDF). Guadalajara: Departamento de Estudios en Lenguas Indígenas, Universidad de Guadalajara; Secretaria de Educación Pública. This is volume XIV of Función. Iturrioz, José Luis, ed. 2004. Lenguas y literaturas indígenas de Jalisco. Guadalajara: Secretaría de Cultura, Gobierno del Estado de Jalisco. The bulk of the book addresses the grammar of the Huichol language. Iturrioz, José Luis & Gómez López, Paula. 2006. Gramática Wixárika I. LINCOM Europa. Studies in Native American Linguistics; 3. . 268 pp. (Reference grammar) Iturrioz, José Luis & Gómez López, Paula. 2009. Gramática Wixárika II/III. München/Múnic: LINCOM Europa. 280 pp. (Reference grammar) Àudio
Categoria:Llengües uto-asteques