Julio Herrera y Reissig (Montevideo, 9 de gener de 1875 - ídem, 9 de març de 1910) fou un poeta uruguaià iniciat en el Romanticisme tardà i capdavanter de l'avantguarda modernista en la literatura uruguaiana. Article sobre Herrera y Reissig
Biografia Fill del Dr. Manuel Herrera y Obes i nebot del ministre i més tard president de la República, Julio Herrera y Obes, va ser membre d'una família patrícia uruguaiana, de situació econòmica esplaiada i connexions importants en l'àmbit social i cultural.
L'única condicionament material de Julio Herrera y Reissig va ser la seva precària salut. El 1892, als disset anys, ha d'abandonar els estudis formals a causa d'una malaltia cardíaca congènita, agreujada al contagiar-se de febre tifoide. Aquesta circumstància li impedeix a més qualsevol tipus de viatges, excepte una breu visita a Buenos Aires i curtes visites a ciutats de l'interior de l'Uruguai.
L'experiència mundana és substituïda per la seva condició d'àvid lector i, a partir de 1900, conduïx reunions literàries des de l'àtic de la mansió familiar a Montevideo, coneguda com La Torre de los Panoramas a causa de les importants vistes que des d'allí es tenien al Riu de la Plata.
Allí comença l'evolució des del romanticisme cap a l'avantguarda modernista i surrealista que el convertiria pòstumament en una referència obligada de la poesia llatinoamericana de l'època, al costat de Leopoldo Lugones, Ricardo Jaimes Freyre i Salvador Díaz Mirón.
Mor a Montevideo a la primerenca edat de 35 anys, mentre que la publicació de les seves obres i el consegüent reconeixement literari es produirà anys després. L'escriptor i crític literari uruguaià Ángel Rama (1926-1983) va expressar el següent:
Obra Herrera y Reissig va escriure ficció, assaigs polítics i moltes altres obres, però és sobretot reconegut per la seva producció poètica.
Canto a Lamartine (1898) Epílogo wagneriano a "La política de fusión" con surtidos de psicología sobre el Imperio de Zapicán (1902) Las pascuas del tiempo (1902) Los maitines de la noche (1902) La vida (1903) Los parques abandonados (1902-1908) Los éxtasis de la montaña (1904-1907) Sonetos vascos (1908) Las clepsidras (1909) La torre de las esfinges (1909) Los peregrinos de piedra (1909) Tratado de la imbecilidad del país, por el sistema de Herbert Spencer (escrit entre 1900 i 1902, editat per primera vegada el 2006 per Aldo Mazzucchelli.)
Referències
Vegeu també Literatura llatinoamericana
Enllaços externs
Pàgina d'homenatge amb biografia i selecció de textos
Categoria:Anarquistes uruguaians Categoria:Poetes uruguaians en castellà Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Escriptors de Montevideo Categoria:Artistes anarquistes Categoria:Escriptors uruguaians del segle XIX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Poetes uruguaians del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors uruguaians morts al segle XX