miniatura|Imatge d'un aparell de TENS, que genera impulsos elèctrics amb fins analgèsics. Lelectroteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència del tractament de lesions i malalties per mitjà de l'electricitat.
La història de l'electroteràpia és molt antiga i es remunta a l'aplicació de les descàrregues del peix torpede en l'època grega i romana (vegeu, Història, en fisioteràpia).
Actualment, la tecnologia ha desenvolupat nombrosos aparells per a l'aplicació de l'electroteràpia sense córrer riscos d'efectes secundaris.
Els principals efectes dels distints corrents d'electroteràpia són: Antiinflamatori. Analgèsic, per exemple la TENS. Millora del trofisme. Potenciació neuromuscular. Tèrmic, en el cas d'electroteràpia d'alta freqüència. Ocasionalment, per depressió endògena severa que no respon als tractaments farmacològics, la teràpia electroconvulsiva (electroxoc).
Aplicació S'aplica en processos dolorosos, inflamatoris múscul-esquelètics i nerviosos perifèrics, així com en atròfies i lesions musculars i paràlisi.
Hi ha la possibilitat d'aplicar-la combinada amb la ultrasonoteràpia.
L'electroteràpia és una prescripció mèdica i és aplicada per un fisioterapeuta o bé una tècnica de tractament aplicada en mans d'un cinesioterapeuta, depenent del país.
Potencial d'acció
És la unitat bàsica de comunicació d'un nervi en repòs que té una càrrega de 60-90 mV. La velocitat a la qual es propaga el potencial d'Acció depèn el diàmetre del nervi i també si aquest està mielinitzat o no.
Vegeu també Electrofisiologia electromedicina producte sanitari
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Pàgina principal de l'AEMPS d'Espanya Societat Espanyola d'Electromedicina i Enginyeria Clínica SEEIC Tecnologies Sanitàries - pàgina de divulgació Federació Espanyola de Tecnologies Sanitàries FENIN Federació Europea de Tecnologies Sanitàries EUCOMED
Categoria:Fisioteràpia