El portunyol riverense (castellà: portuñol riverense; portuguès: portunhol riverense), també conegut com a fronterer, fronteiriço (portuguès) o misturado, és un dialecte portunyol; és a dir, és format a partir del contacte del portuguès i del castellà (encara que de vegades és ininteligible per als parlants d'algun d'aquests dos idiomes). És parlat a la frontera entre l'Uruguai i el Brasil, i més específicament en la zona de les ciutats germanes de Rivera i Santana do Livramento. Aquest tram de la frontera es diu "Frontera de la Pau". miniatura|Frontera de la pau entre Rivera i Livramento. Característiques generals Com a tota llengua, el portunyol uruguaiano-brasiler és molt dinàmic i heterogeni, existint-ne un continu de dialectes que van des del castellà riuplatenc (castihano, en portunyol) fins al portuguès brasiler "estàndard" (brazilero, en portunyol). No obstant això, en té una variant que és la més utilitzada, i que pot prendre's com base d'estudi: aquesta se situa geogràficament a la zona que té com centre les ciutats de Rivera i Santana do Livramento, i s'estén per una franja de diversos quilòmetres al llarg de la frontera, abastant territori d'ambdós països. A aquesta variant es refereix aquest article, encara que d'aquí en endavant serà nomenada simplement portunyol o riverense (gentilici castellà dels nadius del departament de Rivera i de la seva capital), noms pels quals la identifiquen les persones que la parlen.
La majoria dels lingüistes classifiquen al portunyol com un dialecte del portuguès (més notablement Alberto Elizaincín, qui tècnicament ho anomena DPU - dialecte portuguès de l'Uruguai), encara que no existeix un consens. El que es pot dir amb certesa, és que per rebre l'aportació dels dos idiomes, el portunyol és una llengua molt rica, en el sentit que té gran varietat de sinònims i paraules més precises per a expressar connotacions específiques, a més de tenir una major riquesa fonètica. D'altra banda, no és veritat que el riverense sigui una simple barreja de dos idiomes que no segueix regles gramaticals precises.
Origen L'origen del portunyol pot remuntar-se a l'època de la dominació espanyola i portuguesa, en la qual no estava ben definit a qui pertanyien aquests territoris, passant d'una corona a l'altra de manera successiva. No solament el portuguès i el castellà van tenir influència sobre el portunyol, sinó també les llengües indígenes, en alguns casos; per exemple: gurí (nen), mamboretá (mantis religiosa), caracú (os de vaca).
Ortografia i fonètica El riverense no té una ortografia definida formalment, però en aquest article es presentarà una ortografia del portunyol de manera que els seus fonemes puguin ser representats de la forma més exacta i consistent possible, destacant les característiques fonològiques d'aquesta llengua. Cal destacar que no tots els portunyol-parlants utilitzen la mateixa pronúncia per a les mateixes paraules (com ocorre també amb moltes altres llengües). No obstant això, es tria l'escriptura que és més representativa de les característiques més freqüents i distintives.
Fonemes i la seva representació ortogràfica Es tria una representació més propera a la qual s'usaria si es tractés de transcriure els fonemes a l'idioma castellà (per ser aquest l'idioma que se li ensenya als uruguaians, que és la nacionalitat de la majoria dels quals parlen aquest dialecte), excepte per als fonemes que no es poden representar mitjançant l'alfabet castellà, com per exemple les vocals nasals.
Vocals castellanes Les vocals castellanes es pronuncien com les cinc vocals de l'idioma castellà:
lletraAFIportunyolpronúncia (AFI)castellàportuguès a papa papa, patatabatatacatarata cataratacatarata e peshe pezpeixedetergente detergentedetergente i cisco mugresujeira (cisco)niño nidoninhociá cenarjantar (cear) o ontonte anteayeranteontemoio ojoolhoposo pozopoço u yururú triste, melancólicojururunu en elnoacuá ladrarlatir
Vocals nasals AFIlletresportunyolpronúncia (AFI)castellàportuguès ã masã manzanamaçãlã lanalãsã sana (adj.)sãan (*) cansha cancha campo esportivo en (*) pênsaũ piensan pensam in (**) intonce entonces então õ garsõ mozo (de bar o restaurante), camarerogarçomtõ tonotomon (*) intonce entoncesentão ũ ũ unoumcũtigo contigocontigoniñũ ningunonenhummaũ manomão (*) abans de s, sh, y, z, ce, ci. (**) abans de s, sh, y, z, ce, ci, o quan és la primera síl·laba de la paraula i no és seguida per ga, gue, gui, go, gu, ca, que, qui, co, cu o k.
Les vocals nasals es pronuncien expirant part de l'aire pel nas i part per la boca; no tenen corresponents en castellà i generalment deriven de paraules del portuguès.
És molt important distingir les vocals nasals, perquè poden canviar totalment el sentit de la paraula, com en els següents exemples:
paũ (pa) i pau (pal) nũ (en un) i nu (en el/al) nũa (en una) i núa (nua) ũ (un) i u (el) cũ (amb) i cu (anus - paraula vulgar) ũs (uns) i us (els)
Vocals semiobertes lletraAFIportunyolpronúncia (AFI)castellàportuguès é té téchápél pielpelevéia viejavelha ó fófóca chismefofocapóso puedoposso
És molt important distingir les vocals obertes (é, o) perquè poden canviar totalment el sentit de la paraula, com en els següents exemples:
avó (àvia) i avô (avi) véio (vell) i veio (va venir) véia (vella) i veía (vena) póso (puc) i poso (pou)
Consonants En el següent quadre, quan es refereix a l'espanyol o castellà, en realitat s'està referint a la varietat del castellà tal com és parlada a l'Uruguai, i quan es refereix al portuguès, s'està referint al portuguès brasiler i, en particular, al portuguès gaúcho (de l'estat de Rio Grande do Sul).
lletraAFInomdescripcióexemples i contraexemplesbb, βbeRepresenta el mateix fonema que en castellà i portuguès. Sempre és bilabial.bravo (cas. enfadado, port. zangado).ck, sceQuan precedeix a una vocal o a una consonant distinta de h, es pronuncia igual que en castellà i portuguès. És a dir, representa al fonema /k/ quan és seguida per les vocals a, o, u, ã, õ, ũ, ó, o per una consonant distinta de h; i representa al fonema /s/ quan precedeix a les vocals e, i, é.cacimba (cas. cachimba, port. cacimba).chce hacEs pronuncia sempre com en castellà. És equivalent al fonema representat per tch en portuguès.che (cas. che, port. tchê), bombacha (roba interior femenina), bombasha (pantalons de gautxo).dd, ðdeEs pronuncia sempre com en castellà. Cal destacar que mai es pronuncia com en algunes zones del Brasil, on té un so dy ().diploide (cas. diploide, port. diplóide ).ffefaRepresenta el mateix fonema que en castellà i portuguès.gg, , χgeQuan precedeix a les vocals a, o, u, ã, õ, ũ, ó, o a una consonant, representa al mateix so que en castellà i portuguès. Quan precedeix a les vocals e, i, é, representa al mateix so que la j castellana.gagueyá (cas. tartamudear, port. gaguejar), geologia (cas. geología, port. geologia).h hacÉs muda, excepte quan és precedida per una c o una s. En portunyol, només porten h les paraules que també la porten tant en castellà com en portuguès.hoye (cas. hoy, port. hoje), oso (cas. hueso, port. osso)jχjotaRepresenta al mateix fonema que en castellà.jirafa sona com en castellà i yirafa com en portuguès (cas. jirafa, port. girafa)kkcaRepresenta al mateix fonema que en castellà i portuguès.llelaRepresenta al mateix fonema que en castellà. Cal destacar que en portuguès, una l al final d'una paraula pot pronunciar-se com u. En riverense això mai passa.Brazil (cas. i port. Brasil)mmemaRepresenta al mateix fonema que en castellà. Notar que en portuguès, una m al final d'una paraula, per exemple, pot pronunciar-se de moltes formes distintes, depenent de les lletres que l'antecedeixen.nn, ŋenaRepresenta al mateix fonema que en castellà, excepte en els casos assenyalats a l'apartat sobre vocals nasalitzades.amên (cas. amén), amêñ (port. amém), inté (cas. hasta luego, port. até mais), sanga (cas. zanja, port. trincheira)ñena palatalRepresenta al mateix fonema que en castellà (i que en portuguès es representa amb nh).niño (cas. nido, port. ninho), carpiñ (cas. calcetín, port. meia), muñto (cas. mucho, port. muito), ruñ (cas. malo, port. ruim)pppeRepresenta al mateix fonema que en castellà i portuguès.qkcuRepresenta al mateix fonema que en castellà i portuguès.rr, erraRepresenta al mateix parell de fonemes que en castellà.ss, zessaRepresenta al mateix fonema que en castellà; excepte si es troba al final d'una paraula i la paraula següent comença amb vocal, ó si es troba abans d'una consonant sonora. En aquests dos darrers casos es transforma fonèticament a l'equivalent a la z portuguesa. S'articula amb la punta de llengua dirigida cap les dents superiors.asesino (cas. asesino, port. assassino), llegit com en portuguès seria azezino , paraula que no existeix en portuñol; más flaco (cas. más flaco, port. mais magro), más gordo (cas. más gordo, port. mais gordo)shessa hacRepresenta al mateix fonema que en portuguès es representa per ch (o sia, és la sh anglesa)shuva (cas. lluvia, port. chuva); aflósha (cas. no molestes, port. não perturbe)ttteRepresenta al mateix fonema que en castellà. Notar que en portuguès a vegades es la pronuncia com la ch castellana, o també com ty. tímidamente (port. timidamente ).vvveRepresenta al mateix fonema que en portuguès. La seva articulació és labiodental, o més rarament, lleugerament bilabial, aproximant els llavis però sense que es toquin com en el cas de la b.vaso (cas. vaso, port. copo), si es pronunciés com en castellà, seria baso (cas. bazo, port. baço)wwve dobleS'utilitza en les paraules que venen de l'anglès, i es pronuncia u, encara que convé utilitzar la norma ortogràfica del portuñol per als mots estrangers que ja formen part d'aquest llenguatge whisky o uísqui (cas. güisqui o whisky, port. uísque), show o shou (cas. espectáculo, port. espetáculo, concerto o show).xksics, xeixRepresenta al fonema /ks/.excelente (excel·lent)y, ji gregaÉs igual que en castellà riuplatenc; essent consonant, excepte al final d'una paraula que acabi amb diftong o triftong, on rebre el mateix so que la vocal i.yurá (cas. jurar; port. jurar); Uruguay (port. Uruguai); yacaré (cas. yacaré, port. jacaré)zzzetaRepresenta al mateix fonema que en portuguès. És a dir, a diferència de la s, és sonora (provoca vibració de les cordes vocals), com imitant el so d'una mosca o abella.caza (cas. casa, port. casa); casa (cas. caza, port. caça)zyz, , zeta jeS'usa en paraules que tenen un fonema que canvia contínuament entre z i y (segons l'interlocutor). cuazye (cas. casi, port. quase); ezyemplo (cas. ejemplo, port. exemplo).
Regles d'accentuació ortogràfica L'accent prosòdic és la major força amb la qual pronunciem una síl·laba en una paraula. La síl·laba accentuada es denomina tònica, i àtones les restants. Pel seu accent les paraules es divideixen en:
Agudes: les quals estan accentuades a l'última síl·laba: asador, cantá (cantar), sabê (saber), numerô (va numerar), algũ (algun). Planes: les accentuades a la penúltima síl·laba: caça (casa), canta, sap, numéro (numero). Esdrúixoles: les accentuades a l'antepenúltima síl·laba: esplêndido (esplèndid), helicôptero (helicòpter), número. Sobresdrúixoles: les accentuades alguna síl·laba anterior a l'antepenúltima: dêbilmente (feblament), pacíficamente, insínemelo (ensenyi-m'ho).
L'accent ortogràfic és la forma de representar a l'accent prosòdic, i en riverense consisteix en una titlla (´) (també anomenat accent agut) o un accent circumflex (). L'accent circumflex s'usa quan la vocal forta de la síl·laba tònica és la lletra "e" tancada o la lletra "o" tancada (o sia, la "e" i la" o", pronunciades com en castellà). A la resta dels casos s'usa la titlla.
Però no totes les paraules porten accent ortogràfic; i no sempre les titlles s'utilitzen per a representar l'accent prosòdic, sinó que també per a representar una vocal oberta ("é", "ó"), com es va esmentar a la secció anterior (encara que generalment ambdós usos coincideixen).
Paraules que porten accent ortogràfic