Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc. El seu nom original era Mustafà Kemal i el sobrenom Atatürk significa "pare dels turcs"; fins al 1934 el seu nom va ser Gazi Mustafà Kemal Paşa. Va ser un oficial de l'exèrcit turc i cèlebre estadista així com el fundador i primer president de la moderna República de Turquia.
Va ingressar a l'escola militar turca a 12 anys, on va afegir el nom Kemal al seu nom de Mustafà. Va estudiar després a l'escola militar de Monastir (1895) i a la d'Istanbul (1899). El 1905 es va diplomar a l'acadèmia de guerra d'on sortí amb el grau de capità i fou enviat a Damasc on va fundar el grup Vatan ve Hürriyet (Pàtria i Llibertat). Va tornar després a Salònica i es va incorporar al moviment İttihad ve Terakki (Unió i Progrés) però no es va entendre del tot amb aquest moviment i en especial amb Enver Paixà.
Mustafà Kemal va entrar en combat en les campanyes de Líbia contra Itàlia (1912), les guerres balcàniques (1915), el Caucas (1916) i com a general a Síria i Palestina (1917). Entremig fou agregat militar a Bulgària (1914-1915). Es va consagrar com a comandant militar de renom servint al comandament d'una divisió a la batalla de Gal·lípoli (1915). Després de la derrota de l'Imperi Otomà a mans dels Aliats, i els projectes per les particions com a resultat d'aquesta, Mustafà Kemal va liderar el Moviment Nacional Turc, que desembocaria en la Guerra d'Independència Turca o Kurtuluş Savaşı (guerra d'alliberament). Les seves brillants campanyes militars van conduir a l'alliberament del país i l'establiment de la República de Turquia.
Com a primer president de la República, Mustafà Kemal va introduir una varietat de reformes de gran abast per procurar establir un estat modern, democràtic i secular. El suposat sobrenom o títol dAtatürk no és més que el resultat de la «Llei en relació als Cognoms» de 1934, aprovada per la Gran Assemblea Nacional de Turquia (Türkiye Büyük Millet Meclisi), la qual unànimement, el 24 de novembre de 1934, va assignar a Mustafà Kemal el cognom de «Atatürk» (que significa "pare" o "avantpassat" dels turcs).
Joventut i educació miniatura|esquerra|Casa natal d'Atatürk, a Salònica. Kemal va néixer a Salònica, actualment a Grècia, una ciutat llavors anomenada Selânik i que formava part de l'Imperi Otomà. La seva casa natal és avui dia el consolat turc i un museu. D'acord amb el costum turc d'aquest temps, se li va donar l'únic nom de Mustafà. El seu pare, Ali Rıza Efendi, era un oficial de duanes que va morir quan Mustafà era encara un nen, i la seva mare era Zübeyde Hanım. L'única germana que sobreviu és Makbule (Atadan, n. 1885). Makbule conta que al seu germà li agradeva irmik helvası com postres i iogurt, i que s'acostuma menjar kuru fasulye (mongetes) a l'escola militar. http://www.ataturkinkilaplari.com/ak/35/kiz-kardesi-makbule-atadanin-anlatimiyla-ataturk.html
miniatura|esquerra|Kemal amb sa mare Zübeyde i sa germana Makbule
Durant l'educació primària va assistir a l'escola de Semsi Efendi, la primera escola privada a Salònica que ensenyava d'acord amb el nou mètode, però quan el seu pare va morir va haver d'abandonar l'escola. Mustafà i la seva mare es van mudar a casa del seu oncle, al camp. La seva mare el va criar i van viure així durant algun temps. Mustafà Kemal treballava a la granja, però la seva mare estava preocupada per la seva educació, i finalment van decidir que Mustafà anés a viure amb la seva tia, germana de la seva mare, a Salònica. Va fer l'escola secundària en un institut militar turc a Grècia, on va rebre el sobrenom de Kemal (el Perfecte) per part del seu professor de matemàtiques, en reconeixement de la seva brillantor. Mustafà Kemal va entrar a l'Acadèmia Militar (Askeri Idadisi) de Monastir (avui Bítola, a Macedònia del Nord) el 1895, on va destacar per la seva rectitud, la seva laboriositat i la seva forta ambició. Instintivament, posseïa una visió global dels esdeveniments, que sabia valorar amb exactitud i afrontava els problemes d'una manera radical. Igualment, va aconseguir imposar-se entre els seus companys, gràcies als molt lúcids i realistes comentaris que aportava sobre els esdeveniments.
El nacionalisme turc miniatura|esquerra|Kemal amb el grau de capità Mentre estudiava a Monastir, la guerra turco-grega de 1897 prosseguia. La creació d'estats independents, que agrupaven minories que havien estat sota la dominació de l'Imperi Otomà, va fer despertar per primer cop sentiments patriòtics en els joves militars de l'Imperi, entre els quals es trobava Kemal. Aquest va participar amb ardor en les discussions sobre la creació d'una pàtria les fronteres de la qual fossin definitives, contràriament a la inestabilitat de l'Imperi Otomà, i es va interessar pels problemes nacionals. Després d'acabar amb èxit els seus estudis a l'Escola Militar, Mustafà Kemal es va traslladar a Istanbul i va entrar a la classe d'infanteria de l'Acadèmia Militar (Harbiye Harp Okulu) el 13 de març de 1899. Atès que la llibertat d'expressió no existia sota l'administració monàrquica del sultà Abdülhamid, va organitzar reunions clandestines per discutir amb els seus camarades els mitjans de trobar una solució a la greu situació política en què es trobava sumit l'Imperi Otomà. A més a més, malgrat la severa disciplina de l'acadèmia militar, on les discussions polítiques estaven totalment prohibides, va editar un diari clandestí destinat a tots els alumnes de l'acadèmia, perquè prenguessin consciència dels problemes del país. Va acabar la seva formació militar l'11 de gener de 1905 amb el grau de capità d'estat major, alhora que continuava amb les seves reunions clandestines. Una d'elles va ser denunciada i suspesa, i com a conseqüència, Mustafà Kemal va ser allunyat d'Istanbul i destinat al 5è exèrcit de Damasc.
Un cop a Damasc, el 1906 Mustafà Kemal va fundar una societat secreta, Vatan ve Hürriyet ("Pàtria i Llibertat"), en col·laboració amb un estudiant de medicina i un dels seus íntims amics. Va transformar-se en un actiu opositor al règim otomà. El seu únic objectiu era provocar la revolució. Encara que les directrius no estaven clarament tractades ni definides, el jove Mustafà Kemal tenia una idea clara de la nació oposada a la de l'imperi. En aquest aspecte va saber aprofitar-se de les aportacions de la Revolució Francesa. Aleshores hi havia a Damasc molts estrangers, però pocs susceptibles de compartir les seves idees revolucionàries, quan el que ell buscava era un terreny propici per propagar.
miniatura|esquerra|Kemal a Trípoli el 1912 Per tal de divulgar a Macedònia aquestes idees, Mustafà Kemal va abandonar clandestinament Damasc en direcció a Salònica, on, amb els seus antics amics, va formar la segona secció del comitè Pàtria i Llibertat. Després del seu retorn a Damasc el 1907, va ser destinat a l'estat major del tercer exèrcit a Salònica. Un cop allà, Mustafà Kemal es va retrobar amb els seus antics companys, agrupats tant en l'associació Pàtria i Llibertat com en el "Comitè Unió i Progrés" (İttihat veu Terakki Partisi), (comunament conegut com els Joves Turcs), al qual es va afiliar, tot i que les idees revolucionàries no coincidien amb les seves. El 23 de juliol de 1908 el Comitè va fomentar una revolució per proclamar la monarquia constitucional (Mesrutiyet). Després d'aquesta reunió, Mustafà Kemal va ser destinat a Trípoli, acceptant la missió de defensar l'última colònia otomana que quedava al nord d'Àfrica. De nou a Salònica, el 1909, va prendre part en el II Congrés del Comitè Unió i Progrés. En aquest va suggerir que el Comitè es convertís en un partit polític, que l'exèrcit es mantingués al marge de la política, que s'imposés el principi d'igualtat i s'establís una distinció entre els afers religiosos i els governamentals.
Aquest mateix any, Els Joves Turcs van desallotjar del poder el soldà Abdülhamid II, i Kemal va esdevenir una important figura militar. El 1911 va ser enviat a la província de Líbia per prendre part en la defensa contra la invasió italiana. Durant la primera part de la Guerra dels Balcans, Kemal va romandre a Líbia, però el juliol del 1913 torna a Istanbul i és nomenat comandant de la regió militar de Gal·lípoli, a la costa de Tràcia. El 1914, probablement per allunyar de les lluites pel poder a la capital, és nomenat Agregat militar a l'ambaixada turca a Sofia (Bulgària).
Primera Guerra Mundial miniatura|esquerra|Mustafa Kemal Atatürk el 1918. miniatura|Mustafà Kemal l'any 1915 com a comandant de la 19a Divisió L'Imperi Otomà va entrar a la Primera Guerra Mundial fent costat a Alemanya. Kemal va ser destinat a Rodostó (avui Tekirdağ) sobre el Mar de Màrmara. La zona sota el seu comandament incloïa Gal·lípoli. Allà, al capdavant de la 19a Divisió, va tenir una destacada actuació en les batalles de març i agost de 1915 (aquesta última, a Sari Bair) defensant la zona contra el desembarcament aliat (tropes angleses, franceses i d'ANZAC). En aquestes batalles va llaurar la seva fama com brillant cap militar i va esdevenir heroi nacional, i va aconseguir el grau de Paşa (comandant).
Durant 1917 i 1918 va ser destacat al Caucas per lluitar contra les forces imperials russes, on va obtenir noves victòries. Va ser traslladat després a Hedjaz, Aràbia (avui Aràbia Saudita), on la Revolta àrab cobrava impuls. Progressivament, es va tornar més i més crític de la incompetència amb què el govern del Sultà conduïa la guerra, així com del control que l'Imperi Alemany exercia sobre el soldanat. Va renunciar al comandament i va demanar la baixa, però finalment va acordar retornar al capdavant de les forces otomanes a Palestina.
L'octubre de 1918 els otomans van capitular, i Kemal va ser un dels líders de la facció que afavoria la política de defensar els territoris de parla turca de l'imperi, acceptant al mateix temps la retirada de tots els territoris no turcs. L'armistici de Mudros, signat el 30 d'octubre de 1918, va segellar la derrota dels imperis centrals davant les potències de la Triple Aliança. Els seus termes van ser pràcticament els d'una capitulació incondicional, ja que, d'acord amb el capítol set, el més important, es reconeixia als aliats la facultat d'ocupar qualsevol punt estratègic del territori otomà que "posés en perill la seva seguretat". Va ser així com els anglesos van ocupar Mossul el 3 de novembre de 1918, els francesos s'instal·laren en ciutats de l'Anatòlia meridional com Urfa, Gaziantep, Maraş, Adana i els seus voltants durant el curs de gener de 1919, i els italians arribaven a Antalya el 29 d'abril del mateix any. La presència estrangera estava pràcticament per tot el país. El sentiment nacionalista turc va ser exacerbat per l'ocupació grega d'Izmir el maig de 1919. Mustafà Kemal va decidir llavors marxar a Anatòlia. El 16 de maig de 1919, va abandonar Istanbul en un petit vaixell anomenat Bandirma, i el dia 19 de maig va desembarcar a Samsun, a la mar Negra oriental, planejant organitzar un moviment de resistència. Serà aquesta una data important, ja que marca el començament de la guerra d'Independència Turca. L'ocupació d'Izmir va ser ratificada després pel que estableix el tractat de Sevres, i la invasió de les tropes gregues, franceses i britàniques que el juny del 1920 van ocupar Bursa, Uşak i Nazilli.
miniatura|esquerra|Estàtua de Kemal prop d'on desenvolupà la batalla de Gal·lípoli (1915)