Les Festes del Tura és la festa major d'Olot. El seu nom prové de la patrona de la ciutat, la Verge del Tura, i se celebren pels volts del dia 8 de setembre. Les festes en honor de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, ja es troben documentades al , si bé es té notícia d'actes festius que es van organitzar amb motiu d'aquesta diada a partir de 1636, any que està documentada la celebració del correbou, ball a la plaça i seguidilles.
És una de les festes majors estivals més concorreguda de Catalunya i es caracteritza pel gran nombre d'actes i concerts a l'aire lliure. Es desenvolupen íntegrament dins de la ciutat, sobretot al nucli antic. Un dels actes més destacats és el ball de gegants, nans i cavallets a la Plaça Major de la vila. Els Gegants d'Olot, el Gegant i la Gegantessa, encapçalats pel Cap de Lligamosques són les figures més representatives.
Descripció miniatura|Els Gegants d'Olot|esquerra L'esquema actual de la festa configurat pels actes més tradicionals ja s'estructura a partir de l'any 1850. El dia 8, diada de les Mares de Déu Trobades (la Mare de Déu del Tura n'és una), comença la festa amb una ofrena floral a la imatge, seguida de la Missa Solemne i la processó. Els actes més populars i més esperats pel públic són els que hi participen els gegants, els nans i els cavallets, que a Olot anomenen cabeçuts i cavallets. Els olotins tenen un especial afecte per aquestes figures, que assumeixen popularment la categoria de símbols de la població. Els gegants són les figures més emblemàtiques, les testes són veritables obres escultòriques d'artistes d'anomenada com Miquel Blay i Celestí Devesa. Van acompanyats del famós Lligamosques, un capgròs dels més antics documentats a Catalunya. El conjunt de capgrossos, tots amb testes diferents, té un aspecte molt arcaic i són dels únics que porten llances com era comú al . Els cavallins enamoren sobretot per les evolucions de la seva dansa.
L'acte central se celebra el migdia del dia de la Mare de Déu del Tura, amb la plaça plena de gent, on els nans, els gegants i els cavallets, per aquest ordre, executen la seva dansa al so de la cobla, en un ritu repetit que tothom coneix i que es desenvolupa amb la màxima sobrietat i solemnitat.
La festa compta també amb tot un seguit d'actes tradicionals com les revetlles; el concurs de carrosses anomenat “Cos Iris”, molt popular al i principis del XX; les sardanes, el correfoc, la popular Tornaboda i el correbou. La tradició taurina d'Olot ve avalada per comptar amb la segona plaça de braus més antiga de la península. Olot compta també amb un conjunt de gegants, bestiari i capgrossos de barris que tenen el seu paper a la festa participant en la cercavila de la Farandola olotina.
Pel que fa a les activitats nocturnes, destaca la Turinada que està esdevenint la festa nocturna més multitudinària, esbojarrada i popular.La Turinada i el Ball de l'Hora d'Olot es fan grans Aquesta és una festa/rua que travessa el centre d'Olot acabant al carrer del Tura, on se celebra el Ball de l'Hora, comprimit per la multitud, amb molts decibels, aigua i globus gegants. Tot i no dur gaire més de 15 edicions, la Turinada s'està consolidant com una autèntica tradició olotina.
Altres actes que tenen lloc durant aquests dies són els concerts de música, "La Batalla de les Flors" -desfilada de carrosses i batalla de confeti-, competicions esportives, curses de braus, el correfoc a càrrec de Pim Pam Pum Foc i, darrerament, els "encierrus". Una bona mostra de la participació ciutadana a les propostes festives són també l'Estirada de corda o el concurs de Llançament de Pinyol d'Oliva. Les festes del Tura es clouen cada any amb una gran exhibició pirotècnica seguida de nou pel tradicional Ball dels Gegants, amb espelmes, a la plaça Major.
Personatges de les festes miniatura|Capgrossos a la plaça Major d'Olot en la seva festa major. Màrius Aguirre i Serrat-Calvó (entre 1888 i 1910). Els Gegants d'Olot, nans o cabeçuts i cavallets o cavallins, juntament amb la resta de la faràndula, com l'Àliga Vella, l'Àliga Nova, el Bou, el Drac del Carme, el Pollastre, el Conill amb els dos Conillets, la Vaca Simforosa, el Gat, el Porc i el Xai, en Clam, els gegants i cap de lligamosques de Sant Miquel; els gegants de Sant Francesc, els gegants de la Caixa; els gegants, cabeçuts, cavallets i cap de lligamosques de sant Cristofol i mas Bernat; els gegants de Pequín, el Cucut i la Xurruca, el Pubill i la Pubilla, l'Apotecari i Senyora, els Gegants i cap de Lligamosques de l'Art Cristià (que actualment no surten); el Nen de Rialles i els Sols, la Cabreta del Cornamusam, en Croscat i la Margarida i la Bisaroca; en Jepet i la Cisqueta, el Gallarut, els capgrossos de l'Eixample, el Santonegro, el Mussol i els mussolets, són en diverses ocasions d'aquestes dates els protagonistes en els diversos cercaviles que volten pels carrers d'Olot.
Reconeixements L'any 1996 es va declarar com a Festa Tradicional d'Interès NacionalFestes tradicionals d'interès nacional , gencat.cat i l'any 2010 (el mes de novembre) la van declarar com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. El 12 de novembre de 2012, va rebre el premi ARC com a millor programació musical de Festa Major.
Cartell
Un dels elements essencials de les Festes del Tura és el cartell. Històricament hi ha hagut èpoques que el cartell era encarregat a un artista rellevant de la ciutat i altres èpoques que s'elegia a través d'un concurs on qualsevol persona pot presentar la seva proposta de cartell i un jurat l'elegeix. Actualment s'alternen els dos models, un any s'encarrega directament i l'any següent es fa concurs de cartells. Els cartellistes han estat:
1956: Jordi Farjas i Darnés 1957: Josep M. Dou i Camps 1958: Sebastià Congost i Pla 1959: Marià Oliveras Vayreda 1960: Xavier Carbonell i Serra 1961: Francesc X. Mas Demiquels 1962: Jordi Farjas i Darnés 1963: Joan Vilà Moncau 1964: Joan Granados 1965: Rafael Griera 1966: Xavier Carbonell i Serra 1967: Xavier Carbonell i Serra 1968: Ramon Teixidor i Arderiu 1969: Ramon Teixidor i Arderiu 1970: Ramon Teixidor i Arderiu 1971: Ramon Teixidor i Arderiu 1972: Jesús Coma 1973: Jesús Coma 1974: Kim Domene 1975: Nicolau Gironés 1976: Miquel Plana 1977: Josep M. Peré Solanilla 1978: Jaume Bach 1979: Rosa Serra 1980: Kim Domene 1981: Miquel Plana 1982: Ramon Planes 1983: Joan Armengol - Magda Pujolàs 1984: Josep M. Creus 1985: Narcís Coderch 1986: Jordi Domènech 1987: Jordi Arrey 1988: Ester Jaume 1989: Magda Pujolàs 1990: Anna Manel·la 1991: Joan Armengol 1992: Miquel Ferrés 1993: Esteve Planella 1994: Tat Vilà 1995: Kim Domene 1996: Tavi Algueró 1997: Xavier Bulbena 1998: Marcel Dalmau 1999: Pere Rovira 2000: Pep Solé 2001: Carles Congost 2002: Carles Congost 2003: Teia Boada 2004: Pere Plana i Puig (Planapuig) 2005: Xevi Prat 2006: Joan Clapera Mayà 2007: Daniel Colomer 2008: Juli Batallé. 2009: Jaume Vilanova, amb la col·laboració de Lluc Llobet. 2010: Rafael Griera. 2011: Carles Cargol. 2012: Rita Martorell. 2013: Albert Parés. 2014: Àngel Rigall. 2015: Ainhoa Díaz. 2016: David Lòpez. 2017: Roser Matas. 2018: Pep Sau. 2019: Albert Roura 2021: Lluís Juanola 2022: Eloi Casanovas 2023: Elies Plana. 2024: Janina Bach Pujol 2025: Eduard Sacrest "Rice" 2026: Montse Solanilla
Pregoners 1966: Josep Munteis 1967: Carles Sentís 1968: Esteve Bassols Montserrat 1969: Joan Teixidor 1970: Andreu Avel·lí Artís, àlies Sempronio. 1971: Antoni Noguera Massa 1972: Martí Bassols 1973: Lluís Miravitlles 1974: Joan Gich Bech de Careda 1975: Xavier Montsalvatge 1976: Albert Dou 1977: Martirià Llosas Serrat-Calvó 1978: Ramon Mulleras Cascante 1979: Miquel de Garganta 1980: Ramon Pla i Coral 1981: Esteve Puigmal 1982: Maria del Tura Bolòs 1983: Alexandre Cuèllar 1984: Josep Faulí 1985: Eduard de Balle 1986: Quim Monzó 1987: Joan Casulà 1988: Salvador Alsius 1989: Miquel Calzada 1990: Joan Grau 1991: la Farinera d'Olot 1992: Martí Bassols 1993: Joan Barril 1994: Joan M. Pujals 1995: Josep Puigbó 1996: Joan Hortalà 1997: Pere Planella 1998: Mn. Jaume Llagostera 1999: Toni Soler 2000: Joan Fageda 2001: Quadre de veus de Ràdio Olot 2002: Xavier Casas Masjoan 2003: Jordi Oliveras 2004: Domènec Moli 2005: Margarida Casacuberta 2006: Jordi Pujiula 2007: Déu n'hi duo 2008: Cristóbal Colon Palasí 2009: Gaspar Hernàndez 2010: Pim Pam Pum Foc 2011: Club Patinatge Artístic Olot 2012: Òmnium Cultural de la Garrotxa 2013: Sr. Faus 2014: AOAPIX 2015: Pep Nogué 2016: Col·lectiu de Tures de la Ciutat d'Olot 2017: Pere Ribes Grabuleda 2018: Carnavalesca d'Olot i Castellfollit de la Roca. 2019: Mn. Joan Soler i Ribas 2021: Unió Esportiva Olot 2022: Tavi Algueró i Àngel Rigall 2023: Club Hoquei Olot. 2024: AV Barri de Pequín 2025: Bombers d'Olot 2026: Jordi Sellas i Ferrés
Referències
Enllaços externs
Pàgina web de les festes del Tura d'Olot
Categoria:Cultura d'Olot Categoria:Festes tradicionals d'interès nacional