miniatura|Plànol dels districtes de Barcelona vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona. Actualment la ciutat està dividida en deu districtes, aprovats l'any 1984 i que responen a criteris històrics i funcionals.
Cada districte se subdivideix en barris, amb caràcter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius són l'agrupació de diversos barris històrics més petits. La delimitació vigent en setanta-tres barris fou adoptada el 2006.
La divisió administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduïda el 1847, però la delimitació d'uns i altres ha anat variant.
Institucions i competències Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisió i de gestió econòmica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i béns del districte.
Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i està integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'alcalde de Barcelona; cada partit polític hi és representat segons els seus resultats electorals al districte.
La Comissió de Govern de cada districte és presidida pel regidor o regidora i té la funció d'òrgan executiu. El regidor de Districte és elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre té el mateix color polític que el Consell Municipal de Districte.
Els 10 districtes i 73 barris +Districtes i barris de Barcelona (2021) <center>Núm. DistricteImatge Superfície km² Població (2021) Densitat hab/km²Barris Regidor/aNúmNomPoblacióSuperfície(ha) 1 Ciutat Vella113x113px 4,11 109.672 26.684,21 El Raval48.688110 Albert Batlle (PSC)2El Gòtic22.85081,63La Barceloneta15.125109,54Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera23.009111 2 Eixample113x113px 7,46269.349 36.105,85 Fort Pienc33.44592,9Jordi Valls (PSC)6Sagrada Família52.164104,27Dreta de l'Eixample44.0882128L'Antiga Esquerra de l'Eixample43.046122,89La Nova Esquerra de l'Eixample57.906134,110Sant Antoni38.70080,4 3 Sants-Montjuïc113x113px 22,68187.026 8.246,311 El Poble Sec40.204458,5 Raquel Gil (PSC)12la Marina del Prat Vermell1.3561.403,4013la Marina de Port31.092126,914la Font de la Guatlla10.23929,715Hostafrancs16.1024116la Bordeta19.45157,217Sants-Badal24.90341,518Sants43.679109,5 4 Les Corts113x113px 6,0281.576 13.550,819 les Corts45.943141 David Escudé (PSC)20la Maternitat i Sant Ramon23.825191,521Pedralbes11.808268,5 5 Sarrià-Sant Gervasi113x113px 19,91149.201 7.493,822 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes4.7601.132,90Maria Eugènia Gay (PSC)23Sarrià24.769304,724les Tres Torres16.35678,825Sant Gervasi-la Bonanova25.984223,426Sant Gervasi-Galvany47.346166,927el Putxet i el Farró29.98684,8 6 Gràcia113x113px 4,19123.276 29.421,528 Vallcarca i els Penitents16.325125,1 Laia Bonet (PSC)29el Coll7.68835,330la Salut13.45564,831Vila de Gràcia50.456132,132Camp d'en Grassot i Gràcia Nova35.35265,1 7 Horta-Guinardó113x113px 11,96173.944 14.543,833 el Baix Guinardó25.84256,2 Lluís Rabell (PSC)34Can Baró9.32038,435el Guinardó37.325130,936la Font d'en Fargues9.50565,737el Carmel32.7249438la Teixonera12.04433,839Sant Genís dels Agudells7.385168,140Montbau5.114205,541la Vall d'Hebron5.93274,542la Clota69817,843Horta28.055307 8 Nou Barris113x113px 8,05173.552 21.559,344Vilapicina i la Torre Llobeta25.87556,4 Francesc Xavier Marcé (PSC)45Porta27.79683,746el Turó de la Peira16.18635,447Can Peguera2.21511,948la Guineueta15.26761,249Canyelles6.8137950les Roquetes16.56364,351Verdun12.86523,752la Prosperitat26.86859,153la Trinitat Nova7.62857,754Torre Baró2.923174,255Ciutat Meridiana11.15237,756Vallbona1.40160,8 9 Sant Andreu113x113px 6,59151.537 22.99557 la Trinitat Vella10.51380,8Marta Villanueva (PSC)58Baró de Viver2.6532359el Bon Pastor13.730186,560Sant Andreu de Palomar58.225186,761la Sagrera29.56898,662el Congrés i els Indians14.54940,963Navas22.29942,4 10 Sant Martí113x113px 10,39241.181 23.212,864el Camp de l'Arpa del Clot38.83874,1 David Escudé (PSC)65el Clot26.75969,766el Parc i la Llacuna del Poblenou15.914112,267la Vila Olímpica del Poblenou9.39592,568Poblenou34.411156,769Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou13.536120,370el Besòs i el Maresme26.116118,571Provençals del Poblenou21.185108,672Sant Martí de Provençals26.22973,473la Verneda i la Pau28.798112,7
Mapa de barris i districtes 950x950px
Districte 11 El Districte 11 no és un districte geogràfic, sinó una iniciativa de cooperació internacional.
Sarajevo A partir d'una iniciativa de l'alcalde Pasqual Maragall, l'any 1992 es va crear el Districte 11-Sarajevo per canalitzar l'ajuda humanitària dirigida a Sarajevo, com si la capital de Bòsnia fos un districte més de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, càrrec que va ocupar Manel Vila. Aquell compromís es va traduir en un projecte de cooperació sense equivalent al món, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creació posterior de l'Agència de la Democràcia Local a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llança per al treball de les ONG, en un moment en què no hi havia delegacions diplomàtiques perquè Bòsnia no estava encara reconegut com a estat, les més de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el setge de la ciutat, la reconstrucció de la Vila Olímpica de Mojmilo a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direcció de Solidaritat Internacional.
Ciutats Palestines Replicant el model "Districte Sarajevo" dels anys 90, el 22 de setembre de 2025 l'alcalde Jaume Collboni va presentar el Districte 11, Ciutats de Palestina per a ajudar a les ciutats i a la població de Palestina, amb l'objectiu de mitigar l'atrocitat de l'ocupació il·legal israeliana. El districte parteix d’un pressupost inicial d'1,5 ME destinats a la cooperació amb les ciutats palestines de Ramallah, Betlem i Nablus. La segona tinenta d'alcaldia, Maria Eugènia Gay Rosell, és la nova regidora del districte, que tindrà una estructura executiva, encapçalada per un comitè assessor, presidit per Manel Vila, gerent del Districte 11 Sarajevo entre el 1992 i el 1996.
A finals de l'any 2025 l'Ajuntament de Barcelona va signar els primers acords de cooperació amb Ramal·lah i Betlem sobre desenvolupament urbà, gestió de l'aigua, promoció econòmica i iniciatives culturals.
Història de la divisió administrativa de Barcelona Segle XIV-1770 Des del Barcelona s'estructurava administrativament en quatre quarters: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).
1770-1847 El 1770,Sovint es dona la data de 1769, en què una ordre reial establí l'obligació d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolació consegüent. A Barcelona, però, això s'aplicà el 1770. sota règim borbònic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.Aquesta divisió perduraria fins al 1847, amb el breu parèntesi de l'ocupació francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructurà administrativament en quatre cantons: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant. Els quarters eren: 1er, o de Palau; 2n, o de Sant Pere; 3r, o de l'Audiència; 4t, o de Sant Jaume; 5è, o de Sant Pau.
Alhora s'oficialitzà la toponímia viària (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·là la primera retolació: plaques amb indicació de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomàticament, la retolació respectà la toponímia tradicional en català, única manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veïns com dels forasters. Era una mostra de racionalització il·lustrada; però, també, un mètode per a controlar la població i perquè les patrulles militars s'orientessin en el dèdal de carrerons de la ciutat.
1847-1878 El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolució burgesa, s'introduí la divisió de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloïen barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicació en tres nivells: districte, barri i carrer.
Enderrocades les Muralles de Barcelona, i ja traçades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclàtor viari de l'Eixample, a partir de la cèlebre proposta de Víctor Balaguer, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes hi havia edificis a l'Eixample, s'ordenà posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adoptà un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.
1878-1897 El 31 d'octubre de 1878 hi hagué una reestructuració en deu districtes, nombre màxim permès per la legislació espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren: miniatura|Districtes de Barcelona en 1878-1897 I -- de la Barceloneta (cinc barris) II -- del Born (quatre barris) III -- de la Llotja (cinc barris) IV -- de les Drassanes (cinc barris) - Sant Beltrán V -- de l'Hospital (cinc barris) VI -- de l'Audiència (sis barris) VII -- de l'Institut (sis barris) VIII -- de la Universitat (set barris) IX -- d'Hostafrancs (sis barris) X -- de la Concepció (quatre barris)
Les plaques corresponents a la divisió de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.
1897-1924 Arran les agregacions dels pobles del Pla al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adoptà una nova divisió en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el traçat dels districtes no respectà els límits dels termes agregats, i s'introduí l'ús de denominar cada districte exclusivament per la numeració, sense toponímia. Els districtes de 1897 eren: I -- [Barceloneta-Poblenou] II -- [Sant Pere] III -- [Llotja-Audiència] IV -- [Concepció] V -- [Drassanes-Hospital; per això el mític Districte Cinquè] VI -- [Universitat] VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts] VIII -- [Gràcia-Sant Gervasi] IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar] X -- [Sant Martí de Provençals]
Fou probablement el 1897 quan s'adoptà el sistema modern de retolació, amb indicació del carrer i prou. D'ençà 1916 també es retolà el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjançant panots; aquest ús s'abandonà en la dècada de 1960.
1924-1949 miniatura|Districtes de Barcelona entre 1933 i 1949 El maig de 1924 s'introduí una nova delimitació dels districtes, tot i que, forçosament, continuaren essent-ne deu. Els districtes eren: I -- [Barri Gòtic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris) II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuïc/Poble-sec] (deu barris) III -- [les Corts-Sarrià-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris) IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris) V -- [el Raval] (tretze barris) VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris) VII -- [Sants] (nou barris) VIII -- [Gràcia] (vint-i-un barris) IX -- [Horta-Guinardó-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris) X -- [Sant Martí de Provençals] (deu barris)
El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuració s'acompanyà del nou nomenclàtor municipal, que restaurava i estandarditzava la toponímia en català. La retolació en català no arribà a generalitzar-se per manca de temps.
1949-1984 Les autoritats franquistes respectaren la divisió administrativa republicana de 1933, però el 22 de març de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardó-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.