fou un arquitecte i urbanista català, catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i fundador de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, adscrita a l'Institut d'Estudis Catalans. Guanyador del Premi Nacional d'Urbanisme (1983) i Gran Prix d'Urbanisme Europa (2000), l'any 2009 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.
Biografia Nascut a la ciutat basca de Vitòria el 8 de gener de 1939, fou fill de l'arquitecte olotí Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, net de l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver, així com germà gran del també arquitecte Ignasi de Solà-Morales i Rubió, i oncle de Clara de Solà-Morales Serra. Doctorat com a arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, va ser deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i de Josep Lluís Sert a Harvard. Llicenciat en Ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en City Planning per la Universitat Harvard.
Professor i catedràtic d'urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Fundador i director des del 1968 del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. Director de l'Escola Tècnica d'Arquitectura des de 1994 a 1998. Va impartir cursos a les universitats de Cambridge, Hàrvard i NYU (Estats Units), Lisboa, Nàpols, Santiago de Xile, T.H. Delft, Politècnic de Venècia, Metropolitana de Mèxic, Nacional de Caracas i Porto Alegre, així com conferències i debats en moltes altres ocasions internacionals. Fou fellow de la Universitat de Cambridge (1984), membre de l'Academie Française de l'Architecture (2003) i doctor honoris causa per la Universitat de Lovaina (2004).
L'any 1979 fou membre fundador i primer president de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), entitat vinculada a l'Institut d'Estudis Catalans.
Ha estat editor de la col·lecció “Materiales de la ciudad” i “Ciencia Urbanística” de l'editorial Gustavo Gili, fundador i redactor d'”Arquitecturas Bis” i d'“UR-Urbanismo revista”, publicació del Laboratori d'urbanisme. Ha estat col·laborador habitual a les publicacions d'arquitectura nacionals i internacionals “Lotus”, “Casabella”, “Perspecta”, “Archis”,”Daidalos” i “Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme”. També ha publicat prop d'un centenar d'articles en diverses revistes i llibres col·lectius.
La personalitat disciplinària de Manuel de Solà-Morales va ser marcada pel fet de combinar estretament l'activitat teòrica i docent amb l'experiència professional. Com a teòric, fou mestre de diferents generacions, iniciant des dels anys 70 la reflexió sobre Ildefons Cerdà i l'Eixample de Barcelona,Els articles publicats per Manuel de Solà-Morales van ser recollits amb motiu de l'any Cerdà llibre Cerda-Eixample, Edicions UPC, Barcelona 2010 i sobre morfologia urbana en general. Va lluitar per la identificació sense fractura teòrica entre Arquitectura i Urbanisme, que ha resumit en els seus cursos com “urbanisme per arquitectes”. El primer màster de la UPC “Projectar la perifèria” al CCCB (1990-1994) destaca l'atenció a les perifèries urbanes“UR-Urbanismo Revista, núm. 9-10, Projectar la periferia. Recull gran part de les discussions i treballs teòrics del Màster sobre la conceptualització de la perifèria dels 90, amb articles de Solà-Morales, Richard Sennet, Carsten Juels Christiansen, Phillipe Panerai, Enric Serra, etc.. i als temes de l'espai públicEspacios públicos, espacios colectivos publicat a La Vanguardia, Barcelona, 12 de maig de 1992. i Quaderns d'arquitectura i urbanisme (Ed. en català), Febrer 1993, núm. 198, p. 48. </ref>Sola-Morales, M. Nuovi spazi pubblici, nuove attrezzature a Barcellona. Lotus international, Setembre 1986, núm. 48/49 Supl, p. 11-12. que seran en endavant preeminents per l'autor. L'atenció al concepte i la pràctica del “Projecte Urbà”,El llibre El projecte Urbà: Una experiència docent, Edicions UPC, Barcelona 1999, recull aproximacions teòriques i exercicis acadèmics sobre concepte de projecte urbà produïdes a l'ETSAB del període 1992-1998 ha centrat des dels anys 80 una postura de rebuig dels reduccionismes de l'urbanisme funcional i/o administratiu, i així ho ha demostrat en la seva pràctica.
Va ser coordinador, juntament amb l'urbanista Joan Antoni Solans, de la Revisió del Pla Comarcal de Barcelona,Ricard Pie, El Projecte Disciplinar:la versió de 1974 del Pla General Metropolita Papers de la Regió Metropolitana de Barcelona. Num 28, novembre 1997. a la base del nou Pla General Metropolità (1976).Respecte als treballs de Revisió del Pla comarcal, son especialment rellevants els articles monogràfics a Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme: El Área Metropolitana de Barcelona. Las propuestas del Plan Director. Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Febrer 1972, núm. 87, p. 25-29 i El Área Metropolitana de Barcelona. La metodología del Plan Director. Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Febrer 1972, núm. 87, p. 19-24.
Després del canvi democràtic als Ajuntaments, redactà alguns Plans Generals de ciutats mitjanes (Tolosa a Guipúscoa, Manlleu a Barcelona, Banyoles a Girona, etc.).Respecte als plans urbanístics de Manlleu, Banyoles, Nucli Vell de Tolosa, Granada queden documentats al número monogràfic de Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, Novembre 1982, núm. 154, p. 68-71. És assessor així mateix dels Plans Generals a Màlaga, Aranjuez (centre històric), La Corunya, Las Palmas, Madrid,Sola-Morales, M. Debate sobre el Plan General de Madrid. Ciudad y territorio, Juny 1984, núm. 59-60, p. 107-110. San Sebastián (centre històric). Darrerament ha dirigit la redacció del Pla General de Terrassa (Premi Catalunya d'Urbanisme 2004).
Amb estudi professional a Barcelona, fou autor de múltiples projectes urbans, on va destacar especialment la transformació del Moll de la Fusta a Barcelona (1981-84) per la seva influència en la transformació del front marítim i l'obertura de la ciutat històrica de Barcelona al mar.Sola-Morales, M. Barcelona. La ciudad y el puerto: la historia continúa. Arquitecturas bis, Juny 1985, núm. 50, p. 8-15. Els treballs a l'entorn del Port Vell de Barcelona van ser precedits pel Pla Especial de la Barceloneta (Premi Nacional d'Urbanisme 1983)Font, A.; Sola-Morales, M. Estudios previos para el PERI de la Barceloneta. Quaderns d'arquitectura i urbanisme (Ed. en català), Gener 1980, vol. 0, núm. 131, p. 74-76.Sola-Morales, M. La Barceloneta, modelo histórico y actual. CAU: construcción, arquitectura, urbanismo, Maig 1982, núm. 79, p. 49-67. i altres estudis col·laterals (Ordenació del "Pas Sota Muralla", (1987), del Pla de Palau (1990) i projecte de l'Hotel "Pla de Palau" (1989-1990).Pel que fa a les transformacions i plans per l'àmbit del Port Vell de Barcelona: Sola-Morales, M. Nueva urbanización del Paseo Colón y Plaza de Palacio. "Arquitectura (Madrid)", Setembre 1981, núm. 232, p. 36-42. i Reforma del Paseo Colón y Plaza de Palacio. a CA 35. Revista del Colegio Oficial de Arquitectos de Chile, Agost 1983, núm. 35, p. 116-117.
Projectes Urbans realitzats han estat la intervenció al Port d'Anvers “De Eijlande” (1990-93), el Port Urbà de Badalona (1988-1994), l'espai de cruïlla de canals “Winschoterkade” a Groningen (1995), la renovació de l'espai portuari i base de Submarins de Saint-Nazaire “Ville-Port” (1996-2002), el Front Marítim de Porto “Passeio Atlántico” (1998-2002), la reordenació i urbanització del Vapor Gran a Terrassa (2002-2007), la Plaça de l'Estació i Estació intermodal de Lovaina “Stationsplein” (1998-2004), la transformació urbanística de les Casernes de Sant Andreu, Barcelona (2006-2011), el nou barri de Torre-sana, a Terrassa (2006-2011), el passeig marítim de la Haia, “Scheveninguen”(2006-2012), el nou centre intermodal al centre d'Anvers “Operaplein” (2004-2011).Article de Roberta Bosco, El País, 21/10/2004 Solà-Morales gana el concurso para remodelar el centro de Amberes
Entre els projectes d'edificació destaquen la Casa Muntaner-Avenir de Barcelona (coautor amb el seu pare), el disseny de l'Illa Diagonal (1986-1993),Sola-Morales, M.; Rafael, M. Edificio l'Illa Diagonal. On diseño", Març 1995, núm. 03/1995, p. 96-107. en coautoria amb Rafael Moneo, (premi FAD, 1994) i el disseny del barri de la Sang d'Alcoi (1989-1997) amb l'arquitecte Vicens Vidal (premi IBER-FAD el 1999), l'Estació d'Autobusos de Lovaina (2002) i l'”Edifici Transparent“Sola-Morales, M. Edificio Transparente. Arquitectura e vida, Novembre 2006, núm. 76, p. 44-53. a Porto (2002).
Altres projectes urbans d'interès són el projecte estratègic pel front marítim de Thessalonika (1998), la renovació dels “cantieri navali” al port de Genova (1998), el Pla d'Espais Públics d'Almere (1998), la renovació de l'àmbit portuari del “Porto Vecchio” de Trieste (1998-1999), el projecte pel sector central del 22@ al Poblenou (2001),<ref>22@ Barcelona. 10 anys de renovació urbana / 10 years of urban renewal, Ed. Ajuntament de Barcelona, 2011 el masterplan “Rijnboog Project” pel centre urbà d'Arnhem (2001-2005), i la transformació estratègica del Barri del Carme a Reus (2002-2009).
L'any 2004 va dirigir una gran exposició teòrica “Ciutats, Cantonades” al FORUM 2004 de Barcelona.Text Ciudades y esquinas urbanas Ajuntament de Barcelona Dissenyador i productor de "URBATAS" (1994).Sola-Morales, M. Urbatas. "Eupalinos", Octubre 2002, núm. 14, p. 26-27.
Va morir el 27 de febrer de 2012 a Barcelona.
Premis i reconeixements Premi Nacional d'Urbanisme (1983) Premi Ciutat de Barcelona (1986) Premi Biennal d'Arquitectura Espanyola (1994) Premi FAD (1994) Premi IberFAD (1999) Gran Prix d'Urbanisme Europa (2000) Premi Narcís Monturiol (2000) Premi Catalunya d'urbanisme (2004) Premi Rei Jaume I d'urbanisme, paisatge i sostenibilitat, de la Generalitat Valenciana (2008) Premi Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya (2009)
Publicacions com a autor i editor Cerdà-Eixample, Edicions UPC, Barcelona, 2010 Prat Nord, Edicions de Cantonada, Barcelona, 2009 Urbanitat Capil·lar, (editor) Ed. Lunwerg, Barcelona, 2009 A Matter of Things..., Ed. Nai Publishers, Rotterdam, 2008 / De cosas urbanas, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2008 Deu lliçons sobre Barcelona. Ten Lessons on Barcelona, COAC, Barcelona, 2008 Joan Rubió i Bellver: arquitecte modernista, (editor) COAC, Barcelona, 2007 Ciutats, Cantonades. Cities, Corners, (editor) Lundweg, Barcelona, 2004 Les formes de creixement urbà, Edicions UPC, Barcelona, 1993 Barcelona: remodelación capitalista o desarrollo urbano en el sector de la Ribera Oriental, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1974
Monografies Manuel de Solà: Progettare Città / Designing cities, Lotus Quaderni 23, Electa, Milano 1999 Manuel de Sola, Proyectos Urbanos 1986-1991. Geometria 14, Màlaga 1991 Passei Atlantico, Gabinete Coordinador Programa Polis Lisboa Març 2002. Moll de la Fusta, Fundació Manieri, Venecia, Phalaris núm.4 1987
Projectes urbans destacats Plaza de la Marina, Màlaga (1983-1989) Espai públic i aparcament a la façana marítima de Màlaga L'illa Diagonal, (amb Rafael Moneo), Barcelona 1986-1993 Complex mixt d'oficines, comercial i hotel a l'Avinguda Diagonal de Barcelona Moll de la Fusta, Barcelona (1981-1984) Transformació del front marítim a l'entorn del Port Vell de Barcelona Barri de la Sang, Alcoi (1989-1997) Renovació urbana del Barri de la Sang, Alcoi De Eijlande, Antwerpen (1990) Operacions estratégiques al port d'Anvers Winschoterkade, Groningen (1995) Espai públic a la cruïlla de canals de Winschoterkade Ville-Port, Saint-Nazaire (Loira Atlàntic) (1996) Transformació de la Base de Submarins de Saint Nazaire i de l'entorn portuari Passeio Atlantico, Porto (2000) Nou viaducte, edifici transparent i passeig marítim en el límit urbà entre Porto i Matosinhos Rijnboog Project, Arnhem (2001-2007) Masterplan per la renovació del centre urbà d'Arnhem Stationsplein Leuven, Lovaina (1998-2002) Plaça de l'estació, estació intermodal d'autobusos, aparcament soterrat i túnels viaris a Lovaina