Josep Piqué i Cerveró (Tudela, Navarra 1817 - 1900) fou un professor de piano i compositor navarrès del , que s'establí a Barcelona durant molts anys, i per això és considerat català.
Als catorze anys entrà de músic en un regiment d'artilleria, destacat a Barcelona; el 1831 emprengué l'estudi de la composició amb els mestres Maseras i Bofill; després es practicà en el mètode dit de la geneufonia, usat llavors en el Conservatori de Madrid i, finalment, tingué per professor Ramon Vilanova en melodia, harmonia i composició. El 1865 es retirà del servei militar, després d'haver assistit a la campanya d'Àfrica, i s'establí a la capital catalana, i es dedicà a l'ensenyança de la música.
Amb influències de l'òpera italiana romàntica, el 1844 estrenà al Teatre Principal de Barcelona l'òpera Ernesto, duca di Scilla. També és autor de diverses obres musicals de diferents gèneres. Fou autor dels més ardents apologistes de la música italiana i deixà obres molt apreciables.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 44, pàg. 1265 ()
Categoria:Compositors navarresos Categoria:Compositors d'òpera bascos Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors bascos del segle XIX Categoria:Artistes de Tudela Categoria:Compositors d'òpera catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX