Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux (Menthon-Saint-Bernard, ca. 1020 - Novara, 1081, o segons la llegenda, segurament incerta, 923-1008)Hi ha poques dades verificables de la història del sant; les dates de naixement i mort no són prou clares, ni tampoc el lloc de naixement: hi ha qui el fa originari d'Aosta. va ser un prevere savoià (el territori va passar el 1861 a França) que l'Església Catòlica venera com a sant.
Biografia miniatura|esquerra|Estampa devocional del s. XVIII miniatura|esquerra|Estàtua al coll del Petit Sant Bernat miniatura|esquerra|Alberg i hospici del Gran Sant Bernat miniatura|esquerra|Menthon, poble on nasqué el sant; a l'esquerra s'hi veu el castell, on va néixer miniatura|esquerra|Catedral de Novara, on hi ha les restes del sant Nasqué a Menthon, prop del llac d'Annecy a l'Alta Savoia, el 923, en el si d'una família noble, propietària del castell de Menton. Va rebutjar el matrimoni arranjat per son pare per tal d'esdevenir canonge regular agustí a Aosta. Va ser-hi ardiaca i va dedicar els següents 42 anys de la seva vida a predicar el cristianisme entre la gent dels Alps, on sobrevivien encara molts costums pagans. Va rebre l'encàrrec de reobrir el pas del "Mons Jovis" (Muntanya de Júpiter o Montjoux, avui el coll del Gran Sant Bernat) i, per fer-ho, diu la llegenda que lluità contra un dimoni al que, finalment, va llençar cingle avall.
En veure els perills que passaven els que travessaven les muntanyes (la zona era un lloc de pas que travessava els Alps entre Aosta i el Valais suís), especialment els pelegrins que anaven cap a Roma, va fer construir, en 962 els albergs als punts més alts dels passos del coll del Gran Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i el Valais (a 2.470 metres d'altura, que el fa el lloc habitat més alt d'Europa), i el coll del Petit Sant Bernat, entre la vall d'Aosta i la Tarentèsa. Els albergs estaven destinats als viatgers i pelegrins que havien de pujar-hi per travessar la serralada, ja perquè estiguessin cansats o perquè s'hi haguessin perdut.
Va deixar els albergs a càrrec de canonges regulars, instal·lats a sengles monestirs a la vora dels albergs, que seguien la Regla de Sant Agustí: així nasqué la congregació hospitalera dels Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat. Aquests religiosos es feien ajudar, especialment quan hi ha tempestes de neu o allaus, per gossos ensinistrats: els santbernats, el nom dels quals es deu a la tasca del sant, particularment ben adaptats a la vida d'alta muntanya.
Sant Bernat va morir a Novara el 1008 en un viatge: va ser sebollit al monestir de Sant Llorenç d'aquesta ciutat. Algunes restes se'n conserven a la Catedral de Novara, en un reliquiari amb el bust del sant.
Culte Venerat des del al nord d'Itàlia, a llocs com Aosta, Novara o Brescia, no va ser reconegut com a sant fins a la seva canonització per Innocenci XI el 1681. Va ser proclamat patró dels Alps, dels esquiadors i alpinistes per Pius XI el 1923. La seva festivitat és el 15 de juny, tot i que el Martirologi romà en fa la memòria el 28 de maig, des de 1922 (malgrat això, les diòcesis que celebren el sant, continuen fent-ho el 15 de juny).
Notes
Bibliografia Brugada Martirià, Sant Bernat de Menthon, Ed. Centre de Pastoral Litúrgica, Barcelona 2006
Categoria:Benedictins italians Categoria:Sants canonges regulars Categoria:Sants morts al segle XII Categoria:Sants de l'Alta Savoia Categoria:Sants fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics Categoria:Sants catòlics francesos Categoria:Morts al Piemont Categoria:Sants benedictins Categoria:Benedictins francesos Categoria:Sants italians Categoria:Morts a Roma Categoria:Nascuts al segle XI Categoria:Sants morts al segle XI