Lluís de Zulueta i Escolano (Barcelona, 8 d'abril de 1878 - ciutat de Nova York, 2 d'agost de 1964Elements biogràfics a La Institución Libre de Enseñanza y su ambiente, p. 501-504) fou un pedagog i polític català.
Biografia Membre d'una família benestant, el 1910 Lluís de Zulueta es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid amb una tesi sobre la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau, després d'ampliar estudis a París i a Berlín. Vinculat al republicanisme catalanista, el 1905 fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i el 1910, després d'integrar-se a la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1910. Tanmateix, el 1912 fou nomenat Catedràtic d'Història de la Pedagogia a l'Escola Superior de Magisteri a Madrid i ingressà al Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Amb aquest partit fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1919 i per Pontevedra a les de 1923. Fou pare de l'escriptora i filòsofa Carmen de Zulueta.
Durant la seva estança a Madrid va rebre una forta influència de la Institución Libre de Enseñanza, va donar cursos i conferències a la Residencia de Estudiantes i publicà articles sobre educació als diaris, La Publicitat, El Liberal i El Sol, en els quals defensava una escola més activa amb més interacció entre els diferents graus. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, es va exiliar a Mèxic, on el 1927 fou professor a la seva Universitat, i després a l'Havana (Cuba). Quan es va proclamar la Segona República Espanyola va tornar i recuperà la seva tasca com a professor de pedagogia a la Universitat de Madrid. Fou elegit diputat republicà independent per Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1931. Manuel Azaña el va nomenar ministre d'estat de desembre de 1931 a juny del 1933, i després fou ambaixador republicà a Berlín (1933-1934) i al Vaticà (1936).
Quan esclatà la Guerra Civil espanyola el Vaticà va reconèixer el govern franquista, raó per la qual es va exiliar a Colòmbia, on el 1937 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Bogotà. Després de la mort de la seva esposa el 1955 marxà a Nova York, on va morir el 1964.
Obres El alma de la escuela (1910) El maestro (1924) El ideal de la educación (1922) La democracia educadora (1930) La nueva edad heroica (1942) El rapto de América (1952)
Enllaços externs Biografia
Luis de Zulueta, político y pedagogo per María del Carmen Crespo Fitxa del Congrés dels Diputats Referències
Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Pedagogs barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Professors de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Exiliats del franquisme a Colòmbia Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Morts a Nova York Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Krausistes Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX