El coll de la Creu de Perves està situat a 1.335 m d'altura, a la carretera N-260, dins del terme municipal del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Pertanyia al terme de Viu de Llevata, actualment integrat en el del Pont de Suert.

miniatura|esquerra|El coll de la Creu de Perves, nevat miniatura|esquerra|El coll de la Creu de Perves, nevat Està situat al vessant sud-oriental del Tossal de Sant Romà (1.373 m), en el punt quilomètric 332,765 de la carretera N-260.

A prop del coll s'inicia el barranc de Cuba, que davalla cap a l'est, passa pel costat sud de Perves, on s'ajunta amb el barranc del Segalar per tal de formar el barranc de Perves, que és un dels que forma el riu Bòssia. És per tant, el vessant pallarès, que va a afluir a la Noguera Pallaresa. D'altra banda, cap al sud-oest davalla el barranc de Fontcalent, que va a parar al barranc d'Adons, afluent secundari de la Noguera Ribagorçana; és, així doncs, el vessant ribagorçà.

L'ascens cap al coll s'inicia a ponent de la localitat de Xerallo, i a mitja pujada passa per Perves, que ja és, com el mateix coll, en el terme municipal del Pont de Suert.

Just en el mateix coll s'inicia, cap al sud-oest, la Pista de la Creu de Perves a Corroncui, que duu al poble de Corroncui i, a partir d'ell, a través de la Pista de Corroncui a Pinyana, o Pista de Pinyana, a Pinyana. Des d'aquest lloc enllaça, encara, amb la Pista de Cadolla, que duu a Cadolla, Naens i Senterada.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant est comença a Senterada i té una longitud de 13,3 km en què se superen 606 m de desnivell amb un pendent mitjà del 4,5 % i un tram de pendent màxim del 8,4 %. Els primers sis quilòmetres fins poc després de Sarroca de Bellera són els més planers, amb un pendent del 2 % fins als 3 km i del 3 % entre els quilòmetres 4 i 6. A partir d'aquí, i fins als 8 km, el pendent ascendeix fins al 4 %, punt a partir del qual es troba el tram més costerut del coll, amb dos quilòmetres al 7 %, seguit d'un quilòmetre al 6 %, moment en què s'arriba a la localitat de Perves. Des d'aquí resten dos quilòmetres d'ascens, el primer dels quals al 4 % i el final al 6 %.

L'ascensió pel vessant oest, de 12,3 km de longitud, la qual inclou el port de Viu, comença al Pont de Suert, té un pendent mitjà del 4,6 % i supera un desnivell de 559 m. El tram més costerut té un pendent del 8,9 %. Els primers tres quilòmetres presenten un pendent baix, d'entre el 2 % i el 3 %, seguit d'un quilòmetre al 4 %. Entre els quilòmetres 4 i 5, el pendent ascendeix al 7 %, sent un dels trams més costeruts d'aquest vessant. Des del quilòmetre 5 i fins a Viu de Llevata, 8 km després de l'inici del coll, el pendent oscil·la entre el 5 % i el 6 %. En aquesta localitat se supera el port de Viu, a partir del qual hi ha dos quilòmetres de lleuger descens o planers. Finalment, el pendent torna a augmentar els dos darrers quilòmetres, amb un últim quilòmetre al 7 %.

Ciclisme Volta a Espanya El coll de la Creu de Perves s'ha superat com a mínim deu vegades a la Volta a Espanya.

La primera vegada que es va incloure en aquesta competició va ser l'any 1975, en una etapa amb inici a Tremp i final a Formigal. Aquesta va ser l'única vegada en què aquest coll es va classificar com de primera categoria a la Volta Espanya i es va ascendir pel vessant est. En aquella ocasió, l'espanyol José Luis Abilleira fou el primer en superar el port.

En l'edició de 1985 es va utilitzar per primera vegada el vessant oest i el coll estava situat prop del final de l'etapa a Tremp. En aquest cas, es va separar l'ascensió en dos ports, el primer de segona categoria i coincident amb el port de Viu, i el segon des de la localitat de Viu de Llevata i fins al coll de la Creu de Perves, classificat com de tercera categoria. En aquella ocasió, el ciclista gallec Álvaro Pino fou el primer al cim.

A partir de l'any 2000, el coll de la Creu de Perves només s'ha inclòs tres vegades a la Volta a Espanya. En l'edició de 2005, el belga Staf Scheirlinckx va ser el primer en superar el coll, en una etapa que s'acabaria enduent el basc Roberto Laiseka.

L'any 2007 es va tornar a incloure en aquesta competició, tot i que es va ascendir pel vessant oest. En aquella ocasió, el coll de la Creu de Perves era la segona dificultat muntanyosa d'una etapa amb inci a Benasc i final a l'estació d'esquí d'Arcalís. El primer en coronar-lo fou el belga Jurgen Van Goolen, en una etapa que va guanyar el rus Denís Ménxov, el qual s'imposà a l'esprint en un petit grup.

En l'edició del 2025, el coll de la Creu de Perves va ser el segon d'un total de quatre colls de muntanya que es van superar en l'etapa, amb inici a Andorra la Vella i final a Cerler. L'australià Jay Vine fou el primer al cim, en una etapa que guanyaria en solitari el seu company d'equip Juan Ayuso.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaIniciFinalPrimer al cimVessant1975141TrempFormigal24px|Espanya José Luis Abilleira Est1985103SamianigoTrempOest198772La Seu d’UrgellCerlerEst1988142La Seu d’UrgellSant Quirze del VallèsOest1993112BenascSaragossaEst1994112BenascSaragossaEst1998112AndorraCerlerEst2005112AndorraCerlerEst2007102BenascArcalísOest202572Andorra la VellaCerlerEst

Volta a Catalunya El coll de la Creu de Perves s'ha inclòs com a mínim cinc vegades a la Volta Ciclista a Catalunya.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a CatalunyaAnyEtapaCategoriaIniciFinalPrimer al cimVessant19683TàrregaVielha24px|Espanya Joaquín Galera 19794ÀgerEspot19944LleidaBoí-Taüll201851LlíviaVielhaEst202241La Seu d'UrgellBoí-TaüllEst

Referències

Enllaços externs Institut Cartogràfic de Catalunya

Creu de Perves, coll de la Categoria:Colls de Catalunya Categoria:Ports de muntanya del ciclisme