Els Ghats Occidentals (; marathi: सह्याद्री, Sahyādrī; tulu: ಸಹ್ಯಾದ್ರಿ, Sahyādri) són una serralada de 1.600 km de longitud que corre en paral·lel a la costa occidental del subcontinent indi. Abracen una superfície de 160.000 km² als estats indis de Gujarat, Maharashtra, Goa, Karnataka, Kerala i Tamil Nadu. Formen una cadena gairebé ininterrompuda a la vora occidental del Dècan, des del riu Tapti, al nord, fins a Swamithope, a l'extrem meridional del subcontinent. Els Ghats Occidentals es troben amb els Ghats Orientals a les muntanyes Nilgiri abans de prosseguir el seu camí cap al sud.
El registre geològic indica que es formaren durant la desintegració del continent de Gondwana. Sorgiren en algun moment del Juràssic superior o el Cretaci inferior, quan el subcontinent indi es començava a separar d'Àfrica. A grans trets, es poden dividir en tres parts: la secció septentrional, que arriba a 900-1.500 msnm; la secció intermèdia, que parteix del sud de Goa i no passa de 900 msnm; i la secció meridional, que torna a guanyar altitud. Hi ha diversos pics que culminen per sobre de 2.000 msnm. El sostre de la serralada és el cim de l'Anamudi, a 2.695 msnm. L'altitud mitjana és de 1.200 msnm.
Els Ghats Occidentals són una de les principals divisòries d'aigües de l'Índia i nodreixen molts sistemes de rius perennes que en drenen gairebé el 40% del territori. La presència del Dècan a l'oest fa que la majoria d'aquests rius flueixin cap a l'est i desguassin al golf de Bengala, cosa que genera un contrast entre els vessants orientals, més erosionats, i els occidentals, que baixen fins al mar d'Aràbia amb un pendent més pronunciat. Els Ghats Occidentals influeixen considerablement en el clima i les estacions de l'Índia, atès que impedeixen el pas dels monsons de ponent i, per tant, fan que plogui més a la costa occidental. L'aire que arriba a l'altra banda de la serralada és sec, cosa que projecta una ombra orogràfica als vessants de sotavent, cap a l'interior del Dècan.
Etimologia L'indi i el nom antic de la serralada és Sahyadri, que és una de les set serralades sagrades dels antics indis. La paraula Sahyadri deriva de dues paraules, Sahya (tolerant) i Adri (muntanya). La paraula s'esmenta a Shiva Purana com un dels llocs on es cultiva rudraksha. Sahyadri Khanda, una part atribuïda a Skanda purana, descriu els rius, el terreny i les muntanyes en detall juntament amb altres històries.
La paraula Ghat s'explica per nombrosos ètims dravídics com ara el Kanarès gaati i ghatta ('serralada'), tàmil gattu (bosc turó i turó), Tulu gatta ('turó o vessant) i ghattam en malaiàlam ('camí muntanyós, ribera i corbes de forquilla').
Ghat, un terme utilitzat al subcontinent indi, depenent del context podria referir-se a una sèrie de turons esglaonats com els Ghats Orientals i els Ghats occidentals; o la sèrie de graons que condueixen a una massa d'aigua o moll, com un lloc de bany o cremació a la vora d'un riu o estany, Ghats a Varanasi, Dhoby Ghaut o Aapravasi Ghat.Sunithi L. Narayan, Revathy Nagaswami, 1992, Discover sublime India: handbook for tourists , Page 5.Ghat definition , Cambridge dictionary. Les carreteres que passen pels ghats s'anomenen carreteres de Ghat.
Geologia Els Ghats Occidentals són la vora muntanyosa amb falla i erosió de l'altiplà del Dècan. Les proves geològiques indiquen que es van formar durant la ruptura del continent de Gondwana uns 150 fa milions d'anys. L'evidència geofísica indica que la costa oest de l'Índia va néixer entre 100 i 80 milions d'anys després que es va separar de Madagascar. Després de la ruptura, la costa occidental de l'Índia hauria aparegut com un penya-segat abrupte d'uns 1.000 m en elevació. El basalt és la roca predominant que es troba als turons que arriba a un gruix de 3 km. Altres tipus de roques trobats són charnockites, gneis de granit, khondalites, granulites, Gneis metamòrfics amb aparicions separades de pedra calcària cristal·lina, mena de ferro, diabases i anortosites. També es troben minerals de laterita i bauxita residuals als turons del sud.
Geografia miniatura|Topografia: Ghats occidentals (part sud)
miniatura|Els Ghats occidentals formen una cadena contínua de muntanyes al llarg de la costa oest de l'Índia
Els Ghats occidentals s'estenen des de la serralada de Satpura al nord, s'estenen des de Gujarat fins a Tamil Nadu. Travessa cap al sud pels estats de Maharashtra, Goa, Karnataka i Kerala. Els buits principals de la serralada són el Goa Gap, entre les seccions de Maharashtra i Karnataka, i el Palghat Gap a la frontera de Tamil Nadu i Kerala entre les muntanyes Nilgiri i les muntanyes Anaimalai. Les muntanyes intercepten els vents monsònics de l'oest que porten la pluja i, per tant, són una zona de pluges altes, especialment al seu costat oest. Els boscos densos també contribueixen a la precipitació de la zona actuant com a substrat per a la condensació dels vents orogràfics ascendents humits del mar, i alliberant gran part de la humitat de nou a l'aire mitjançant la transpiració, permetent-la després condensar-se i tornar a caure com a pluja.
La part nord de l'estreta plana costanera entre els Ghats occidentals i el mar d'Aràbia es coneix com el Konkan, la part central s'anomena Districte de Canara i la part sud s'anomena Malabar. La regió dels contraforts a l'est dels Ghats a Maharashtra es coneix com Desh, mentre que els contraforts orientals de l'estat central de Karnataka es coneixen com Malenadu. La serralada es coneix com Sahyadri a Maharashtra i Karnataka. Els Ghats occidentals es troben amb els Ghats Orientals a les muntanyes Nilgiri al nord-oest de Tamil Nadu. Els Nilgiri connecten els turons de Biligiriranga al sud-est de Karnataka amb els turons Shevaroy i Tirumala. Al sud de la bretxa de Palghat es troben les Muntanyes Anaimalai, situades a l'oest de Tamil Nadu i Kerala amb zones més petites més al sud, inclosos els turons de Cardamom, després el pas d'Aryankavu i el pas d'Aralvaimozhi prop de Kanyakumari. La serralada es coneix com Sahyan o Sahian a Kerala. A la part sud de la serralada hi ha l'Anai Mudi (2,695 m), el cim més alt dels Ghats Occidentals.
A Maharashtra, s'inclouen noms destacats de la seva història com el pas de Kundaibari, els forts de Salher i Mulher vigilant el pas de Babhulna, Trimbak a les fonts del riu sagrat Godavari, el pas Thai, el pas Pimpri, amb els forts bessons d'Alang i Kulang, Kalsubai (1.682 metres), el cim més alt de la serralada, Harischandragarh (1.454 metres), el pas Nana (entre Junnar i Konkan), Shivner, el fort de Junnar, Bhimashankar a les fonts del Bhima, Chakan (fortalesa musulmana), el pas de Bhor o de Khandala (cap a Poona des de Bombai), amb les coves de Kondane, Karli, Bhaja, i Bedsa, el pas de Vagji amb les coves de Nadsur i Karsambla, els forts de Sinhgarh i Purandhar (al sud de Poona), el fort de Raigarh a Konkan, el fort de Pratapgarh a l'antic pas de Par, l'estació de muntanya de Mahabaleshwar (1.462 metres) a les fonts del Kistna, el fort i ciutat de Satara, el pas de Kumbharli, que porta a Patan i Karad, el pas Amba cap a Kolhapur, els forts de Vishalgarh i Panhala, el pas de Phonda (de Deogarh a Nipani), els passos d'Amboli i Ram (cap a Belgaum), Castle Rock (per on passa la via fèrria cap a Dharwar), el pas Arbail (cap a Dharwar), el pas Devimane (cap a Hubli) i les cascades de Gersoppa en el riu Sharavati.
A Kerala segueixen en direcció sud a una distància entre 80 i 160 km de la costa fins a acabar al cap Comorin, extrem sud de l'Índia. Al sud de Malabar i de Coimbatore (a l'oest de l'estat de Tamil Nadu), els Ghats agafen major alçada i són coneguts localment com a Anaimalais, o muntanyes de l'Elefant, amb serralades secundàries a oest i est anomenades muntanyes Nelliampathis i muntanyes Palni.
Els rius principals són el Cauvery o Kaveri, Bhima, Vaigai, Tambraparni, Periyar, Penner, Ponnaiyar, Kistna i Godavari. Les principals ètnies minoritàries que habiten a les muntanyes són els todes i els kurumbes (als Nilgiris) i els kadars (als Anaimalais).
Cims Els Ghats Occidentals tenen molts cims que s'eleven per sobre 2.000 m. A Travancore, a Kerala, arriba al punt de major alçada a l'Anai Mudi (2.739 metres) i també la major alçària de l'Índia del sud.
A Karnataka, es troba el Chandragutti (866 metres), Pushpagiri o Subrahmanya (1.744 metres), Coorg; després d'aquí s'acosten a 16 km de la costa i segueixen cap al sud-est culminant en el Kudremukh (1.926 metres) entre el Kistna i el Cauvery o Kaveri. Al sud de Coorg es retiren a uns 72 km de la costa i formen les muntanyes del sud de Nagar. Els passos principals en són: Gersoppa, Kollur, Hosangadi, Agumbi, Bundh, Manjarabad i Bisale. Després de Coorg es troba amb els Ghats orientals formant els Nilgiris amb Ootacamund (a uns 2.200 metres), que fou l'antiga capital britànica d'estiu del sud de l'Índia, i els pics Dodabetta (2.715 metres) i Makurti (uns 2.500).
Conques hidrogràfiques Els Ghats occidentals formen una de les quatre conques hidrogràfiques de l'Índia, alimentant els rius perennes de l'Índia. Els principals sistemes fluvials originats als Ghats occidentals són els rius Godavari, Kaveri, Krishna, Thamirabarani i Tungabhadra. La majoria dels rius que drenen els Ghats occidentals s'uneixen a aquests rius i transporten un gran volum d'aigua durant els mesos del monsó. Aquests rius flueixen cap a l'est a causa del gradient de la terra i desemboquen al Golf de Bengala. Els principals afluents són els rius Bhadra, Bhavani, Bhima, Malaprabha, Ghataprabha, Hemavati i Kabini. Els rius Periyar, Bharathappuzha, Pambai, Netravati, Sharavati, Kali Nadi Occidental, Mandovi i Zuari flueixen cap a l'oest cap als Ghats occidentals, desemboquen al mar d'Aràbia, i es mouen ràpidament, a causa del gradient més pronunciat. Els rius s'han embassat amb finalitats hidroelèctriques i de reg amb grans embassaments repartits pels estats. Els Ghats occidentals representen el 80% de la generació hidroelèctrica de l'Índia. Els embassaments són importants per a la seva pesca comercial i esportiva de truita arc de Sant Martí, mahseer i carpa comuna. Hi ha unes 50 grans preses al llarg dels Ghats Occidentals. Els més notables d'aquests projectes són el Koyna a Maharashtra, Linganmakki i krishna Raja Sagara a Karnataka, Mettur i Pykara a Tamil Nadu, Parambikulam, Malampuzha i Idukki a Kerala. Durant l'època del monsó, nombrosos rius alimentats per una pluja incessant s'escorren dels vessants de les muntanyes que condueixen a nombroses cascades. Les principals cascades són Dudhsagar, Unchalli, Sathodi, Magod, Hogenakkal, Gersoppa, Kunchikal, Shivanasamudra, Meenmutty, Adyanpara, Athirappilly i Coutrallam. Talakaveri és la font del riu Kaveri i la serralada Kuduremukha és la font del Tungabhadra. Els Ghats Occidentals tenen diversos llacs i embassaments fets per l'home amb llacs importants a Ooty (34 ha) a Nilgiris, Kodaikanal (26 ha) i Berijam a Palni Hills, llac Pookode, llac Karlad a Wayanad, llac Vagamon, Devikulam (6 ha) i Letchmi (2 ha) a Idukki, Kerala.
Ecoregions esquerra|miniatura|Sholas, part de les selves tropicals Els Ghats Occidentals són la llar de quatre ecoregions de boscos humits de fulla latida tropical i subtropical: els boscos caducifolis humits dels Ghats del nord-oest, els boscos humits de muntanya dels Ghats del nord-oest, els boscos de fulla caducifoli humit dels Ghats del sud i els boscos de muntanya dels Ghats del sud-oest. La part nord de la serralada és generalment més seca que la part sud, i a elevacions més baixes constitueix l'ecoregió de boscos caducifolis humits dels Ghats del nord-oest, amb boscos caducifolis formats principalment per teca. Per sobre dels 1.000 metres d'altitud es troben els boscos pluvials muntanyosos dels Ghats del nord-oest, més freds i humits, els boscos de fulla perenne es caracteritzen per arbres de la família de les Lauràcies.