Cardiff (, en gal·lès Caerdydd) és la capital i la ciutat més important de Gal·les, i la desena ciutat més gran del Regne Unit. Es troba a la badia de Bristol, al sud-est de Gal·les i prop de la frontera amb Anglaterra. La ciutat és el principal centre comercial del país, a més de ser la base de la major part d'institucions polítiques, culturals i esportives de Gal·les, de la BBC gal·lesa i de l'Assemblea Nacional de Gal·les. Cardiff és un dels atractius turístics més grans del país, amb 18,3 milions de visitants el 2010.
Cardiff és la capital de l'històric comtat de Glamorgan (posteriorment South Glamorgan), i és part de la xarxa eurocities. L'àrea urbana de Cardiff s'allarga més enllà dels seus límits municipals, i també agafa les poblacions de Dinas Powys i Penarth. Tot i que fins al va ser una ciutat molt petita, el creixement del seu port, majoritàriament destinat al transport del carbó, i l'arribada de gran quantitat d'indústries, van fer créixer enormement la ciutat.
Al cens de l'any 2011 la població de Cardiff era de 346.100 habitants, mentre que la l'àrea urbana en tenia 861.400 el 2009.
Etimologia Els experts consideren que el nom de Cardiff i el seu equivalent gal·lès Caerdydd deriven de paraules post-romanes britones que signifiquen «fortalesa al Taff» (cf. Caer). Dydd o Diff són les dues modificacions del «riu Taff», riu sobre el qual s'alça el Castell de Cardiff, (amb la mutació de la lletra «T» per la «D» en gal·lès). D'acord amb una de les principals autoritats modernes en toponímia, la pronunciació gal·lesa de Caerdyff com Caerdydd és una mostra de la permutació col·loquial gal·lesa «-f» i «-dd «.Hywel Wyn Owen, The Place-names of Wales, 1998,
En el passat, antiquaris com William Camden, van suggerir que el nom de Cardiff podria derivar del nom Caure-Didi («el Fort de Didius») en honor d'Aule Didi Gal, el governador d'una província propera a l'època en què els romans van establir un fort a la localitat. Tot i que alguns llocs web moderns repeteixen aquesta teoria com un fet, la mateixa és refutada per estudiosos moderns de llengua, com el professor Pierce Gwynedd de la Universitat de Cardiff, que la va desestimar de forma contundent.
Història Orígens Fins a la conquesta romana de la Gran Bretanya, Cardiff formava part del territori dels Silurs, un grup de tribus celtes de l'edat del Ferro, el territori de les quals incloïa les àrees de Breconshire, Monmouthshire i Glamorgan. La fortificacio romana de Cardiff va ser establerta pels Romans a les rives del riu Taff el 75 ANE, sobre un assentament Silur. La fortificació es convertí en una de la sèrie d'assentaments militars associades a lIsca Augusta, que actuaven com a fronteres. El fort va ser abandonat a principis del , després d'establir-s'hi un assentament civil. Contemporàniament a les fortaleses saxones dels segles i , es va establir a Cardiff una fortalesa de pedra, per tal de protegir la ciutat dels raids, molt habituals en el moment. Monedes del regnat de Flavi Gracià ens indiquen que Cardiff va ser habitada, almenys, fins al , mentre que les últimes legions romanes van abandonar les illes amb el regnat de Magne Màxim.
No se sap gairebé res sobre els assentaments de població que hi hagué a la zona entre el període que va des de la caiguda de l'Imperi Romà fins a la Conquesta dels normands. Es creu que l'assentament possiblement va reduir-se molt, o que fins i tot va poder desaparèixer. En absència del dret romà, Gal·les va ser dividida en petits regnes, entre els quals cal destacar el de Meurig ap Tewdrig. El territori va estar en mans de la seva família fins a l'arribada dels normands.
De l'ocupació dels normands fins a l'edat mitjana miniatura|Vista del Castell de Cardiff El 1081 Guillem I, d'Anglaterra, va començar a treballar en la construcció del castell que hi havia dins les muralles romanes. Des de llavors, el castell de Cardiff ha estat al centre de la ciutat. El castell, ha estat substancialment alterat i ampliat al llarg dels anys, sobretot durant l'època victoriana, quan va ser adquirit pels marquesos de Bute. Malgrat tot, encara es poden distingir alguns vestigis de les construccions romanes.
Sota l'ombra del castell, va començar a créixer un petit nucli de població, bàsicament habitat per gent vinguda d'Anglaterra. Cardiff tenia una població d'entre 1500 i 2000 persones a l'edat mitjana. A finals del , Cardiff era l'unica ciutat de Gal·les amb una població superior als 2000 habitants.
A principis del , una primera muralla de fusta va ser erigida al voltant de la ciutat, per tal de protegir-la. Per altra banda, cal destacar que el seu port va començar a prendre una gran importància, essent declarat Staple port el 1327.
El 1404 Owain Glyndŵr, l'últim príncep eminentment Gal·lès, va cremar Cardiff i en va prendre el seu castell. Com que la ciutat estava composta per edificis majoritàriament de fusta, va cremar molt ràpid, però aviat seria reconstruïda i tornaria a florir.
Capital del comtat de Glamorgan miniatura|esquerra|Mapa de Cardiff del 1610 El 1536, els pactes establerts entre Anglaterra i Gal·les, van permetre la creació del comtat de Glamorgan, i Cardiff va ser convertida en ciutat comtal. Al mateix temps, la família Herbert esdevingué la família més poderosa de la zona. El 1538, Enric VIII d'Anglaterra va establir les ordes dels Predicadors i Franciscans a Cardiff. Un escriptor de l'època va descriure Cardiff com: «The River Taff runs under the walls of his honours castle and from the north part of the town to the south part where there is a fair quay and a safe harbour for shipping.»
Cardiff esdevingué municipi lliure el 1542, i el 1581, Elizabet I atorgà a Cardiff una primera carta reial i la ciutat rebria una segona carta reial el 1608. El 1602, L'historiador de Pembrokeshire George Owen va descriure Cardiff com «the fayrest towne in Wales yett not the welthiest.», Però unes inundacions desastroses van canviar el curs del riu Taff, i van provocar la ruïna de l'església de Santa Maria, que va ser reemplaçada per la de Sant Joan Baptista.
El 1766, John Stuart, Primer Marquès de Bute es casà amb una membre de la familia Herbert, i establí la baronia de Cardiff, i el 1778 començà a fer grans remodelacions al castell.
En la dècada de 1790, s'obriren a Cardiff un circuit, una impremta, un banc i una cafeteria, i s'obrí una línia directa fins a Londres. Malgrat aquests avenços, la posició de Cardiff dins la jerarquia urbana de Gal·les havia decaigut en el . L'any 1800, a Cardiff tan sols hi vivien 1870 persones, essent la 25a ciutat de Gal·les, darrere de Merthyr Tudful i Swansea.
La construcció dels molls El 1793, va néixer el 2n Marquès de Bute, que passaria tota la seva vida construint els molls del port de Cardiff, i seria anomenat «El creador de la Cardiff moderna». El 1815, s'establí un vaixell regular que viatjava dos cops per setmana des de Cardiff fins a Bristol.
La ciutat començà a créixer ràpidament a partir dels 1830, quan els molls enllaçaren amb les línies de tren que venien de les explotacions mineres. Cardiff es convertí en el principal port exportador de carbó de les valls, i va créixer a una mitjana d'un 80% cada dècada des del 1840 fins al 1870. La majoria del creixement provocà uns grans moviments migratoris (el 1841, una quarta part de la població de Cardiff era nascuda a Anglaterra, i més d'un 10% havia nascut a Irlanda. En el cens del 1881, Cardiff havia superat Merthyr i Swansea, i s'havia convertit en la ciutat més gran de Gal·les. El 1893, s'hi obriria la Universitat de Gal·les.
Cardiff va encarar molts reptes a la dècada del 1880, quan l'industrial David Davies i la Companyia Ferroviària de Barry, van promoure la construcció d'un altre port en aquesta població. Els molls de Barry tenien l'avantatge de ser més accessibles, i es va creure que acabarien superant els de Cardiff. Des del 1901, les exportacions del port de Barry van superar les de Cardiff, però la gestió del carbó i el lloc on s'establia el preu d'aquest, continuaven centrats a Cardiff. La ciutat, a més, va enfortir el seu teixit industrial, amb la construcció d'una planta d'acer a prop del port.
Cardiff, capital de Gal·les miniatura|Museu Nacional de Gal·les miniatura|Remodelació de la Badia de Cardiff. Eduard VII concedí el títol de ciutat a Cardiff 28 d'octubre de 1905, i el 1916, s'hi va construir una Catedral. En els anys següents, es van establir a Cardiff un gran nombre d'institucions, com el Museu Nacional de Gal·les, el Memorial Nacional Gal·lès de la Guerra i la Universitat de Gal·les.
Però en el període d'entreguerres, els molls de Cardiff van entrar en un declivi molt prolongat, ja que per exemple, el 1936, el seu tràfic era menys de la meitat del que hi havia hagut el 1913. Els bombardejos que hi hagué durant la Segona Guerra Mundial, comportaren la destrucció de la Catedral de Llandaff, i en els anys de postguerra, el final de la família Bute com a propietària dels centres econòmics de la ciutat.
La ciutat fou proclamada capital de Gal·les el 20 de desembre de 1955. Malgrat que la ciutat va celebrar els Jocs de la Commonwealth del 1958, Cardiff va adquirir més importància política amb l'establiment de l'Oficina Gal·lesa el 1964, que comportà la creació posterior de diverses institucions polítiques.
La crisi de la indústria i la mineria dels 80 va portar Cardiff a perdre població, però durant els 90, va ser una de les ciutats del Regne Unit que va créixer més després de Londres. Durant aquest període, la Badia de Cardiff va iniciar una remodelació, que culminaria a la primera dècada del nou mil·lenni.Esys Consulting Ltd, Evaluation of Regeneration in Cardiff Bay. A report for the Welsh Assembly Government, December 2004
El 1997, un referèndum va rebutjar l'establiment de més independència per a l'Assemblea Nacional de Gal·les.Balsom, Denis. 'The referendum result'. In Jones, James Barry; Balsom, Denis (ed.), The road to the National Assembly for Wales. Cardiff: University of Wales Press, 2000.
Govern Des de la reorganització del govern local el 1996, Cardiff ha estat governada pel City and County Council of Cardiff, que es troba en el County Hall d'Atlantic Wharf, Cardiff Bay. Les eleccions són cada quatre anys i els votants trien 75 regidors. miniatura|City Hall de Cardiff. Des de les eleccions locals de 2004, cap partit polític individual ha aconseguit la majoria absoluta de l'Ajuntament. Els Liberals Demòcrates tenen 35 regidors, els Conservadors tenen 17, els Laboristes tenen 13, el Plaid Cymru té 7 i els independentistes tres.
L'alcalde actual de la ciutat és el liberal demòcrata Cllr. Rodney Berman i el seu partit va haver de formar coalició amb el Plaid Cymru per aconseguir l'alcaldia.
Assemblea Nacional de Gal·les
L'Assemblea Nacional de Gal·les es reuneix a la badia de Cardiff des que es va crear el 1999. L'edifici és conegut com el Senedd (del gal·lès, parlament o senat legislatiu) i va ser obert l'1 de març de 2006 per la Reina Isabel II. L'executiu i els servents civils del Govern de l'Assemblea de Gal·les es troben a Cathays Park mentre que l'equip de suport dels Membres de l'Assemblea, el Servei Parlamentari de l'Assemblea i el Ministerial estan a la badia de Cardiff. Els ciutadans trien cada quatre Membres de l'Assemblea del districte electoral (AMs) per a l'Assemblea Nacional, sent els districtes electorals individuals per a l'Assemblea els mateixos que pel Parlament britànic. Tots els residents de Cardiff tenen un vot extra per a la regió electoral del South Wales Central.
Economia