fou un enginyer agrònom i polític català.
Biografia Fill d'Ignasi Girona i Agrafel i d'Amèlia de Vilanova i Nadal, estudià agronomia a París i fou impulsor de la industrialització del camp català i propietari del Castell del Remei. Fou president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1902-1906, alhora que militava a la Lliga Regionalista, partit amb el qual fou elegit diputat pel districte de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1905 i pel de Granollers a les de 1907, aquestes dins les llistes de la Solidaritat Catalana. El 1909 fou escollit senador per la província de Tarragona.
De 1915 a 1923 fou novament president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre de 1915 a 1923, etapa en què projectà la creació d'un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris a Catalunya.
Família Era net d'Ignasi Girona i Targa, de Manuel, Joan, Jaume i de Casimir Girona i Agrafel. Fou també cosí de Manuel Henrich i Girona i oncle de Carles Sanllehy i Girona, II marquès de Caldes de Montbui, i de Mercè Anzizu i Vila.
Era gendre de Josep Ferrer i Vidal i de Concepció Soler i Serra i cunyat de Joan Ferrer-Vidal, de Lluís Ferrer-Vidal i de Josep Ferrer-Vidal, I marquès de Ferrer-Vidal. També era concunyat de Josep Maria Pallejà i de Bassa, III marquès de Montsolís.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Enginyers barcelonins Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Enginyers agrònoms catalans Categoria:Diputats pel districte de Granollers Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Senadors catalans al Senat espanyol Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX