Katmandú (), antigament anomenada Kàtmandu, és la capital del Nepal i la seva principal ciutat metropolitana. La seva població és incerta, les xifres varien entre 450.000 i més d'1.800.000 habitants, fet atribuït a maneres diferents de considerar el que és la ciutat. Segons una pàgina de les Nacions Unides http://www.unep.org/Documents.Multilingual/Default.asp?DocumentID=498&ArticleID=5500&l=en i la segona és la dels tres districtes de la vall (que té tres districtes i en total 5 municipalitats). Segons la pàgina de la ciutat metropolitana http://www.kathmandu.gov.np/index.php?cid=6&pr_id=6 la població el 2001 era de 671.846 amb una projecció per 2006 de 777.795 i pel 2011 de 915.000.
A partir dels anys 1960, Katmandú es convertí en un lloc molt visitat per turistes d'arreu del món, impulsats pel moviment hippie, i avui dia és una ciutat turística afavorida per les altes muntanyes, els palaus i temples i els parcs naturals. Una bona part dels habitants són de l'ètnia newar, seguits dels gurkhes, però totes les ètnies del país hi són representades. Rep també els noms de Kantipur o de Yen, especialment per part dels newars.
El nom derivaria d'un temple encara existent a Durbar Square anomenat Kasthamandap que derivaria del sànscrit Kaasth (काष्ठ), «fusta» i Mandap (मंडप/मण्डप), «refugi protegit». També s'anomena Maru Satal i fou construït l'any 1596 pel rei Laxmi Narsingh Malla. L'edifici no té ni un clau ni cap element metàl·lic ni suport, i està fet íntegrament de fusta (segons la llegenda, tota la fusta procedent d'un sol arbre).
Història La vall hauria estat habitada probablement des del primer mil·lenni abans de Crist. Buda i els seus deixebles haurien viscut un temps a la vall al . Quatre stupes a l'entorn de Patan haurien estat construïdes per Charumati, filla d'Aixoca, al , però no passa de ser una tradició tot i que les stupes podrien ser molt antigues. El cert és que els objectes més antics trobats fins ara són del i la primera inscripció és del 185 dC. La tradició diu que fou fundada pel mític bodhisattva Manjusri però no té cap fonament. La fundació hauria estat obra de raja Gunakdmadeva vers 723. El primer edifici que es pot datar és de vers l'any 1000.
Els primers sobirans coneguts que van governar a la vall són els kirats que haurien deixat com a rastre el palau de Patan prop de Hiranyavarna Mahavihara (anomenat «Patukodon»). La dinastia Licchavi (vers 300-879), de la qual hi ha constància certa almenys des del 464, que foren aliats dels guptes de l'Índia, va regnar a la vall després dels kirats. La dinastia Malla hi va regnar després, del fins al quan la dinastia xa de Prithvi Narayan Shah, va conquerir la vall i va formar el Nepal modern. La major part dels edificis antics existents a la ciutat daten de l'època Malla.
Geografia És al peu del mont Nagarjun, a la vall anomenada de Kathmandu, al Nepal central, prop del riu Vishnumati a la seva unió amb el riu Baghmati. La vall està formada de fet per tres entitats principals: Katmandú, Patan i Bhaktapur. Patan i Katmandou són de costat, separades únicament pel riu Baghmati, mentre que Bhaktapur és una mica cap a l'est. Katmandú és la seu dels ministeris, ambaixades, grans companyies i del palau reial (ara palau del poble). El palau és a la Thamel, centre turístic del país, format per dues avingudes paral·leles amb nombroses residències de personalitats; el palau dona pas al Durbar Mag, un carrer ple de magatzems i centres comercials. La ciutat vella o Durbar Square és notable per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hinduistes, la majoria del . Molts d'aquests monuments han estat afectats per terratrèmols i per la contaminació. La ciutat està dividida en 5 sectors i 35 barris: Sector central : barris (wards) 1, 5, 11, 31, 32 i 33. Sector oriental : barris 6, 7, 8, 9, 10, 34 i 35. Sector nord : barris 2, 3, 4, 16 i 29. Cor de la vila: barris 17, 18, 19, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 12, 20, 21, 22 i 23. Sector occidental : barris 13, 14 i 15.
A la vall de Katmandú hi ha set llocs classificats per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat: Centre de Katmandú Hanuman Dhoka (Darbar Square) Centre de Patan Lalitpur Centre de Bhaktapur Stupa budista de Swayambhunath Stupa budista de Boudhanath Temple hinduista de Pashupatinath Temple hinduista de Changu Narayan.
Des de 2003 ha estat classificat com Patrimoni en perill.
L'aeroport de Tribhuvan és a uns 6 km del centre.
Demografia El caràcter cosmopolita urbà de Katmandú l'ha convertit en la ciutat més poblada del Nepal. Segons el Cens Nacional de Població de 2011, la població total de la ciutat de Katmandú era de 975.543 en 254.292 llars amb una taxa de creixement anual del 6,12% respecte a la xifra de població de 2001. El 70% de la població total que resideix a Katmandú té entre 15 i 59 anys.
En una dècada, la població va augmentar de 427.045 el 1991 a 671.805 el 2001. Es preveia que la població arribés als 915.071 el 2011 i als 1.319.597 el 2021. Per mantenir aquest creixement demogràfic, l'àrea controlada per KMC de 5.076,6 ha es va ampliar a 8.214 ha el 2001. Amb aquesta nova zona, la densitat de població que era de 85 l'any 1991 es va mantenir en 85 l'any 2001.
Idiomes Segons el cens de 2011, el nepalès és la llengua materna més comuna a Katmandú, amb un 62% de la població que la parla com a llengua materna. El newar el parla un 19% i les altres llengües que es parlen a la ciutat inclouen el tamang (6%), el maithili (3%), el bhojpuri (2%), el gurung (2%), el magar (2%) i el xerpa (1%)) com a primera llengua. L'anglès també és molt parlat.
Grups ètnics El grup més nombrós són els nadius Newars, els diferents subgrups dels quals es combinen per constituir el 24,7% de la població. Gairebé igual en nombre són els bahuns, també coneguts com Hill-Brahmin o Khas Brahmin, que representen el 24,5% de la població. Formen part de la comunitat Khas més àmplia, com ho són els chhetri, el tercer grup més gran, que representen el 18% de la població. Altres grups de Katmandú inclouen els janajatis, formats per tamang (7,8%), Magar (3,8%), gurung (2,6%) i rai (2,1%). Els musulmans nepalesos representen l'1,8% de la població. Més recentment, altres grups madeshi de Terai han arribat a representar una proporció substancial de la població de la ciutat, i hi ha uns 12.000 marwadis, principalment comerciants.
Categoria de casta i ètnia àmplia (cens de 2011)
+ Àmplia categoria ètnica Subcategoria Família Lingüística Percentatge de població Khas (Grups de castes de Hill/Pahari) Khas Brahmin, Chhetri, Kami, Thakuri, Damai Sarki, Sanyasi/Dasnami indoari 46,3% Newar (grups de castes de la vall de Katmandú) Newari Brahmin, Shrestha, Tamrakar, Newar Buddhist, Maharjan, Rajkarnikar, etc. Indoari i Sinotibetà 24,7% Janajati (grups tribals dels turons) Magar, Tamang, Gurung, Sherpa, Rai, Limbu, etc. sino-tibetà 19,2% Madeshi (Grups de castes de Terai) Yadav, Maithil Brahmins, Chamar, Kushwaha, Musahar, Kurmi, Dhanuk, etc. indoari 4,1% musulmà - indoari 1,8% Marwadi, bengalí - indoari 1,6% Adibasi (Grups indígenes Terai) Tharu, Rajbanshi, Tajpuriya, etc Indoari i Sinotibetà 1,5% Altres - indoari 1,5%
Arquitectura i paisatge urbà L'antiga ruta comercial entre l'Índia i el Tibet que passava per Katmandú va permetre la fusió de tradicions artístiques i arquitectòniques d'altres cultures amb l'art i l'arquitectura locals. Els monuments de la ciutat de Katmandú han estat influenciats al llarg dels segles per les pràctiques religioses hindús i budistes. El tresor arquitectònic de la vall de Katmandú s'ha classificat sota els set coneguts grups de monuments i edificis patrimonials. L'any 2006 la UNESCO va declarar aquests set conjunts de monuments com a Patrimoni de la Humanitat (WHS). Les set zones monumentals cobreixen una àrea de 189 hectàrees, amb la zona d'amortiment que s'estén a 2.394 ha. Les Set Zones Monumentals inscrites originalment el 1979 i amb una petita modificació el 2006 són les places Durbar de Hanuman Dhoka, Patan i Bhaktapur, els temples hindús de Pashupatinath i Changunarayan, les estupes budistes de Swayambhunath i Boudhanath.
Plaça Durbar El significat literal de la plaça Durbar és «lloc de palaus». Hi ha tres places Durbar conservades a la vall de Katmandú i una sense conservar a Kirtipur. La plaça Durbar de Katmandú es troba a la ciutat vella i té edificis patrimonials que representen quatre regnes (Kantipur, Lalitpur, Bhaktapur, Kirtipur); la més antiga va ser la dinastia Licchavi. El complex té 50 temples i es distribueix en dos quadrangles de la plaça Durbar. El quadrangular exterior té el temple de Kasthamandap, Kumari Ghar i Shiva-Parvati; el quadrangular interior té el palau Hanuman Dhoka. Les places van quedar greument danyades pel terratrèmol de l'abril de 2015.
Hanuman Dhoka és un complex d'estructures amb el palau reial dels reis Malla i de la dinastia Shah. Es distribueix en cinc hectàrees. L'ala de llevant, amb deu patis, és la part més antiga, datada a mitjans del . Va ser ampliat pel rei Pratap Malla al segle XVII amb molts temples. La família reial va viure en aquest palau fins que l'any 1886 es va traslladar al Palau Narayanhiti. La inscripció en pedra a l'exterior està en quinze idiomes.
Kumari Ghar és un palau al centre de la ciutat de Katmandú, al costat de la plaça Durbar on resideix un Kumari reial seleccionat entre diversos Kumaris. Kumari, o Kumari Devi, és la tradició d'adorar les noies joves prepubescents com a manifestacions de l'energia divina femenina o devi als països del sud d'Àsia. Al Nepal el procés de selecció és molt rigorós. Anteriorment, durant l'època de la monarquia, la reina i els sacerdots solien nomenar el Kumari proposat amb un delicat procés d'examen astrològic i examen físic de 32 'gunas'. La Xina (Nepali), un antic informe astrològic hindú, del Kumari i el rei regnant, hauria de ser similar. Es creu que la Kumari és una encarnació corporal de la deessa Taleju (el nom nepalès de Durga) fins que té la menstruació, després de la qual cosa es creu que la deessa abandona el seu cos. Una malaltia greu o una pèrdua important de sang per una lesió també fa que torni a un estat comú. L'actual Kumari, Trishna Shakya, de tres anys en el moment del nomenament, es va instal·lar el setembre de 2017 succeint a Matina Shakya, que va ser la primera Kumari de Katmandú després del final de la monarquia.
Kasthamandap és un temple de tres pisos que consagra una imatge de Gorakhnath. Va ser construït al segle XVI en estil pagoda. El nom de Katmandú és un derivat de la paraula Kasthamandap. Va ser construït sota el regnat del rei Laxmi Narsingha Malla. Kasthamandap es troba a la intersecció de dues antigues rutes comercials que uneixen l'Índia i el Tibet a la plaça Maru. Va ser construït originàriament com a casa de descans per als viatgers.
Temple de Pashupatinath center|miniatura|633x633px|Panorama del temple de Pashupatinath des de l'altra riba del riu Bagmati miniatura|Pashupatinath vist des de la riba del riu Bagmati El temple de Pashupatinath (Nepalès: पशुपतिनाथ मन्दिर) és un famós temple hindú del segle V dedicat a Xiva. Situat a la vora del riu Baghmati, el temple de Pashupatinath és el temple hindú més antic de Katmandú. Va servir com a seu de la deïtat nacional, Shree Pashupatinath, fins que el Nepal va ser secularitzat. Tanmateix, una part important del temple va ser destruïda pels invasors mogols al segle XIV i de l'exterior del temple original del segle V en queda poc o res. El temple tal com es troba avui es va construir al , tot i que la imatge del toro i la imatge negra de quatre caps de Pashupati tenen almenys 300 anys d'antiguitat. El temple és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Xivaratri, o la nit de Xiva, és el festival més important que té lloc aquí, que atrau milers de devots i sadhus.