miniatura|El Museu Guggenheim de Bilbao, País Basc, de Frank Gehry, és un dels edificis més espectaculars del desconstructivisme. De contorns orgànics, tracta d'assemblar-se a un vaixell. Els seus plafons brillants de titani, que recorden les escames d'un peix, reflecteixen el riu Nervión.
El desconstructivisme és una escola arquitectònica que va néixer a la fi dels anys 1980. Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la manipulació de les idees de la superfície de les estructures i, en aparença, de la geometria no euclidiana, (per exemple, formes no rectilínies) que s'empren per distorsionar i dislocar alguns dels principis elementals de l'arquitectura com l'estructura i l'envoltant de l'edifici. L'aparença visual final dels edificis de l'escola desconstructivista es caracteritza per una estimulant impredictibilitat i un caos controlat. Per a alguns autors té la seva base en el moviment teòric-literari també anomenat desconstrucció. Però el nom també deriva del constructivisme rus que va existir durant la dècada de 1920 d'on en reprèn part de la seva inspiració formal. Cal fer notar que el nom que ha quallat per a aquesta escola és precisament amb el prefix de i no amb el prefix des com pel moviment literari.
Alguns esdeveniments importants en la història del moviment desconstructivista van ser el concurs internacional del parisenc Parc de la Villette (especialment la participació de Jacques Derrida i Peter EisenmanJacques Derrida i Peter Eisenman Chora L Works (Nova York: Monacelli Press, 1997) i el primer premi de Bernard Tschumi), l'exposició de 1988 del Museu d'Art Modern de Nova York Deconstructivist Architecture, organitzada per Philip Johnson i Mark Wigley, i la inauguració el 1989 del Wexner Center For The Arts a Columbus, dissenyat per Peter Eisenman. En l'exposició de Nova York es van exhibir obres de Frank Gehry, Daniel Libeskind, Rem Koolhaas, Peter Eisenman, Zaha Hadid, Coop Himmelb(l)au i Bernard Tschumi.
miniatura|esquerra|L'Imperial War Museum North de Daniel Libeskind, en Manchester consta de tres volums corbs que aparentment s'interssecten.
Des de l'esmentada exposició molts dels arquitectes associats al desconstructivisme s'han distanciat del terme. Tanmateix aquesta denominació va quallar i el seu ús actual inclou una tendència general de l'arquitectura contemporània.
Originàriament, alguns dels arquitectes coneguts com a desconstructivistes estaven influïts per les idees del filòsof francès Jacques Derrida. Eisenman va mantenir una relació personal amb Derrida, però de tota manera va desenvolupar la seva aproximació al disseny arquitectònic molt abans de fer-se desconstructivista. Segons ell, el desconstructivisme s'ha de considerar una extensió del seu interès pel formalisme radical. Alguns seguidors del corrent desconstructivista estaven també influïts per l'experimentació formal i els desequilibris geomètrics dels constructivistes russos. Hi ha referències addicionals al desconstructivisme a diversos moviments del segle XX: la interacció postmodernitat/modernisme, expressionisme, cubisme i l'art contemporani. L'intent del desconstructivisme és alliberar l'arquitectura de les regles modernistes, que els seus seguidors jutgen constrictives, com «la forma segueix a la funció», «la puresa de la forma» i la «veritat dels materials» ("truth on materials").
El desconstructivisme inclou idees de fragmentació, processos no lineals, processos de disseny, geometria no euclidiana, negant polaritats com l'estructura i el recobriment. L'aparença visual dels edificis d'aquest estil es caracteritza per un caos controlat. Molts crítics del desconstructivisme veuen això com un mer exercici formal amb poc significat social. Però exemples com el Museu Guggenheim de Bilbao contradiuen aquesta tesi.
Història, context i influències Modernisme i postmodernisme miniatura|Biblioteca Central de Seattle, de Rem Koolhaas. La biblioteca, d'aspecte vistós, consisteix en diverses "plataformes flotants" aparentment embolicades en una gran xarxa d'acer sobre una pell de vidre.
El desconstructivisme exerceix, en l'arquitectura moderna, un paper oposat a la racionalitat ordenada del modernisme i al postmodernisme. És en particular clara la seva oposició a aquest darrer moviment. Encara que tant els postmodernistes com els desconstructivistes van publicar les seves teories conjuntament a la revista Oppositions (publicada en el període 1973-84), aquests articles van obrir també una bretxa decisiva entre ambdós moviments. Els desconstructivistes van adoptar una actitud de confrontació contra l'arquitectura establerta i la història de l'arquitectura, mostrant el seu desig de desacoblar l'arquitectura.Tschumi Architecture and Disjunction Mentre que els postmodernistes van tornar a abraçar, sovint astutament o irònicament, les referències històriques que el modernisme rebutjava. El desconstructivisme rebutja l'acceptació postmoderna d'aquestes referències. També rebutja la idea d'ornament com a decoració. Aquests principis fan que el desconstructivista s'alineï amb les idees d'antihistoricisme modernista.
A més dels de Oppositions, un altre text que ha separat el desconstructivisme del desfibrilament del modernisme i el postmodernisme va ser la publicació de Complexity and Contradiction in architecture (1966) de Robert Venturi. Aquesta obra, definitiva tant per al postmodernisme com per al desconstructivisme ataca la puretat, claredat i simplicitat del modernisme. Després de la seva publicació, el funcionalisme i el racionalisme arquitectònic, les dues branques principals del modernisme, van ser enderrocades com paradigmes d'acord amb el postmodernisme i el desconstructivisme, però de formes diferents. La lectura postmoderna de Venturi va ser que l'ornamentació i l'al·lusió històrica afegia una riquesa a l'arquitectura. Alguns arquitectes postmoderns van intentar reaplicar l'ornamentació fins i tot a edificacions econòmiques, un esforç il·lustrat pel concepte de Venturi de "la barraca decorada". Es va rebutjar racionalisme en el disseny, però es va mantenir intacte el principi del funcionalisme. Això s'apropa a la tesi de la següent obra major de Venturi: els símbols i ornaments poden aplicar-se a l'arquitectura pragmàtica afegint-hi les complexitats filosòfiques de la semiologia.
miniatura|esquerra|Vitra Design Museum, de Frank Gehry, a Weil Am Rhein La lectura desconstructivista de Complexity and Contradiction és bastant diferent. L'edifici bàsic era el subjecte dels problemes i les complicacions per al desconstructivisme, sense desprendre's de l'ornamentació. En lloc de separar ornament i funció, com els postmodernistes, es van qüestionar els aspectes funcionals dels edificis. La geometria era per als desconstructivistes el que l'ornament per als postmodernistes com Venturi, el subjecte de la complicació, i aquesta complicació de la geometria es va aplicar, finalment, als aspectes funcionals, estructurals i espacials dels edificis desconstructivistes. Un exemple de la complexitat desconstructivista és el Vitra Design Museum de Frank Gehry a Weil-am-Rhein, que pren el típic cub blanc sense ornamentació de les galeries d'art modernistes i el desconstrueix, emprant geometries que recorden el cubisme i l'expressionisme abstracte. Això subverteix els aspectes funcionals de la simplicitat modernista alhora que pren el modernisme, particularment en el seu estil internacional, del qual la superfície estucada blanca és una reminiscència, com a punt de partida. Un altre exemple de la lectura desconstructivista de Complexity and Contradiction és el Center for the Arts de Peter Eisenman. El Wexner Center pren la forma arquetípica del castell i la imbueix de complexitat en una sèrie de talls i fragmentacions. Una reixeta tridimensional recorre arbitràriament l'edifici. La reixeta, una referència al modernisme, col·lideix amb l'antiguitat medieval del castell. Algunes de les columnes de la reixeta no arriben a terra, sinó que queden intencionadament suspeses sobre les escales creant una sensació d'incomoditat neuròtica i contradient el principi estructural de la columna. El Wexner Center desconstrueix l'arquetip de castell i representa els seus espais i estructures com conflictes i diferències.
Filosofia desconstructivista El camí principal de la filosofia desconstructivista a la teoria arquitectònica transcorre a través de la influència del filòsof Jacques Derrida sobre Peter Eisenman. Eisenman va traçar les bases filosòfiques del moviment literari de la desconstrucció, i va col·laborar directament amb Derrida en alguns projectes, com la participació en el concurs del Parc de la Villette, documentada en Choral Works. Tant Derrida i Eisenman, com Libeskind estaven preocupats amb la «metafísica de la presència», i aquest és el subjecte principal de la filosofia desconstructivista en la teoria arquitectònica. La pressuposició realitzada és que l'arquitectura és un llenguatge capaç de comunicar el sentit i ser tractat pels mètodes de la filosofia del llenguatge. La dialèctica de la presència i l'absència, o el sòlid i el buit, apareix en molts projectes d'Eisenman. Tant Derrida com Eisenman creien que el locus, o el lloc de la presència, és arquitectura, i es troba la mateixa dialèctica de la presència i l'absència en la construcció i la desconstrucció.Eisenman and Derrida, Chora l Works .
Segons Derrida, s'exerceix millor la lectura quan s'està davant d'estructures narratives clàssiques. Qualsevol de construcció arquitectònica necessita l'existència d'un arquetip de con strucción particular, una expectativa convencional fortament establerta sobre la qual jugar amb la flexibilitat de les normes.Derrida Of Grammatology El disseny de la pròpia residència de Frank Gehry a Santa Mònica (des de 1978), ha estat citat com una variació prototípica al voltant d'un tema estàndard: començant amb una casa ordinària en un veïnat ordinari, Gehry va alterar la seva massa, el seu envoltant espacial i els seus plans en una subversió juganera. El resultat és un exemple de desconstruccióHolloway, Robert (1994)."Mattaclarking" Dissertació que explora l'obra de Gordon Matta-Clark. Accedit l'abril de 2006.
miniatura|esquerra|Monument als Jueus d'Europa assassinats, de Peter Eisenman i Buro Happold, dissenyat per produir una atmosfera molesta i confusa. L'escultura tracta de representar un sistema suposadament ordenat que ha perdut el contacte amb la raó humana.
A més de la concepció metafísica de Derrida sobre la metafísica de la presència i la desconstrucció, les seves nocions de traça i esborrament, encarnades en la seva filosofia de l'escriptura i l'arqui-escripturaDerrida Of Grammatology (1967) van trobar el seu camí en les memòries desconstructivistes. Daniel Libeskind va concebre molts dels seus primers projectes com una forma d'escriptura o un tractat sobre l'escriptura i sovint va treballar amb cal·ligrames. Va afaiçonar escultures arquitectòniques a partir de llibres i sovint va cobrir els models amb texts, referint obertament la seva arquitectura a l'escriptura. Libeskind va posar en pràctica les nocions de traça i esborrament en el seu projecte del Museu Jueu De Berlín. El museu està concebut com la traça de l'esborrament de l'Holocaust, i intenta que el seu subjecte sigui llegible i commovedor. Els monuments de Maia Lin als veterans del Vietnam i d'Eisenman Als jueus assassinats a Europa reflecteixen també els temes de la traça i l'esborrament.
Constructivisme i futurisme rus Un altre corrent major de l'arquitectura desconstructivista s'inspira en el constructivisme i el futurisme rus de principis del , i tant en les seves arts gràfiques com en la seva arquitectura visionària, de la qual es van arribar a construir pocs edificis.